dus
- Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de dur.
- [Tu] duus o dus.
- (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dur.
- Pronúncia(i): /ˈdys/
- Àudio: Bearn ⓘ
dus m. (femení duas o dues [aranès])
- (cardinal, gascó) forma alternativa de dos («dos»)