Qof

La qof o cof és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

La qof està present en Unicode com a U+05E7 ק hebrew letter qof.

En fonètica la qof representa el so /q/.

No veieu bé alguns caràcters?

Origen

L'origen d'aquesta lletra és incert. Sovint es diu que originalment la grafia representava una agulla de cosir, específicament l'ull d'una agulla (en hebreu קוּף (quf) significa "forat d'una agulla"^[1]). La lletra protosinaítica podia representar un mico i la seva cua (hebreu קוֹף (qof) significa "mico"^[2]).

La lletra fenícia qop 𐤒 va donar lloc a la qoppa (Ϙ) grega, la Q llatina i la Ҁ ciríl·lica. Potser de la qop derivin també les fi (Φ) i psi (Ψ) gregues i les Ф i Ѱ ciríl·liques.

egipci	protosinaític	fenici
𓎗		𐤒

Alfabet àrab

En alfabet àrab aquesta lletra es diu قاف ['qaːf] (qāf). És la vint-i-unena lletra de l'alfabet àrab (dinovena, amb un valor numèric de 100 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,^[3] de la lletra fenícia qop.

fenici	arameu	siríac	nabateu	àrab
𐤒	𐡒	ܩ		ق

Representa el so consonàntic uvular /q/.

Algunes pronunciacions descurades a la parla col·loquial del Caire la fan sonar com a hamza, però no es considera correcte.^[4]

Lligada a nūn, نق, en la notació matemàtica moderna, té el mateix ús que la r occidental per a representar el radi d'un cercle. Lligada a àlif (قا) i a tā-àlif (قتا) representa "secant" i "cosecant", respectivament.

Aïllada	Final	Medial	Inicial
ق	ـق	ـقـ	قـ

La qāf es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar qāf.

Qāf es translitera com a Q al SATTS i a l'alfabet de xat àrab. En aquest últim també es fa servir el símbol 8.

A la representació Unicode, qāf ocupa el punt U+0642 amb el nom ARABIC LETTER QAF.^[5]

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xe2.^[6]

Com a entitat HTML, es codifica com a ق

Variants

Tot i l'aparent semblança, la qāf, la fā i la wāw no són variants l'una de l'altra.

Al Magrib la qāf pot escriure's amb un sol punt, com la fā a altres llocs, passant a escriure's el punt d'aquesta a la part de sota:^[7] ڢ.

En l'alfabet xiao'erjing el símbol de la qāf pot representar diferents sons quan es fa servir per a transcriure el xinès.

Alfabet hebreu

En hebreu s'escriu com a ק, el nom complet en hebreu és קוֹף i transcrit com a Qof, Kof o Kuf.

Variants
Quadrada	Manuscrita	Raixí
ק

La lletra ק o qof és la dinovena lletra de l'alfabet hebreu. Pren el valor numèric de cent. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia qop.

Pronunciació

En un principi la qof representava el so /q/, però en hebreu israelià modern la pronunciació s'ha canviat per /k/.

Simbolisme

Qof és el símbol de santedat i cicles de creixement, al·ludeix a la Queduixà. És la santedat de l'home a través de l'estudi i compliment de les mitzvot. Qof equival a cent que denota completació del cicle decimal i els cicles de la natura. La seva forma deriva de la unió d'una caf amb una nun sofit. La qof penetra profundament al món material com una agulla, i se l'identifica per tant amb el pecat, però ella és el començament principal de la santificació divina "Kadoix, Kadoix, Kadoix".^[8]

Alfabet siríac

Madnḫaya	Serṭo	Esṭrangela	Unicode
			ܩ
Qop	Qop	Qop	Qōp

En alfabet siríac, la dinovena lletra és ܩ (en siríac clàssic: ܩܘܦ - qōp). El valor numèric de la qōp és 100. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia qop.

Fonètica

Representa el so /q/.^[9]

Alfabet amhàric

En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ቆፍ (qaf). És la vuitena lletra de l'alfabet amhàric. El seu valor numèric és 100, tot i que per representar el nombre 100 es fa servir la lletra yämän- ፻, ja que la isopsefia etíop està en unió amb l'escriptura copta, mentre que la lletra copta ro és un homòglif de la lletra yämän. Qaf prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci V24.

V24	Qaf	Qaf
𓎗	𐩤	ቀ

Qaf representa el so /q/.

Ús

L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la ቀ (qaf) són les següents:

qä [qə]	qu	qi	qa	qe	qə [qɨ], ∅	qo	qʷä [qʷə]	qʷi	qʷa	qʷe	qʷə [qʷɨ]
ቀ	ቁ	ቂ	ቃ	ቄ	ቅ	ቆ	ቈ	ቊ	ቋ	ቌ	ቍ

Jeroglífic egipci

"Qof"
en jeroglífic

Valor fonètic:
q

Quant aquest jeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [ḳ] o [q]. En canvi quant és un ideograma, representa la vessant d'un turó (Gardiner N29).

En altres alfabets

Arameu	Siríac	Samarità	Ugarític	Fenici
𐡒	ܩ	ࠒ	𐎖	𐤒
Sud-aràbic	Amhàric	Àrab	Hebreu
𐩤	ቀ	ق	ק

Vegeu també

Fonts Unicode

Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qof

↑ «Google Traductor: קוּף».
↑ «Google Traductor: קוֹף».
↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
↑ Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe (en castellà). Trad. Francisco Ruiz Girela. Madrid: Coloquio, 1992, p. 15. ISBN 84-7861-032-4.
↑ (anglès) PDFTaula Unicode de l'àrab.
↑ (anglès) PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)
↑ Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe (en castellà). Trad. Francisco Ruiz Girela. Madrid: Coloquio, 1992, p. 13. ISBN 84-7861-032-4.
↑ «Alfabet Hebreu».
↑ Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 34.

[1] «Google Traductor: קוּף».

[2] «Google Traductor: קוֹף».

[3] (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística

[haywood15-4] Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe (en castellà). Trad. Francisco Ruiz Girela. Madrid: Coloquio, 1992, p. 15. ISBN 84-7861-032-4.

[5] (anglès) PDFTaula Unicode de l'àrab.

[6] (anglès) PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)

[haywood13-7] Haywood - Nahmad [1965]. «1, La lengua árabe. Ortografía. Fonética. Puntuación.». A: Nueva gramática árabe (en castellà). Trad. Francisco Ruiz Girela. Madrid: Coloquio, 1992, p. 13. ISBN 84-7861-032-4.

[8] «Alfabet Hebreu».

[9] Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 34.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Alfabets afroasiàtics
General	ʔ · b · g · d · h · w · z · ḥ · ṭ · y · k · l · m · n · s · ʕ · p · ṣ · q · r · ʃ · t
Alfabet fenici de dreta a esquerra	𐤀 𐤁 𐤂 𐤃 𐤄 𐤅 𐤆 𐤇 𐤈 𐤉 𐤊 𐤋 𐤌 𐤍 𐤎 𐤏 𐤐 𐤑 𐤒 𐤓 𐤔 𐤕
Alfabet àrab de dreta a esquerra	ا ب ت ث ج ح خ د ذ ر ز س ش ص ض ط ظ ع غ ف ق ك ل م ن ه و ي
Alfabet hebreu de dreta a esquerra Alfabet arameu de dreta a esquerra	א ב ג ד ה ו ז ח ט י כ ל מ נ ס ע פ צ ק ר ש ת 𐡀 𐡁 𐡂 𐡃 𐡄 𐡅 𐡆 𐡇 𐡈 𐡉 𐡊 𐡋 𐡌 𐡍 𐡎 𐡏 𐡐 𐡑 𐡒 𐡓 𐡔 𐡕
Alfabet siríac de dreta a esquerra	ܐ ܒ ܓ ܕ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܝ ܟ ܠ ܡ ܢ ܣ ܥ ܦ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ
Alfabet amhàric d'esquerra a dreta	ሀ ለ ሐ መ ሠ ረ ሰ ቀ በ ተ ኀ ነ አ ከ ወ ዐ ዘ የ ደ ገ ጠ ጰ ጸ ፀ ፈ ፐ
Alfabet sud-aràbic bustrofedon	𐩠 𐩡 𐩢 𐩣 𐩤 𐩥 𐩦 𐩧 𐩨 𐩩 𐩪 𐩫 𐩬 𐩭 𐩮 𐩯 𐩰 𐩱 𐩲 𐩳 𐩴 𐩵 𐩶 𐩷 𐩸 𐩹 𐩺 𐩻 𐩼