Sant Martí de Fenollet

Sant Martí de Fenollet

Tipus	comuna de França
Localització
42° 47′ 08″ N, 2° 28′ 06″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	Districte de Perpinyà
Cantó	cantó de Sant Pau de Fenollet
Població humana
Població	50 (2021) (4,66 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Perpinyà
Superfície	10,72 km²
Altitud	268 m-642 m
Limita amb	Sant Pau de Fenollet Felluns el Viver Ansinyà l'Esquerda Centernac Fossa
Organització política
• Batlle	Roger Fabresse (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66220
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu

Sant Martí de Fenollet (l'endònim occità és Sant Martin de Fenolhet, i també Sant Martin d'Endalens; oficialment en francès, Saint-Martin-de-Fenouillet) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals, i constitueix l'extrem nord de la comarca natural de l'Altiplà de Sornià.

El poble de Sant Martí de Fenollet es troba a 418 m d'altitud, a la banda de ponent del terme, voltat de camps de vinya, a la dreta de la vall de la Riberòla, format per un petit grup de cases presidit per l'església parroquial de Sant Martí.

No s'ha de confondre amb Sant Martí de Fenollar, al Vallespir.

El terme

El terme municipal de Sant Martí de Fenollet, de 10,72 km² d'extensió, se situa a la vall de la Riberòla, afluent per la dreta de l'Aglí. Comprèn el poble de Sant Martí de Fenollet, únic nucli de població, i l'antic lloc de Taixac, i limita amb els termes de Sant Pau de Fenollet (N), Centernac i Ancinyà (E), Felluns i el Viver (S) i Fossa (W). Una carretera local va del poble a la D-619)de Sant Pau de Fenollet a Prades), que discorre fora del municipi, i altres també locals van als pobles veïns.

Orografia

Al nord s'estén la zona calcària, amb vessants rosts i penya-segats, al contacte entre el massís granític de l'Aglí i la barra calcària que delimita al sud el gran sinclinori de Sant Pau de Fenollet. La cresta va des de la collada de Ventafarina (646 m) a l'extrem NW fins al roc de La Bufeta i el collde Bois, d'on baixen les aigües que formen La Riberòla, que aflueix a l'Aglí al veí terme d'Ancinyà. Aquest sector més elevat és cobert, a les crestes i als vessants més rosts, de garriga, encara que la roca és sovint visible; els vessants són coberts de bosquines d'alzina (part del bac de Bolzana, La Devesa). A la part central del terme se situa el poble de Sant martí, l'antic priorat de Taixac i la gran part de les vinyes, dins el granit. Tota la part del sud és constituïda per gneis, dits de la Riberòla, amb algunes vinyes, però sobretot matolls, brolles i claps d'alzines.

Agricultura

La superfície agrícola (199 ha en diverses explotacions) és dedicada bàsicament al conreu de la vinya 172 ha, de les quals més d'un centenar de denominació d'origen controlada i una trentena i escaig d'altres vins); hi ha petites extensions d'arbres fruiters (amb presseguers i albercoquers) i hortalisses (carxofes i enciams sobre tot), i quasi una vintena d'hectàrees de pastures i farratges. El cens ramader és nul. Hi ha una societat cooperativa vinícola amb 8.000 hl de capacitat. al límit del terme d'Aucinyà hi ha unes pedreres de feldespat que hom explota des d'aquest poble.

Història

El lloc té per origen un priorat medieval, anomenat Taixac, en occità Taissac, les restes del qual es poden veure encara en un antic poblat situat a la banda de llevant del terme, a uns 2 km de Sant Martí (Taxac documentat el 1395, teissac al segle xvii, Taisac el 1706, Taichac el 1750, el nucli actual es formà posteriorment.

Geografia

Mapa de la comuna de Sant Martí de Fenollet

Administració i política

Alcaldes

Alcalde	Període
Georges Siré	1983 - 1989
André Foulquier	2001 - 2008
Jacques Paris	2008 - 2014
Roger Fabresse	2014 -

Demografia

La població era de 10 focs el 1367, i el 1750 hom comptava 120 ha (amb una producció limitada a blat, vi i llegums): el 1765 hi havia 25 focs i el 1789, 30 focs. Assolí 207 ha el 1836, però després disminuí (183 h el 1861, 190 el 1891 i 118 el 1895) i encara més el segle XX: 146 h el 1926, 127 h el 1954. Només cal veure el gràfic per veure la davallada.

Població 1962-2008

Referències

• Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum. núm. 14, pàgs. 460/61. Gran Enciclopèdia Catalana S.A. (ISBN 84-85194-59-4)