Te (kana)

Te
	;
Caràcter	て (hiragana) ; Unicode: 3066; ; テ (katakana) ; Unicode: 30C6; ; ﾃ (katakana, kana d'ample meitat) ; Unicode: FF83; ; ㋢ (katakana) ; Unicode: 32E2;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	て i て

En l'escriptura japonesa, els caràcters て (hiragana) i テ (katakana)^[1] són dues mores o kanes, que ocupen la 19a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre つ i と; i el 35è en el poema iroha, entre l'え i l'あ.^[2] En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la quarta columna (た行,«columna TA») i la quarta fila (え段,«fila E»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[3]

Tant て com テ provenen del kanji 天. Poden dur l'accent dakuten: で, デ. Existeix una versió hentaigana de て, que prové del kanji 帝.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

て, テ es romanitzen com a«te».
で, デ es romanitzen com a«de».

Escriptura

	El caràcter て s'escriu amb un traç, que consisteix en una línia horitzontal encara que lleugerament ascendent seguida d'una corba en forma de C.
	El caràcter テ s'escriu amb tres traços: Traç horitzontal. Traç horitzontal a sota del primer. Traç corb que comença en la part mitjana del segon i es corba cap avall a l'esquerra. Els caràcters テ i デ poden anar acompanyats de la versió petita del caràcter イ (ィ) o dels caràcters amb y (ャ, ュ, ョ) per formar les síl·labes ti, di, tya, …, dyo per transcriure paraules preses d'altres idiomes. Per exemple, デュアル (dyuaru, transcripció de l'anglès dual, que es pronuncia diúal)

Altres representacions

て / テ in braille japonès:^[5]
て / テ te	で / デ de	てい / テー tē/tei	でい / デー dē/dei

Alfabet fonètic: 「手紙のテ」 (»el te de tegami», on tegami vol dir carta)
Codi Morse: ・－・－－^[6]

Referències

↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[2] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[3] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]