Vés al contingut

ego

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈe.ɣo/
  • Etimologia: Del llatí ego, cultisme doblet del patrimonial jo. [2] Pronúncia mallorquina de egua.

ego m. ‎(plural egos)

  1. (psicologia) jo

ego f. ‎(plural egos)

  1. (col·loquial balear) egua

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: e·go (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \ˈe.ɣo\
Americà: alt /ˈe.ɡo/, baix \ˈe.ɣo\
  • Rimes: -eɡo
  • Etimologia: Del llatí ego, doblet del patrimonial yo.

ego m. ‎(plural egos)

  1. (psicologia) ego
  2. autoestima excessiva

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: e·go (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ego

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈɛ.ɡɔ/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeau *éǵh₂.

Pronom

[modifica]

ego

  1. jo

Declinació

[modifica]
Nominatiu egō
Vocatiu egō
Acusatiu
Genitiu meī
Datiu mihi
Ablatiu