Ru (kana)

Ru
	;
Caràcter	る (hiragana) ; Unicode: 308B; ; ル (katakana) ; Unicode: 30EB; ; ﾙ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF99; ; ㋸ (katakana) ; Unicode: 32F8;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	る, る i る

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters る (hiragana) i ル (katakana)^[2] ocupen el 41è lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre り i れ; i l'11è en el poema Iroha, entre ぬ i を.^[3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la novena columna (ら行, columna «ra») i la tercera fila (う段, "fila «u»).

El caràcter る prové del kanji 留, mentre que ル prové de 流.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, る, ル són romanitzades com «ru».

Escriptura

	El caràcter る s'escriu amb un sol traç amb una forma que recorda el número 3. Comença sent horitzontal cap a la dreta, posteriorment diagonal cap avall a l'esquerra forma un ampli arc de circumferència i, a diferència de ろ, acaba en bucle.
	El caràcter ル s'escriu amb dos traços: Traç diagonal cap avall a l'esquerra, i lleugerament corbat. A la dreta del primer traç, un traç compost per una línia vertical cap avall i una corba ascendent cap a la dreta.

Altres escriptures

る o ル en braille japonès^[6]
る o ル ru	るう o ルー rū	りゅ o リュ ryu	りゅう o リュー ryū

Alfabet fonètic: 「ローマのロ」 (la «ru de rusui». Rusui és un càrrec oficial de l'era Edo)
Codi Morse:^[7] － • －－ •

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]