Vés al contingut

Rodonita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRodonita

Rodonita de la mina San Martín, Chiurucu, Districte de Huallanca, Província de Bolognesi, Ancash, Perú. Dimensions: 53 mm x 52 mm x 40 mm Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Mn2+,Fe2+,Mg,Ca)SiO₃
Epònimrosa Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.DK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana65.4.1.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Hàbit cristal·lícristalls tabulars
Colorrosa o vermell-carn
Fracturairregular a concoidal
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorvítria, mat
Color de la ratllablanca
Densitat3,4 a 3,7 g/cm³
Índex de refracciótransparent a translúcida
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolRdn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La rodonita (o pajsbergita, nom obsolet) és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxenoides. Pertany i dona nom al grup de la rodonita.[2] Va ser descoberta l'any 1819, i el seu nom ve del grec rodon, que significa «color rosa».

Característiques

[modifica]

Químicament és un silicat de manganès, podent ser aquest element substituït per ferro, magnesi o calci.[3] En la varietat fowlerita el manganès és substituït per zinc. Es presenta en masses espàtiques granulades o en grans disseminats, molt rarament en cristalls tabulars. Presenta un color rosa vermellós característic, però que pot canviar a marró-negre quan queda exposat a la intempèrie.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

S'empra en grans masses com pedra ornamental, fins i tot alguns exemplars són tallats i usats com joia semipreciosa. També s'ha usat com mena de manganès comercialment rendible.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma com un producte primari d'alteració en dipòsits hidrotermals i de metamorfisme de contacte o regional, associat amb bustamita. Es presenta també en gneisés, pissarres i roques sedimentàries. En estrats, lentejones i jaços sedimentaris de vegades de gran extensió. Sol trobar-se associada a minerals de manganès i pirita, i de vegades també a calcita, microclina o piromanganita.

S'extrau en jaciments als monts Urals (Rússia), Broken Hill (Austràlia), Langban (Suècia), Brasil i diversos llocs dels Estats Units. A Espanya es localitzen jaciments en Valverde del Camino i Calañas (Huelva) i en diverses localitats de Badajoz. A Catalunya s'ha descrit a les mines Serrana[4] i Joaquina primera[5] d'El Molar i Bellmunt del Priorat respectivament (Priorat).

Referències

[modifica]
  1. «Rhodonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2020].
  2. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 49». Eur. J. Mineral., 31, 6-2019, pàg. 653–658 [Consulta: 19 agost 2019].
  3. Acta Crystallographica:: 12: 182-187.
  4. «Serrana Mine (Manganese Mine), El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].
  5. «Joaquina primera mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». [Consulta: 2 novembre 2017].