Vézelay

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Vézelay
Tipus	comuna de França
Localització
	47° 27′ 57″ N, 3° 44′ 45″ E / 47.4658°N,3.7458°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Borgonya-Franc Comtat
Departament	Yonne
Districte	Districte d'Avallon
Cantó	Cantó de Vézelay
Capital de	Cantó de Vézelay
Població humana
Població	448 (2021) (20,52 hab./km²)
Geografia
Superfície	21,83 km²
Altitud	290 m-170 m-339 m
Limita amb	Montillot ; Chamoux ; Foissy-lès-Vézelay ; Fontenay-près-Vézelay ; Asquins ; La Maison-Dieu ; Asnières-sous-Bois ; Saint-Père
Organització política
Membre de	Les Plus Beaux Villages de France
Identificador descriptiu
Codi postal	89450
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	vezelay.fr

Vézelay és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 1999 tenia 492 habitants. Té el seu origen en una abadia benedictina que havia guardat les relíquies de santa Maria Magdalena. El conjunt monumental del puig i l'abadia de Vézelay van ser classificats l'any 1979 Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Actualment només té uns 500 habitants i forma part del Camí de Santiago. Dominant la vall de la Cure, prop dels contraforts de Morvan, el puig de Vézelay s'observa des de molt lluny com si sorgís dels camps plens de vinya.

Història

Cap al 858, va ser fundat un monestir de monges per Girart Rosselló en la ubicació actual de Sant Pere, en un casal envoltat de grans propietats. Els territoris on es trobaven aquestes cases rebien el nom de Vezeliacus, que després es converteixen en Vizeliac i posteriorment en Vézelay.

L'any 873, després que l'abadia fos saquejada pels vikings que remuntaren el Sena, el Yonne i el Cure, va ser traslladada al turó actual i es van substituir les monges per monjos benedictins procedents de la ciutat d'Autun. La nova posició del monestir va atreure moltes famílies que volien gaudir de la protecció dels murs de la nova instal·lació. L'església fou dedicada a la Mare de Déu i als apòstols sant Pere i sant Pau. El seu estatus era molt especial, ja que estava afiliada a l'orde de Cluny, per la qual cosa gaudí fins al 1744 d'una exempció -mitjançant una taxa anual d'una lliura de plata que pagava a la Santa Seu- que li permetia no reconèixer ni el cap de l'orde, ni el bisbe diocesà, ni cap príncep ni senyor. Formava una mena de república teocràtica, separada de la monarquia carolíngia primer, i després del feudalisme francès, i ni amb una ni amb l'altre no hi conservava cap mena vincle ni carta de subordinació. Eudes, cap al 897, fou el primer abat de què es té constància en documents.

Alguns autors sostenen la teoria que les relíquies de Maria Magdalena foren portades a Vézelay l'any 882 per Badilon, un monjo de Saint-Maximin-la-Sainte-Baume.

Triat l'any 1037, l'abat Geoffroy reforma l'abadia i convenç els seus contemporanis que l'abadia té les restes de Maria Magdalena, fet que origina les peregrinacions i que es rebin nombroses ofrenes i donacions. Aquest gran desenvolupament feu que el poble es convertís en una petita ciutat. A partir d'aquí, neix entre els monjos un esperit d'independència que farà enfortir un cert despotisme monàstic, que aviat manifestarà en rebel·lions sagnants i lluites persistents. Es necessitarà una butlla papal perquè santa Maria Magdalena esdevingui oficialment la patrona de l'abadia (1050). Tal prosperitat va atreure Cluny, que va sotmetre Vézelay i li va imposar l'abat clunicenc Artaud.

1096.- Jofré de Bouillon comença la Primera Croada; es decideix la construcció de l'abadia.

1104.- Consagració de l'abadia

1146.- Bernat de Claravall predica la Segona Croada, el rei Lluís VII de França pren la creu juntament que altres barons.

1190.- Felip August i Ricard Cor de Lleó, peregrinen a Vézelay abans de partir cap a la Tercera Croada.

1225.- S'acaba la construcció de l'abadia

9 de setembre de 1279.- Les relíquies de Maria Magdalena són descobertes oficialment a Saint Maximim-la-Sainte-Baume. Comença el declivi de Vézelay.

1840.- Restauració de la basílica per Eugène Viollet-le-Duc.

Demografia

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
1350	-	-	-	-	-	-	-	-


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
-	-	-	-	-	-	-	-	-


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
-	-	-	-	-	-	-	-	-


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
541	513	541	582	571	495	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

Monuments i llocs turístics

Edificis i llocs públics d'interès

El turó i l'abadia de Vézelay estan classificats per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat des del 1979. Inclosa dins la ruta del Camí de Santiago, els pelegrins, de març a octubre, encara hi passen.
Museu de l'Oeuvre Viollet-le-Duc, situat al costat de la basílica.
Casa de Romain Rolland, el museu Christian (e Ivonne) Zervos, creadors dels Quaderns d'Art.

Edificis religiosos

Vézelay tenia antigament tres esglésies:

La basílica de Santa Maria Magdalena de Vézelay, obra mestra de l'arquitectura romànica del segle xii, reconstruïda per Eugène Viollet-le-Duc el 1840. La basílica posseeix una nau romànica acabada el 1140 sota les ordres de l'abat Ponç de Montboissier. Davant de la nau s'hi troba el nàrtex (v. 1145-150), rematat per capitells historiats. El nàrtex és particularment cèlebre pel seu timpà. Un creuer i un cor gòtics (v. 1185 -1190) s'hi construïren per ordre de l'abat Girard d'Arcy després de l'esfondrament del cor original. L'església figura en la primera llista dels monuments històrics de 1840.

L'antiga església de Saint-Étienne,^[1] situada en els números: 2,4,6 del carrer de Saint-Etienne, prop de la porta de Barle. Aquesta església data de principis del segle xii. La parròquia de Saint-Etienne fou suprimida, per decret, l'any 1791. A partir de 1794 l'església es convertí en un mercat de gra; després, el 1797, fou venuda. Malgrat haver sofert diverses transformacions (en el segle xvii es retallaren un o dos trams de la construcció original; després de la Revolució francesa fou enderrocat el campanar quadrat coronat per una teulada de punxa; els contraforts es rebaixaren deixant-los a nivell dels murs; es feren noves obertures, etc.), encara conserva un porxo obert amb voltes de canó pròpies de l'arquitectura romànica.

L'antiga església de Sant Pere, situada a la plaça Borot, fou fundada el 1152. La seva història està poc documentada. Se sap que la volta s'enfonsà el 26 de febrer de 1152, i que la gran campana (fosa el 1633) fou substituïda per un rellotge que es va col·locar a la torre el 1688. Entre el 1793 i el 1794 l'església fou enderrocada, a excepció de la torre del rellotge, que es va conservar per raons d'utilitat pública. El campanar sembla que és del segle xvii i presenta una inscripció en què s'indica que fou restaurat el 1841. L'església de Sant Pere no ha estat restaurada.