Tal com érem

Tal com érem
The Way We Were
Fitxa
Direcció	Sydney Pollack
Protagonistes	Barbra Streisand; Robert Redford; Bradford Dillman; Lois Chiles; Patrick O'Neal; Viveca Lindfors; Herb Edelman; Sally Kirkland; James Woods; Susan Blakely; Murray Hamilton; Dan Seymour; Don Keefer; George Gaynes; Marcia Mae Jones; Marvin Hamlisch; Roy Jenson; Cornelia Sharpe
Producció	Ray Stark
Guió	Arthur Laurents i Dalton Trumbo
Música	Marvin Hamlisch
Fotografia	Harry Stradling Jr.
Muntatge	John F. Burnett
Vestuari	Dorothy Jeakins
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1973
Durada	118 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York i Malibu
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema romàntic i drama
Lloc de la narració	Nova York i Califòrnia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1974); Oscar a la millor fotografia (1974); Oscar al millor vestuari (1974); Oscar a la millor direcció artística (1974); Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1974) ;
Premis	Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1972); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Tal com érem (en anglès, The Way We Were) és una pel·lícula estatunidenca de Sydney Pollack estrenada el 1973. La versió en català es va estrenar a TV3 el 20 de gener de 1993.^[1]

Argument

Aquests anys flueixen als Estats Units entre 1937 i 1950. Es coneixen a la universitat, ell, estudiant i play-boy desinvolt,i ella, ardent militant comunista. Es troben alguns anys més tard a Nova York durant la guerra. I l'amor fa la resta. Després del seu matrimoni, van a viure a Hollywood: jove i brillant escriptor, Hubbell prepara un guió quan comença la caça de bruixes, l'ombrívol període del maccarthisme...^[2]

Al voltant de la pel·lícula

El fossar cultural entre dos grups socials s'expressa en les peripècies amoroses d'una parella que es fa i desfa. És el contrast entre l'intel·lectual i el savi descrit per Jean-Paul Sartre en el seu «alegat pels intel·lectuals». L'intel·lectual posa qüestions angoixants, mentre que el savi dona respostes segures. L'intel·lectual és qui empeny a pensar en rodó, mentre que el savi pica l'ullet per la seva pròpia glòria. Jueva novaiorquesa turmentada per inquietuds i incerteses sobre la guerra d'Espanya el 1937, Katie Morosky és seduïda per la calma desinvolta de Hubbell Gardiner, un « WASP» (blanc anglosaxó protestant) seduït al seu torn pel palpitant caràcter d'una jueva que va al fons de les seves idees i de les seves opcions.

La seqüència d'obertura mostra Katie en primer pla en una manifestació pacifista l'any 1937 contra la guerra a Europa, el pròleg de la qual és la Guerra d'Espanya de 1936-1939. La seqüència de clausura mostra Katie en primer pla en una manifestació pacifista contra la bomba atòmica l'any 1950, durant la «guerra freda». En 20 anys, els caràcters dels protagonistes s'han consolidat. Els dubtes i les incerteses de Katie s'han mostrat sota la forma de fidelitat i lleialtat a la causa defensada, en els turments de la vida. La confiança en ell mateix i en les seves idees (de Hubbell) podrien no ser més que el producte d'un grup cultural o social dominant als Estats Units en aquest període, però oposant-se al maccarthisme i refusant les postures massa tallades de cadascun, el personatge estén a il·lustrar una confiança en el futur i una visió més moderada de les esperes reals dels seus contemporanis.

Repartiment

Barbra Streisan: Katie Morosky
Robert Redford: Hubbell Gardiner
Bradford Dillman: J.J.
Lois Chiles: Carol Ann
Patrick O'Neal: George Bissinger
Viveca Lindfors: Paula Reisner
Allyn Ann McLerie: Rhea Edwards
Murray Hamilton: Brooks Carpenter
Herb Edelman: Bill Verso
Diana Ewing: Vicki Bissinger
Sally Kirkland: Pony Dunbar
Marcia Mae Jones: Peggy Vanderbilt
Don Keefer: Actor
George Gaynes: El capità Morocco
Eric Boles: El caporal
Barbara Peterson: Ashe Rossa
Roy Jenson: El capità
Brendan Kelly: Rally Speaker
James Woods: Frankie McVeigh
Susan Blakely: Judianne
Dan Seymour: Convidat
Marvin Hamlisch: Convidat

Premis i nominacions

Premis

1974: Oscar a la millor cançó original i Oscar a la millor banda sonora a Marvin Hamlisch per The Way We Were;
1974: Globus d'Or a la millor banda sonora per Marvin Hamlisch per The Way We Were.

Nominacions

1974: Barbra Streisand nominada a l'Oscar a la millor actriu
1974: Harry Stradling Jr. nominat a l'Oscar a la millor fotografia
1974: Dorothy Jeakins i Moss Mabry nominats a l'Oscar al millor vestuari
1975: Barbra Streisand nominada al BAFTA

Referències

↑ Tal com érem a esadir.cat
↑ «The Way We Were». ‘‘The New York Times'’.

[1] Tal com érem a esadir.cat

[2] «The Way We Were». ‘‘The New York Times'’.

[1]

[2]