friqui
Aparença
Català
[modifica]Adjectiu
[modifica]friqui inv. (plural friquis)
- (col·loquial, despectiu) Rar, estrafolari.
- «No ho sé, Joana, sembla molt friqui, això de tenir majordom –va dir la Margalida mentre intentava connectar el mòbil.» (Gemma Pasqual, Endevina qui, pàg. 35, 2012)
Sinònims
[modifica]Nom
[modifica]friqui m. f. (plural friquis)
- (col·loquial, despectiu) Persona rara, estrafolària, sovint socialment marginada.
- «Mira, considera’m una ànima solitària, si vols. Però no una friqui.» (Lourdes Boïgues, El secret de Caterina Cremec, pàg. 72, 2008)
- «El cambrer s'ho va apuntar a la mà (pobre, no sabia que m'ho havia inventat per canviar de tema. A aquella hora feien el Detectiu Conan, una friqui com jo ho sabia perfectament) i va anar a preparar-me el frankfurt.» (Adrià Aguacil, La botiga de vides, pàg. 80, Animallibres, 2020)
- (col·loquial) Persona que es dedica obsessivament a un tema o una afecció.
- «Semblen acabats d’eixir de la caverna. [...] Apa, els friquis de la guitarreta, ja estem tots.» (Pasqual Alapont, Demà podries morir, pàg. 32, 2016)
Variants
[modifica]Sinònims
[modifica]Relacionats
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: fri·qui (2)
- Anagrama: fiquir