Setge de Malta (1798–1800)
| Guerres de la Revolució Francesa | |||
|---|---|---|---|
 La casa Ta' Xindi, quarter general dels maltesos durant el setge | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 2 setembre 1798 - 4 setembre 1800 | ||
| Coordenades | 35° 53′ 52″ N, 14° 30′ 45″ E / 35.89778°N,14.5125°E | ||
| Escenari | Malta, principalment àrea del Gran Port | ||
| Lloc | La Valletta | ||
| Resultat | Victòria aliada | ||
| Campanya | Campanya mediterrània de 1798 | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
15 juiiol de 1798 - Nil - 15 agost de 1798 - Menorca - Malta - Corfú - 15 juny de 1799 - 31 març de 1800 |
El Setge de Malta (maltès: L-Imblokk tal-Franċiżi) o com el setge de La Valletta o el bloqueig francès (maltès: L-Imblokk tal-francesi) va ser un bloqueig de dos anys del destacament francès a la Valletta, la capital de l'illa de Malta i les Tres Ciutats, entre 1798 i 1800.[1]
Antecedents
[modifica]Durant la campanya de 1798, una força expedicionària francesa va capturar l'illa i hi va aquarterar 3.000 homes, comandats per Claude-Henri Belgrand de Vaubois.[2]
El setge
[modifica]Després de la captura de la flota francesa durant la batalla del Nil, l'1 d'agost de 1798, la Royal Navy britànica va ser capaç d'iniciar un bloqueig sobre l'illa, assistida per una rebel·lió de la població local contra el domini francès. Obligats a replegar-se a la Valletta, els francesos van patir gran escassetat de provisions i malalties, cosa que va afectar greument la moral.
A principis del 1800 es produïren diversos combats entre els francesos, que intentaven trencar el setge, i els britànics que mantenien una esquadra de bloqueig liderada per l'almirall Horatio Nelson, particularment una dura batalla amb un comboi enviat des de Toló.
El febrer de 1800, un important comboi comandat del contraalmirall Jean-Baptiste Perrée ,enviat des de Toló, va pretendre reabastir la guarnició. L'esquadró de bloqueig comandat pel contraalmirall Lord Nelson va interceptar el comboi a la vista de les tropes famolenques franceses a Malta. Perrée va ser assassinat i el seu vaixell insígnia capturat a la següent i breu Batalla del Comboi de Malta (1800),[3] fent que cap subministrament arribés a l'illa. El mes següent, el vaixell de línia Guillaume Tell [4]va salpar de La Valletta a Toló, carregat de soldats, però aquest també va ser interceptat i en una dura batalla es va veure obligat a rendir-se a un esquadró britànic més gran. Aquestes derrotes van fer insostenible la posició francesa a La Valletta i la seva rendició inevitable. Encara que Vaubois va aguantar cinc mesos més, finalment es va rendir el 4 de setembre i Malta va ser ocupada novament per la Gran Bretanya.[5]
Conseqüències
[modifica]L'illa de Malta va romandre sota control britànic durant la resta de la guerra, fet que va tenir una importància notable en l'inici de les Guerres Napoleòniques l'any 1803.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Frendo, Henri «The French in Malta 1798 - 1800 : reflections on an insurrection». Cahiers de la Méditerranée, 57, 1, 1998, pàg. 143–151. DOI: 10.3406/camed.1998.1231.
- ↑ Zwilling, Andrew T. British Malta, 1798–1835: The Trifling Jewel (en anglès). Taylor & Francis, 2024-04-09. ISBN 978-1-040-01513-1.
- ↑ Davey, J. Britain’s European Island-Empire, 1793–1815 (en anglès). Oxford University Press, 2021-06-17. ISBN 978-0-19-884722-9.
- ↑ Gaillard, Jean «La marine Francaise a Malte (1798-1800)» (en francès). Melita Historica, 1997, pàg. 195-207.
- ↑ Arnold-Baker, Charles. The Companion to British History (en anglès). Routledge, 2015, p. 1127. ISBN 9781317400400.
- ↑ Gregory, Desmond «The British presence in Mediterranean islands, 1793-1815» (en anglès). Storja, 1998, pàg. 80-85.