Província Oriental del Riu de la Plata
| |||
| Capital | Montevideo | ||
| Estatut | Territori de les Províncies Unides del Riu de la Plata | ||
| Formació | 1813, per José Gervasio Artigas | ||
| Dissolució | 1821 ( Província Cisplatina)
| ||
| Actualitat |  Uruguai
| ||
| Idiomes oficials | Castellà | ||
| |||
La Província Oriental del Riu de la Plata o Província Oriental (en castellà i oficialment, Provincia Oriental del Río de la Plata), sovint coneguda com a Província de Montevideo,[1] va ser la denominació donada a partir de 1813, per instàncies de José Gervasio Artigas, a l'antiga Banda Oriental com a part de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Comprenia els territoris de la Governació Militar de Montevideo i les àrees a l'est del Riu de la Plata i del riu Uruguai fins als límits amb els dominis portuguesos, que havien pertangut a la Governació Intendència de Buenos Aires i part del Govern dels Trenta Pobles de les Missions (Treinta Pueblos de las Misiones).[2]
Informació general
[modifica]Al costat de les altres províncies de la Lliga Federal, els seus diputats van participar del Congrés d'Orient convocat per Artigas a "Concepción del Uruguay", que el 29 de juny de 1815 va proclamar
| « | la unitat federal de tots els pobles i independència no només d'Espanya sinó de tot poder estranger... | » |
L'agost de 1816 un exèrcit del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve, va envair la Província Oriental en coneixement del Congrés de Tucumán. En iniciar-se la dècada de 1820, va ser derrotat definitivament Artigas a Tacuarembó pels brasilers.[3]
El nom amb el qual els portuguesos van denominar a la Província Oriental va ser el de «Província Cisplatina», oficialitzat després de la incorporació de dret al Regne de Portugal i Brasil el juliol de 1821 (Congreso Cisplatino). La denominació de Provincia Cisplatina va ser també la que es va mantenir durant l'ocupació brasilera, entre 1824 i 1827, quan el front terrestre de l'exèrcit combinat de 8.000 homes provinents de les Províncies Unides i la Banda Oriental va ser el que va vèncer durant la batalla d'Ituzaingó a les forces brasileres el 20 de febrer de 1827, en el marc de la Guerra Cisplatina.[2]
Tanmateix, a partir de la insurrecció desencadenada per l'arribada dels Trenta-Tres Orientals el 1825, va tornar a usar-se pels patriotes el terme Provincia Oriental del Río de la Plata, fins i tot l'any 1828, en el qual la Convenció Preliminar de Pau va separar l'Estat Oriental de les Províncies Unides del Riu de la Plata i de l'Imperi del Brasil, mitjançant intervenció europea, especialment anglesa.[4]
Amb l'aprovació de la primera Constitució de l'estat uruguaià el juliol de 1830, la denominació va ser finalment canviada a "Estat Oriental de l'Uruguai" (actualment, "República Oriental de l'Uruguai").
Referències
[modifica]- ↑ «Uruguay» (en anglès). worldstatemen.org. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ 2,0 2,1 (castellà) El gobierno de la Provincia Oriental Arxivat 2007-12-15 a Wayback Machine.
- ↑ «Imperio de Brasil y la Banda Oriental» (en castellà). La Gazeta. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ «25 de agosto de 1825: Declaratoria de la Independencia» (en castellà). Uruguay Educa. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 26 desembre 2011].
Enllaços externs
[modifica]- Text de la declaració d'independència de la Província Oriental Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine. (castellà)