Pyrus calleryana
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Maleae |
| Gènere | Pyrus |
| Espècie | Pyrus calleryana Decne., 1872 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Joseph-Marie Callery |
| Sinònims |
|
La perera de Callery (Pyrus calleryana)[2] és una espècie d'arbre de la família de les rosàcies nativa de la Xina. El seu nom prové de Joseph-Marie Callery, el missioner que va introduir l'arbre a Europa.[3][4]
Descripció
[modifica]
És un arbre caducifoli que creix d'uns 15 a 20 m d'alçada, de forma cònica. Les fulles són ovalades, de 4 a 7 cm de llarg, de color verd fosc al feix i verd clar al revers. Les flors es desclouen al començament de la primavera abans de les fulles, i són blanques, amb cinc pètals, i mesuren de 2 a 3 cm de diàmetre.[5][6]
El fruit és menor d'1 cm de diàmetre, dur, abans d'estovar-se després de glaçades, moment en què són aliment per als ocells, que dispersen les llavors mitjançant els seus excrements. A l'estiu, el fullatge és verd fosc, i a la tardor generalment les fulles es tornen de tons brillants, des de groc i taronja fins al vermell, rosa, morat i bronze. A vegades, aquests colors apareixen alhora en una sola fulla. En certes ocasions, el canvi de color ocorre ben entrada la tardor, i fins i tot una gelada primerenca pot fer cessar el canvi i produir una caiguda prematura del fullam.[5][7] Aquest arbre és resistent a plagues. Pot ser danyat més fàcilment per tempestes i forts vents que no pas per malalties.[8]
Cultiu
[modifica]És molt comú veure'l plantat a Amèrica del nord com a arbre ornamental, molt freqüent en barris suburbans. És tolerant a diferents tipus de substrat, nivells de drenatge i acidesa del sòl. La forma de la copa va des d'ovalada a el·líptica. La simetria de moltes varietats li permet ser emprat en jardineria formal, com ara parcs empresarials o parcs industrials. Generalment s'empra pel seu valor decoratiu, també potenciat pel fet que els seus fruits atrauen els ocells. Se'ls valora pel canvi de color espectacular a la tardor.[9][2] A Barcelona es fa servir la subespècie Chanticleer com a arbre d'alineació en carrers estrets o en parcs i jardins petits.[2]
L'ús ornamental de l'arbre ha rebut crítiques pels ciutadans per la forta olor que desprenen en l'època de floració, que ha sigut comparada amb la del peix podrit, vòmit o esperma.[10][11]
Espècie invasora
[modifica]Pot arribar a ser una espècie invasora a molts llocs, doncs desplaçar espècies autòctones menys resistents o amb menor capacitat d'expansió.[8] Les plantes de planter sovint difereixen de les varietats seleccionades en el fet que tenen una conformació més irregular, i també densament dotades d'espines. A la revista botànica Castanea es va inventariar l'espècie a 152 comtats a vint-i-cinc estats nord-americans.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Pyrus calleryana a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Atles de Biodiversitat. Ajuntament de Barcelona [Consulta: 21 maig 2022].
- ↑ «Joseph Callery» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Beyls, Dominique. «Joseph Callery» (en francès). [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Pyrus calleryana in Flora of China» (en anglès). Flora of China. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ «Callery pear (Bradford pear), Pyrus calleryana Rosales: Rosaceae». www.invasive.org. [Consulta: 23 octubre 2023].
- ↑ «Callery Pear» (en anglès). Minnesota Department of Agriculture. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ 8,0 8,1 Culley, Theresa M.; Hardiman, Nicole A. «The Beginning of a New Invasive Plant: A History of the Ornamental Callery Pear in the United States» (en anglès). BioScience, 57, 11, 01-12-2007, pàg. 956–964. DOI: 10.1641/B571108. ISSN: 1525-3244.
- ↑ «BRADFORD PEAR HAS MANY ASSETS; New Ornamental Fruit Offers Sturdy Form And Early Bloom» (en anglès). The New York Times, 05-01-1964. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Pichel, José. «Este árbol invade media España y provoca asco en primavera: "Mi calle huele a semen"» (en castellà). El Confidencial, 01-04-2023. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ «El 'lefarbre', l'arbre que "fa olor de semen" i que s'està estenent per Catalunya». Catalunya Press, 25-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-25. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Vincent, Michael A. «On the Spread and Current Distribution of Pyrus calleryana in the United States» (en anglès). Castanea, 70, 1, 3-2005, pàg. 20–31. DOI: 10.2179/0008-7475(2005)070[0020:OTSACD]2.0.CO;2. ISSN: 0008-7475.
Bibliografia
[modifica]- «13. Pyrus calleryana Decaisne». A: Flora of China (en anglès). 9, 1871, p. 178.
Enllaços externs
[modifica]- «Pyrus calleryana» (en anglès). National Park Service.
