Pruna
Una pruna és un fruit d'algunes espècies de Prunus subg. Prunus. Les prunes poden haver estat un dels primers fruits domesticats pels humans, amb orígens a les muntanyes d'Europa de l'Est i del Caucas i a la Xina.[1] Van ser portats a Gran Bretanya des d'Àsia, i el seu cultiu ha estat documentat a Andalusia, al sud d'Espanya. Les prunes són un grup divers d'espècies, amb arbres que arriben a una alçada de 5-6 metres quan es podan. El fruit és una drupa, amb una polpa ferma i sucosa.
La Xina és el major productor de prunes, seguida de Romania i Sèrbia. Les prunes japoneses o xineses dominen el mercat de fruita fresca, mentre que les prunes europees també són habituals en algunes regions. Les prunes es poden menjar fresques o seques, s'utilitzen en conserves o fermentades en vi i destil·lades en brandi. Els grans de pruna contenen glucòsids cianogènics, però l'oli que s'obté d'ells no està disponible comercialment.
Pel que fa a la nutrició, les prunes crues són un 87% d'aigua, un 11% d'hidrats de carboni, un 1% de proteïnes i menys de l'1% de greix. Són una font moderada de vitamina C però no contenen quantitats importants d'altres micronutrients.[2]
Història
[modifica]Les prunes poden haver estat un dels primers fruits domesticats pels humans. Tres de les espècies cultivades més abundantment no es troben en estat salvatge, només al voltant dels assentaments humans: Prunus domestica s'ha localitzat a les muntanyes d'Europa de l'Est i del Caucas, mentre que Prunus salicina i Prunus simonii es van originar a la Xina. S'han trobat restes de prunes en jaciments arqueològics del neolític juntament amb olives, raïm i figues.[3][4] Segons Ken Albala, les prunes es van originar a l'Iran.[5] Van ser portats a Gran Bretanya des d'Àsia.
Un article sobre el cultiu de la prunera a Andalusia (sud d'Espanya) apareix a l'obra agrícola d'Ibn al-Awwam del segle XII, Kitab al-Filaha (El llibre de l'agricultura).[6]
Etimologia i noms
[modifica]El nom pruna deriva del llatí pruna, plural de prunum i, finalment, del grec antic προῦμνον proumnon,[7] que es creu que és un préstec d'una llengua desconeguda de l'Àsia Menor.[8][9]
Descripció
[modifica]Les prunes són un grup divers d'espècies. Els pruners comercialment importants són de mida mitjana, normalment es poden podar a 5-6 metres d'alçada. L'arbre és de duresa mitjana.[10] Sense podar, els arbres poden arribar als 12 metres d'alçada i repartir-se en 10 metres. Floreixen en diferents mesos a diferents parts del món; per exemple, cap al gener a Taiwan i principis d'abril al Regne Unit.[11]
Els fruits solen ser de mida mitjana, entre 2 i 7 centímetres de diàmetre, globosos a ovalats. La carn és ferma i sucosa. La pell de la fruita és llisa, amb una superfície natural cerosa que s'adhereix a la polpa. La pruna és una drupa, és a dir, el seu fruit carnós envolta un únic pinyol dur que tanca la llavor del fruit.
Propietats i usos
[modifica]Pel contingut en sorbitol té efecte laxant, per la qual cosa també és un bon remei per a afeccions d'aquest tipus. A causa d'això, en algunes ocasions no és recomanat menjar-les en excés ja que podria causar diarrea. Alguns metges les recomanen per "netejar" l'estómac. També s'ha detectat la presència de compostos fenòlics, antocianines, carotenoides i vitamina C.[12]
A partir del fruit dessecat es produeix la pruna seca.
Producció
[modifica]| Posició | País | Tones |
|---|---|---|
| 1 |  R.P. de la Xina
|
6.470.000 |
| 2 |  Romania |
760.000 |
| 3 |  Sèrbia |
580.000 |
| 4 |  Xile |
420.000 |
| 5 |  Iran |
380.000 |
| 6 |  Turquia |
330.000 |
Varietats
[modifica]-
Pruna japonesa o xinesa -
Prunyoner (pruna europea) -
Pruner de Damasc (pruna europea) -
Victoria (pruna europea) -
Reina Clàudia (pruna europea) -
Mirabeles (pruna europea) -
Mirabolà o mirabolaner
Aspectes culturals
[modifica]Tant la pruna com l'arbre són els símbols de l'hort de fruiters de la Xina.
Les més conegudes són les de Califòrnia d'origen EUA, les Agen de França, a Espanya les d'Extremadura,[14] Lleida, Aragó i Sevilla.
A Colòmbia, es coneix el fruit de la prunera com a ciruela calentana, típica a la ciutat de Girardot (Cundinamarca). Al Departament de l'Atlàntic, se celebra anualment el Festival de la Pruna, on s'ofereixen tot tipus de productes a base de la fruita, com ara gelats, dolços, conserves i vi.[15]
A Equador, és pròpia dels voltants de la ciutat de Ambato.[16]
La varietat «clàudia», de color verd pàl·lid i especialment polposa va ser anomenada així en honor de la reina Clàudia de França.[17]
A Hondures se'n diu pruna les fruites conegudes com a «jocotes». Creix en abundància a la Zona Sud del país.[18]
Referències
[modifica]- ↑ Jules Janick. Horticultural Reviews (Volume 23). Wiley, 1998. ISBN 978-0471254454.
- ↑ «Pruna». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Jules Janick. «The origins of fruits, fruit growing and fruit breeding», 2005. Arxivat de l'original el 2013-05-21.
- ↑ Spangenberg. Chemical analyses of organic residues in archaeological pottery from Arbon Bleiche, gener 2006, p. 1–13. DOI 10.1016/j.jas.2005.05.013.
- ↑ Albala, Ken. Food Cultures of the World Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011. ISBN 978-0-313-37626-9.
- ↑ Ibn al-'Awwam, Yaḥyá. Le livre de l'agriculture d'Ibn-al-Awam (kitab-al-felahah) (en francès). Traducció: J.-J. Clement-Mullet. París: A. Franck, 1864, p. 319–321 (ch. 7 - Article 42). OCLC 780050566. (pp. 319–321 (Article XLII)
- ↑ προῦμνον. Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon del Projecte Perseus.
- ↑ «Pruna». DCVB. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ Harper, Douglas. «plum». Online Etymology Dictionary.
- ↑ «Plum, prune, European type», 1999. Arxivat de l'original el 2012-04-12.
- ↑ «Prunus domestica Plum, European plum PFAF Plant Database». pfaf.org. Arxivat de l'original el 2012-11-22.
- ↑ González-Flores D, Velardo B, Garrido M, González-Gómez D, Lozano M, Ayuso M.C, Barriga C, Paredes S.D, Rodríguez A.B. (2011). "Ingestion of Japanese plums (Prunus salicina Lindl. cv. Crimson Globe) increases the urinary 6-sulfatoxymelatonin and total antioxidant capacity levels in young, middle-aged and elderly humans: Nutritional and functional characterization of their content". Journal of Food and Nutrition Research 50(4): 229-236.
- ↑ «Plum Production by FAO Food and Agriculture Organization» (en anglès).
- ↑ «Extremadura será el primer productor español de ciruela y el cuarto de nectarina esta campaña» (en castellà), 30-06-2015.
- ↑ «Festival de la Ciruela en Baranoa» (en castellà). colombia.com. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Guarderas, Alegría. «La fiesta de las flores y las frutas» (en castellà). Revista Clave!. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «La pruna». fruita.cat. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Jocote: propiedades, siembra, fruto, calorías y más» (en castellà). hablemosdeflores.com. [Consulta: 26 març 2024].