Prat de Comte

Prat de Comte
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya i municipi d'Espanya
Localització
	40° 59′ 01″ N, 0° 24′ 19″ E / 40.98369°N,0.40523°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Terra Alta
Capital	Prat de Comte
Població humana
Població	188 (2023) (7,12 hab./km²)
Llars	5 (1553)
Gentilici	Pratdecomtí, pratdecomtina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	26,4 km²
Altitud	363 m
Limita amb	Horta de Sant Joan ; el Pinell de Brai ; Benifallet ; Gandesa ; Bot ; Paüls
Identificador descriptiu
Codi postal	43595
Codi INE	43117
Codi IDESCAT	431172
Lloc web	pratdecomte.altanet.org

Prat de Comte és un municipi de la comarca de la Terra Alta. El topònim té el seu origen en "el prat donat pel comte" després de la seva conquesta en la baixa edat mitjana.^[1] Es va anomenar impròpiament Prat de Compte fins al 1983. Es troba al nord-est dels Ports de Beseit i el terme és força accidentat per la seva situació geogràfica. 1.096,60 hectàrees^[2] del seu terme municipal estan incloses dins el Parc Natural dels Ports. És un municipi bàsicament agrari, encara que ha recuperat la tradició de l'elaboració del licor d'aiguardent, que havia estat lligat a la població.^[3] A l'octubre celebra la Festa de l'Aiguardent.^[4]

Geografia

Llista de topònims de Prat de Comte (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Està situat al límit amb el Baix Ebre, al sector nord-oriental dels Ports de Beseit, als vessants septentrionals del tossal d'Engrilló (1.076 m. alt), termenal amb els municipis d'Horta de Sant Joan i de Paüls dels Ports. Forma part del Parc Natural dels Ports.

Drena el terme el riu Canaletes (límit nord-oriental) i la capçalera del barranc de la Xalamera, afluent de l'Ebre. El territori és molt muntanyós.

Història

El poble (170 h. el 2013); 364 m alt és enlairat a l'esquerra del barranc de Xalamera. L'església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu. El seu origen és segurament posterior a la restauració cristiana. És presumible que des dels seus orígens hagués format part de la Comanda d'Horta, primer templera i després hospitalera, car al segle xiii el seu territori està dins del terme d'Horta i a mitjan segle xiv es documenta com a membre de la comanda hospitalera d'Horta de Sant Joan.

Dins el terme hi ha la caseria de la Condolada.^[5]

Des del principi del segle xx hom explotà les argiles refractàries (unes 500 tones anuals), que eren enviades a Barcelona, València i Terrassa; també hi ha pedreres d'extracció de sorra i guix.