A la portada hi tenim la notícia de la vaga de taxis actual amb una foto de la d'aquest estiu, sense cap avís. No m'acaba de semblar honest cara al lector.--Pere prlpz (disc.) 11:39, 26 gen 2019 (CET)[respon]
La frase "ratifiquen el nom d'aquesta última a «Macedònia del Nord» per mitjà del Tractat de Prespa" donava a entendre una cosa feta el dia 25-1-19--Mcapdevila (disc.) 14:12, 27 gen 2019 (CET)[respon]
Torno a assenyalar el problema que tenim amb la llargada de certes notícies. A tall d'exemple, aquest matí la notícia sobre Junqueras tenia 39 paraules, mentre que els mitjans en català treien titulars de 10 (CCMA), 9 (Ara i El Punt Avui), 15 (El Nacional), 11 (RAC1 i El Món), 17 (VilaWeb) i 14 paraules (La Vanguàrdia). Entenc que som viquipedistes i que instintivament volem explicar-ho tot, tot, tot, però quan fins i tot el titular més llarg dels mitjans de referència no té ni la meitat de paraules que el nostre, em sembla clar que cal ser més concisos en les notícies de la portada.—el comentari anterior sense signar és fet perLeptictidium (disc. • contr.)
D'acord en la concisió, però la llargada dels titulars dels diaris pot no ser una bona referència, perquè expliquen la notícia a continuació i nosaltres no.--Pere prlpz (disc.) 21:37, 13 nov 2019 (CET)[respon]
No discuteixo com datar la notícia, però aquí estem posant com a notícia que Nature ha publicat una notícia. Això seria una notícia si els diaris estiguessin informant que Nature ha publicat la notícia, però pels diaris la notícia és que s'ha trobat un tràgul i només esmenten Nature per donar la font. Aleshores proposo treure "La revista Nature publica" del titular de la notícia que s'han trobat tràguls del Vietnam.--Pere prlpz (disc.) 21:41, 13 nov 2019 (CET)[respon]
Hola, companys. He actualitzat les notícies amb la darrera informació rebuda: la petició de confinament de Catalunya. Llavors m'he adonat que ja són tres de quatre notícies al respecte. Què fem? Per una banda em sembla monotemàtic, però per una altra estem vivint una situació d'excepcionalitat. Com ho veieu? Gràcies per les vostres respostes. --Judesba(digues...)21:43, 13 març 2020 (CET)[respon]
@FranSisPac: Bones! He vist que has ampliat una notícia que he ficat. En la meva opinió, tal com ja ho ha comentat algú per aquí, seria millor reduir al màxim possible i que quedi com a format d'un títol que no pas d'un subtítol de notícia.
Hola a tots,
m'agradaria preguntar-vos si en el cas que hi hagi més d'una notícia diferent del mateix dia, creieu que seria millor mantenir el status quo com s'ha fet fins ara "7 d'agost: Notícia X", "7 d'agost: Notícia Y" o millor "7 d'agost: *Notícia X *Notícia Y", és a dir, ajuntant les notícies del mateix dia amb una llista puntejada (i mantenint el límit de 4 notícies? o 4 dies?)
Gràcies!--KajenCAT (disc.) 14:16, 8 ago 2020 (CEST)[respon]
Com fins ara té tots els avantatges a l'hora de passar del bloc esquerre al bloc dret o d'eliminar-ne. Si se sap, respectant la cronologia respectiva i, en cas de dubte, situant com a més recent (primera) la més significativa o que tingui més sentit passats uns dies. --FranSisPac (disc.) 14:29, 8 ago 2020 (CEST)[respon]
Bon vespre, @KajenCAT:. Jo obtindria el consens de la comunitat abans de posar les banderetes a les notícies. En diversos altres contextos, les banderetes ja han causat polèmica en la comunitat, així que són un tema particularment sensible. Salut.—Leptictidium (digui) 20:50, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Hola @Leptictidium:, estava a punt d'escriure sobre el mateix tema a @TaronjaSatsuma: i, per tant, us respondré als dos per aqui ja que crec que és la via més adient. Si bé no sabia que calia consens viquipedista per aquestes coses (disculpeu-me), la meva intenció era generar debat i així saber que opinava la gent al respecte. La meva idea era que en aquelles notícies que tenen relació en algun lloc en concret posar inicialment a la notícia ja que jo crec que quedaria millor i així com aquelles notícies més d'un país està involucrat. A tall d'exemple; EEUU i Xina es declaren la guerra comercial. P.D: Trec cautelarment les banderes i cito als viquipedistes que els solc veure més interessats en les notícies @Castellbo, Castell, FranSisPac: --KajenCAT (disc.) 21:04, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Reitero fil per randa les paraules d'en Leptictidium. Potser quedi "més mono", però entre la possible font de problemes + tenir un element més a vigilar, corregir, incorporar, etc. + les situacions que requeririen (ja ha passat) bandera múltiple + per tant, més potencials inconvenients que avantatges = NO, please. Cordialment, --FranSisPac (disc.) 21:21, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Jo també sóc dels que pensa que l'excés de banderetes provoca problemes de classificació, de pertanyença, inclusions, exclusions...En sentir-me d'un país sense estat, em sento incòmode amb les banderes dels estats que no em deixen existir.
Fins i tot penso que les banderes simplifiquen massa el missatge i impedeixen la lectura objectiva.
--Castell (disc.) 23:18, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
D'acord amb els arguments dels companys sobre per què és una mala idea posar banderetes a les notícies i hi afegeixo que la principal funció de les notícies a la portada és la de tenir-hi els enllaços que els donin context i posar-hi banderetes no millora en res aquesta funció.--Pere prlpz (disc.) 00:10, 10 ago 2020 (CEST)[respon]
Aquesta és una proposta de fer que l'enllaç de cadascuna de les notícies de referència d'aquest apartat d'"Actualitat" es tinguin directament al visualitzar la Portada. En l'anterior disseny de la portada ja no apareixien aquests enllaços. Ho teníem més a prop perquè en editar i previsualitzat ja els teníem a mà. Ara cal copiar-los del comentari i accedir-hi; no és greu, però segueix sent un element per a ús exclusiu d'"entesos" amb ganes. El que no sé és si hi ha una raó de pes per no tenir-los en la mateixa Portada, accessibles per a tothom. Primer havia pensat que es podria fer servir el camp del dia, que encapçala la notícia, com a "suport" de l'enllaç, però deixa sense resoldre els casos amb més d'un enllaç (més d'una notícia de referència per proporcionar millor cobertura del que s'hi diu). Proposo que, per no "embrutar" massa, es faci servir exclusivament el format "[n]", resultat de la sola adreça entre claudàtors, al final de cada text. Algun inconvenient? A favor? --FranSisPac (disc.) 00:46, 26 ago 2020 (CEST)[respon]
Les notícies de la portada hi són per portar el lector cap als articles. Si hi posem els enllaços a les notícies el lector va cap a la referència. Aleshores no em sembla una bona idea posar els enllaços visibles a la portada.
Ara bé, durant un temps posàvem les referències entre noinclude i no com a comentaris, de manera que previsualitzant la secció sola sí que es veien. Crec que estaria bé tornar a fer-ho així, si no és que el funcionament actual de la portada ho impedeix per alguna causa.--Pere prlpz (disc.) 14:24, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@Townie: avui he provat el "noinclude" i no funciona. Entenc que és "problema" d'estar dins d'una plantilla. Alguna solució / alternativa? Gràcies. --FranSisPac (disc.) 00:49, 2 gen 2021 (CET)[respon]
@Townie: moltes gràcies. Elemental (jo m'havia oblidat els claudàtors...)! Evidentment i perquè consti (c.c. @Pere prlpz, Leptictidium:) encara que era proposta meva, pel diàleg precedent ho considero un "acord en petit comitè" més que no pas una demanda personal. Ara ja queda, i algun dia ho posaré(m) a la Guia / Llibre d'estil! --FranSisPac (disc.) 16:56, 2 gen 2021 (CET)[respon]
@Townie:@FranSisPac:@Pere prlpz, Leptictidium:) Jo crec que fent previsualització no ajuda en res l'accessibilitat de la notícia, que ja s'enllacen els articles corresponents intrawiki igualment, per tan proposo que l'enllaç a la notícia de referència vagi amb una imatge d'icona clicable tipus: , potser s'hauria de buscar una altre imatge però és poc intrusiu malgrat que apareixi al final de cada frase de notícies. Salutacions--Manlleus (disc.) 11:20, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
Ara bé, per si de cas m'estic perdent, tornar a un efecte semblant al que abans tenien els noinclude, que feia accessibles les referències, quan s'anava a la plantilla em sembla bé. El que no em sembla bé és posar a la portada els enllaços a les referències.--Pere prlpz (disc.) 12:06, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
@Manlleus: m'ha descol·locat la teva intervenció, perquè el tema ja havia quedat prou clar, com han deixat palès en Pere, ja d'entrada, i també en Lepti. No convé enllaçar les notícies de referència a la portada, que era el que jo suggeria inicialment. En canvi, crec que els editors (i en particular els qui vulguem contrastar el text posat amb el que diuen les fonts) sí em guanyat en accessibilitat al recuperar els "noinclude", passant de copiar-enganxar la URL (mentre van ser comentaris) a fer-ho amb un sol clic. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 14:12, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
@FranSisPac: És un comentari de millora Francesc, res més, no ho hem de gravar en pedra. Una altra opció és crear una petita secció de referències (el seguit de noticies) però amagat per codi i que amb un desplegable tipus (mostra/amaga) es pugui accedir a la notícia sense entrar a modificar o previsualitzar la plantilla, no sé com es veuria des de la versió mòbil. Això que diu en Pere que les notícies són pels editors no ho compro. La portada és visitada majoritàriament per lectors i pocs se'ls acudeix donar a editar i previsualtizar per copiar i enganxar la URL,senzillament massa merder per a un lector que només vol seguir llegir la notícia a 1 sol clic. Mètode KISS--Manlleus (disc.) 00:03, 13 abr 2021 (CEST)[respon]
@Arnaurs, FranSisPac: Bona tarda a tothom! Us cito a vosaltres perquè crec que la incorporació de la Ruth Bader Ginsburg a notícies és irrelevant, almenys la notícia en si. Per aquest motiu, crec que és escaient mencionar-la només a "Defuncions recents". Salut, KajenCAT (disc.) 13:37, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT, FranSisPac:. Bon dia, he inclòs la notícia perquè crec que més enllà de la mort de la persona en sí la notícia és que queda una vacant al Tribunal Suprem. Crec que l'impacte que pot tenir qui ocupi aquesta vacant en la política dels Estats Units és prou important com per a incloure aquesta notícia a l'apartat. --Arnaurs (disc.) 13:41, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT, Arnaurs, Pere prlpz: no prenc com a referència una normativa vigent (segurament si n'hi ha no està actualitzada), però per la meva llarga experiència en revisar la Portada, i haver viscut els corresponents debats, el que hi ha és que una mort no va a les notícies d'actualitat si no està lligada a algun fet que sí la fa particularment noticiable. En aquest cas, la notícia no és la mort sinó l'especial situació que genera. També hi ha hagut acord històric que, en casos com aquest no es posa a les defuncions recents perquè no surti dos cops. Sovint s'hi ha posat com a comentari amb l'avís d'activar-la si desapareix la notícia, depenent dels ritmes d'actualització d'ambdues parts. Ho modifico així, també considerant l'observació d'en Pere, donant per suposar que el meu argument és convincent... i basat en l'experiència i els "acords" previs. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 14:37, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@Arnaurs, Pere prlpz, FranSisPac: La meva intenció d'això, a part de la doble menció a notícies i defuncions, és que crec que no està prou contextualitzada la notícia per poder entendre la seva importància en el poder judicial estatunidenc ja que si els republicans decideixen incorporar un nou jutge abans de les eleccions, pot generar problemes d'important abast tant en la direcció de futures decisions judicials com en la situació política i social ja polaritzada. Salut, KajenCAT (disc.) 16:31, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT: (c.c. @Arnaurs, Pere prlpz:) no sé què dir-te. Si s'ha de contextualitzar més, aquest no és el lloc. Tenint en compte que estem fent una enciclopèdia, no un butlletí informatiu, el "si els republicans" es resoldrà en unes setmanes, i llavors potser tindrà sentit posar-ho en algun lloc. En tot cas, però prenent el "compromís" de revisar-ho quan toqui, podries afegir una secció amb aquestes possibles repercussions al final de l'article de la difunta (no és tema per a un article "especulatiu" independent i en l'article del Tribunal Suprem dels Estats Units no tindria cap sentit). Per a mi, "tema tancat". Cordialment,--FranSisPac (disc.) 17:12, 19 set 2020 (CEST)[respon]
No estic segur que l'última part de la notícia sobre Heribert Barrera compleixi el requisit de punt de vista neutral. No correspon a la Viquipèdia emetre judicis de valor sobre si un encaix és dubtós o no.—Leptictidium (digui) 20:30, 24 set 2020 (CEST)[respon]
D'acord amb en Leptictidium, no tant per la neutralitat com perquè no ho diu la referència. A més, dubto si l'error en el nom, que només caldrà que esmeni un altre ple, és una anècdota gaire rellevant (tot i que aquesta sí que surt a la referència).--Pere prlpz (disc.) 21:58, 24 set 2020 (CEST)[respon]
En cap cas compleix el PVN. Segons vilaweb, s'esmenarà en el "despatx ofici" ben aviat. No em sembla una notícia molt destacable però el fet noticiable són els motius de la retirada i no si han comès una errada en el segon cognom. No esperaria gaire temps a retirar-ho pel fet d'estar a la portada de la Viquipèdia. KRLS, (disc.) 22:12, 24 set 2020 (CEST)[respon]
Hola a tothom, volia proposar dues coses respecte la portada de notícies;
Copiar els titulars que introduïm nantros aquí a la Viquinotícies. Així, els titulars no es perdrien i no només seria més fàcil consultar-ne notícies d'altres dies/anys sinó que també seria més fàcil veure les fonts. (Al no ser que hagi algun altre motiu de no utilitzar-ne)
Incloure un altre format similar al de Defuncions però es tractaria de notícies d'actualitat i de rellevància i que actualment estan en procés com podria ser Conflicte d'Alt Karabakh de 2020 o qualsevol altre tipus d'esdeveniment (tot i que jo només tracto els més polítics com alguns ja s'hauran donat compte)
@KajenCAT: Copiar els titulars a Viquinotícies no crec que tingui cap problema. En tot cas s'hauria de proposar a la taverna de Viquinotícies, si és que allà hi ha algú actiu.
Per la resta, no veig clar que sempre tinguem uns articles d'actualitat actualitzats, a diferència del que deu passar a la Viquipèdia en anglès. Si hi ha un fet en curs, jo més aviat seria partidari d'anar actualitzant el titular i així també segueix sortint durant dies a la portada.--Pere prlpz (disc.) 17:10, 2 gen 2021 (CET)[respon]
Mencionant els que més editen recentment; @Amortres, FranSisPac, Castellbo, Lluis tgn, Leptictidium: et. al.
Desconec si existeix algun consens al respecte, però crec que les notícies que enllaçen l'article de Viquipèdia en que es basa principalment hauria de ser creada abans de crear l'article. Si no, no veig cap motiu per mantenir una notícia en vermell i en negreta. --KajenCAT (disc.) 20:09, 17 oct 2020 (CEST)[respon]
@FranSisPac: Desconeixia absolutament que aquest tema fou tan àmpliament discutit pels Viquipedistes al llarg dels anys (la qual m'alegra!) però em sorprén que no s'hagi sotmés a votació per establir un consens. Entenent la posició de @Leptictidium: i els seus partidaris i veure que no s'extreu cap consens excepte potser per la proposta de @Barcelona: en la discussió (19/02/2011) més llarga al respecte en que advoca per limitar un enllaç vermell. Com que sóc bastant recent en la Viquipèdia (+3 mesos) i, per tant, no he pogut participar en cap d'aquests debats, m'agradaria intentar expressar la meva opinió al respecte després d'haver llegit els antecedents que aporta FranSisPac.
Hi ha (o hi havia) principalment dos punts de vista;
la que advoca per mantenir els enllaços vermells ja que considera que es reclutaria viquipedistes nous i també incentivaria tant als editors novells com veterans a crear aquests articles.
Per l'altre banda, estan els que defensen que tant el seu excès d'ús i/o manteniment d'enllaços vermells a l'actualitat seria més perjudical la imatge de la Viquipèdia que tindria els possibles lectors.
És díficil saber quina part té raó, especialment per la dificultat de demostrar-ho empíricament. Pot ser una manewra de demostrar-ho per part dels partidaris del primer o una forma pels partidaris del segon rebutjar les hipòtesis del primer, seria fer una investigació exhaustiva dels últims 10 anys i observar quants dels primers articles que han creat els usuaris o IP foren degut que aquests articles estaven en vermell i així podriem establir una relació.
Tenint en compte tot això, explico el meu punt de vista. Qüestiono sobre si realment hi ha alguna possibilitat de captar nous editors ja que dubto molt que el pensament majoritàri d'un lector que es troba en la portada un enllaç vermell del terratrèmol del mar Egeu sigui un pensament més col·laboratiu, en el sentit de que "m'agradaria crear aquest article ja que ningú l'ha fet". La gran majoria o bé actuarà amb indiferència o segurament amb incomprensió de perquè no puc llegir l'article. Per tant, considero que el simple fet de mantenir enllaços vermells a la portada ens la juguem molt més per atraure una míniscula part de lectors, que sincerament, crec que han sigut casos que es poden comptar amb una mà. La única utilitat que veig pel seu manteniment és que els únics qui els incentiva fer-ho serien els editors que ja estàn editant (sigui novells o veterans) i que pensen en clau viquipedista.
Per tant, proposo dues idees;
La més restrictiva (però potser la més efectiva): prohibir els enllaços vermells en negreta o aquells enllaços vermells en que es basa la notícia. Llavors, si un editor vol fer la notícia, es veurà obligat a crear aquests articles i que, a més, pot servir com un filtre per evitar especulacions, exageracions o simplement per millorar la idea que tenien en ment. Jo generalment he procurat que no existís cap enllaç vermell quan ficava alguna notícia i com que estava convençut que allò hauria de ser notícia, he acabat creant els articles necessaris.
La segona, seria la modificació de la proposta de Barcelona; limitar a un enllaç vermell i en un curt termini de temps (1 dia?) per dos motius. Incentivar aquells que anaven a ficar un altre notícia amb un altre enllaç vermell a que faci l'article pertinent, als editors lectors a que el facin, limitar l'impacte negatiu als lectors i deixar una porta oberta als no editors a començar a Viquipèdia (tot i que aquest últim dubto del seu impacte).
Sé que només és un estudi de n = 1, però un servidor va començar a editar la Viquipèdia perquè es va trobar «Citroën» en vermell a la Portada. Per altra banda, és evident que la gran majoria de lectors no es convertiran en usuaris actius simplement perquè es trobin un enllaç en vermell a la Portada, però és que tampoc no és necessari que siguin una gran majoria ni una gran minoria: només que un 0,001% (literal) de les visites mensuals a la Viquipèdia es tradueixi en un nou usuari actiu que ha començat creant un enllaç vermell a la Portada, ja val la pena tenint en compte les dificultats que tenim per assegurar el relleu generacional. Finalment, hi ha pràctiques que al meu parer són molt més perjudicials per a la Viquipèdia i que tanmateix es continuen permetent en nom de la llibertat editorial dels usuaris, així que manifesto el meu Rebuig més absolut a qualsevol prohibició, sia total o parcial, dels enllaços en vermell a la portada en nom d'un perjudici purament hipotètic que mai no s'ha demostrat empíricament.—Leptictidium (digui) 13:37, 31 oct 2020 (CET)[respon]
també rebutjo la proposa i més veient l'evolució dels vermells al llarg del temps: és propi de la Viquipèdia estar incompleta i tenir enllaços per a possibles ampliacions, i no veig per què les notícies han de ser una excepció a la norma general (de fet penso que només animem a eliminar/omplir els vermells de les introduccions dels adq i enlloc més)--barcelona (disc.) 21:52, 1 nov 2020 (CET)[respon]
No hi vec cap relació entre que hagin pràctiques més perjudicials a Viquipèdia per justificar que no cal fer res en aquest àmbit... El cas que és que sí que és fàcilment rebutjable empíricament que si tenim en compte que en els darrers 30 dies van visitar la Portada unes 429206 persones, el 0.001% representaria més d'un terç dels editors actius actuals. Estic d'acord amb Barcelona en el sentit que és la naturalesa de la Viquipèdia (especialment una Viquipèdia petita com la catalana) el fet de tenir enllaços vermells. Però en una zona anòmala de la Viquipèdia on no regeixen les mateixes normes que la resta de Viquipèdia (a més a més, és la pàgina més visitada) no hi vec sentit argumentar que s'hi hauria d'aplicar la mateixa política. Dit tot això, mantinc la mateixa postura. KajenCAT (disc.) 16:28, 8 nov 2020 (CET)[respon]
Estic en contra d'evitar enllaços vermells, és un dels elements que mostren que el projecte està inacabat i per tant animen a participar-hi. No penso que la portada de la Viquipèdia hagi de ser una zona anòmala de la Viquipèdia en cap sentit, ans al contrari, és la zona clau. Considero que els enllaços vermells poden animar a editar perquè mostren les deficiències de la Viquipèdia amb transparència, molts dels articles que he creat han començat en haver observat un enllaç vermell.--Medol (disc.) 19:43, 8 nov 2020 (CET)[respon]
Bon vespre, @Amortres: i @FranSisPac:. El marc legal vigent permet l'ús dels medicaments que tenen una autorització de comercialització en dos escenaris diferents: 1) en la indicació per a la qual van ser aprovats; i 2) en una indicació diferent d'aquella per a la qual van ser aprovats (off-label use). Per exemple, el bevacizumab va ser aprovat per tractar el càncer, però es fa servir igualment per tractar la degeneració macular.
Doncs bé, tot i que en les últimes dècades no s'ha aprovat cap medicament específicament contra l'Alzheimer, sí que hi ha hagut potencials avenços farmacològics contra l'Alzheimer amb medicaments aprovats originalment per a altres malalties, com són el valaciclovir i l'adalimumab. Si aquests medicaments no surten a la referència d'Alz.org és pel simple motiu que, com dèiem, no són medicaments aprovats específicament contra l'Alzheimer.
Per tant, és correcte dir que l'aducanumab podria ser «el primer medicament contra l'Alzheimer aprovat des de fa dècades», però no és correcte dir que podria ser «el primer avanç farmacològic contra l'Alzheimer des de fa dècades».—Leptictidium (digui) 21:13, 7 nov 2020 (CET)[respon]
No patiu, entenc que podria haver semblat un barbarisme. Sempre que edito sobre l'Alguer, ho faig amb un ús molt curós de la gramàtica algueresa i el lèxic del Diccionari català de l'Alguer, que n'és l'única obra de rigor. Així visibilitzem i preservem, ni que sigui una mica, aquest llegat. Xavier Dengra(MISSATGES)22:42, 29 nov 2020 (CET)[respon]
Per altra banda, crec que aquesta mena d'edicions tampoc no ajuden a normalitzar l'ús de l'alguerès. No posem avisos per a cap altra variant del català; si fem una excepció per a l'alguerès, transmetem el missatge que fins i tot nosaltres mateixos considerem l'ús social de l'alguerès una curiositat folklòrica que necessita ser objecte d'un avís.@FranSisPac: @Xavier Dengra: @Alvaro Vidal-Abarca: —Leptictidium (digui) 21:36, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Hi estic d'acord. S'ha de considerar absolutament normal. Espero els propers mesos reduir feina en altres fronts i dedicar-me a normalitzar l'ús lingüístic en nous articles de l'Alguer i esborranys que cal refer o reestructurar. Ara bé, pateixo perquè fins i tot els bots reverteixin canvis. Caldrà parlar-ho en el futur. Xavier Dengra(MISSATGES)22:10, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Entenc i accepto les reserves a "avisar" que això "estrany" (no ens enganyem) que s'hi llegeix és una variant del català que no ens hauria d'estranyar i que hauríem d'identificar. Tanmateix, també ho veig com una oportunitat perduda (no n'identifico gaires) de "proclamar que l'alguerès també existeix". Almenys així és com jo he viscut personalment aquest episodi, tot i que, segons sembla, no he encertat en la manera d'intentar aprofitar-la. Sincerament desitjo sort i eficiència als que pogueu contribuir a fer realitat aquesta pretesa i desitjable normalitat que, penso, està ben lluny. Si, des del desconeixement, s'hi pot fer alguna cosa... Cordialment, --FranSisPac (disc.) 23:59, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Aprofitant aquest debat, com s'hauria d'escriure els noms típics d'altres variants del català en l'article? Per exemple, ísola en l'article illa? KajenCAT (disc.) 00:12, 1 des 2020 (CET)[respon]
Permeteu-me, si us plau, una reserva en aquest tema. No sóc totalment contrari a tolerar de tant en tant alguns localismes, per cridaners que siguen, però considere que en això cal anar amb peus de plom. Tractant-se d'una enciclopèdia, crec que en general convé prioritzar un registre estàndard en què tinguen cabuda només variants dialectals molt esteses. Un text com el de la portada d'avui sobre les inundacions de l'Alguer, en què el vint-i-cinc per cent dels lexemes són italianismes purs i durs no recollits per cap diccionari normatiu, em pareix un excés perillós. Si condeix l'exemple i cada subdialecte del nostre mosaic reivindica ací fins els seus trets més particulars, haurem llançat per la finestra un model que tota llengua de cultura necessita i que en català ha costat bastant d'aconseguir. --Desesser (disc.) 01:03, 3 des 2020 (CET)[respon]
M'agradaria preguntar si s'ha debatut (i consensuat) que s'hauria d'utilitzar el terme «líders independentistes catalans» i no «presos polítics». En cas contrari, canviaria el terme tal com utilitzen la majoria dels mitjans de comunicació catalans com Ara.cat o VilaWeb.
--KajenCAT (disc.) 14:39, 8 feb 2021 (CET)[respon]
L'actual titular que el coet pot caure a llocs habitats "incloent-hi Catalunya" és innecessàriament catalanocèntric, perquè el que diu la referència és que pot caure fins a la latitud 41.5, que inclou mitja Catalunya però inclou la totalitat del País Valencià i les Illes. Aleshores jo ho canviaria per una referència a "la major part de l'àmbit catalanoparlant", "el sud d'Europa" o "qualsevol lloc entre els paral·lels 41.5 N i 41.5 S".--Pere prlpz (disc.) 13:27, 6 maig 2021 (CEST)[respon]
Bon dia, @Pere prlpz:. Ho canvio per «Països Catalans», que som la Viquipèdia en català i té sentit que posem l'èmfasi en el nostre context geogràfic. També «Països Catalans» millor que l'«àmbit catalanoparlant» perquè em sembla innecessari emprar eufemismes. Salut.—Leptictidium (digui) 12:17, 7 maig 2021 (CEST)[respon]
Em sembla força més neutral i imparcial el redactat original del @Lks.poch:, que es limitava a dir que hi ha protestes i que surten a la premsa occidental, que la posterior del @KajenCAT:. No compro l'argument que aquest judici de valor estigui «basat en el principal article enllaçat» perquè, de les quatre referències que suposadament sostenen aquesta afirmació a l'article, la d'RTVE i El Món no diuen res d'això, RT no representa més que l'opinió del govern rus, i la referència del mateix govern cubà és manifestament inadequada per ser una de les parts directament implicades en el conflicte.—Leptictidium (digui) 11:19, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
El redactat de la notícia està basat plenament en la introducció de l'article de Protestes a Cuba de 2021, redactat pel mateix Lks.poch, que també havia redactat ell/a la notícia de la portada. Per tant, si les referències que sostenen l'article no són correctes, no entenc perquè m'assenyales a mi. Per l'altre banda, que significa premsa occidental? La premsa xinesa també? [1]? La russa com has citat tu? KajenCAT (disc.) 11:42, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
No «assenyalo», sinó que esmento els dos usuaris implicats a fi que pugueu defensar les vostres respectives versions, si ho creieu convenient. Per a mi, el problema no és això de la premsa occidental, que es pot eliminar perfectament, sinó que «comprem» acríticament la versió de L'Havana i Moscou i la presentem sense matisar-la. Ep, que no entro a discutir si la versió de Cuba i Rússia és correcta o no, simplement recordo que no és la funció de la Viquipèdia posicionar-se en debats polítics. Salut.—Leptictidium (digui) 12:01, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
@Leptictidium: No sóc en absolut un partidari del govern cubà, però crec que es pot afirmar de manera acrítica que el bloqueig estatunidenc imposat per Donald Trump hagi tingut alguna cosa a veure en la situació econòmica que viu el país. En tot cas, en els mitjans de comunicació en català, així ràpid, sembla que hi ha dos discursos:
Mentre es posi que és la versió del govern cubà, no em sembla malament, però no crec que un titular ens doni per explicar-ho amb els matisos necessaris. Potser sí que és això que diu el Pere, que el millor és enviar els lectors cap a l'article i que ponderin tots els factors per si mateixos.—Leptictidium (digui) 16:41, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Jo crec interessant remarcar que està en el punt de mira de la premsa "occidental", perquè és tant obvi com que les estan passant magres. Fins i tot ha hagut de sortir el president de Mèxic a dir que "compte amb les manipulacions" (i si hagués estat la Merkel?). Tots els mitjans occidentals en parlen i sembla que hagi de caure el règim, però la realitat és que ahir es parlava de "miles", avui ja de "centenares" i l'únic número que algú publica són 2000 persones a l'Havana. A mi m'agradaria trobar un article contextualitzat i no magnificant el que diu la premsa "d'occident" ni trobant només versions oficialistes del govern cubà. Jo intento no comprar cap versió, pq si no el més fàcil hagués estat no crear l'article, que podia portar debat... Lks (disc.) 12:45, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Fer èmfasi en la premsa occidental com a titular a la notícia és assumir la posició «antiimperialista» que tenen molts els grups socialistes i d'esquerres i la coneguda versió oficialista, però ni tan sols això seria del tot cert. Tant mitjans considerats com occidentals com no occidentals, coincideixen que es tracten d'unes protestes bastant inusuals en la història recent de Cuba. Si bé els mitjans del nord global dominen pràcticament a tot el món, en els mitjans del sud global, també podríem considerar que la protesta cubana "està en el punt de mira" en quatre exemples que he buscat així ràpid; la premsa xinesa anteriorment mencionada, la del Qatar [2], la de Nigèria [3] o la de l'Índia [4]. Com veureu, la majoria coincideixen en la «novetat». KajenCAT (disc.) 16:26, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Després dels successius canvis, cal reconèixer que la versió més curta de la notícia, que no explica res, és la ideal per portar visites cap a l'article, perquè qui que vulgui saber per què són les protestes hi haurà d'anar.--Pere prlpz (disc.) 14:58, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Després d'edicions i reversions, a la portada hi diu "probablement la xifra més alta de tots els temps en una matança de cetacis." amb tres referències. Ara bé, mirant les referències, el que més s'hi assembla és "La organización de defensa de los animales Sea Shepherd denuncia que puede tratarse de la captura de cetáceos más masiva de todos los tiempos" que diu el subtítol de la Vanguàrdia (cosa que ja no és una afirmació categòrica com al nostre titular), i mirant a la tercera referència que és Sea Sheperd, la font de la Vanguàrdia el que hi diu és això "Sea Shepherd believes this to be the largest single hunt of dolphins or pilot whales in Faroese history (the next largest being 1200 pilot whales back in 1940), and is possibly the largest single hunt of cetaceans ever recorded worldwide." L'altra referència, el Daily Mail ho deixa en "It is the biggest ever recorded death toll from the traditional century-old annual hunt known as the Grindadrap or Grind in Faroese." tot i ser un diari sensacionalista.
Aleshores, a mi em sembla que aquest "probablement" és una especulació d'una sola font, i força dubtosa i la trauria. Una possiblitat seria: Es cacen 1.428 dofins de flancs blancs de l'Atlàntic en una sola nit a les Illes Fèroe, probablement la xifra més alta mai registrada en un grindadrap.--Pere prlpz (disc.) 23:36, 15 set 2021 (CEST)[respon]
He tret la paraula "probablement" (que a mi se m'havia colat copiant i enganxant) perquè del grind sí que és la matança més gran registrada.--Pere prlpz (disc.) 00:53, 16 set 2021 (CEST)[respon]
D'acord, ambdós "en" i "a" són correctes, si bé «en registres formals és preferible fer servir les preposicions a o de», segons Optimot, cerca «"en+a+i+de"».--FranSisPac (disc.) 13:43, 11 nov 2021 (CET)[respon]
Acabo de publicar la meua primera notícia a Portada600k/actualitat, així que qualsevol consell, recomanació o esmena serà benvinguda. Mercès per endavant.--AlbertRA (disc.) 12:11, 12 nov 2021 (CET)[respon]
Benvingut! Estaria bé que donessis una ullada a l'edició que hi he fet, a continuació de la teva, ja que el format d'aquest apartat és de quatre notícies en dues columnes. En essència es tracta de seguir el comentari que figura just damunt de la primera notícia, que pressuposa que és aquesta la que es substitueix, "fent saltar" la que era quarta: «EN AFEGIR NOTÍCIES, BAIXEU LA RESTA DE NOTÍCIES (és a dir, en els comentaris d'encapçalament, la notícia 1 passa a ser la notícia 2, etc.) I SITUEU CONVENIENTMENT LES DUES LÍNIES DE CODI ENTRE LA PLANTILLA DE NOTÍCIA 2 I LA 3». Si la nova notícia no ocupa la primera posició, la mecànica és similar. Val a dir que aquesta "reconstrucció" de la seqüència numèrica de les notícies tan sols és a efectes informatius i de control. Com està en comentaris, no afecta al resultat, però és una ajuda a propers editors. Cordialment, FranSisPac (disc.) 13:41, 12 nov 2021 (CET)[respon]
@F3RaN, Jo crec que sí, que és la «primera catalana» que aconsegueix la Pilota d'Or. Però, si no es vol usar el femení (a la Viquipèdia hi ha gent a qui no li agrada), podria deixar-se com va posar algú «la primera persona catalana». Usar el masculí trobo que crea confusió. Perquè, l'any que un futbolista home guanyi la Pilota d'Or, com es titularà la notícia? Mercè Piqueras (disc.) 17:51, 1 des 2021 (CET)[respon]
@Mercè Piqueras, F3RaN: jo soc el responsable del, no massa afortunat, "persona", que tu mateixa, Mercè, vas justificar en el teu resum d'edició. Malauradament, l'ús del femení com a genèric no s'entén així si no es produeix en un determinat context, i estem acostumats al fet que un "primera alguna cosa" serveixi per destacar que una dona ho és després que ho hagin sigut només homes. Jo diria que, en aquest cas, el masculí genèric més que crear confusió, fa "estrany". La veritat és que quan vaig anar a posar la notícia, el titular que al meu parer transmetia bé la idea sense haver de donar massa explicacions és el que vaig triar. M'encantaria conèixer-ne alternatives "afortunades". Cordialment, --FranSisPac (disc.) 19:32, 1 des 2021 (CET)[respon]
P.S.: Mercè, ja imagino que la crítica als que no agrada usar el femení no és directa, però no és pas el meu cas, ah, i com que del que es tracta és de l'ús del masculí genèric, el titular per al futbolista home seria, evidentment, el mateix, no? Més cordialment.
Gràcies per les explicacions. Desconeixia que el tema ja havia sigut objecte de discussió. A mi, simplement em va sorprendre. Vaig pensar espontàniament que era un error. Després vaig anar a la pàgina de la futbolista, pensant que potser era una persona trans o similar, per això l'ús del masculí. Quan vaig veure que l'article parla de "jugadora" tota l'estona i no pas de "jugador", vaig pensar que el redactat de la notícia era equívoc. I resulta que no, que era deliberat. Doncs bé, no sé què pensar. Personalment se m'ha fet estrany. Simplement. Gràcies pels vostres comentaris. F3RaN (disc.) 20:36, 1 des 2021 (CET)[respon]
@F3RaN veure [NOTA] @FranSisPac, si mai un futbolista home guanya la Pilota d'Or i el titular és el mateix que hi ha ara per a Alexia Putellas, aleshores hi haurà dues persones que hauran estat el «primer català» a guanyar aquest guardó. Mercè Piqueras (disc.) 21:33, 1 des 2021 (CET)[respon]
@FranSisPac, doncs jo trobo adequat el «persona» que vas afegir, si el que es volia destacar era que ha estat la primera vegada que algú de Catalunya —home, dona o del gènere/sexe que sigui— guanya aquest guardó. Així, si en el futur també el guanyés un home, es podria dir que era el primer català a guanyar-lo. Mercè Piqueras (disc.) 21:48, 1 des 2021 (CET)[respon]
@Mercè, un cop reordenat aquest diàleg, un parell de coses: a) he de reconèixer que en dir que el titular seria el mateix, pensava en "si hagués estat un home" i no tant en "quan un home guany" com tu deies, per a la qual cosa topem amb allò del masculí "de gènere" i el masculí "genèric"; b) prefereixo no tornar al "persona catalana", que va causar conflicte, considerant que segurament la notícia "caurà" aviat, per ser l'última (coses de la volatilitat d'aquesta part de la portada). --FranSisPac (disc.) 23:38, 1 des 2021 (CET)[respon]
Aquesta entrada pretenia centrar (i tancar) la "gerra d'edicions", però, com es veu a continuació, almenys de moment no ha servit de gaire (la rèplica s’ha fet quan aquesta entrada estava amb una indicació d’inclompleta). Destaco que la notícia que s'ha posat com a referència a la plantilla "Actualitat" és la primera de les figuren més avall, no hi surt per enlloc el "matrimoni homosexual" i és un dels mitjans en català que majoritàriament utilitzen el terme "persones del mateix sexe" en el titular.
La llei que s'ha aprovat a Xile s'anomena "ley de matrimonio igualitario". Si observo les onze entrades(*) que m'ha donat una cerca en català de "Xile+matrimoni les últimes 24 hores", sols tres (dues de les quals procedents de l'agència EFE), titulen amb el terme "matrimoni homosexual", i en les altres vuit aquest concepte no figura en el text, si exceptuem dos casos on apareix en el peu d'una foto proporcionada per l'agència EFE. Son majoria, set, els titulars amb "matrimoni entre persones del mateix sexe" i en un cas s'hi fa servir el terme original "matrimoni igualitari".
En set dels onze casos s'esmenta que Xile és el vuitè/ huité país iberoamericà en tenir aquesta legislació, fins i tot en un cas es fa en el titular. Com a curiositat, en un parell de casos diuen que és el "novè" d'Amèrica, comptant El Canadà i els Estats Units, però fan una llista de nou països, o sigui que en seria el desè!
Quan he fet la cerca (en castellà) de "Chile ley de matrimonio", dins les quatre primeres pàgines de resultats (uns 40) la paraula "homosexual" sols sortia a les entrades de RTVE i de La Vanguardia. Avançant fina a la sisena pàgina (uns 60 resultats), surt a quatre més (ABC, El comercio, El Nacional, La Sexta), els dos últims "alimentats" per EFE. En canvi, "matrimonio igualitario" a la quarta pàgina ja havia sortit 34 cops.
@KajenCAT: segons "Viquipèdia:Guerra d'edicions", «aquesta norma sosté que un editor mai ha de fer més de tres reversions seguides en una mateixa pàgina en un període de 24 hores», desprès d'afirmar que «un editor que restaura repetidament la seva versió preferida provoca una guerra d'edicions». Abans que en CarlesMartinho identifiqués així, tu ja en portaves quatre: a les 12.30, a les 15.15, a les 19.12 i a les 21.17 (aquesta al·legant que "està en discussió", més d'una hora desprès que jo completés "la càrrega de la prova"). Ben cert que potser "contra" un mateix editor, però crec que la detallada argumentació que m'he pres la molèstia d'elaborar, i el mateix punt de la notícia de referència (que canviar-la ara seria "fer trampa"), podrien fer pensar que "matrimoni homosexual" no és precisament la millor denominació. Per altra banda, i parlant de trampes, quan invoques el Termcat sembles oblidar-te del fet que la definició que hi posa és «Matrimoni entre dues persones del mateix sexe», i en la nota subsegüent utilitza, un altre cop, l'expressió «matrimoni entre persones del mateix sexe». Potser incorrectes?
M'encantaria veure la substitució, feta per tu, d'això del "matrimoni homosexual", terminologia que ja sona una mica desfasada. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 00:40, 9 des 2021 (CET)[respon]
La pàgina genèrica que tenim al respecte és matrimoni homosexual, i la referència del termcat és prou forta. Respecte al què diu @FranSisPac:, la referència al matrimoni entre persones del mateix sexe de termcat, és l'explicació del terme, no el terme en si mateix, de manera que al meu entendre no té el mateix pes. --Amortres (disc.) 07:22, 9 des 2021 (CET)[respon]
No entenc perquè empres un to agressiu amb mi, FranSisPac, però es tracta de reversions de diferents usuaris, amb ediccions polèmiques i en una pàgina molt sensible com és la portada. Tanmateix, que hagis completat la "càrrega de la prova" no significa que la discussió hagi acabat ni molt menys. És més segueix aquí: Discussió:Matrimoni homosexual per si algú n'està interessat. Respecte el TermCat, ja t'ha respost en Amortres. KajenCAT (disc.) 09:34, 10 des 2021 (CET)[respon]
@KajenCAT: demano dobles disculpes, per haver emprat un to segurament inadequat i pel retard en contestar. He de dir que vaig intentar aturar la guerra d'edicions a la portada tan bon punt vaig ser-ne conscient i un cop disposava d'informació per documentar la meva posició. Aquí hi van aparèixer tres dimensions o plans: 1) la notícia de portada en sí; 2) el Termcat o, en general, els diccionaris; 3) l'article de la Viquipèdia i la seva discussió. La segona dimensió sí la vaig consultar quan aquí se'n va fer esment, i la tercera ni em va passar pel cap fins que t'hi vas referir en l'última entrada.
En principi, i tractant-se del motiu de "discussió", em concentrava en el primer pla, i vaig córrer a deixar clar, de forma prou documentada, que la notícia feia referència a matrimoni igualitari, terme que, en ser poc conegut i no massa impactant, s'havia generalitzat en els mitjans com a matrimoni entre persones del mateix sexe, amb un ús més aviat reduït de la terminologia —poc ajustada al fet objecte de la notícia— de "matrimoni homosexual". A continuació comento que, per a mi, els altres dos plans de discussió no tenien cap valor si del que es tractava era de reflectir prou fidedignament un fet a partir del seu tractament en els mitjans. En disposar d'informació més elaborada per a completar la meva entrada, la persistència en el "retorn" al "matrimoni homosexual" ja em resultava una mica empipador, més quan havia analitzat, tant el redactat de la notícia de referència com altres dades que em permetien refermar-me en defensar que aquesta no era la terminologia més apropiada. Afegiré ara que en deu de les onze referències en català (VilaWeb, alimentada per EFE, n'era la sola excepció) hi apareixien tots dos termes, "matrimoni igualitari" i "matrimoni entre persones del mateix sexe".
Sobre el Termcat, el fet de si recull una expressió concreta i la validesa del que s'hi diu en la definició, l'afirmació que el Termcat «no recull aquesta forma» —segons tu emfatitzes, suportada també per Amortres—, com a defensa que "matrimoni entre persones del mateix sexe" no seria correcte, em va semblar absolutament inapropiada. Seria com defensar que «el Sena passa per París» no es pot posar perquè és una expressió que no figura en cap entrada de diccionari o recull terminològic!
El tema del corresponent article de la nostra Viquipèdia, de com es titula, de si s'hauria de fusionar, escindir o el que sigui, el trobo totalment aliè a aquesta discussió... i donaria per destacar algunes perles de la discussió d'allà, però prefereixo no entrar-hi.
Potser no t'acabi de convèncer, però és un reflex de amb quin ànim vaig escriure el que vaig escriure, tot i que en algun cas potser mancat d'informació, aliena a aquesta discussió, cosa que me'n podia desenfocar la percepció. Salutacions cordials,--FranSisPac (disc.) 18:10, 24 des 2021 (CET)[respon]
Soc molt dolent en localitzar discussions passades, però diria que la permanència de la "tradició" de les innocentades a la Portada va ser qüestionada en el seu moment, més si es té en compte que sol ser una iniciativa individual, amb tots els respectes. Em temo que, seguint una altra "tradició", no es va arribar a cap conclusió, però si es pot votar, jo ho faig en contra (de la primera tradició; la segona està massa arrelada!).
Explico el "27" del títol: em costa més "digerir-ho" si m'ho trobo el dia 27, per molt que sols li quedin uns quants minuts. Salutacions cordials.--FranSisPac (disc.) 23:07, 27 des 2021 (CET)[respon]
He desfet els canvis per manca de consens. Per bé que abans la innocentada era un article destacat que redirigia a Sants Innocents, a la secció de notícies no era el cas fins fa uns moments. No em puc posicionar del tot en una vessant o en una altra, crec que ens humanitzen les innocentades, però potser caldria deixar més marge uns dies abans per saber què explicar i tenir un criteri que dugui sempre a l'article dels innocents. Personalment, pels límits de l'humor sempre ens poden moldre a pals i el tema lingüístic és més sensible que mai. A Twitter piularem sobre vaccins i microxips 5G, però una piulada externa al Twitter que enllaça als Sants Innocents no és el mateix que la portada del propi projecte —que és allò important i pel qual retem comptes. No vull aigualir la festa, però tampoc mantenir-ho si un dels usuaris que més manteniment fa de la secció s'hi sent molest. Xavier Dengra(MISSATGES)00:29, 28 des 2021 (CET)[respon]
També d'acord a consensuar-ho tot (si es fa, quin n'és l'abast, i el contingut) aquí abans de tirar pel dret, especialment des que l'any passat ja es va qüestionar força, com diu en FranSisPac. --Townie (discussió) 00:35, 28 des 2021 (CET)[respon]
Per cert, també proposo revertir la innocentada de l'article destacat, que té més anys que la picor i es pot canviar per un article normal o —si es decideix— per una altra innocentada. Reemplaçava una altra que duia gairebé 5 anys i potser té més marge o discreció per «jugar». Per si us hi voleu posar! @TaronjaSatsuma: Xavier Dengra(MISSATGES)00:37, 28 des 2021 (CET)[respon]
@KajenCAT: La meva intenció era destacar que les tensions estan arribant a màxims des que va començar aquesta crisi. Jo no ho reduiria a un sol aspecte, com la fragata espanyola o la reunió de Ginebra, però si vols reescriure-ho d'una altra manera perquè sigui més clar el vincle amb l'actualitat, endavant.—Leptictidium (digui) 13:35, 21 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium: Crec que és díficil quantificar quan s'està arribant a màxims perquè la tensió és més o menys la mateixa que la setmana passada. El problema sobretot és com tenim configurat les notícies. A diferència d'en.wiki, fr.wiki o es.wiki, aquí només es poden redactar en funció d'un dia concret. Potser redactaria la reunió i inclouria una línia de context, però quedaria una mica llarga. Miraré de fer l'article primer i així no cal que es doti de context. KajenCAT (disc.) 13:59, 21 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium, d'entrada havia pensat el mateix que en @KajenCAT, a qui agraeixo la solució proposada. És ben cert que el nostre enfocament, en mode efemèrides, no permet els ongoing o els multidata (aquests, algun cop utilitzats) però, potser perquè ens hi hem acostumat, em sembla perfecte mantenir-ho així. Cordialment, FranSisPac (disc.) 14:19, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Jo veig molt complicat això dels ongoing events, perquè necessita més manteniment i perquè no és tan automàtic decidir què és present i que no. A més, veient el ritme amb que renovem les notícies, és difícil que hi hagi un ongoing event del que no s'hagi pogut fer un titular en els darrers quatre dies.--Pere prlpz (disc.) 17:13, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Ens estem anant del tema, però, com el Pere, jo també estic en contra dels "ongoing", perquè se solen anquilosar, no sempre tenen un final clar i fins i tot poden resultar irrellevants (cas epidèmia Covid). També tinc prevencions contra els "multidata", especialment si, com en el cas castellà, esdevenen una mena de "Timeout de tot el que passa aquests dies", carregat de tornejos, fires i congressos. No hi veuria massa problema si s'hi posen dos o tres dies consecutius, separats per un guió, però això obre un precedent per altra banda fàcil d'obviar si, per exemple, es fa servir «s'inicia» o «conclou» en lloc de «se celebra», fent referència a l'aspecte noticiable (normalment més vàlid i real quan "s'acaba").
Per cert, seguint la desviació de tema i en relació amb això de «la part superior del bloc de notícies», hi ha oberta i semielaborada una proposta d'ocupar la part superior (primera línia) del bloc d'efemèrides amb l'esment a les jornades universals / dies internacionals de la data (val a dir que no és tan senzill). Això té més fàcil determinar-ne la limitació a un o dos; en el cas de les notícies de llarga durada, tindria sentit i com es gestionaria una limitació quantitativa? FranSisPac (disc.) 19:00, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Si comencem per un cas tan simple i clarament delimitat en el temps com són uns Jocs Olímpics, les «regles del joc» no tenen cap secret: o decidim posar els JJOO com a «Esdeveniment en curs» o decidim no posar-los-hi. Així doncs, en contra de burocratitzar-ho més enllà del que sigui estrictament necessari. Si el que vols dir realment és que no ho faci sense que ho hàgim consensuat abans, això ja va per descomptat.—Leptictidium (digui) 20:29, 21 gen 2022 (CET)[respon]
No, @Leptictidium, he dit exactament el que volia dir. El que tu proposes és modificar l'estructura de l'apartat "Actualitat" de la "Portada" introduint-hi una "nova subsecció" que ningú ha establert on va, amb quin format, què hi hauria d'anar i què no, si s'hi poden posar coses abans que s'iniciïn, quan s'eliminen, quantes n'hi pot haver... Per a mi, i espero que per a més gent, això són les regles del joc que cal establir prèviament, i que comporta modificacions més o menys significatives a les plantilles i els estils actuals, oi @Townie? Si en dius burocràcia...! O potser estàs suggerint que aquests JJOO siguin una més de les previstes quatre notícies? Això sí que requeriria unes noves regles del joc per determinar com es manté la seqüencia cronològica que "fa caure" la més antiga i va desplaçant la resta. Cordialment, FranSisPac (disc.) 20:54, 21 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium, siguem seriosos: tu has proposat que «comencem per un cas tan simple [i] les "regles del joc" no tenen cap secret: o decidim posar [...] o decidim no posar-los-hi». Almenys és el que jo he llegit, i a això responia. Salut! FranSisPac (disc.) 21:29, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Els casos evidents com els Jocs Olímpics són precisament els casos en que més evident em sembla que no cal una secció ongoing perquè genera titulars contínuament i pot anar perfectament com una notícia més. Els casos on caldria l'ongoing són els que no generen titulars, i veient els resultats que els dóna a eswiki (i també a enwiki) no hi trobo la millora respecte al que estem fent.--Pere prlpz (disc.) 23:19, 21 gen 2022 (CET)[respon]
Discrepo: haver d'anar decidint cada dos dies quina notícia posem (el finlandès que ha guanyat la seva cinquena medalla d'or consecutiva o la marroquina que ha aconseguit la primera del seu país? el nou rècord mundial en una disciplina o la competició que ha estat tan igualada que ha acabat ex aequo?) és força més complicat que posar simplement «Jocs Olímpics de tal: XX de juliol a YY d'agost» just a sota de les notícies i oblidar-nos-en fins que s'acabi l'esdeveniment.
Anem per feina. Proposo un experiment amb els paràmetres següents:
On va?: Una barra com la de defuncions recents, situada just a sobre d'aquesta última.
Amb quin format?: El mateix que el de les defuncions recents.
Què hi ha d'anar?: En aquest experiment, només els propers Jocs Olímpics d'Hivern.
S'hi poden posar coses abans que s'iniciïn? Quan s'eliminen?: Des de la cerimònia d'obertura fins a la cerimònia de tancament.
@Leptictidium: o sigui, com que això és una enciclopèdia de lliure participació però en la que, segons sembla, no calen regles, obrim el meló i ja veurem què passa, cóm interpreten altres editors el que poden fer-hi, cóm saben que es tracta d'un "experiment" que sols admet aquesta "notícia" concreta, en quina base s'eliminen coses "impròpies" (per definició, si no es diu què hi pot anar i com, no hi ha justificació per contradir qualsevol edició que compleixi amb les regles generals), etc.
Pregunta: com s'evita que anem a parar a un equivalent a la segona meitat dels esdeveniments d'"Actualidad" a es:Wikipedia:Portada (on, per cert, sols existeix l'univers esportiu)? Jo, entre altres, no hi estaria gens d'acord.
Ah, i em sembla "tècnicament frívol", si em permets, parlar d'«una barra com la de defuncions recents [amb] el mateix [format]». No tot val per a tot, i parla amb @Townie / @Joutbis del que hi ha darrere la portada/600k i els diversos ajustos que s'hi han anat fent.
Les «regles» que demanes per a l'experiment inicial estan descrites fil per randa en el meu missatge anterior. Celebro que no vulguis una secció com la d'«Actualidad» a es.wikipedia: jo tampoc no la vull i m'imagino que els altres usuaris que toquen la nostra Portada tampoc, així que no em preocupa que acabem igual. Finalment, he fet una prova d'edició sense desar la Portada, només amb la previsualització, i el resultat ha quedat prou maco i sense desentonar gens ni mica amb la resta de la secció de notícies. Que el Townie o el Joutbis ho podrien fer 1.000 vegades millor que jo? I tant, no en tinc cap mena de dubte, però la necessitat de fer ajustos tècnics no ha de ser un argument per l'immobilisme. Salut.—Leptictidium (digui) 20:11, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Segueix sense fer-me gràcia la proposta, però per desencallar el debat i intentar que hi participi més gent abans que s'espantin amb una discussió quilomètrica, potser valdria la pena fer-ne un exemple en una pàgina de proves, a veure com queda.--Pere prlpz (disc.) 22:10, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Responent el teu penúltim missatge, Pere, hi ha notícies que no sempre són evidents que generin notícies contínuament com pot ser la pandèmia de COVID-19 que és un altre que afegiria si es fa l'experiment que proposa en Leptictidium. Bé, sí que se'n pot generar, però dels dos anys que portem patint aquesta pandèmia només em sona haver vist dues notícies al respecte. A més a més, crec que ens dona menys manteniment, ja que pot cobrir fàcilment les mancances que tenim a les notícies (en alguns períodes, hem estat 1-2 mesos sense actualitzar les notícies).
Responent al FranSisPac, quin procediment proposes per abordar la qüestió? Crec que sí tirem endavant a l'experiment, els altres editors poden unir-se a aquesta discussió per dir la seva (tant donant-lo suport o rebutjant-lo)
Pel que fa a les regles del joc que s'han suggerit, només tinc un dubte; poden ser excloents els ongoing events i una notícia relacionada (per exemple, una victòria destacable als Jocs Olímpics)? KajenCAT (disc.) 22:31, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Precisament el cas de la covid no veig clar que hi haguéssim guanyat res de tenir-lo un parell d'anys (i els que quedin) a la portada.--Pere prlpz (disc.) 23:10, 23 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium, ja no sé què més dir-te. Com que ho veus tan clar i és el teu experiment, creen una subpàgina de proves i sotmet-la a una discussió àmplia i oberta a la Taverna/Propostes, assegurant que a qualsevol li quedi clar de què s'està parlant. Les discussions de pàgina, com la que portem aquí, són un racó de la Viquipèdia i no constitueixen el millor fòrum per a un tema d'afectació general i pública com és el cas de la Portada. No descarto traslladar-hi allí el gruix dels meus arguments. Cordialment, FranSisPac (disc.) 22:47, 23 gen 2022 (CET)[respon]
Em sap francament greu que t'esborris del debat en aquesta pàgina i que exigeixis coses a la meva proposta que no has exigit mai a les teves (cf. agost del 2020 o aquest mateix mes de desembre): aleshores, no et semblava pas que aquesta pàgina «no constitueix el millor fòrum per a un tema d'afectació general i pública com és el cas de la Portada», ni que calgués «una discussió àmplia i oberta a la Taverna/Propostes». La meva intenció en aquesta discussió és confrontar idees i opinions amb l'esperança de poder arribar a un consens que sigui bo per a la Viquipèdia, que al cap i a la fi és el projecte que compartim tots plegats. Espero poder continuar debatent amb tu i els altres participants en aquesta discussió i anar responent a les preocupacions que manifesteu, com ja he intentat respondre a diverses de les preguntes i qüestions que heu plantejat més amunt. Salut i gràcies pel feedback.—Leptictidium (digui) 13:28, 25 gen 2022 (CET)[respon]
A veure, en aquesta pàgina més aviat el consens és en contra de la teva proposta, però som quatre gats (i quatre gats que tenim en comú el ser més aviat tossuts) i a més els debats amb muralles de text com aquest no conviden a participar-hi. Aleshores no em sembla mala idea portar el debat a un altre lloc a veure si hi ha participants que opinen diferent. Si deixem el debat aquí mateix diria que la conclusió es clara de fa dies i com que no sembla que ningú hagi canviat d'opinió amb l'experiment ja ho podríem deixar córrer. Per això per continuar el debat hauria de ser en un altre lloc per atreure més participants.
I d'acord amb que un experiment com aquest que no té consens a priori no s'hauria de fer a la portada. Si hi ha hagut canvis semblants al passat que s'han fet directament a la portada sense tenir consens abans em sembla malament.--Pere prlpz (disc.) 14:43, 25 gen 2022 (CET)[respon]
Benvolgut @Lepti, quan et contesto en @Pere ja ha dit el que en seria un cert resum.
Pel que fa a les al·lusions que m'afecten, preciso que en la segona de les teves demanades confrontacions (cf.), la de desembre, és fàcil comprovar que em vaig "limitar" a manifestar-me en contra recordant anteriors desacords; va ser iniciativa directa d'en @Xavier Dengra qui va desfer «els canvis per manca de consens», dedicant-me algun comentari directe que era d'agrair, tot i ser un pel excessius; per tant, no pertoca. La d'agost 2020 s'assembla més al cas aquí en qüestió, però en destacaria dues diferències... i una constatació: a) no hi va haver cap reticència en considerar les visions "crítiques"; b) fins i tot vaig destacar a algú altre que «el tema ja havia quedat prou clar, com han deixat palès en Pere, ja d'entrada, i també en Lepti. No convé enllaçar les notícies de referència a la portada, que era el que jo suggeria inicialment», o sigui que mai es va arribar a la situació de modificar l'aparença pública de la Portada; c) el timing de les intervencions en la discussió deixa clar allò que jo deia del "racó de la Viquipèdia". Salutacions, FranSisPac (disc.) 21:35, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@FranSisPac: (cc et. al.), hauriem de procurar fer les notícies més curtes. No sé quines mesures tenen les vostres pantalles d'ordinador, però amb la meva (que no és ni petita ni gran) ja em costava llegir-la abans d'aquesta edició, ara directament em són illegibles (i no conviden en absolut a llegir-les). Tot i que no sé si algú més hi estarà d'acord, insto una altra vegada que es reguli aquest aspecte. Si una notícia necessita tants matisos com la reunió de Joan Josep Omella, potser no és l'adequada per la Portada (o que cal enllaçar algun article ja existent per explicar el context i els matisos i així es podran reduir els caràcters). --KajenCAT (disc.) 21:11, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@KajenCAT, totalment d'acord en intentar titulars més curts. Darrerament, en tres ocasions m'he vist obligat a introduir matisos en notícies que, tal com s'havien posat, o no s'ajustaven prou a la "realitat" o oblidaven detalls essencials, i això m'ha condicionat a l'hora de "corregir-les". Almenys en un dels casos, en la meva opinió la notícia no tenia perquè haver-se posat (sols falta que vagin lligades a la imatge!). Cordialment, FranSisPac (disc.) 22:06, 25 gen 2022 (CET)[respon]
D'acord amb tots plegats però si el titular ens sembla llarg potser el que hauríem de fer és proposar-ne una versió més curta. L'altre tema serà si aconseguim posar-nos d'acord en què és essencial i que no, però si no comencem per una proposta ens quedarem constatant el problema fins que la notícia sigui obsoleta.--Pere prlpz (disc.) 22:25, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@FranSisPac: no pretenc criticar pas les teves correccions, a mi em sembla molt bé si són necessàries. No obstant això, si s'ha de fer-les i no hi ha cap altra manera de fer-ho més concís, segurament és perquè no és pas una notícia adequada per la Portada. KajenCAT (disc.) 22:27, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@KajenCAT: Crec que tots estem d'acord en que els titulars han de ser concisos (ha sortit més d'un cop) i que han de contenir l'essencial de la notícia per no deixar entendre una altra cosa. Aleshores entenc que el problema és que en aquesta notícia no hem aconseguit equilibrar les dues coses o potser que la notícia no és adient i per això entenc que el problema a debatre és aquest titular.
Ara bé, si hi ha una proposta que resolgui el problema en general, cap problema a parlar-ne tot i que ara mateix a mi no se m'ocorre cap solució genèrica més enllà d'haver establert el principi que s'ha d'intentar que els titulars siguin curts.--Pere prlpz (disc.) 22:38, 25 gen 2022 (CET)[respon]
I ja que surt el tema de si la notícia és adient: Crec que no compleix la funció principal de les notícies de la portada que és portar a articles que donin context de la notícia. Igual que les altres notícies que hi ha ara enllacen a coses com on és Ucraïna, com és el volcà Hunga Tonga o què és la Carta Europea de Drets Fonamentals, de manera que llegint aquests articles permeten entendre millor la notícia que un ha llegit al diari o sentit a la ràdio, el titular dels immobles immatriculats porta a articles poc relacionats amb el tema (qui és el bisbe Omella, que és la conferència episcopal i què és un bé immoble). Per ser útil hauria de portar a articles sobre què vol dir immatricular un bé immoble i si pot ser en què és diferent el procés que segueix l'Església del que s'aplica a la resta de propietaris.--Pere prlpz (disc.) 22:50, 25 gen 2022 (CET)[respon]
El titular més curt i concís és l'original. Això no obstant, si consideres que a la VP encara hi manca cap article sobre "què vol dir immatricular un bé immoble i si pot ser en què és diferent el procés que segueix l'Església del que s'aplica a la resta de propietaris" sols em resta que animar-te a llançar-t'hi agraint-te la dedicació per avançat. AlbertRA (disc.) 23:43, 25 gen 2022 (CET)[respon]
@FranSisPac: Quan tingui una estona i referències, que amb sort podria passar en algun moment de les properes dècades, però el dubte és si amb els articles que tenim ara el titular és útil. Dins del mateix debat, no sé si els dubtes sobre si la notícia és adient que ha plantejat en @KajenCAT: són per un altre motiu (que és inresumible, potser?).--Pere prlpz (disc.) 00:30, 26 gen 2022 (CET)[respon]
Celebro que ja hi hagi un tema obert sobre la notícia de les immatriculacions perquè ho anava a fer jo abans de no caure en una sempre innecessària guerra d'edicions, tot i que m'estranya, d'altra banda, que no se m'hagi citat com autor del titular original i, per tant, part implicada. Considero que la notícia no és la sobrevinguda "confusió dels bisbes" com intenta fer veure @FranSisPac: (amb l'obsequi d'un titular inintel·ligible penjat durant gairebé quatre hores a la Portada), tampoc l'apropiació indeguda de béns immobles (qüestió que ja es coneixia almenys des de 2020), sinó el fet que la CEE no hagi tingut més remei que admetre-ho, tal com subratllen tos els titulars d'ahir i d'avui, en una institució tan poc avesada a reconèixer errors.--AlbertRA (disc.) 23:35, 25 gen 2022 (CET)[respon]
I ja que hi soc, aprofito per respondre l'apreciació de @FranSisPac: en la seva reversió "Cal llegir bé totes les notícies i, en tot cas, l'apropiació (de l'Esgésia, no d'en Omella) és dels 35.000... ah, i si en surt la imatge és com a president de la Conferència Episcopal, no pas com a Arquebisbe de Barcelona". a) Que l'apropiació és de l'Església es desprèn perfectament del titular original, "apropiació" que es transforma en "confusió" en la versió actual; b) Evidentment que fa la declaració en nom de la CEE, però pera ser-ne president cal ser bisbe, en el seu cas, de Barcelona, informació autocentrada que he pretès aportar amb el peu de foto perquè aquest no fos redundant amb un doble enllaç com passa ara.--AlbertRA (disc.) 23:59, 25 gen 2022 (CET)[respon]
La inclusió la vaig fer jo amb aquesta redirecció, només és un indicatiu a mode d'índex, per no perdre el fil de coses a fer, en un projecte en construcció, i s'ha de desenvolupar. Com en general no debato sobre els problemes de les notícies d'actualitat, no vull perdre massa temps en investigar quins son els problemes i les possibles solucions, i deixar-ho en mans dels què hi esteu més involucrats. Canvieu-ho a voluntat, puc fer-ho jo però segur que ho faig pitjor que vosaltres (per a mostra, un botó) Amortres (disc.) 12:35, 26 gen 2022 (CET)[respon]
Resum documental, a partir d'enllaços facilitats aquesta matinada:
Del quart enllaç (dia 24): «La Conferencia Episcopal Española hace público el libro con el análisis que ha realizado la Iglesia sobre el listado de bienes inmatriculados entre 1998-2015 que el Gobierno entregó al Congreso. Tras este estudio, la CEE ha informado al Gobierno de aproximadamente un millar de errores en la adjudicación de propiedad a la Iglesia, pues no consta que estén inmatriculados a su nombre.»
Del segon enllaç (dia 24); «No és cert que l’Església hagi inscrit de manera incorrecta centenars de propietats, que se n’hagi apropiat indegudament i que ara hagi de tornar-les. El que han fet els bisbats és revisar la llista d’immatriculacions que ha elaborat el Ministeri de Justícia sobre les que es van realitzar entre 1998 i 2015.» «Aquestes són les dades que s’han presentat aquest dilluns després de la reunió entre el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Joan Josep Omella, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.»
Del primer enllaç (dia 24): «Arran d'un comunicat conjunt emès entre el govern espanyol i la Conferència Episcopal, s'ha interpretat que s'obria la porta a retornar immobles, però en una reunió posterior, els bisbes han remarcat que no tenen previst fer cap devolució.»
Aquest "s'ha interpretat" va arribar al paroxisme de l'error quan alguns mitjans es van posar a titular que l'Església s' havia apropiat indegudament, precisament, d'aquest miler que eren els que deia que no li corresponien! Si s'ho haguessin mirat bé, potser haurien titulat una cosa així com «L'Església es reafirma en la correcta immatriculació, sovint discutida, de 34.000 propietats, mentre avisa d'uns mil possibles errors en la llista facilitada pel Ministeri de Justícia».
Per completar la "cerimònia de la confusió" en els mitjans... arrossegant-hi algun viquipedista, un fenòmen paral·lel, intern dels bisbats, també es recull en el primer enllaç que és el que vaig posar com a notícia de referència (d'aquí ve la inspiració per utilitzar el terme): «Confusió als bisbats. En les últimes hores s'ha generat força confusió entre els bisbats catalans, alguns dels quals han explicat a TV3 que des que s'ha fet públic l'anunci esperaven un aclariment de la Conferència Episcopal sobre quins serien els immobles que haurien de retornar.»
Benvolgut, el 2n i el 4t enllaç no són fonts independents del subjecte, i la cita del primer enllaç és directament del subjecte, així que permet-me deixar-la a banda. Això no obstant, i reiterant-me en la no intenció de caure en una immadura guerra d'edicions, crec que no correspon a la VP establir com els mitjans de comunicació han de redactar els seus titulars tal i com es pot despendre dels punts 4 i 5 del teu missatger anterior.
Em reitero en el fet que el titular original és més concís, breu, intel·ligible i no ha despertat la controvèrsia de l'actual. En tot cas, si con la Iglesia hemos topado, almenys t'agrairia el detall de notificar la propera vegada que potinegis un titular fins al punt de canviar-ne el significat. Déu t'escolti. AlbertRA (disc.) 20:43, 26 gen 2022 (CET)[respon]
@Leptictidium: diria que el «UN condemns Russia», del titular de The Guardian que prens com a referència, no deixa de ser una llicència. El text no ho avala i, en canvi i pel que he pogut extreure d'altres fonts, sembla descriure millor el succeït un altre titular del mateix The Guardian, d'un parell d'hores abans: «Russia strongly condemned at UN».És a dir, que a la sessió de les Nacions Unides "li van fotre canya", però no consta, que jo hagi trobat, una condemna formal de l'organisme. Aquí aniríem a parar als comentaris / dubtes de l'edició d'en KajenCAT i es confirmaria la seva opinió sobre si estem davant d'una notícia més rellevant (molt especialment si no hi ha la tal condemna). Preferiria que ho revisessis, tu mateix, per ajustar la notícia. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 19:11, 22 feb 2022 (CET)[respon]
Leptictidium (c.c. KajenCAT), la intenció és bona però, en la meva opinió, un cop més els periodistes es prenen llicències amb el significat de les paraules, ja que una condemna, en termes de diplomàcia internacional, no és qualsevol crítica o consideració negativa. De fet, altres mitjans també han parlat de condemna, com la BBC («Guterres has condemned it»), però, anant a les fonts, semblen més prudents els que s'han cenyit a la literalitat del manifest llegit en nom de Guterres, que es veu en aquest vídeo, i que diu «The secretary-general is greatly concerned by the decision by the Russian Federation...». La notícia d'El periòdico es refereix a unes paraules de Rosemary DiCarlo. He buscat el que va dir, i es recull en aquest document de l'ONU: «In his statement today, the Secretary-General was clear: He considers the decision of the Russian Federation to recognize the independence of certain areas of the Donetsk and Luhansk regions to be a violation of the territorial integrity and sovereignty of Ukraine and inconsistent with the principles of the Charter of the United Nations. We very much regret this decision, which risks having regional and global repercussions.» És interessant veure les paraules que segueixen a aquestes: «We also regret...»! És a dir, les autoritats de les Nacions Unides han parlat de «concern» o de «regret». Em passa per "desconfiar d'intermediaris" quan puc anar als orígens, però de totes maneres, com he dit, és cert que hi ha fonts fiables que sustenten el teu redactat. Salutacions,--FranSisPac (disc.) 22:47, 22 feb 2022 (CET)[respon]
(Tot i que l'ara confon com a país sancionador, en aquest moment, el Regne Unit amb Rússia) Posa-ho tu mateix amb les negretes i canvis que et sembli oportú. Gràcies.--FranSisPac (disc.) 15:17, 23 feb 2022 (CET)[respon]
@FranSisPac, Leptictidium: Efectivament, tal com ho explica en FranSisPac, no crec que davant dels fets més importants de la regió (i potser d'Europa) des del 2014 sigui destacable la reacció del secretari general de les Nacions Unides perquè no és gaire sorprenent. Aprofito a comentar que estaria bé que quan s'escrivim sobre uns fets que s'enmarquen clarament en un esdeveniment major (en aquest cas, la crisi russo-ucraïnesa), l'enllaçéssim d'alguna manera. KajenCAT (disc.) 17:30, 23 feb 2022 (CET)[respon]
@KajenCAT: ja ho està a "reconeixement". Si et sembla, posa-hi negretes. De fet, també m'hagués agradat destacar, i enllaçar, "sancions", però m'ha semblat que no calia tenir l'equivalent al "en:Ukraine sanctions" (que arrenca del 2014), però potser si?--FranSisPac (disc.) 18:59, 23 feb 2022 (CET)[respon]
«Les forces russes es troben pels volts de la ciutat.»
Per cert, si es "promoció" de l'article Batalla de Kíev (2022), en el qual trobem com a "detall interessant" que "el germà de l'alcalde va prometre agafar les armes i lluitar", demanaria apujar una mica el nivell i evitar la proliferació d'articles de detall (els anglesos que facin el que vulguin). Cordialment.--FranSisPac (disc.) 18:24, 26 feb 2022 (CET)[respon]
No nego l'interès de la informació sobre els pobres afganesos que es venen els ronyons per subsistir, però no acabo de veure que sigui una notícia en el sentit que sigui un fet amb una/es data/es concretes. Suposo que els pobres no es van vendre els ronyons només el 5 de març, no?—Leptictidium (digui) 20:27, 5 març 2022 (CET)[respon]
Per a mi, el problema no era tant l'enllaç com que estàvem posant com a notícia puntual (amb una data concreta i tot) una situació que, pel que veig a la referència, dura des de fa mesos.—el comentari anterior sense signar és fet perLeptictidium (disc. • contr.) 10:31, 6 març 2022 (CET)[respon]
Totalment d'acord que aquest "notícia" no és tal i no havia de ser a l'apartat d'actualitat de la Portada. Veure'n més detalls al tema que obro a continuació.--FranSisPac (disc.) 17:39, 6 març 2022 (CET)[respon]
Reportatges que no són notícies de fets amb data concreta, o dates específiques
Sovint, els mitjans publiquen coses que, més que notícies de fets concrets, es poden veure com a reportatges o articles referits a determinades situacions, els quals es publiquen quan a l'autor i a l'editor els sembla oportú. Diria que mai ha sigut l'esperit de l'apartat d'actualitat de la Portada recollir-ho. En general presenten dos problemes, el principal és que no es poden associar a una data concreta, un aspecte essencial dels continguts d'aquest apartat, que té un funcionament cronològic (fer-ho a la data de publicació no té cap consistència). L'altre, quasi sempre present, és que la font de referència resulta ser única, per molt que el tema hagi estat tractat, en altres moments o des d'altres visions, per més mitjans, cosa que no serveix per referenciar un titular.
Ara n'hi ha hagut dos casos simultanis (salutacions cordials, per les bones intencions, a n'en Xavier Dengra). El més clar és el de la venda de ronyons a l'Afganistan, tractat en el tema anterior, on ja se n'ha destacat el problema de la temporalitat. Malauradament, la proposta alternativa elaborada per en KajenCAT tampoc se sosté, ja que recull un paràgraf de la "notícia" de referència que enllaça amb un "article" previ de la mateixa Aljazeera d'on, de fet, en treu la informació. Aquest article del 5 de gener del 2022 és el que esmenta el clam de les Nacions Unides, que és del 3 de gener!.
L'altra "notícia", referida a Miquelon-Langlade, agafa una data, 4 de març, que és la de publicació, a VilaWeb, de la traducció d'un article en francèsdel 27 de febrer! («Aquest article es va publicar originalment a The Conversation»). Per acabar-ho d'adobar, aquesta publicació recull estudis i articles procedents del món acadèmic o similar, que més aviat responen al que he indicat al començament, i en aquest cas, la referència temporal més propera que s'hi llegeix és "final de 2021" («D’ençà de final del 2021, el sistema d’acompanyament “Taller territorial” ha començat a pensar i imaginar el nou poble [...] El trasllat de Miquelon ha començat, però encara hi ha molts reptes [...] també ser conscients que pot trigar dècades a materialitzar-se...»).
Les substitueixo, amb major o menor fortuna, per dues noves notícies.
No vull acabar sense un parell de comentaris sobre la meva frase anterior d'"«associar a una data concreta»" ja que, lligant amb una discussió prèvia, si són fets de més d'un dia sempre es poden fer servir expressions del tipus "s'inicia...", "acaba..., "En el tercer dia de...", etc. L'altre comentari va de notícies sobre descobriments, o similar, on una és la data de la troballa, una altra aquella en la que es fa pública, fins i tot mesos desprès quan ja s'ha documentat bé —sovint en un mitja reputat con Nature o Science— i una tercera, potser l'endemà, que és quan surt als mitjans. Sempre he defensat que la que val és la segona, si la tercera és posterior, i recomano deixar clar que es refereix a quan s'"ha conegut". Alguns cops se m'ha criticat aquest enfocament, qüestionant si aleshores sembla que la notícia és "la publicació" i no pas "el descobriment". Més d'un cop, la notícia "del descobriment" ja es va produir en el seu moment!.
Sobre el "Referèndum d'Ossètia del Sud". Cap de les dues notícies de referència esmenten les eleccions presidencials. TASS diu que «A referendum [...] will be held [...] in the near future» i EFE, que sols parla de referèndum referint-se a Crimea, diu que «"en breve" dará pasos para integrarse en Rusia». Per la "fiabilitat" i "neutralitat" de TASS en l'assumpte, jo trauria la notícia de la Portada. A més, les esmentades "eleccions presidencials" són força discutides internacionalment (ja ho van ser les del 2011), tenint en compte que tan sols Rússia, Veneçuela, Nicaragua, Nauru i Síriareconeixen el país (al "nostre" article li falta, en aquest moment, Síria). Diria que, per neutralitat, caldria poder matisar el titular, i és difícil fer-ho curt, ja que si no esdevé una mena de "blanqueig" de la situació. De moment, reformulo.--FranSisPac (disc.) 05:14, 31 març 2022 (CEST)[respon]
He afegit la noticia la qual es feia referencia. Altrament, no entenc perquè les declaracions d'autoritats d'un país a TASS no haurien de ser considerades imparcials encara que sigui un mitjà de comunicació (crec) del govern rus. Altrament, al article del país ja explica clarament el reconeixement limitat, per la qual cosa no hi veig necessari matissar-lo si no ens sobra espai. KajenCAT (disc.) 08:50, 31 març 2022 (CEST)[respon]
Lepticidium, en tot cas, els diaris fiables de tot el món donen per vàlides aquestes informacions citant al TASS, dos dels quals els he citat a la notícia. KajenCAT (disc.) 14:30, 31 març 2022 (CEST)[respon]
Perdoneu si no m'he expressat amb prou claredat: sí, les citacions d'autoritats russes (o afins) són de les poques coses fiables que es poden trobar a TASS. El meu comentari era una reflexió sobre l'ús de TASS com a font fiable en general. Pel que fa a aquesta notícia en concret, com deia, estic d'acord amb el FranSisPac que convindria matisar.—Leptictidium (digui) 18:45, 31 març 2022 (CEST)[respon]
A les quatre notícies d'actualitat se li permet adjuntar una imatge. Tanmateix, algú sap si es permet acompanyar-les amb un fitxer de vídeo penjat a Commons? Gràcies. Jove (disc.) 14:04, 1 abr 2022 (CEST)[respon]
@Jove: Em sembla totalment inadient mantenir aquest titular, ja que pot perjudicar més que si fos esborrat (encara que sigui preventivament). Em sembla que és massa precipitat connectar dos fets aparentment independents entre si (la massacre de civils i l'execució de presoners de guerra russos). A més, el diari ho formula com a hipòtesi o especulació, no com uns fets totalment verificats. De fet, no he sapigut trobar cap altre diari que faci aquesta relació [6][7]. --KajenCAT (disc.) 18:05, 7 abr 2022 (CEST)[respon]
La notícia de les eleccions a Irlanda del Nord diu que el resultat "convertirà Michelle O'Neill en primera ministra". Segur que és tan automàtic que es pot afirmar en futur? Mirant els articles sobre l'executiu d'Irlanda del Nord sembla probable que esdevingui primera ministra, però ho ha d'aprovar l'Assemblea. Aleshores, potser caldria escriure "probablement convertirà Michelle O'Neill en primera ministra" o alguna cosa semblant.
A la portada d'enwiki tenen la mateixa notícia amb el text "Sinn Féin, led by Michelle O'Neill (pictured), win the most seats in the Northern Ireland Assembly election".--Pere prlpz (disc.) 11:30, 8 maig 2022 (CEST)[respon]
@Pere prlpz: les edicions en hores intempestives a vegades tenen aquestes coses. De les diverses notícies disponibles sobre el tema en aquell moment, vaig escollir la de VilaWeb, ja que m'interessava esmentar Michelle O'Neill i aquesta era la font que més la destacava. Tot i els meus dubtes sobre el camí a la presidència, vaig optar per agafar-ne literalment el que s'hi deia (tant, que l'apòstrof del nom ha hagut de ser corregit). En qualsevol cas, penso que no calia aquest entrada de discussió. Amb una edició com la que acabo de fer, i el seu resum, n'hi havia prou. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 13:51, 8 maig 2022 (CEST)[respon]
Bé, aquesta pàgina i l'historial de la plantilla són plenes de casos d'editors que han pensat que amb una edició n'hi havia prou topant amb altres editors que han pensat que amb una edició no n'hi havia prou (o n'hi havia massa). Millor prudent que escaldat.--Pere prlpz (disc.) 19:09, 22 jul 2022 (CEST)[respon]
Gràcies @Pere: resposta als 75 dies. Evidència que els timings de la pàgina de discussió són incompatibles amb els de l'actualitat a Portada. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 22:54, 22 jul 2022 (CEST)[respon]
Amb el màxim respecte per les posicions antitaurines, vull exposar per què considero que la "notícia" que s'hi relaciona, i que benintencionadament es va incorporar a aquest apartat d'actualitat de la Portada, no hi hauria de ser.
De fet, el que apareix com l'essència de la notícia que s'ha posat és que «es programen a Madrid nous espectacles taurins amb motiu de les festes patronals de San Isidro». Lògicament, aquesta programació es va produir força temps abans. Notícia d'actualitat?
La notícia de referència, i també altres de similars, al que al·ludeixen és, directament, a les protestes dels antitaurins a Madrid amb aquest motiu.
La vinculació amb les protestes de la Fira d'Abril de Sevilla, que serien una altra "notícia" del 24 d'abril, no sembla tenir base documental, llevat de comptar amb els mateixos promotors... si aquí es parlés de la protesta de Madrid! Més aviat constituiria una aportació, insisteixo benintencionada, del propi editor. En el fons, el redactat "retocat" es limita a enumerar dos fets consecutius: «Després de... es programen...».
No és per desmerèixer-lo, però el contingut de nuevatribuna del dia 7 (notícia de referència) anticipa amb tot detall el que passaria l'endemà i que, el dia 9, recollia fidelment el web d'AnimaNaturalis amb l'ajust temporal («tienen previsto asistir [...] levantarán» passa a «se dieron cita [...] levantaron»). Es pot considerar informació "de part"?
Si la notícia de la Portada es referís a la protesta d'una cinquantena de persones que nuevatribuna "anticipava", la data que li correspondria seria la de diumenge 8 de maig, ni el 7 ni el 9!
D'entrada vaig revertir la notícia acollint-me a la més cridanera de les causes: es referenciava amb una notícia periodística del 2010, segons vaig indicar en el resum d'edició posterior. Com acabo d'exposar, s'hauria de suprimir, cosa que pretenc fer substituint-la, per simplificar, amb una nova "actualitat".
En la meva opinió, les notícies referents a la realització de conteses, si el fet de dur-se a terme no comporta una característica excepcional, s'haurien de posar quan, o bé ja se'n coneixen resultats o bé hi ha succeït algun fet "noticiable". Un referèndum específic pot ser notícia, unes eleccions "normals" no gaire i un concurs periòdic encara menys. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 20:42, 14 maig 2022 (CEST)[respon]
Demano canviar la imatge que associa el moviments "Stop JJOO" amb la retirada de la candidatura d'Espanya per part del COE. No tenen res a veure i amb això es crea una percepció totalment distorsionada de la notícia. FranSisPac (disc.) 04:29, 21 juny 2022 (CEST)[respon]
Com a notícia destacada del dia 15 de juny 2021 a la portada, veig aquesta: "Un equip multidisciplinari internacional localitza, en dos cementiris del Kirguizstan, restes dels primers casos de Pesta Negra al segle xiv." Amb aquest titular sembla com si aquell dia un equip de recerca, potser excavant amb pales i pics, hagués localitzat les restes de les primeres persones mortes de pesta negra al segle xiv. En realitat, el 15 de juny va ser el dia que la revista Nature va publicar l'estudi arqueològic/genètic que identifica l'avantpassat comú de les epidèmies de pesta d'aquell segle. La Viquipèdia no hauria de caure en els mateixos errors d'alguns mitjans poc rigorosos. Mercè Piqueras (disc.) 11:47, 21 juny 2022 (CEST)[respon]
@Mercè, no puc més que aplaudir el teu plantejament. Diverses vegades he demanat que es diferenciï, quan es produeix un descobriment (o es fa una observació astronòmica), quan es fa públic en mitjans academicocientífics i quan se'n fan ressò els mitjans. Més d'un cop he rebut crítiques sostenint que la notícia no és la publicació, sinó el descobriment. I dic jo, què fem amb la data? Sovint hi afegeixo un "es publica" a l'inici de la frase, però és una batalla perduda si la posició no es generalitza. Aquest cop, m'havia fet mandra (sols vaig passar-ho del 17, de la ccma, al 15 de Nature). M'hi poso. Gràcies. FranSisPac (disc.) 03:43, 22 juny 2022 (CEST)[respon]
L'usuari Marraco considera que cal posar al mateix nivell una informació recollida per periodistes i fonts fiables d'arreu del món (BBC, Al Jazeera, La Nación, etc., per posar simplement tres exemples de països que tenen diferents perspectives sobre el conflicte Rússia-Ucraïna) amb la propaganda d'un règim conegut per ser un epicentre mundial de la desinformació.
Personalment, considero que cal ser extremadament prudent amb les informacions bèl·liques perquè no és la primera vegada amb la Guerra d'Ucraïna que una informació inicial és desmentida o, si més no, ha de ser matisada; i és un fet que la Portada se'n ressenteix esdevenint un mer comunicat de guerra amb una inusual orientació atlantista. I te'n poso un exemple: la perífrasi "amb més de 1.000 civils a dins" és curiosa, perquè és d'esperar que en horari comercial hi haguessin persones dintre tot i que dubto que ni víctimes ni botxins es posessin a comptar-les. Sembla escrita per a causar una impressió concreta més enllà del seu valor informatiu. AlbertRA (disc.) 23:10, 28 juny 2022 (CEST)[respon]
Totalment d'acord amb la postura expressada per @AlbertRA:. És essencial assumir que el context informatiu en el qual es desenvolupa una guerra es basa, a banda i banda, en una cobertura informativa de propaganda, en vulneracions sistemàtiques els Convenis de Ginebra i en l'abús reiterat del dret internacional humanitari. Dit això, trobo particularment greu que a la Viquipèdia es compri el relat d'una de les parts, invalidant interessadament fonts d'informació de l'alteritat, i més important encara, donant per vàlides d'altres envoltades d'un opacitat inherent en un conflicte bèl·lic. No és la primera vegada que passa i no es pot apel·lar a l'objectivitat de forma inmediata. Cada episodi mediatitzat des de la invasió ha tret a la llum, dies després, apunts que canvien o matisen el relat mediatitzat. Com a comunitat hem de ser molt curosos a donar veu a fets insuficientment contrastats.--Jove (disc.) 23:34, 28 juny 2022 (CEST)[respon]
El nombre de civils consta en gairebé totes les fonts fiables que en parlen, sovint al mateix titular. Per tant, el que seria una elecció editorial curiosa seria obviar-lo. Lamento que trobeu greu «comprar el relat d'una de les parts» quan la part A és una munió de fonts fiables i periodistes de diferents països del món, amb diferents perspectives sobre el conflicte, que estan tots d'acord sobre els fets clau, i la part B és un règim conegut per ser un epicentre mundial de la desinformació.
Com diu VP:PVN, el punt de vista neutral no consisteix a donar el mateix pes a tots els punts de vista, sinó que cada punt de vista rebi el pes que li pertoca segons la seva credibilitat. Fa uns mesos ja ens van tocar el crostó a la Viquipèdia en català per tenir un bon grapat d'articles amb un fals equilibri entre la informació científica i el negacionisme del canvi climàtic, seria una llàstima que ara ens passés el mateix amb crims de guerra.
D'acord amb Leptictidium. Només cal llegir les fonts independents aportades (destaco sobretot la font de la BBC que desmunta les tesis russes). KajenCAT (disc.) 09:58, 29 juny 2022 (CEST)[respon]
Provar d'equiparar la cobertura informativa d'una guerra amb l'objectivitat científica sí que em sembla un cas evident de fals equilibri. La realitat humana és sempre complexa, encara més en el context d'un conflicte militar a gran escala, però el fet d'assumir només el que passa en un dels costats de la tanca em fa pensar en un VP:CI. AlbertRA (disc.) 12:06, 29 juny 2022 (CEST)[respon]
Que la realitat humana sigui complexa no ens dona carta blanca per equiparar propaganda amb fonts fiables. Pel que fa a les acusacions de conflicte d'interessos, són molt estrafolàries: que potser creus que soc el secretari general de l'OTAN i que en KajenCAT és en Zelenski editant sota un pseudònim?—Leptictidium (digui) 19:12, 29 juny 2022 (CEST)[respon]
No crec que calgui donar-hi tantes voltes: fins que una noticia, fet o succés no sigui declarat oficialment cert per l'autoritat pertinent -segurament en aquest cas l'ONU- no esmentar l'opinió de totes les parts implicades és contrari a VP:PVN, especialment davant de conflictes bèl·lics on la informació és emprada com armament per totes les parts.--Marraco (disc.) 18:06, 30 juny 2022 (CEST)[respon]
D'acord amb que no es poden fer falsos equilibris però quan vaig llegir les dues fonts posades al mateix nivell em va semblar que era la manera irònica que havia trobat algú per deixar els russos com uns cínics. Tot i que no posem referències visibles a la portada, es pot complementar el redactat amb quines fonts donen suport a cada versió.--Pere prlpz (disc.) 15:36, 1 jul 2022 (CEST)[respon]
En el subapartat de "Defuncions recents", posar les dates de defunció en el comentari que acompanya el nom, és una característica que s'hi va introduir, precisament, per fer-ne una millor gestió. Cal que la data sigui efectivament la de defunció, no la de la seva publicació, i que s'hi mantingui la seqüència cronològica inversa. Si no es fa bé, passen coses com la d'avui: la incorporació de Núria Feliu ha "fet saltar" Georgina Regàs que, aparentment era la més antiga de les defuncions, ja que figurava com si fos del "17". La realitat és que va morir el "19", i així es tenia que haver posat en el seu moment (@AlbertRA!). Aplicant la discrecionalitat entre defuncions més antigues coincidents en data, en aquest cas faré "saltar" el nom "no-local" (el criteri podia haver estat un altre). FranSisPac (disc.) 13:12, 22 jul 2022 (CEST)[respon]
La incorporació de la Núria Feliu la vaig fer jo. No entenc bé l'error que descriviu, però si ha estat cosa meva demano disculpes (i instruccions per no repetir l'errada) -- Cataleirxs (disc.) 15:34, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
Incident del 30 de juliol a Guatemala. Ni atac ni intent de magnicidi
Amb les meves disculpes per no haver "vingut" abans a la pàgina de discussió. He de dir que, si soc escèptic pel que fa a les pàgines de discussió d'articles (poca "audiència", dificultat de concretar acords quan hi ha discrepàncies, etc.), en aquest cas de les notícies d'actualitat, encara més perquè s'hi afegeix el factor "urgència" (limitació pràctica de temps) sobre uns continguts especialment exposats a ser vistos per molta gent i considerats per alguns "el que la Viquipèdia considera important". Anem al cas (tots els subratllats són meus):
Antecedents (1). Parlem d'una zona on operen, fa temps, els traficants de drogues i de persones:
«La silenciosa expansión del CJNG en Guatemala» (maig de 2022). Interessant veure, en la infografia, el punt etiquetat "Los Huistas" (segons Google Maps, Jacaltenango estaria on queda la "L" majúscula inicial), que també es correspon amb el lloc de l'incident.
Antecedents (2). L'emissora guatemalenca coneguda actualment com a «Sonora es la Notícia» sembla tenir un marcat enfocament progovernamental. Lamentablement, la secció "es:Radio Cadena Sonora#Controversias" de la Viquipèdia en castellà no proporciona referències, però sí que la frase del seu propietari Remigio Ángel González "Yo controlo 11 presidentes y 11 Congresos, cuando ellos se van, yo sigo aquí" era recollida per el Periódico de Guatemala en l'entradeta d'un article de 2016 que també afirmava «todos los candidatos presidenciales deben presentarse ante Remigio Ángel González para obtener su apoyo si quieren tener posibilidades reales de dirigir Guatemala».
Encara que al web de l'emissora, https://www.sonora.com.gt/, no s'hi pot trobar literalment, segons l'agència EFE «"Disparos a la comitiva presidencial en la aldea La Laguna de Jacaltenango, Huehuetenango", dijo la radio Sonora es la Noticia. Agregó que "hay heridos pero el presidente Alejandro Giammattei está ileso y puesto a salvo"». El que sí es troba al web de l'emissora és un titular «Comitiva del presidente Alejandro Giammattei sufre ataque armado», amb la indicació «en La Laguna Jacaltenango, Huehuetenango» i l'afirmació «el Ejército de Guatemala en cojunto con el de México realizaban un patrullaje en el punto fronterizo en dicho lugar y de pronto fueron atacados por un grupo de individuos armados y por lo que repelieron el ataque...».
Segons el DIEC: «atac Acció d'atacar, donant la primera escomesa». És a dir, no és correcte parlar d'atac!
Les distàncies i les coses impossibles.
Segons Google Maps, la població fronterera amb Mèxic de La Laguna es troba, en línia recta, a uns 22 quilòmetres de Juacaltenango i a uns 60 quilòmetres de Huehuetenango (ciutat).
S'ha de suposar que la comitiva del president estava prop d'on ell es trobava. O sigui que tampoc va ser atacada.
Segons el DIEC: «il·lès -esa Que no ha sofert cap dany». És a dir, com qualsevol persona que llegeix ara això (desitgem!).
La identitat del ferit. Segons EFE, «un hombre de origen mexicano que se identificó como Josué López Velásquez, supuesto integrante del cartel Nuevo Jalisco».
Les versions alternatives.
Com a mínim per tal de considerar totalment enganyosa la forma de presentar l'incident, es pot recollir aquest fragment d'Associated Press, que també apareix en altres mitjans: «Según las versiones oficiales no parece que Giammattei haya estado alguna vez en peligro, fuera el objetivo del ataque o estuviera cerca de él. La zona es frecuentada por traficantes de personas y narcotraficantes, muchos de los cuales trabajan para bandas mexicanas». Per cert que el titular que hi posa és: «Guatemala: Un herido en incidente con guardia presidencial». Ni atac, ni comitiva, ni president!
Del "poc sospitós" diari ABC: «... no son pocos los que señalan que se trata de un paripé para que el presidente salga bien parado de la detención de uno de los periodistas de más renombre del país, José Rubén Zamora Marroquín, director de 'El Periódico'. [...] Por otro lado, esa área fronteriza es conocida porque operan bandas de narcotraficantes y trata de personas como Jalisco Nueva Generación y Los Huistas».
De l'Agencia de Noticias de Ecuador: «Según la versión policial lo que hubo fue un enfrentamiento armado entre presuntos narcotraficantes y fuerzas militares combinadas de los ejércitos guatemalteco y mexicano que realizaban un patrullaje en una parte de la frontera que está cerca de la aldea La Laguna, Jacaltenango, un municipio que limita con Nentón y Santa Ana Huista. En estas localidades operan bandas de narcotraficantes vinculados no solo con la estructura local de Los Huistas, sino con el Cartel Jalisco Nueva Generación».
Els mitjans en català. No hi ha hagut ni un sol mitjà en català que s'hagi fet ressò de la "notícia". En una cerca tan simple com «Guatemala president» (sense cometes), limitada a l'última setmana i en català, sols apareix una entrada referida a aquest tema: "ca.wikipedia.org"!
El que demano és:
Que es tregui la "no notícia" de la portada.
Que es reanomeni l'article substituint "atac" per "incident" i, des de la primera línia, s'utilitzin els termes del que sembla la realitat, més que no pas l'invenció de les fonts governamentals guatemalenques.
Totalment en contra de la primera petició, pel que fa a la segona, cap problema. Quan tingui temps (espero que aquesta tarda), respondré l'elaborat text d'en FranSisPac per justificar la meva primera postura. KajenCAT (disc.) 15:09, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
A favor de la primera proposta, pel caràcter d'urgència, perquè crec que entre no tenir una notícia certa o tenir una notícia falsa més val la primera opció. Per tant, sense entrar a valorar la veracitat de la notícia, el mal menor és treure-la. Respecte a la segona petició, es pot discutir amb calma a la pàgina de discussió de l'article. --Pau Colominas(t'ajudo?)15:41, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
A favor de treure-la, prefereixo no tenir la notícia a tenir-ne una de falsa o mal redactada. Un cop arranjada i aclarits els dubtes, es pot tornar. Beusson (disc.) 19:33, 3 ago 2022 (CEST)[respon]
En fi, degut que no se m'ha donat cap oportunitat, i tots han assumit l'argumentari que FranSisPac ha copiat de TeleSUR que defensen només una part, no gastaré ara temps denforma innecessària en discutir lo inútil. La notícia no és ni falsa ni enganyosa, que sigui certa o una bomba de fum per part del govern guatemalenc no és feina nostra. Si que es feina nostra remarcar-lo, cosa que ja s'insinuava amb el 'suposat' al titular i a l'article que parla dels fets es desenvolupa. KajenCAT (disc.) 08:38, 4 ago 2022 (CEST)[respon]
Començo lamentant que l'entrada que vaig "posar" aquí fa unes hores, no "sortís" per error de tecleig. Era: «Sembla haver-hi ampli acord en eliminar la "notícia" del dia 30. Fet! --FranSisPac (disc.) 01:33, 4 ago 2022 (CEST)»
Això de «no se m'ha donat cap oportunitat» no es sosté quan vas poder intervindre i ja havia transcorregut "la tarda". Diversos aspectes portaven a actuar ja: a) la posició favorable de cinc editors "de pes"; b) que els dies anaven passant i es mantenia "l'anomalia" a la portada; c) la incorporació, mentrestant, de dues noves notícies de portada.
Afirmar «l'argumentari que FranSisPac ha copiat de TeleSUR»: a) em sembla insultant; b) denota que no has tingut el més mínim interés, ni en contrastar la "teva" notícia, ni en llegir —ni tan sols pel damunt— la meva detallada i força documentada argumentació.
«tots han assumit...» em sembla ofensiu per als que han prés posició.
Trobo increible pretendre que la incorporació d'un 'suposat' permeti dir a continuació qualsevol invenció, com la que en aquest cas va difondre amb alarmisme la, reconegudament per tothom com a, independent, crítica i fiable cadena «Sonora es la Notícia». Encara creus que un incident fronterer, en zona d'actuació del narcos, es pot "vendre" com un (suposat) intent de magnicidi d'un president que es troba, amb la seva comitiva també "atacada", a unes desenes de quilòmetres i, a més, té la "sort" de sortir-ne il·lès! Poques coses més increibles he vist publicades... i menys mantingudes en portada com si res.
Primer de tot, estalvia't comentaris de to condescendent, que sempre me'ls vas dedicant al llarg d'aquests mesos.
No estic obligat a intervenir tant ràpid com vosté volia davant d'un text llarg. Sóc voluntari (a vegades se'ns oblida) i tinc la meva vida (com suposo que la tenen tots els que em llegeixen), i no sempre puc fer-ho quan algun altre editor vol i menys si haig de respondre de forma detallada. Per això, no va ser una afirmació rotunda lo de la "tarda" i és increïble que m'ho recriminis, quan amb prou feines ha passat un sol dia.
Em sembla molt ofensiu que m'acusis falsament d'això, perquè precisament per fer l'article des de zero cal llegir les fonts a les que cites.
Torno a repetir. La Viquipèdia no és un diari. No podem rebutjar múltiples fonts com ElMundo, ElConfidencial, EFE, Euronews, Europapress o diaris locals com República i PrensaLibre (tots referenciats a l'article en qüestió) i agafar trossos d'altres fonts per dir el mateix que la font que vas citar en una edició anterior [8], en el que aquí sí que no tenies cap problema sobre la veracitat de la font.
De fet, el titular meu és bastant similar al del El Mundo i utilitzo el mateix adjectiu que el diari més crític amb el govern de Guatemala. Per tant, sí s'està desinformant
És curiós que facis bandera en la lluita contra les suposades notícies "inventades" i en el mateix missatge afirmis que l'atac o incident hagi passat a "desenses de quilòmetres" del president, quan totes les fonts apunten que foren a 2 km de l'atac, contra els "agentes se encontraban acompañando al presidente como parte de operaciones de seguridad perimétrica". Que l'incident hagi passat en un territori, com la Laguna, no significa que sigui en el centre urbà. O sigui, el càlcul de la distància és erroni. Per tant, es tracta d'uns civils armats que volien anar contra la comitiva, però que es van trobar poc abans la seguretat del president, que havia fet la seva feina. És falsa la versió governamental? No ho sé, però està clar que hi ha hagut un incident important i un ferit per arma de foc. No sóc investigador i, per això, a l'hora de fer l'article he recollit els punts de vista CITANT múltiples fonts fiables tot respectant la VP:PN. Els dos textos llargs estan redactats amb la intenció de desacreditar-me com a viquipedista, perquè m'estàs acusant de desinformar.
Altres punts com el 3 del primer text és fals també. FranSisPac afirma que la inauguració de la rehabilitació de la carretera fou el 31 de juliol, un dia després de l'atac. Com? Tot i que ell mateix afirma que fou el 30, es justifica dient que un diari Agencia Guatemalenca de Noticias ho va fer el dia següent, tot ignorant que el compte oficial del Twitter afirma que fou el 30 de juliol, tal com ja estava citat a l'article dels fets, i així com altres diaris.
També em sembla curiós que justifiquis com una de les raons el fet que no hagi referències en català. Si hem d'agafar aquesta norma (inexistent), ja podem esborrar una bona part dels articles de la Viquipèdia.
Ni al titular ni a l'article dono per fet la versió governamental. Per algun motiu, poso en negreta l'article principal dels fets perquè s'hi pugui llegir amb tots els matissos. El que no pretendré és que la portada s'escriguin notícies llarguíssimes amb tots els matissos possibles com ho sol fer en FranSisPac i el que és, per mi, el principal motiu de la discrepància.
Bonus: Sobre la foto falsa que va argumentar FranSisPac a l'article: la rectificació del mateix diari que va fer el 31 de juliol [9].
Repasso tots arguments (molts ja els he comentat anteriorment) emprats per el FranSisPac sobre el tema
Ubicació "falsa" resulta ser certa.
"Difusió" no fiable de Radio Sonora - Alguns diaris citen a Radio Sonora mentre que molts ho fan per la seva banda. És absurd basar-se en aquesta permissa.
Distancia "impossible" - Investigació original del FranSisPac ignorant qualsevol font. Tots assenyalen que l'incident passa contra el control que protegia el president, que es troba a 2 km. No coneixem (o almenys jo) el terreny ni la situació, però no m'extranyaria tant la distància atès que es tracta d'una zona conflictiva i rural.
Identitat del ferit - quin argument és aquest per afirmar si és una notícia enganyosa? Segons la notícia, sembla que els atacants eren un mexicà (ferit) i quatre guatemalencs (detinguts) [10]
No està en català - Sense comentaris.
Foto "falsa" difosa per l'Exèrcit de Guatemala - Sembla ser certa, els uniformes també són diferents depenent del país.
Una petita correcció: a diferència del castellà, el català no fa servir la preposició "a" amb el complement directe. Així, hem d'escriure "citen Radio Sonora" i no "citen a Radio Sonora". Salutacions Paddy Mc Aloon (disc.) 16:52, 7 ago 2022 (CEST)[respon]
Parteixo de la base que, per tal que hi hagi una notícia, cal un fet noticiable. Altra cosa és el criteri que cada lloc o mitjà apliqui per referir-s'hi... o no, i en cas afirmatiu, de quina manera. El “suposat atemptat” va despertar fins a tal punt la meva propensió a furgar en coses poc clares, que he dedicat un cert esforç per esbrinar què va passar a Guatemala el 30 de juliol. El resultat queda a Discussió:Atac a Huehuetenango de 2022#Cronologia del 30 de juliol relacionada amb el president de Guatemala, una extensa anàlisi dels fets reals i suposats. En síntesi: crec poder afirmar que la ronda d’actes del president Giammattei va concloure cap a les dotze del migdia a la capital Huehuetenango, i la seva visita prèvia a l'aldea La Laguna hauria acabat cap a quarts d'onze. L'incident armat amb un vehicle, presumiblement de narcotraficants, prop de la frontera a dos quilòmetres de La Laguna, hauria estat a les 13 hores.
(He fet aquest mateix comentari en una altra pàgina relacionada amb la portada, però després m'he adonat que @Pere prlpz em va dir que la discussió sobre les notícies de la portada es feien en aquesta altra pàgina. Disculpeu la repetició.)
Del 25 d'agost, diu "S'anuncia la troballa de fragments d'un crani de neandertal de...". Em fa l'efecte que allò que s'ha anunciat és la 'trobada', no pas la 'troballa'. Segons el diccionari normatiu, la 'troballa' és "Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc. Fer una troballa." I entenc que l'anunci és que s'han trobat unes restes de crani, que serien la 'troballa'.
Disculpa @Pere prlpz, no sé com he llegit (tot i haver copiat la frase on diu 'fragments'!). Potser perquè he llegit la notícia en alguns mitjans que parlaven d'un crani, ja no he vist res més. Ho sento. Mercè Piqueras (disc.) 18:28, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Em fa l'efecte que Mercè Piqueras ho ha llegit malament i tu ho has entès al revés:
- trobada: 1 f. [LC] Acció de trobar o de trobar-se; l’efecte; 2 f. [SO] [LC] Reunió de persones amb interessos comuns, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc. Una trobada de joves.
- troballa: f. [LC] Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc. Fer una troballa.
@Mercè Piqueras, Pere prlpz: no en soc expert, ni en arqueologia ni en llengua, però tant l'exemple que posa el DIEC, com la fitxa del TERMCAT i també l'exemple del Diccionari Normatiu Valencià defineixen "una cosa" però en l'exemple hi posen "una acció", la qual cosa ens indica que ja estava bé "fer la troballa". En línia amb el comentari de l'Albert, "fer una troballa" com diuen els diccionaris, aleshores seria "construir la cosa". Pere, sisplau, desfàs tu mateix la correcció per no entrar "en guerres" (amb tots els respectes per la Mercè). Gràcies.--FranSisPac (disc.) 18:56, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
(copnflicte d'edicions) @AlbertRA, Mercè Piqueras: Diria que no. Com tu molt bé copies, una trobada és l'acció de trobar o trobar-se. En aquest cas la trobada és l'acció de trobar uns fragments de crani. La troballa és la cosa trobada, i el que s'ha anunciat és l'acció de trobar els fragments. La cosa trobada (els fragments) no s'anuncien.
@FranSisPac: Doncs entenc que el que vol dir l'exemple és que el que existeixi l'expressió "fer una troballa" i que aquesta expressió vulgui dir trobar alguna cosa, no implica que "troballa" sigui una acció. Aquest és el motiu pel que els diccionaris remarquen aquesta expressió, perquè ve a ser una frase feta i de la definició no és evident que sigui correcta.--Pere prlpz (disc.) 19:27, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
@Pere prlpz: o sigui que tant el DIEC com el DNV posen exemples incorrectes! Si tingués (més) temps, ho passaria per consulta a l'OPTIMOT abans de donar-ho per tancat. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 19:33, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
@FranSisPac: Evidentment no. Podrien ser incorrectes si no ho digués el DIEC i el DNV. El que és incorrecte (o com a mínim menys correcte) és "anunciar una troballa", que no surt als diccionaris.--Pere prlpz (disc.) 19:37, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Discrepo: el que s'anuncia a bombo i platerets és precisament la "cosa trobada = troballa", en aquest cas els fragments de crani. No s'anuncia la "trobada" en si que es va produir uns dies abans. A més, l'ús de "troballa" coma a substantiu és el que empren la majoria de mitjans. AlbertRA (disc.) 20:22, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Un petit experiment mental per il·lustrar que el que anunciem és l'acció de trobar, i no l'objecte que és trobat: si ens prohibissin utilitzar tant «trobada» com «troballa», i haguéssim de buscar un altre redactat, què creieu que diríem, «Anuncien el descobriment d'un crani de neandertal» o «Anuncien un crani de neandertal»?—Leptictidium (digui) 22:45, 31 ago 2022 (CEST)[respon]
Fa un parell de dies, vaig fer aquest comentari en la discussió de la portada; ara veig aquesta altra discussió i em permet fer-ho constar ací també, per si contribueix a aclarir la cosa:
Amb tot el respecte degut: la definició de troballa que dóna el DIEC, heretada del Fabra (i la del DNV, que també la copia) és errònia. De fet, és incoherent amb l'exemple d'ús que hi figura a continuació, que sí que és pertinent: «Fer una troballa» no és fer la cosa trobada, sinó l'acte de trobar-la. On sí que està ben definit aquest mot és en el DCVB: TROBALLAf. Acció de trobar; cast. hallazgo.
L'error de Fabra no és que la definició siga «incorrecta» (perquè es tracta d'una llicència tan habitual que la gramàtica ja la té totalment assimilada), sinó que en lloc de donar primer el sentit recte i secundàriament el translatici (com bé fa en altres paraules, com ara sorpresa o treball), en aquest cas omet el primer i dóna solament el segon. Un exemple perfecte de «font fiable» equivocada. --Desesser (disc.) 02:57, 18 set 2022 (CEST)[respon]
Tenint en compte que el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el sufix -alla en l'accepció pertinent com ‘acció i efecte de’, tots dos usos són etimològicament lítics. Potser amb el temps el nom ha anat perdent el sentit general d'acció i s'ha especialitzat el d'efecte, i per això el primer no està integrat en els diccionaris de referència. --Brunnaiz (disc.) 03:21, 18 set 2022 (CEST)[respon]
En tal cas, jo dec ser un parlant extingit, i no ho sabia. Quelcom així li degué passar també a l'Estellés, i per això va dir: «M'he mort i no m'ho han comunicat.» --Desesser (disc.) 18:19, 18 set 2022 (CEST)[respon]
Bon dia. Tres observacions sobre l'ortografia d'aquest topònim ucraïnès:
no porta dièresi perquè la «i» és semivocàlica i, per tant, no cal trencar cap hiat.
la proposta de l'ésAdir, Izíum, és incorrecta segons els criteris de transcripció de l'IEC, que són els que van a missa. Tant en ucraïnès com en català, l'accent cau sobre la «u». I, en tot cas, la «i» mai, mai, mai porta accent en les transcripcions de la lletra ciríl·lica «ю» perquè, com deia en el punt anterior, és una semivocal.
l'ortografia correcta és «Izium», sense dièresi ni accent, tal com l'escriuen l'Ara, el VilaWeb, El Punt Avui i altres mitjans.
@KajenCAT: Hola! Sí, després de deixar aquest missatge vaig veure que el problema es repetia al Viccionari i li vaig deixar un missatge al @Vriullop: allà per indicar-li-ho. Suposo que també caldrà fer el canvi al sistema de transcripció automàtica aquí.—Leptictidium (digui) 10:37, 18 set 2022 (CEST)[respon]
El mateix dia 11 em vaig posar en contacte amb l'ésAdir per notificar-los i explicar-los l'error. Ja m'havien confirmat la recepció del missatge i que traslladarien la meva proposta «als nostres especialistes en la matèria», però no que ho haguessin arreglat. Veig, doncs, que ja ho han fet.—Leptictidium (digui) 21:03, 20 set 2022 (CEST)[respon]
Viquipèdia és una enciclopèdia i ha de mantenir un cert nivell
A la portada de l'enciclopèdia Viquiipèdia, ni que sigui en una notícia referenciada (el paper de la premsa diària i potser local és un altre), no hi han de tenir lloc qüestions de transcendència local i escassa volada. A més, en aquest cas es tracta d'una situació de denúncies creuades amb repercussions polítiques municipals, que encara han de tenir el seu recorregut legal. Com em sembla de tot punt inapropiada, esborro la notícia de Blanes de la Portada. Si es construís consens per recuperar-la, cosa a la que m'oposaré amb tota l'energia per qüestions de defensa d'aquest projecte, en podríem parlar. FranSisPac (disc.) 16:49, 17 set 2022 (CEST)[respon]
Estatus de les «repúbliques populars» de Donetsk i Luhansk
@KajenCAT: i altres usuaris que vulguin participar en la discussió: tal com expliquen els nostres articles i els seus equivalents en altres edicions lingüístiques de la Viquipèdia, les autodenominades «repúbliques populars» de Donetsk i Luhansk són règims titella que la comunitat internacional considera territori ucraïnès i que només han rebut reconeixement de 3 dels 193 estats membres de l'ONU (que són la potència ocupadora i dos dels seus satèl·lits).
Ometre aquesta informació, encara que sigui per un simple desig de brevetat en el titular, constitueix doncs una greu violació del PVN. Per descomptat, podem negociar el redactat exacte, però el que cal és no donar la impressió que són repúbliques com qualsevol altra. —Leptictidium (digui) 08:07, 21 set 2022 (CEST)[respon]
Considero que la notícia és massa extensa per a la Portada saltant-se tots els principis de concisió i concreció que ha de tenir un titular. A la portada s'hi hauria d'evitar el llenguatge connotat i els punts de vista personals, per això existeixen els enllaços, per a fer les explicacions que calguin convenientment referenciades. AlbertRA (disc.) 21:04, 21 set 2022 (CEST)[respon]
@AlbertRA, sense pretendre fer apologia de notícies innecessàriament llargues (aprofito per agrair-te la "compactació" a la del Kurdistan), sí vull destacar que la precisió i el fet d'evitar confusions han de prevaler sobre la concisió i la brevetat. Com ja he dit en altres ocasions, a diferència d'un titular de premsa, el lector aquí no troba un text explanatori on es desenvolupa la idea que s'hi expressa, i la qüestió dels enllaços, fins i tot quan apunten a un article que es refereix al conjunt de la "notícia", no sempre resoldrà els errors que el redactat pugui induir en el lector. Millor alguna paraula esclaridora "de més". Cordialment, FranSisPac (disc.) 02:36, 22 set 2022 (CEST)[respon]
Gràcies per la interpel·lació @FranSisPac. Tal com ho veig jo, les notícies són el pretext per a fer cap a l'article on trobar tota la informació convenientment referenciada. Sobre el cas que ens ocupa i en el context cultural en el qual ens trobem, dubto que al lector mitjà de la VP vingui de l'hort. Si el motiu de la notícia és la convocatòria del referèndum, és això el que ha de reflectir la notícia, la resta d'apreciacions són sobreres. I sobre l'afer d'Ucraïna en particular, observo que en els redactats massa sovint s'acaba fent mera propaganda de guerra. Salut! AlbertRA (disc.) 11:02, 22 set 2022 (CEST)[respon]
Les discussions sobre notícies s'han convertit en un autèntic camp de batalla del que, personalment, no penso que beneficiï al conjunt de la comunitat, per aquesta raó no vull entrar en el debat, només vull deixar un comentari. Si s'ha de quedar tal com està ara, endavant. Tanmateix, penso que no es pot obviar que, des d'un punt de vista formal, sigui a on sigui de la Viquipèdia, fer ús d'apel·latius com «autodenominat» o «autodenominades» per a noms propis és mostra de subjectivitat i poca rigorositat. El nom no fa la cosa, i si el nom propi és «República Popular» així s'ha de fer constar, per molt que no sigui, en el supòsit i a ulls nostres, ni república ni popular. I això és aplicable a totes aquelles repúbliques que han integrat en el nom adjectius com «democràtica», «federal» o «popular».--Jove (disc.) 17:22, 22 set 2022 (CEST)[respon]
@Jove, per «no voler entrar en el debat», deu-n'hi do! Comencem pel final: on és això que l'«Optimot dixit»?. Jo el que hi veig (exemple de l'accepció 2.2 de celebrar) és «Les eleccions s'han celebrat sense incidents». Diria que és com les manifestacions, els congressos o, fins i tot, les cerimònies de boda i els funerals: s'organitzen, es convoquen... i se celebren!
I suposo que no se t'escapa la diferència entre els qualificatius «democràtica», «federal» o «popular», que no són motiu de discussió, entenc, i l'"autodenominades", que és on hi hauria la clau de la possible, diguem-ne, desinformació o blanqueig per omissió. Crec que en @Leptictidium ho justificava prou bé.
He volgut opinar només perquè a l'inici semblava que es fes una crida «altres usuaris que vulguin participar», res més. Pel que fa a la celebració de comicis, en alguna ocasió, en articles sobre referèndums, se m'havia corregit que es tractava d'un error per contaminació del castellà. Si no és així, com sembla, fantàstic. I, pel que fa als qualificatius esmenats, evidentment que els poso en dubte. O algú se li escapa el caràcter monàrquic de la «República Popular Democràtica de Corea»? I el sistema capitalista de la «República Socialista del Vietnam»? I el pluralisme en la presa de decisions de la «República Democràtica de l'Afganistan»? I no és blanqueig ni desinformació, t'ho asseguro. El que em preocupa és que davant de conflictes internacionals no siguem capaços de fer-ne una abstracció sense caure en el posicionament de part. El biaix és indubtable a ulls del lector i vendre-ho com a PVN és preocupant. Fins aquí l'observació.Jove (disc.) 22:11, 22 set 2022 (CEST)[respon]
Contestat anteriorment: «Pel que fa a la celebració de comicis, en alguna ocasió, en articles sobre referèndums, se m'havia corregit que es tractava d'un error per contaminació del castellà. Si no és així, com sembla, fantàstic.»--Jove (disc.) 22:55, 22 set 2022 (CEST)[respon]
@Jove, NO has contestat. La teva afirmació original presumia, amb una al·lusió molt directa, una referència "oficial" que et donava suport. Sento dir-ho: és una manera de desacreditar-se. Tens marge per millorar. Sort!
Com? Quina necessitat tens d'insultar? Em sembla que t'he respost correctament. No t'he dit que se m'havien fet edicions de correcció (convocar per celebrar) apel·lant a l'Optimot? He de demanar perdó per confiar en les edicions d'usuaris autopatrullats i no contrastar ni defensar amb zel el text creat? En fi... bona nit.--Jove (disc.) 23:54, 22 set 2022 (CEST)[respon]
En pro d'una major concisió, i disposant ja de l'article sobre el referèndum, proposo suprimir autodenominades per sobrer, populars per qüestionable, i per les forces russes per evident. Així, a més, obtindrem una notícia i no un full parroquial com és ara. AlbertRA (disc.) 00:13, 23 set 2022 (CEST)[respon]
La proposta actual no m'havia convençut pas. L'he tornat a modificar, tot i que hi ha un matís important i necessari entre els territoris de Donetsk i Luhansk amb la resta del territori ocupat que s'havia esborrat i l'ha he recuperat. Cal recordar que la República Popular de Donetsk i República Popular de Luhansk són estats reconeguts per una part de la comunitat internacional (i no només Rússia). KajenCAT (disc.) 08:46, 23 set 2022 (CEST)[respon]
Tot i que originalment només ficava "repúbliques" per resumir-ho millor, a en Leptictidium no l'hi semblava bé i ho vaig canviar. Però com que es torna a posar en dubte el fet de dir autodenominades o populars per part d'AlbertRa i Jove, la torno a recuperar. KajenCAT (disc.) 08:48, 23 set 2022 (CEST)[respon]
Val la pena reiterar un punt que ha sortit diverses vegades. La neutralitat a la Viquipèdia no implica adoptar una equidistància salomònica en la qual tots els punts de vista valen igual i totes les opinions tenen el mateix valor. Implica presentar els diferents punts de vista d'acord amb els seus pesos respectius en les fonts fiables. I què diuen les fonts fiables? Mirem les edicions d'avui de diversos diaris catalans:
... i per als "recalcitrants", afegeixo "uns pocs" enllaços d'aquesta setmana on s'utilitza, literalment i com és fàcil comprovar, el terme «autoproclamades repúbliques...» (i sols són algunes referències en català relacionades amb els referèndums!):
@Leptictidium, @FranSisPac: passo a explicar la crítica que s'està fent als redactats sobre el conflicte perquè em fa l'efecte que no s'acaba d'entendre. Ningú no posa en dubte que les repúbliques siguin "autoproclamades" ni que els territoris no siguin "ocupats". Allò que es qüestiona, en pro d'una major concisió, és la necessitat de repetir-ho com un mantra en cada notícia de la Portada, com el també el "costum" de dir de que cada ciutat reconquerida per Ucraïna que és "estratègica", car la Portada de la VP no s'hauria d'emprar com a comunicat de guerra. AlbertRA (disc.) 17:31, 3 oct 2022 (CEST)[respon]
@Albert, no es tracta de fer un «comunicat de guerra» ni un «full parroquial» però, més d'un cop, un qualificatiu enriqueix el "missatge" que rep el lector.
L'"autoproclamades" sí és inexcusable: has sentit mai allò d'«el nom fa la cosa»? Doncs és qüestió de no fer "blanqueig per omissió", com en el seu moment va rubricar en @Leptictidium. No s'acaba d'entendre? FranSisPac (disc.) 19:26, 3 oct 2022 (CEST)[respon]
Sobre el canvi de comarca del municipi de Vilafranca a Castelló
Tinc el costum (o vici) de fer comprovacions sobre les fonts i les dates d'allò que apareix en aquest apartat de la portada. Amb tots els meus respectes pel redactor d'el Periódico Mediterráneo, publicació usada com a referència per @Wakamai (pel que he vist, implicat a fons en els temes valencians) a l'introduir la notícia de Vilafranca, se'm presenten seriosos dubtes sobre les diverses expressions que utilitza i, en el fons, sobre quina és la notícia, quan s'ha produït i com. Puc estar totalment equivocat, però hi ha diversos detalls que alimenten aquestos dubtes:
Com ell mateix diu, es tractaria d'«Una decisión política que da carpetazo a una polémica de décadas que queda resuelta definitivamente en el terreno cartográfico». El subratllat és meu.
En el paràgraf anterior recull les declaracions de l'alcaldessa de Vilafranca, Sílvia Colom: «Después de tanto tiempo, estamos muy orgullosos de que Vilafranca aparezca ya en el mapa cartográfico siendo de Els Ports». La negreta és seva. El subratllat torna a ser meu.
En el faldó de la pàgina web de l'Ajuntament de Vilafranca hi he pogut llegir, el 9 d'octubre, sota el "SOBRE NOSALTRES": «Vilafranca es un pueblo de la comarca de Els Ports». Hi ha tres possibilitats: a) ja estava així d'abans; b) la notícia no és del dia 9 sinó anterior i han tingut temps de canviar-ho; c) ho han canviat el mateix dia 9, cosa que més aviat em costa imaginar, tenint en compte que no sols és diumenge sinó també la Diada Nacional del País Valencià.
Que jo sàpiga, la cartografia ha de recollir la situació oficial, no pas crear-la, o en tot cas ser el vehicle per a la validesa de l'oficialitat prèviament determinada si així s'estableix.
M'ha resultat impossible (o no n'he sabut) trobar cap altre referència al canvi en qüestió que no fos l'esmentat diari, que fins i tot n'és l'única cosa que em surt si cerco a través del nom de l'alcaldessa. També ho he intentat per l'Ajuntament, com he comentat, per la Generalitat Valenciana i les possibles conselleries implicades, per la Diputació de Castelló —on, si cliques a l'apartat "Directori Municipal" o "Directorio Municipal", et dona un error 404—, pel BOE, per diversitat de camins o pel propi Institut Cartogràfic Valencià - ICV (per cert, segons ells adscrit a la "Conselleria de Politica (sic) Territorial, Obres Públiques i Mobilitat", mentre les "actualitzades" viquipèdies en castellà i en català l'adscriuen a "Presidència").
Jo em pregunto si no serà la correcció d'un "error històric" de l'ICV més que un "canvi oficial". Davant d'aquest panorama, he dirigit una consulta per email a l'Ajuntament de Vilafranca. Espero que funcioni... i reaccionaré segons el que em diguin.
Aprofito per suggerir, a qui en tingui temps i ganes, revisar el merder que hi ha aquí, a WikiData i penso que a més viquis, entorn del terme Maestrat. Cordialment, FranSisPac (disc.) 02:36, 10 oct 2022 (CEST)[respon]
Moltes gràcies, @Brunnaiz. Per a mi, que soc molt formalista, seguim en el bla-bla-bla: «l’Ajuntament encara no ha rebut la comunicació oficial, sembla que [...] la línia que separa les comarques, ja inclourà...». La concreció del canvi, subjecte de la notícia, on? quan? FranSisPac (disc.) 21:17, 10 oct 2022 (CEST)[respon]
He vist un parell de coses noves sobre el tema. Per a la primera demano si algú (potser @Wakamai?) considera justificat fer la subscripció de 12 € anuals que "comarquesnord" demana per veure-ho sencer... i ens en passa els detalls significatius (si cal, ja ho faré jo). El subtítol és «El ple vilafranquí tracta la inclusió del municipi a la comarca per part de la Generalitat Valenciana», i l'enllaç: https://comarquesnord.cat/municipal/2022/10/10/es-vilafranca-un-poble-de-la-comarca-dels-ports/
L'altra, té un titular que ja aixeca alertes: «La inclusió de Vilafranca a Els Ports encara és un avantprojecte de llei i tindrà només efectes cartogràfics». L'article arrenca amb aquestes contundents frases: «La premsa provincial publicava que Vilafranca ja és oficialment de la comarca dels Ports. No és així. La inclusió del poble a Els Ports només figura en un avantprojecte de llei de la Generalitat Valenciana», i acaba dient: «En el cas de l’avant projecte de la Generalitat, que entrarà en vigor, si s’aprova, l’1 de gener de 2023, els canvis només afectaran a la cartografia que editarà la Generalitat».
Anticipo que caldrà modificar la notícia, o millor, ja que porta dies "difonent-se", fer-ne una de nova amb data 10 (els plens municipals són el segon dilluns del mes i és la data de la notícia al "DiaDia"), que contingui una explicació mínima de la confusió. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 20:27, 12 oct 2022 (CEST)[respon]
Aclarit i nova notícia. A partir del que he apuntat més amunt, he accedit (m'he subscrit) a "comarquesdelnord". La notícia inclou el vídeo d'un fragment del ple municipal. Això m'ha portat a trobar el vídeo del "Programa 913" de TV Vilafranca, que cobreix del 10 al 16 d'octubre, on es tracta la notícia: minuts 5.25 a 7.53. Vull destacar que, a continuació del primer tall que mostra la TV de la intervenció de l'alcaldessa en el ple del dia 10, les seves paraules, segons mostra el vídeo de "comarquesdelnord", van ser: «... per tant fins que tot això no s'aprove, pues, no serà tot tan oficial com realment ara s'està dient ja "oficial" en premsa i tal, però està dins d'eixe anteprojecte». Amb aquesta base, he fet la notícia substitutiva amb data 10.--FranSisPac (disc.) 21:26, 14 oct 2022 (CEST)[respon]
La dimissió d'una secretària i un subsecretari autonòmics, notícia de Portada?
Una cosa és què és volia destacar com a fet noticiable i l'altra què s'hi ha posat (anàlisi sintàctica): «... provoca la dimissió...». No hi veig altre verb. A més, el cessament havia estat el 25 («va ser destituïda de manera fulminant aquest dimarts») i les dimissions, efectivament, són una "notícia" de dimecres 26 («Es tracta de la segona dimissió després que aquest dimecres al matí renunciara...»). El que jo critico i en manifesto oposició, és això, que de les dimissions se'n faci notícia quan hi ha altres possibilitats de destacar el que està passant.
Com a suggeriment per a la necessària reformulació, anant més enllà de la destitució però esmentant-la, recullo algunes frases de les portades en qüestió (segur que n'hi ha més arreu): «Compromís entra en erupción y lleva su fractura a todo el tripartito» o «El Consell se enfrenta [...] a una nueva crisis a siete meses de las elecciones» (de Las Provincias, però més aviat "intemporals"). Específica del dia 26 (de Información, alacantí), «Mireia Mollà da plantón en el relevo», precisament el titular de la notícia de referència, si bé per fer-la d'interès general caldria "reforçar-la" amb les implicacions. Faig una proposta:
@AlbertRA, una lògica excel·lent. Simplifico: no té sentit que la notícia siguin les dimissions. Et vols mirar la proposta de redactat alternatiu? Fins a aquí arribes, no? FranSisPac (disc.) 05:24, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
@TaronjaSatsuma. Jo no diria que és opinió. Mira el titular de la primera referència, de "elDiario.es Comunitat Valenciana" («Compromís obri una crisi en el Govern valencià amb la destitució de Mireia Mollà»), que per alguna cosa la he posada, d'altres com la portada de "Las Provincias" esmentada més amunt, i n'hi ha més. FranSisPac (disc.) 20:08, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
Al meu parer, no és incompatible que el redactat isca d'una font externa i que la font externa faça opinions. Que no m'opose ni a la notícia ni a res en concret, però potser els mitjans sí que fan opinió.--TaronjaSatsuma (disc.) 20:11, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
@TaronjaSatsuma. I t'has oblidat una cosa. No és una afirmació taxativa de l'existència de la crisi. Si estiguéssim en un article no sé si podries afegir-hi la plantilla {{Qui}} darrera de "temuda", però és evident que són diverses les veus que han expressat aquesta idea. FranSisPac (disc.) 20:20, 28 oct 2022 (CEST)[respon]
No és la primera vegada i últimament en veig sovint per part d'algunes persones la redacció i inclusió de notícies molt periodístiques que no aporten res a la portada. L'exemple més recent és la notícia de Black Friday redactat per en AlbertRA, amb una redacció i un contingut molt periodístic i no tant acadèmic, l'estil que més proper de la Viquipèdia. Un lector que no hagi llegit la notícia en un diari, no entendrà ben bé a què es refereix perquè tampoc hi ha cap font (assumint que no coneixen el botó d'editar) i, a més a més, tampoc afecta d'una manera important a cap dels articles enllaçats a la notícia (ni tampoc pots entrar en cap per obtenir més info de la notícia)
No és la primera vegada que ho dic, però diria que la manera més fàcil de saber si és rellevant per la portada, és si pot ser una efemèride i de les quatre que actualment hi ha a la portada, no m'ho sembla pas ni de lluny la notícia de Black Friday.
Per tot això, demano treure la notícia de la portada. Salutacions, --KajenCAT (disc.) 07:40, 14 des 2022 (CET)[respon]
Hola, no acabo d'entendre aquesta distinció, un pèl forçada, entre "periodístic" i "acadèmic" quan molt sovint, i per ventura, disposem i ens servim de fonts periodístiques com a referències. Encara més quan tant el màrqueting com els estudis de mercat són disciplines acadèmiques. D'altra banda, es pot comprovar que el motiu de la notícia sí que apareix reflectit en l'article divendres negre (comerç). Puc entendre que alguna notícia et resulti poc interessant, però això no hauria de ser motiu per a censurar-la si compleix els requisits de redacció, concisió, claredat i referenciació de la portada. AlbertRA (disc.) 13:27, 14 des 2022 (CET)[respon]
La notícia que apareix ara sobre Amazon Prime i Operación Triunfo no em sembla gens adient per tenir-la en portada. És publicitat gratuïta per a una empresa privada i considero que hi ha moltes notícies més rellevants que aquesta, tant a nivell de Països Catalans com internacional. Fins i tot seria preferible que les notícies no estiguessin tan actualitzades, mentre fossin més rellevants que aquesta. Ping a Brunnaiz, que és qui ha fet el canvi, però m'agradaria que més usuaris poguéssin opinar. Gràcies per endavant. -- Judesba(digues...)02:41, 26 abr 2023 (CEST)[respon]
Respecte a la notícia sobre Laura Borràs del 4 de maig
Al text "La Junta Electoral Central comunica al Parlament de Catalunya l'acord de deixar sense efecte la credencial de diputada de Laura Borràs, cosa que n'implica la retirada de l'escó", intuïtivament, el pronom feble adverbial "en" ("cosa que n'implica la retirada de l'escó") em grinyola. No he obert cap gramàtica, però em sembla recordar que el complement del nom del complement del nom (i aquest és el cas en què ens trobem) no pronominalitza. Habitualment, un pronom feble substitueix amb avantatge un possessiu, però crec que aquest no és el cas. Penso que es tracta del que jo en dic ultrapronòmia, és a dir, un ús no correcte d'un pronom feble adverbial per ultracorrecció. Rauric (disc.) 21:38, 9 maig 2023 (CEST)[respon]
Com pots veure, he portat el tema a aquesta pàgina de discussió, que és on toca. Aprofito per agrair públicament a n'en AlbertRA que hagi posat el corresponent avís, que ja fa temps hi havíem d'haver col·locat, a la discussió de la Portada.
Malauradament "fas tard", ja que quan has posat aquest comentari (21:38) la notícia "ja havia desaparegut" (21:23). En aquest cas, esmento el mateix AlbertRA, autor de la "desaparició", pel fet que s'ha saltat la "norma" de fer caure la notícia més antiga, tot i que em costa manifestar-me en contra que hagi preservat la notícia de la constitució del Lluçanès.
Tampoc consulto cap gramàtica, però, si tenim en compte que la frase "completa", amb reiteració i sense pronom feble, seria «... cosa que implica la retirada de l'escó de Laura Borràs», potser sí que podria ser «... cosa que implica retirar-li l'escó», però en cap cas «... cosa que implica la retirada de l'escó». Quin? De qui?
Bon dia, @FranSisPac:. En primer lloc, convé disculpar-me per haver posat per error una data incorrecta en la notícia de la victòria d'Eurovisió 2023. Ara bé, no entenc per què això és menysvist com a enciclopèdic quan s'admeten sense comentaris notícies sobre guanyadors ciclistes o escaquístics. És més, els articles tendència (Loreen, Blanca Paloma, Amazics i Festival de la Cançó d'Eurovisió 2023) són tots quatre en relació amb aquest fet i altres Viquipèdies ho destaquen també en portada (ptwiki, svwiki i enwiki, per ara). D'altra banda, aclareixo que la font era en anglès perquè feia amb prou feines 1 minut que se sabia el resultat i per la immediatesa encara no hi havia fonts que ho referenciessin en català. Entenc l'ànim de prioritzar aquestes fonts, però tenint en compte que no és visible al públic general tampoc em sembla que hagi estat gaire danyós per al projecte. En fi, gràcies per la revisió acurada que fas del contingut que apareix en portada i molta força amb tot. --Brunnaiz (disc.) 09:43, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
@Xavier Dengra: Crec que fa de mal fer esborrar l'enllaç a l'article de la cançó en si, on s'esmenta la controvèrsia que té per plagi no només d'aquesta cançó sinó de dues més. A banda, tenim com a pràctica escriure els títols de cançons entre cometes, no en cursiva. --Brunnaiz (disc.) 17:13, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
@Brunnaiz feia també de mal fer desfer una edició completament justificada per desenes de mitjans des de fa mesos; li'n podries haver posat tu fàcilment quan has fet els canvis però has dedicidt eliminar el caràcter autocentrat de la notícia. Fet i fet, només he recuperat la versió en qüestió per fer veure que sí que hi ha bibliografia al respecte. Si creus que el nom de la cançó guanyadora ha de ser-hi (ja se n'esmenta autora i esdeveniment), endavant, es pot encaixar en la frase que hi ha ara. Tota la raó en les cursives, no hi he caigut que forma part d'un àlbum i no és un senzill. Xavier Dengra(MISSATGES)17:48, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
@Xavier Dengra:, perdoneu que em fiqui, però es que volia comentar d'un tema relacionat amb aquesta notícia. No m'ha semblat pas adient afegir aquest text: «acusada de plagi de la catalana «Flying Free» de Pont Aeri». Sembla que es vulgui minimitzar la notícia principal (Suècia ha guanyat l'edició d'enguany). A més a més, els articles corresponents ja en parlen i, segons les fonts proporcionades, es tracten d'unes acusacions informals de gent de les xarxes socials... Per aquest motiu, he esborrat aquesta part.--KajenCAT (disc.) 22:13, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
T'acabo de revertir. Si creus que no és convenient, per això hi ha una pàgina de discussió (i a més, amb debat ja existent) abans d'editar. Les fonts en català en parlen desacomplexadament i demà serà un dels 4-5 articles més llegits. El redactat que hi havia era totalment complementari d'ambdues coses i permetia un major context al lector. I fins a 4 referències. Xavier Dengra(MISSATGES)22:42, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
Et recordo que existeix el principi de «Llanceu-vos-hi!» i que les referències no donen res sòlid, semblen més aviat premsa rosa o un recopilatori del que la gent comenta a les xarxes socials. Encara més, la majoria de les notícies que parlen de la victòria sueca no fan menció a això, sinó a altres notícies. Ara mateix veig més rellevància comentar que era la favorita de les apostes, que ha aconseguit 583 punts, que és la segona vegada que guanya la cantant o que el finlandès Käärijä, amb "Cha cha cha", ha quedat segon. Però posar com a «titular» una informació a hores d'ara innecessària perquè no existeix cap acusació sigui formal o informal per part d'alguna persona o organització en concret no millora gens la Portada. KajenCAT (disc.) 23:05, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
D'acord amb en KajenCAT. Les referències que hi ha ara a la plantilla i a Tattoo (cançó de Loreen) em semblen pescaclics. Les que són de mitjans més o menys seriosos no diuen que sigui plagi i com a molt diuen que és acusada de plagi a les xarxes socials. El que estem fent a la portada no és resumir sinó posar com un fet el que les referències expliquen com un rumor. Amb els calés que hi van, si fos realment acusada de plagi l'acusació estaria als tribunals fa temps.
Al meu parer, sí que està justificat l'afegitó de plagi atès que amb una primera escolta és força evident. Tanmateix, simplificaria el redactat "acusada de plagi de la catalana «Flying Free» de Pont Aeri" per tres motius: (1) concissió; (2) no veig que "catalana" hi aporti cap valor; (3) "de Pont Aeri" tampoc no ho acabo de veure perquè la cançó deu ser dels seus creadors i de la discogràfica que va comercialitzar-la, tot i que és una cançó estretament relacionada amb el Pont Aeri, fet que pot explicar-se perfectament a l'article Flyng Free. AlbertRA (disc.) 22:56, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
D'acord amb en Brunnaiz. O sigui, literalment hi estaria d'acord si les referències verifiquessin el que diem de l'acusació de plagi, però no arriben ni aquí. Que amb una escolta sigui força evident per nosaltres és investigació original; si fos un motiu per algú seria pels plagiats per demanar una reparació, i no ho han fet.--Pere prlpz (disc.) 23:33, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
Plagi a Eurovisió? Les semblances entre la cançó guanyadora i 'Flying free' de Pont Aeri - RAC1 (14/5/2023)
Loreen, ganadora de Eurovisión 2023, acusada de plagio a un himno de las discotecas españolas -ABC (14/5/2023)
Así suena ‘Flying Free’ de Pont Aeri, la canción con la que acusan a Suecia de plagio en Eurovisión -La Vanguardia (14/5/2023)
Polèmica de la cançó guanyadora d'Eurovisió 2023 per possible plagi - Segre (14/5/2023)
Polèmica a Eurovisió: Loreen representarà Suècia amb un tema calcat al 'Flying Free' de Pont Aeri - À Punt (13/3/2023)
La representant de Suècia en Eurovisió, acusada de plagiar el tema 'Flying free - Levante EMV (14/3/2023)
Accusations of plagiarism embitter Loreen’s victory in Eurovision: copy or inspiration of this mythical song? - Sports Finding (14/5/2023)
Eurovision song contest-låtar anklagas för plagiat - Sveriges Television (14/5/2023, en portada al canal de notícies de la televisió pública sueca!)
Loreens ord om plagiatanklagelserna - Expressen (13/5/2023)
I podria seguir amb desenes més. Quan en unes hores tinguem el «Flying Free» en portada com un dels indiscutibles més llegits (és a dir, de màxim interès pels nostres lectors) perquè la premsa catalana, espanyola i sueca en van pleníssimes sobre el plagi al mateix nivell que la pròpia victòria de Suècia, tota aquesta discussió serà paper mullat perquè l'evidència periodística i la negació ací de quina és l'actualitat ens explotarà encara més a la cara. Xavier Dengra(MISSATGES)23:51, 14 maig 2023 (CEST)[respon]
Sé que una pàgina de discussió no és un fòrum però ja que repeteixes arguments em veig amb el deure de fer algunes consideracions:
1. En el cas que ens ocupa, no crec que calgui un tribunal per determinar si hi ha plagi, amb dues orelles i les seves funcions n'hi ha prou.
2. El fet que es desconegui si s'ha iniciat cap demanda judicial al respecte no impossibilita que aquesta existeixi.
3. "Amb els calés que hi van, si fos realment acusada de plagi l'acusació estaria als tribunals fa temps", més aviat diria que és el contrari: com més diners hi hagi en joc més interès d'evitar els tribunals. Ara que també puc entendre que aquesta afirmació et sembli "investigació original". AlbertRA (disc.) 01:04, 15 maig 2023 (CEST)[respon]
A la Viquipèdia no cal un tribunal per referenciar res. El que calen són referències a fonts fiables, i llegint les fonts fiables que ha enllaçat en Xavier està clar que el que diuen és que les xarxes socials acusen de plagi però que els experts només hi troben semblances, però no veuen gens clar que sigui plagi.
Aleshores, si tan important és el plagi, hauríem d'especificar al titular "acusada de plagi per les xarxes socials" o una cosa semblant. Els mitjans comercials necessiten un titular espectacular per pescar clics encara que després es facin enrere al text, però nosaltres no.--Pere prlpz (disc.) 02:16, 16 maig 2023 (CEST)[respon]
Hola @Xavier Dengra, aquesta edició no m'acaba de convèncer perquè fa que el redactat guanyi en connotació i redundància i perdi en concisió. M'explico: dir que es tracta d'"un avís injustificat" crec que és afirmar massa atès que fins ara sols ha transcendit que es tracta d'un motiu de "causa major" i res més; "matx amistós" sí, però com tots (?) els que juga la selecció catalana; "amb que s'havia compromès", es pot jugar un partit entre seleccions d'una altra manera?; i que aquest sigui "masculí" és evident perquè és al futbol masculí que sempre ha jugat Bojan Krkić. Comptat i debatut, aqraeixo els matisos però em fa l'efecte que en aquest cas són sobrers en el titular de la notícia i haurien d'anar explicats als articles corresponents presents en els enllaços. Salut! AlbertRA (disc.) 21:22, 1 juny 2023 (CEST)[respon]
Bona nit @AlbertRA @Brunnaiz]. D'acord amb el que dieu del masculí redundant, però limitar el titular a que "se suspèn" quan la casuística ha transcendit a la premsa com a totalment injustificada per part de Mali, és relativitzar o suavitzar la realitat. Segur que es pot reformular, però a la pràctica la notícia és que una selecció ha deixat tirada a una altra sense cap explicació aparent ("força major"). Xavier Dengra(MISSATGES)22:12, 1 juny 2023 (CEST)[respon]
@Pilardenou999: Bon dia. He modificat les dues notícies que has afegit, sobretot perquè en les edicions sense voler s'ha desestructurat el format de la portada i la imatge apareixia extremadament grossa. A banda, el que vull destacar és que si les notícies afecten una legislació cal localitzar la notícia (la de la baixa laboral afecta Espanya, però no es pot suposar que qui ho llegeixi ho sàpiga, no tothom que ens llegeix és d'Espanya o hi viu). Gràcies per les contribucions! --Brunnaiz (disc.) 12:38, 2 juny 2023 (CEST)[respon]
També era redundant dir que passava "a partir de l'1 de juny" en una notícia acotada l'1 de juny justament, que m'he oblidat de mencionar-ho. Brunnaiz (disc.) 12:39, 2 juny 2023 (CEST)[respon]
@AlbertRA: No trobo adient el canvi d'«Espanya» per «Estat espanyol» en la notícia sobre la baixa laboral per regla dolorosa. En el context que ens pertoca, són sinònims indiscutibles (Espanya només es pot fer equivaldre a l'Estat espanyol, no a cap altre). Si fos un altre Estat (l'Estat anglès, l'Estat iranià, l'Estat rus...) probablement no faríem servir la denominació perifràstica. D'afegitó, «Espanya» és més breu.
Veig que no és la primera vegada que fas aquest canvi a la Viquipèdia, cosa que ja ha generat debat (Tema:V6vxtvrfbv5mpjfs); així que et demanaria que, si no és amb una argumentació molt persuasiva o amb el consens de la comunitat, no tornessis a fer-lo, almenys pel que fa a la portada.
Tinc clar que és l'Estat espanyol així come el Regne d'Espanya, i que "Espanya" és una denominació per a les dues anteriors. Si a tu t'agrada més aquesta, endavant, disculpa la hipercorrecció. AlbertRA (disc.) 21:41, 3 juny 2023 (CEST)[respon]
Em sap greu, però s'ha de matissar que no està del tot clar el consens de la comunitat al respecte. Sense anar més lluny, ja s'havia discutit en aquesta pàgina. Salutacions, KajenCAT (disc.) 16:02, 6 juny 2023 (CEST)[respon]
@Brunnaiz, Pere prlpz: les meves disculpes, en particular a n'en Brunnaiz, per les formes (inadequades) que no tenen gaire justificació. No sé d'on havia tret que, últimament, es podia posar resum d'edició en les reversions. Vist que no, anava a suplir la carència amb una edició fictícia on posar-hi l'explicació, però ja no he pogut entrar a editar... i fins ara. L'eliminació de la notícia parteix del principi de mantenir la "qualitat enciclopèdica" de la Portada, que és la finestra de presentació del "nostre" projecte. De fet, és aquest principi el que m'ha tingut tants anys dedicant-hi, quasi diàriament, un temps de "supervisió" (recentment he estat trencant el recés editor que m'havia imposat fa set mesos; potser no ha estat bona idea). Pel que fa a la notícia en qüestió, sempre he tingut la visió —crec que àmpliament compartida— que cal evitar que semblem premsa groga, premsa rosa o el famós El Caso. És fàcil caure-hi quan el que recull una notícia, del que en castellà anomenen "sucesos", té una dimensió relativa i/o una ubicació (llunyania) que no justifiquen destacar-la. Francament, una onada de calor que afecta 417 persones en un país, amb clima tropical, que voreja els 127 milions d'habitants! Ni que s'hagués recollit la dada dels sis morts, que pel meu compte he trobat abans d'eliminar-la, estaríem parlant d'una magnitud mínimament significativa... i les agències, o certa premsa, poden publicar el que vulguin, però si estem fent una enciclopèdia seriosa, crec que resulta imprescindible aplicar criteri (discerniment). Potser se'm dirà que aquestes coses han de passar per la pàgina de discussió, però sempre he defensat, i penso seguir mantenint, que la portada "no es pot permetre" la permanència, durant hores, de continguts que igual malmeten la imatge, no de la portada en sí sinó del projecte. Ho sento. Cordialment, --FranSisPac (disc.) 02:46, 17 juny 2023 (CEST)[respon]
Si el que va posar la notícia no hi ha dit res, jo no em dedicaré gaire a defensar-la, però hem de fer servir el discerniment per defensar la "qualitat enciclopèdica" de la Viquipèdia, portada inclosa, i això inclou recordar que no estem intentant fer el paper de la premsa, sigui la de color que sigui, perquè triar i presentar les notícies més importants del dia ho fa millor qualsevol mitjà, i fins i tot ho faria millor Viquinotícies si algú s'hi vol dedicar. L'objectiu de les notícies i també de la resta de la portada d'una enciclopèdia (a diferència de la portada d'un diari) és portar enllaços interessants i si són rellevants per l'actualitat i hi donen context encara millor, no la de seleccionar les notícies més importants que passen. Aleshores, no passa res si una notícia té poca importància per si sola, especialment si els enllaços són interessants.
I a principi de juny i amb el canvi climàtic, em sembla molt interessant tenir una notícia que permeti enllaçar onada de calor i cop de calor, encara que sigui a rel d'una onada de calor amb "només" mitja dotzena de morts a l'altra punta del món.
Efectivament, tant una notícia com l'altra són de destacat interès global (donen prestigi!), «són rellevants per l'actualitat»... i es poden trobar a la secció el Caso, marca històrica recuperada per elnacional.cat. Segons la meva idea del que ha de ser la Viquipèdia i la imatge que n'ha de transmetre la portada, no, gràcies!. Potser caldria obrir un nou apartat "curiositats" o "notícies curioses", que deixi clar quin tipus de coses hi posem? (tampoc em sembla oportú). --FranSisPac (disc.) 14:06, 19 juny 2023 (CEST)[respon]
Estic d'acord amb el punt de vista de FranSisPac, tot i que no sé si compartim el mateix concepte de «rellevància» perquè pot ser subjectiu. Com he suggerit anteriorment, crec que una de les millors maneres d'establir la rellevància d'una notícia, així com de la manera de redactar-la, és com si anessis a escriure-la a la secció d'«Efemèrides» del dia corresponent. Si una notícia sembla fora de lloc, és que probablement no seria adequada.
Per tant, anunciar a la portada que hi ha hagut un rave a Ivars de Noguera, un xoc frontal a l’N-260 amb quatre ferits, o una onada de calor que ha afectat 417 persones, no em semblen notícies de suficient importància. Ara bé, si ha mort almenys 6 persones (i no és quelcom habitual en el país, que no ho sé), sí que ho considero bastant rellevant. KajenCAT (disc.) 17:02, 19 juny 2023 (CEST)[respon]
Tot i que la notícia de la tora blava surti al Caso (a més de sortir al 3cat24 força destacada i suposo que a uns quants mitjans seriosos més) sembla que interessa prou als nostres lectors com per estar avui al primer lloc del carrusel dels més llegits. Diria que no hem fet cap favor a aquests lectors no enllaçant la notícia.
I sobre l'onada de calor, el 3cat24 ja diu que a hores d'ara els morts a l'Índia passen del centenar. No sé si són suficients o si sent de l'Índia encara en calen més per no perjudicar la qualitat enciclopèdica de la portada.--Pere prlpz (disc.) 01:05, 20 juny 2023 (CEST)[respon]
@Pilardenou999: He reescrit la notícia per diferents motius. Un parell d'instruccions o consells per a redactar-les en el futur:
L'oració principal ha d'anar en present perquè ja s'especifica quin dia passa al capdamunt.
Generalment s'avantposa el receptor d'un premi al premi en si perquè al capdavall és en el receptor en qui recau la importància de la notícia.
Si no és rellevant per la notícia, indicar d'on és Ebbaba Hameida és sobrer perquè ja ve indicat a la introducció del seu article. De fet, dir que és "periodista d'origen sahrauí" em sembla incomplet, perquè o bé és sahrauí (i llavors sobra dir "d'origen") o bé és d'un altre lloc però d'origen sahrauí (que és el cas, al seu article es diu que és espanyola d'origen sahrauí). Es pot posar tot això, però si no es fa gaire llarg (mira el següent punt).
La concisió és important, molt sovint les notícies ocupen entre dues i quatre línies (en vista d'ordinador). Si són cinc o més en principi no ha de passar res, però s'ha de mirar bé que no hi hagi informació de més que es pugui evitar sense perdre el missatge principal.
Si és un premi a periodistes, també és fàcil d'inferir que és periodista, així que es pot evitar de dir. A més, ja apareix en l'article de la biografiada.
El títol del reportatge pel qual ha estat premiada ja apareixerà tant en l'article d'ella com en el del premi, així que a menys que tingui un article propi (Afganistán, un año después. La muerte en vida de las afganas bajo los talibanes) no cal posar-lo, sobretot si és llarg. Fixa't que en la notícia de referència no s'esmenta com es diu ni en el títol de la notícia ni en l'entradeta perquè prima el contingut: és més important el tema del reportatge que el títol del reportatge.
Si us plau, no pretenc que això es malinterpreti com un alliçonament ni res de semblant, simplement vull formalitzar els motius dels meus canvis i veure si puc ajudar-te per a les pròximes vegades que editis la portada. Moltes gràcies per l'aportació! --Brunnaiz (disc.) 13:47, 30 juny 2023 (CEST)[respon]
Brunnaiz, t’agraeixo les explicacions i els consells; tot i així, he retornat la meva versió inicial a portada perquè m'agrada més (quan disposi de més temps, al vespre, segurament, t'explicaré a poc a poc per què, si vols).
En general crec que en l’escriptura –també en la periodística- hi ha possibilitat d’una certa llibertat d’estil, hi ha un espai per a l’estil personal que lamentablement les teves correccions retallen. T’agrairia que si no estan mooooolt malament, no les toquis gaire, perquè en general m’agrada com les deixo. I prefereixo que els retocs els pugui fer jo, si tu hi tens algun suggeriment
I encara una altra cosa: haig de dir que al llarg de la vida he anat conformant una decidida inclinació per la imperfecció, en la qual hi trobo bellesa i humanitat.
@Pilardenou999: Lamentablement, la portada de la Viquipèdia no és un espai de llibertat d'estil personal, requereix certa homogeneïtat per a oferir al lector la mateixa experiència redacti qui redacti la notícia. D'altra banda, els retocs els ha de poder fer qualsevol, és l'esperit del projecte, que és comunitari i no personal (Viquipèdia:Llanceu-vos-hi!). Retorno a la versió que s'adequa a l'estil de la portada mentre no s'exposin arguments a favor de la primera versió. La portada no es pot permetre esperar tot un dia per a consolidar canvis tan grans perquè és d'actualitat. Convido FranSisPac, més veterà que jo en aquest àmbit, a participar d'aquesta discussió. --Brunnaiz (disc.) 14:31, 30 juny 2023 (CEST)[respon]
@Brunnaiz, @Pilardenou999, ara veig la versió nova de la notícia. La veritat és que jo faria un mix de les dues versions. Penso que indicar que Ebbaba Hameida és una periodista d'origen sahrauí és una dada rellevant per qui no sàpiga qui és aquesta dona. I no veig per què no es pot posar el títol del reportatge premiat, tenint en compte que ja és indicatiu del seu contingut. Bé que es posa el títol de les pel·lícules quan reben un premi, no pas «…una pel·lícula sobre la pagesia de…» (per posar un exemple). Mercè Piqueras (disc.) 15:04, 30 juny 2023 (CEST)[respon]
El pretèrit indefinit funciona bé avui, que és quan li han atorgat el premi, però el dia 4 de juliol, si la notícia es manté en portada, serà desfasat. Per això es daten les notícies i es conjuguen totes en present (pots revisar les portades dels últims 6 mesos i probablement no en trobaràs cap que no sigui en present).
La nacionalitat i la professió apareixen en la introducció de l'article de la biografiada. Es poden posar, però per concisió també es poden elidir. A més a més, no estava ben formulada: o bé és sahrauí o bé és d'alguna nacionalitat i d'origen sahrauí; posar simplement que és d'origen sahrauí és incomplet. Que sigui d'origen sahrauí és relativament rellevant perquè no té a veure directament amb el premi rebut, que és l'eix de la notícia (es podria argumentar que com a dona d'un poble oprimit empatitza amb les dones de l'Afganistan, però això seria una interpretació i la Viquipèdia ha de ser neutra, a més que les dones de l'Afganistan no reben opressió per la identitat nacional sinó pel gènere).
Els títols de les pel·lícules es posen perquè normalment hi ha articles d'aquestes pel·lícules que donen una informació molt més vasta que la que es pot encabir en la notícia de la portada. En canvi, en aquest cas la majoria de fonts que parlen del reportatge fan referència al premi que ja s'esmenta. Evidentment es pot posar, però afegeix molta llargària innecessària a la notícia per a expressar el mateix que ja s'expressa amb enllaços interns útils (afegeixen contingut no explorat en la notícia).
Ho sento, però ara he de sortir de Viquipèdia. Posat a fer correccions de notícies de portada, podries corregir la de l'aspartam? De la manera com està redactada, sembla que aquest edulcorant pugui ser cancerigen a partir del mes que ve. Mercè Piqueras (disc.) 15:35, 30 juny 2023 (CEST)[respon]
Hola Brunnaiz, i públic en general, espontanis i tot. Per la meva part ho deixo aquí, que ja he parlat prou.
He entès que el Brunnaiz em corregeix pel meu bé i pel de la Viquipèdia. I espero haver-ne après una mica, després que m’esmeni TOTES les notícies que publico (a vosaltres no us passa, oi?); com si fos el meu ‘apatrullador’... ei, que és broma!
Espero no donar-te gaire més feina, Brunnaiz, i jo sentir-me una mica menys vigilada. Segur que sí. Celebraré de saludar-te quan et vegi personalment!
@Pilardenou999: Aquestes coses passen mútuament, espero que no t'ho hagis pres com un afer personal. De fet, a mi també m'han corregit/desfet diverses edicions a la portada, trobo que amb raó (per exemple, 1, 2, 3 i 4). Molta sort amb les següents! --Brunnaiz (disc.) 20:19, 1 jul 2023 (CEST)[respon]
@Pilardenou999: Si mires els historials d'aquesta discussió i de la plantilla veuràs que aquesta mena de correccions són freqüents i es distribueixen de manera força uniforme, i de vegades encara són pitjors (per exemple, revertint titulars sencers sense discussió). Tot i que jo sovint discrepi d'aquestes correccions, el que sí que puc dir és no són una cosa que persegueixi un usuari o un altre.--Pere prlpz (disc.) 00:07, 2 jul 2023 (CEST)[respon]
@Brunnaiz, potser no veig la darrera versió de la notícia? Perquè hi veig el verb en preterit indefinit, el nom del premi abans de la premiada, i hi llegeixo que és periodista d'origen sahrauí. Però que estigui així no em sembla malament. Per una banda, en aquest cas em sembla més adequat usar el preterit indefinit (o perfet) que el present; seria diferent si hi posés «va rebre». I que s'indiqui que és d'origen sahrauí també em sembla adient, tenint en compte la situació del poble sahrauí des de la dècada de 1970; potser no seria important si fos d'origen francès, alemany, italià, etc., però es tracta d'una dona d'un poble oprimit que va fer un reportatge sobre les dones de l'Afganistan que pateixen també opressió. Pel que fa a dir que és periodista també em sembla adient. No tothom que fa reportatges (en premsa escrita o en mitjans audiovisuals) és de professió periodista. He vist de vegades concedir premis de periodisme a persones que no eren periodistes. Pel que fa al títol del reportatge premiat, és prou indicatiu del seu contingut i val la pena destacar-lo. Mercè Piqueras (disc.) 14:52, 30 juny 2023 (CEST)[respon]
El redactat del titular ha de ser el més concís possible i per això hauria de contenir només aquella informació essencial que la fa noticiable. El fet que Ebbaba Hameida sigui saharauí i sigui periodista és important, i per això és una informació que pot llegir-se al seu article, però no és el motiu pel qual ha guanyat el premi i, per tant, no cal que aparegui al titular. M'agradaria afegir que no és costum de la Portada destacar l'autoria de la imatge al peu de foto a no ser que això aporti cap informació substancial, cosa que diria que no és el cas. Aprofito també per agrair a Brunnaiz el seu esforç didàctic sobre la qüestió que ens ocupa. AlbertRA (disc.) 15:52, 30 juny 2023 (CEST)[respon]
Sense mirar-me l'historial, seria interessant afegir més dades a la notícia (com que sigui espanyola d'origen saharaui) però el titular ja és força llarg (pràcticament és el més llarg de les quatre notícies), i amb més coses quedaria més llarg encara, massa.
Per altra banda, d'acord amb que segurament hauríem de deixar una mica més de màniga ampla entre les diferents versions correctes d'un titular.
El titular de l'aspartà, que també ha sortit a la conversa, es podria ordenar diferent però crec que està prou clar que no és que l'aspartà sigui cancerigen (possiblement) des del mes que ve i ara encara sigui saludable, sinó que el mes que ve serà la declaració. Si algun problema té aquesta notícia és que això de "possiblement cancerigen" sona molt pitjor que el que diu l'article sobre el CIRC i acaba essent una mica massa un pescaclics.--Pere prlpz (disc.) 16:13, 30 juny 2023 (CEST)[respon]
La imatge de Jenin és d'una notícia que ja no hi és. S'hauria de posar una imatge relacionada amb les notícies o que la imatge i el peu formin una notícia per si mateixos. Pere prlpz (disc.) 22:54, 8 jul 2023 (CEST)[respon]
@Pere prlpz, aquest "invent" «o que la imatge i el peu formin una notícia per si mateixos», suggerint la possibilitat d'una cinquena notícia de portada "independent", crec que no es pot introduir alegrement en una frase d'una entrada de discussió general quan fins ara, segons consta a Plantilla:Portada600k/ús en l'apartat "Plantilla:Portada600k/actualitat" sense que mai s'hagi discutit o hi hagi hagut una proposta sotmesa a debat, «per a la imatge —sempre n'hi ha d'haver una, relacionada directament amb una de les quatre notícies—...» (el subratllat és meu). També, fins ara, havia vist que, més que "denunciar" el fet d'una imatge que ja no es relaciona amb les notícies, algun editor de bona fe ho ha "arreglat" directament. Salutacions! FranSisPac (disc.) 00:22, 9 jul 2023 (CEST)[respon]
Retiro notícia Torneig de Wimbledon per hispanocèntrica
Retiro notícia Torneig de Wimbledon per hispanocentrisme a ultrança, donat que el guanyador és el murcià Alcaraz i la premsa espanyola n'ha fet gran ressò. Però l'11 de juny el serbi Djokovic va guanyar el Torneig de Roland Garros i no es va incloure cap notícia a la portada de la Viquipèdia en català. Per què? Doncs això. PaliGol (disc.) 23:45, 18 jul 2023 (CEST)[respon]
@PaliGol: (c.c.@Brunnaiz:) es pot saber a què jugues? Primer vas revertint una sèrie d'edicions que tenien tot el sentit del món, a més de ser "normatives", i acabes amb aquesta dèria de que «la premsa espanyola n'ha fet gran ressò». Vols algunes referències "locals"?: TV3, ara, RAC1, Regio7, etc. Reverteixo tots els teus "invents".--FranSisPac (disc.) 00:56, 19 jul 2023 (CEST)[respon]
@PaliGol: Primer, hauria estat bé mencionar al redactor de la notícia.Segon, deixant a banda de que tampoc la veig com hispanocèntrica, aquesta Portada la porta persones voluntàries, i com en la resta de la Viquipèdia mateixa, la selecció de les notícies depèn dels seus interessos i disponibilitats, no som pas treballadors assalariats d'un diari. En aquest sentit, totalment a favor de mantenir la notícia.
Per acabar, FransisPac, tot i que entenc perfectament la teva frustració, cal recordar que és bo mantinguem un to respectuós. Salutacions, KajenCAT (disc.) 09:35, 19 jul 2023 (CEST)[respon]
@PaliGol: El Torneig de Wimbledon és d'importància internacional, igual que el de Roland Garros. Si s'hagués fet la notícia d'aquest altre ningú l'hauria retirada. A banda, amb aquesta victòria Carlos Alcaraz se situa al cim del rànquing de tenistes del món, amb la qual cosa crec que és prou rellevant, i el triomf de la categoria femenina no pot tenir biaix hispanocèntric perquè no tracta de ningú hispà. --Brunnaiz (disc.) 10:42, 19 jul 2023 (CEST)[respon]
D'acord amb @KajenCAT: hauria d'haver mencionat el redactor de la notícia, @Brunnaiz, abans de fer cap canvi. I sí, aquest i tots els GS són d'importància internacional. El que em va sobtar és trobar-hi la notícia d'aquesta edició de Wimbledon i no de les altres, d'aquí que vaig sospitar de la influència de la premsa espanyola (inclosa la catalana, que beu directament de l'espanyola). I sí, ja tenia clar que la selecció de les notícies depèn de les fílies dels editors (de ben pocs, gairebé sempre sou els mateixos: el biaix de la portada, en aquest sentit, és grandot). Cap objecció, doncs. Endavant amb aquest sistema... PaliGol (disc.) 11:35, 19 jul 2023 (CEST)[respon]
@PaliGol: Si et sembla «grandot» el biaix de la portada pots contribuir a erradicar-lo participant en la redacció de notícies. De fet, jo fa un any no hi participava.
I dir que la selecció depèn de les fílies dels editors és fal·laç. A mi personalment no m'interessa el tenis, però considero que la notícia era prou important a escala internacional per a posar-la (més quan feia dies que no s'actualitzava la secció de notícies de la portada). --Brunnaiz (disc.) 13:19, 19 jul 2023 (CEST)[respon]
Vaig veient les notícies que vas posant a la Portada de la Viquipèdia en català. La majoria són coherents i interessants, però n'hi ha algunes que les considero poc afortunades per a aquesta versió de la Viquipèdia en català, com la darrera de la selecció espanyola, que, tot involucrar un jugador del FC Barcelona, estic segur que faria més per la Wikipedia en espanyol. També recordo que se te'n va retirar una sobre un programa-concurs d'una televisió espanyola (i jo vaig agrair, perquè considerava que tampo no era rellevant en l'àmbit catalanoparlant).
Insisteixo: la selecció de les notícies sí que depèn de les fílies dels editors, i només faltaria, ho respecto. Però jo també tinc dret a expressar que no estic d'acord amb aquesta selecció: suposo que les nostres fílies xoquen en alguns punts. Però com ja heu dit, al final es tracta de reflectir les notícies que apareixen a la premsa nostrada (que ja vaig dir que beu directament de l'espanyola, TV3 a traïció, que diuen, des de fa la tira d'anys; a vegades ho he pensat, que qui escriu la Viquipèdia són els periodistes he he he).
Felicitar-te, però, per la resta de la molt bona feina que estàs fent en el que es tracta de l'edició d'articles i projectes, una cosa no treu l'altra. Salut! PaliGol (disc.) 18:30, 9 set 2023 (CEST)[respon]
@PaliGol: Bon dia. Si us plau, procureu d'informar-vos abans d'afirmar coses que potser no són del tot encertades. La notícia de Lamine Yamal no l'he posada jo, sinó FranSisPac, com es pot veure aquí. D'altra banda, la notícia de l'anunci d'Operación Triunfo 2023 no va ser retirada per motius ideològics/nacionals sinó perquè es va considerar publicitària. Així i tot, en aquest concurs hi han participat i hi participaran molts cantants dels Països Catalans (sense mirar-ho a fons se m'acudeixen Miki Núñez, Aitana i Samantha), així que no és irrellevant en l'àmbit catalanoparlant.
D'altra banda, tot i que personalment afavoreixo els Països Catalans, no hem de caure en l'extrem de creure que totes les notícies que afecten Espanya han de ser-nos irrellevants, no més que la de resta de països i Estats del món. Per això, normalment miro de pensar si la notícia la inclouríem si es tractés d'un altre lloc i, si és el cas, la publico. Em puc equivocar, evidentment, i està bé que d'altres em corregeixin i viceversa.
Bon dia. He reescrit la notícia sobre l'APPEC. En primer lloc, he fet canvis que fan el text més concís, que és un dels punts claus de la portada ("veto" i "llengua catalana" volen dir el mateix i són més llargs que "vet" i "català"). Sobre la resta del text retirat, 1) fer difusió del fet que una entitat facilitarà subscripcions pot ser entès com a publicitat i 2) em sembla difícil d'explicar que han anunciat aquest gest respecte de la censura sense afirmar rotundament que hi ha hagut censura en el cas de la biblioteca de Borriana (no dic que no n'hi hagi hagut, vull dir que és subjectiu i a la portada és difícil entrar en explicacions). Evidentment, com sempre, m'agradaria saber què en penseu. --Brunnaiz (disc.) 21:27, 23 jul 2023 (CEST)[respon]
Benvolgut @Brunnaiz: doncs el que en penso és que estàs equivocat i, evidentment, em semblen malament els teus canvis; especialment el fet de fer-los sense discutir-los prèviament (recordatori que cal fer-ho així) i tornar a insistir-hi. La meva versió era correcta. Sobre la "concissió" de "vet" i "català": t'estalvies una lletra i una paraula (!!!!), però jo he triat el vocabulari amb cura i és l'opció triada expressament. Recordatori 2: "sobrecorregir" no és correcte a la Viquipèdia. Recordatori 3: la verificabilitat és un dels cinc pilars; la veracitat de la informació no és cosa nostra <--- allò que afirma el meu text està extret de la notícia directament, no m'he inventat res i no som ningú per jutjar si la informació sobre la censura és certa o no. Sic: «L'APPEC assegura que facilitarà la subscripció a les publicacions "a tot arreu on actuï la censura"». Sobre la "publicitat"... em sembla una visió molt errònia, ja que l'APPEC no s'està fent publicitat sinó defensant els nostres drets lingüístics, i ni tu ni jo no ens farem socis de l'APPEC perquè no som revistes sinó persones. Recupero el text, doncs. Salut! --Judesba(digues...)01:35, 26 jul 2023 (CEST)[respon]
@Judesba: Primer de tot, això que dius contradiu l'esperit de Viquipèdia:Llanceu-vos-hi!. A més, anteriorment ja s'ha comentat que en el cas de la portada, que és una pàgina tan transitada, val més fer les millores al més aviat possible perquè no afecti la imatge de la Viquipèdia i oferir una millor experiència al lector.
Sobre la concissió, que és un dels pilars de la portada (si mires la pàgina de discussió veuràs que s'ha referenciat aquesta qualitat moltes altres vegades), t'estalvies 10 caràcters, que és significatiu. A banda, no dubto que hagis triat el vocabulari amb cura, però encara no s'ha demostrat per què val més la pena "veto" i "llengua catalana" que "vet" i "català" quan expressen el mateix.
Si la sobrecorrecció no és correcta, no entenc per què es van revertir els meus canvis sense cap explicació ("recupero").
La verificabilitat en un article és fàcil, però en la portada no perquè la majoria no accedeix a la plantilla per a veure la font de la notícia. Per tant, cal filar més prim amb la informació que emetem.
"anteriorment ja s'ha comentat" ---> no és cap norma.
"val més fer les millores al més aviat possible" ---> la teva edició no la considero cap millora, sinó el contrari, ja que esmerçava bona part de la informació.
"Sobre la concissió, que és un dels pilars de la portada" ---> no és cap pilar. Però fa anys i panys que sé com funciona la secció notícies; no em calen directrius com si edités per primera vegada, gràcies. I eliminar la meitat de la informació d'una notícies no és ser més concís sinó parcial.
"Si la sobrecorrecció no és correcta, no entenc per què es van revertir els meus canvis sense cap explicació" ---> precisament perquè no és correcte sobrecorregir (que és el que feies) = ja estava bé com estava.
"cal filar més prim amb la informació que emetem" ---> això és fals. Hem de traslladar a la portada la informació de les notícies, que la treiem dels mitjans de comunicació. Qui ha de filar més prim són els periodistes.
Sento dir que, en la meva opinió, (c.c. Xavier Dengra) avui tenim un apartat d'actualitats de la Portada dels més desafortunats que he vist fa temps.
NOTICIA 1
Crec que hem de fugir de notícies "d'un dia", especialment quan el que interessa i perdura en són les conseqüències (és com posar que "avui" —el dia que sigui— se celebren eleccions... i què ha passat?)
Aquesta, a més, és errònia. És mol difícil, per no dir impossible, que el govern deposat del Níger ofereixi (?) un ultimàtum. Més aviat, i ho deixa clar la notícia de referència, l'ultimàtum el va donar la CEDEAO. Ho reescric.
NOTICIA 2
És la típica notícia "de farciment", i a més d'àmbit local, que, crec, no hauríem de recollir en portada per molt que ocupi espai en publicacions o noticiaris... i a sobre li dediquem la imatge! Dit això, "no m'atreveixo" a tocar-la.
NOTICIA 3
També sembla "de farciment", però pot estar justificada.
NOTICIA 4
Les condemnes de les Nacions Unides són les que dimanen de resolucions de l'Assemblea General, tot i que ens hem acostumat (a Catalunya en particular) a aplicar-ho a qualsevol organisme que en depengui. En aquest cas, digui el que digui el titular de la CNN, es tracta tot just de l'informe de la coordinadora per a Ucraïna de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (veure). Ho especifico, atribuït a l'organisme per simplificació.
Per sort, ja s'ha resolt la desambiguació de gra, que cantava força. (Per cert que estic d'acord amb Judesba sobe les desambiguacions, però discrepo d'haver d'evitar redireccions; per què?)
La promesa de les forces ucraïneses de més atacs, no sembla un fet noticiable, per molt que sigui un dels 12 "posts" que conté la pàgina de la CNN que es posa com a referència i que es titula «August 5, 2023 Russia-Ukraine news». L'elimino.
@FranSisPac: la portada feia molts dies que no tenia noves notícies. M'he limitat a actualitzar-les extraient-les totes i essencialment de les que avui apareixien destacades en portada als respectius mitjans internacionals i nacionals: CNN, Euronews, Diari d'Andorra i À Punt. Jo no entro a valorar si són o no desafortunades, em limito a recollir les que destacaven aquests mateixos diaris de referència. Hom enviaria una carta del lector descontent amb el resultat a cada mitjà, però a la Viquipèdia és tan senzill com seguir la premissa de Viquipèdia:Llanceu-vos-hi! amb resums de modificacions que justifiquin el canvi (si hi ha desacord, ja farem servir la pàgina de discussió); si creus que els canvis milloren el redactat, endavant, cap problema. Em semblen bé, serà millor del que hi havia, n'estic convençut. I si us plau, de debò, et prego evitis l'abús de subratllats i negretes que es veu molt agressiu, és innecessari en aquesta mena de discussions per a provar els teus arguments i no fa servir cap altre viquipedista. Gràcies. Xavier Dengra(MISSATGES)17:12, 6 ago 2023 (CEST)[respon]
Benvolgut @Xavier, ja sé que no és ben bé el cas, però tirar la xarxa per recollir titulars del dia potser no sigui l'enfocament més adequat per "alimentar" una peça bàsica de la Portada. Altra cosa és fer una cerca selectiva, i amb esperit crític, per desplaçar alguna notícia antiga —i la meva experiència al llarg del temps em diu que no sempre resulta fàcil, ni que sigui amb un horitzó de més d'un dia.
Parlant de notícies antigues, quan vas "arramblar amb tot", una de les notícies sols portava tres dies i una altra quatre —res fora del que és habitual— i la més vella, la del Níger de feia deu dies, era fàcilment substituïble, com a actualització, amb el venciment de l'ultimàtum (que si vaig criticar és perquè es limita a enunciar un fet de calendari, sense altres consideracions; hi ha alternatives explorant altres continguts publicats, però prou feina vaig tenir en "fer net" com per emprendre aquesta via).
Introdueixo una pinzellada sobre els coms i els quès. Els mitjans i agències han de proporcionar continguts a ritme diari i, cada cop més, actualitzant quasi amb continuïtat. Per altra banda, el titular que hi posen, que a vegades té funció de reclam, no necessàriament descriu la notícia, ja que per a això va seguit del contingut. És a dir, el seu criteri a l'hora d'incorporar una matèria no té perquè coincidir amb el de la portada de la "nostra" enciclopèdia (res a veure amb «lectors descontents»). Sobre l'altre aspecte, en la meva opinió i potser contradient la creixent dèria per la concisió (una amistosa salutació a @Brunnaiz), més que "titulars" convindria que hi poséssim "notícies breus", curtes però amb informació suficient.
Pel que fa als meus subratllats, em sap greu però, encara que no ho facin servir altres viquipedistes, és un (potser mal) costum que he adoptat ja fa algun temps en molts llocs, no sols a la Viquipèdia, per marcar elements que vull destacar en escrits, els meus, que tendeixen a ser més aviat llargs, propiciant almenys així una lectura en diagonal. T'accepto la crítica de les negretes, que, igual que les majúscules, sempre s'han assimilat a aixecar la veu; em vaig deixar portar per la meva gran sorpresa en la "contradicció" dels termes.
Finalment, com a editor que ho vas posar, em permeto demanar el teu consentiment a considerar l'entrada sobre els turistes madrilenys com a primera a ser substituïda, encara que no sigui l'última de les quatre. Veuràs que no anomeno "notícia" aquest "treball periodístic" elaborat a partir del Informe anual del sector ferroviario de 2022 que la CNMC va fer públic el 31 de juliol i molts mitjans van recollir l'1 d'agost (sols cal cercar a internet per veure que la primera seria la data d'una "notícia no localista" que apuntés a la CNMC!), això sí, centrant-se en el País Valencià com a destí i havent-lo ampliat amb dades del primer trimestre del 2023.
@FranSisPac: Hi estic d'acord, sobretot pel que fa a la notícia dels turistes madrilenys, que és absolutament irrellevant en el panorama internacional (i als Països Catalans té una rellevància fugaç, l'any que ve no serà un fet memorable). --Brunnaiz (disc.) 17:40, 6 ago 2023 (CEST)[respon]
@FranSisPac: Tinc un parell de comentaris sobre els meus últims canvis i les edicions que hi has fet després:
En primer lloc, penso que no és veritat que l'edició de la notícia del telescopi espacial no hagués estat justificada. En el resum de l'edició hi vaig escriure "sinònims perfectes en el registre estàndard, concisió" i així és, només cal comprovar el DIEC o el DNV per a veure que en aquest context expressen el mateix significat i, en canvi, "possiblement" té el doble de lletres que "potser", cosa que dona peu al canvi pel principi de la concisió en la portada. Per tant, a parer meu s'hauria de fer servir "potser", i sembla inútil de discutir per 6 lletres però em sembla fals de dir que el canvi no fos justificat.
D'altra banda, sobre el canvi de la notícia d'Andorra he tret les paraules "s'ha fet enrere" al·legant que no apareixen en cap de les notícies enllaçades i són una reinterpretació del que diuen: la llei encara no s'ha fet efectiva, jurídicament no s'han fet enrere de res i mediàticament és discutible, s'hauria de mirar quines declaracions oficials hi ha prèvies a aquesta. En tot cas, em semblava que aquesta manera de dir-ho denotava subjectivitat, per això ho he tret, no perquè necessàriament hàgim de copiar les expressions o els titulars de les fonts de referència. En aquest cas, res a dir sobre les edicions posteriors. --Brunnaiz (disc.) 02:40, 13 set 2023 (CEST)[respon]
Qui i quan ha establert "el principi de la concisió en la portada"? ... i el d'evitar-hi redireccions?
Benvolgut @Brunnaiz, en deixar sense resposta la teva última intervenció —no per falta d'arguments (aportació generosa) sinó per no allargar polèmiques— i no fer-te aleshores el qüestionament que ara plantejo, em vaig quedar, ens vam quedar, sense saber la resposta a la primera pregunta que encapçala aquest tema, sobre l'argument en el que bases moltes edicions. És cert que en la normativa d'ús de la plantilla d'actualitatde l'antiga Portada s'hi deia que «amb l'objectiu d'assolir una millor compactació de la portada, per a descriure cada notícia, només es podrà posar un titular curt i concís d'una sola frase», però això era un condicionant del disseny general, igual que en els comentaris / recomanacions que apareixien quan s'editava s'hi especifica(va) que la imatge ha de tenir «mida a l'entorn dels 100px, excepcionalment 150px». En la nova plantilla, més aviat és el contrari: la imatge marca, sense constrènyer estrictament, l'espai ocupat per aquest apartat de la Portada.
Prenc com a referència dues "reduccions" teves recents com a exemple per comentar el contingut de les edicions que fas, una a mi i l'altra a n'en Xavier Dengra. Aquesta segona és la que m'ha portat aquí. "Altres" creiem que una petita informació pot ajudar a situar, o pot complementar, la "notícia", sense obligar el lector a anar a un article enllaçat (cas de "del F. C. Barcelona" en la primera o "Els investigadors estatunidencs" en la segona), per molt que "pretenguem" que la gent utilitzi els enllaços. Una cosa semblant passa quan, en el redactat original, hi incorporem, respectivament, un adverbi ("també") o un adjectiu possessiu ("seus") que, d'alguna manera, fan més "digerible" i entenedor el paràgraf.
Benvolguda @Judesba, permet-me que aprofiti l'avinentesa per plantejar-te la segona pregunta del tema. Ho tenia pendent. Podríem dir que les edicions per evitar redireccionaments "no fan cap mal", però personalment sí considero que prenen temps de qualsevol que segueixi, revisi o "vigili" edicions, i no estic gens segur que estiguin justificades, o potser sí?
@FranSisPac: Bon dia. Crec que de les modificacions no tot el text escurçat respon a les mateixes condicions. El que aporta context («els investigadors estatunidencs») entenc que puguis advocar-hi a favor. Ara bé, si reben un Nobel per uns descobriments és evident que són els seus descobriments, així que és un ús redundant del possessiu (un intrús en català per via de l'anglès i reforçat per la presència que té en castellà). És com si algú digués: «Dona'm la teva mà», no cal recalcar de qui és la mà. En això per part meva no hi ha ni significat afegit ni bon ús de la llengua i, per tant, em costarà més entendre que ho defenseu. --Brunnaiz (disc.) 10:14, 3 oct 2023 (CEST)[respon]
Si em permeteu posar-hi cullerada, no veig que "els investigadors estatunidencs" aporti tampoc res a la notícia però allarga artificiosament el redactat: per l'àmbit de coneixement al qual es dediquen és esperable que siguin investigadors i no futbolistes o titellaires; i el fet que siguin estatunidencs és tan poc rellevant com si els agradés anar a dormir tard, i si qualque vol saber d'on són és el primer que es trobarà en llegir-ne l'article. AlbertRA (disc.) 13:05, 3 oct 2023 (CEST)[respon]
No tinc clar si en general "Els investigadors estatunidencs" sobra o no, però donat que Drew Weissman és un enllaç vermell el lector no en té més informació de la que posem a la portada. Aleshores com que la informació que és estatunidenc no és el primer que es trobarà qui obri l'article perquè l'article encara no existeix, no està malament mantenir-la a la portada.--Pere prlpz (disc.) 17:56, 3 oct 2023 (CEST)[respon]
@AlbertRA, en @Pere se m'ha avançat. Volia comentar-te si el teu ús del singular a «el primer que es trobarà en llegir-ne l'article» venia condicionat pel fet que hi ha un "segon" article, de moment sense accés si no és anant a una altra viquipèdia! Pel que fa a «el fet que siguin estatunidencs és tan poc rellevant com si els agradés anar a dormir tard», sols voldria posar de manifest que una enciclopèdia tant "dubtosa" com la Viquipèdia dedica una secció de l'article corresponent a la relació de guardonats per país (malauradament mal estructurada i obsoleta), igual que fan, per exemple, a la castellana, a la italiana, o a l'alemanya. A l'anglesa sembla que no els interessa especialment saber-ho, com a tu. Enlloc he trobat la classificació per si van a dormir tard o no!
Si em demanes el perquè d'aquesta classificació la meua hipòtesi és que els estats tendeixen a escombrar cap a casa. I compte! Que jo no he dit que no m'interessi saber la ciutadania dels guardonats, sinó que qüestiono el fet que aquesta guardi cap relació directa amb fer "descobriments sobre les modificacions en les bases dels nucleòsids", al meu parer tant com si els agrada la truita amb suc, per això considero que no s'ha de destacar en el redactat de la Portada. AlbertRA (disc.) 21:56, 3 oct 2023 (CEST)[respon]
Aleshores pot ser urgeix fer que Drew Weissman deixi de ser sols un enllaç en vermell, sigui quina sigui la seua ciutadania, a fi que la VP compleixi el seu propòsit. AlbertRA (disc.) 21:47, 3 oct 2023 (CESTA)
@Brunnaiz, gràcies pel teu comentari sobre "abús dels possessius en català". Ho desconeixia i, ara que ja n'he buscat més informació, intentaré tenir-ho present. FranSisPac (disc.) 19:43, 3 oct 2023 (CEST)[respon]
Benvolgut, @Leptictidium. Crec que una petita localitat, segons sembla de 300 habitants, sí mereix, ni que sigui com a homenatge al que avui ha patit, tenir article. Segurament ja hi has pensat, però com no veig a "Hroza (Q4150063)" que cap dels articles existents sigui en escriptura llatina, te'n pots fer càrrec? Gràcies. FranSisPac (disc.) 18:11, 5 oct 2023 (CEST)[respon]
La notícia de les xinxes es posa en portada com si fos del 12 d'octubre, prenent com a referència una publicació d'À Punt NTC amb aquesta data. He pogut comprovar que allí es recull una cosa que ja publicava CatalunyaPress el dia 6: «Les plagues de xinxes de llit van augmentar un 71% entre gener i setembre del 2023 respecte al mateix període de l'any anterior, segons afirma l'empresa especialitzada en plagues Anticimex, que precisa que el volum més gran d'avisos rebuts va procedir de Madrid, seguida de Catalunya --amb especial incidència a Barcelona -- Aragó, Comunitat Valenciana i Balears». Això mateix ho publicava, entre d'altres, elNacional.catel dia 7.
Per si a algú li pot interessar, i com a curiositat, recullo aquesta afirmació del 3 de setembre del 2012a betevé: «Segons l’ADEPAP (Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya), en els últims cinc anys a Catalunya hi ha hagut un increment del 70% de les intervencions per plaga de xinxes de llit». També, encara que sigui trencant el rigor que hauria de mantenir —ja que es tracta del blog d'una asseguradora manresana—, incorporo aquesta altra del 22 de maig del 2018 (que podria ser "atemporal"): «Les xinxes, un problema molt actual. [...] Només els darrers anys, les desinfeccions per plagues de xinxes s'han incrementat a Catalunya en un 70%».
Evidentment, no sembla tenir cap sentit mantenir a la nostra portada aquesta "notícia" alarmista, que podria ser un "mantra" a càrrec de les empreses del sector, sense menystenir la gravetat del que en aquest moment està passant... i ens pot venir, de París. La substitueixo per una notícia d'Israel-Gaza.
El titular posat, "La població australiana decideix per referèndum no alterar la Constitució i així no crear un òrgan indígena al Parlament", agafat de VilaWeb, és tècnicament correcte, però em recorda el final d'aquell acudit sobre endevinar la professió d'un advocat (o consultor): «el que em diu és correcte però no em serveix per a res». Obvia transmetre "de què va la cosa". Recullo el que, sobre la notícia, es pot trobar en diversos mitjans:
Titulars
"reconèixer els drets" (3/24 i El Punt Avui); "referéndum por sus derechos" (El Periodico); "no reconocerán constitucionalmente a su población indígena" (France 24); "to create an Indigenous advocacy committee to Parliament" (AP); "to recognise Aboriginal people in constitution" (The Guardian); "to recognise Indigenous people in constitution" (Independent).
Entradetes
"to give greater political rights to Indigenous people" (BBC); "to recognise First Peoples in the constitution" (Reuters); "to recognise Indigenous people" (Aljazeera).
El termes "reconèixer" i "drets" són una mena de constant. El substitueixo per «Austràlia (*) rebutja en referèndum reconèixer els drets dels pobles aborígens i donar-los veu al poder legislatiu i a l'executiu», referenciat amb el "3/24".
(*) És evident que els referendums els vota "la població" (simplificació) i, com es pot veure en el detall proporcionat a l'article, l'organisme que es creava donava veu «davant el Parlament i el Govern Executiu de la Commonwealth».
Llegint els titulars i el cos de la notícia, començant per la referència que hi havia abans [13] i la que hi ha ara [14], em sembla que "rebutja reconèixer els drets dels aborígens" és un pescaclics que no reflecteix la notícia. De fet, aquesta part de la notícia estava molt millor abans perquè el que s'ha rebutjat és la creació d'un cos consultiu.--Pere prlpz (disc.) 17:23, 15 oct 2023 (CEST)[respon]
Home, @Pere: una mostra molt significativa i transversal de mitjans es dediquen als pescaclics? La modificació de la constitució australiana és l'instrument legal, però no era l'objectiu final del referèndum, dic jo. Tampoc és cert, encara que ho digui el titular de VilaWeb (i altres), que es volgués generar un instrument simplement parlamentari. Crec que el que es pot llegir a l'article que ha creat en @KajenCAT correspon bastant més a "la segona versió". Cordialment, FranSisPac (disc.) 18:02, 15 oct 2023 (CEST)[respon]
L'article ve a dir la mateixa frase que el titular però directament a continuació explica en què es materialitza aquest reconeixement, cosa que fa que sigui molt menys pescaclics i que enredi menys el lector. De fet, en algunes de les referències enllaçades s'hi aplicaria el mateix motiu perquè l'explicació ve a continuació del titular, a diferència de la nostra portada. A més, que no es reconeixen els drets dels aborígens és una opinió que pot tenir un mitjà però que se'n va més enllà del fet objectiu que hauria de sortir al titular d'un mitjà neutral com la Viquipèdia.
Per la resta, en aquesta mateixa pàgina s'ha argumentat sovint que una mostra molt significativa i transversal de mitjans es dediquen als pescaclics i que una mostra molt significativa i transversal de mitjans (incloent-hi el que tenim posat com a referència en aquesta notícia) és equivalent a El Caso i que si segons qui no li agrada es reverteix sense preguntar per tal de protegir el projecte. I això ha estat en casos que no enganyen el lector. Si això vol dir que ara una mostra molt significativa i transversal de mitjans és un motiu per posar un titular a la portada i no revertir-lo a la brava potser hi haurem guanyat alguna cosa.--Pere prlpz (disc.) 18:26, 15 oct 2023 (CEST)[respon]
@Pere prlpz, em dono per al·ludit però no canvio el meu plantejament (què té veure amb la premsa groga? aprofites per enviar-me una pulla? el text proposat, "enganya el lector"?). Fes el que et sembli. FranSisPac (disc.) 18:34, 15 oct 2023 (CEST)[respon]
(P.S.: aprofito un parell de correccions menors per destacar que, segons tu, no són neutrals, ja que utilitzen el terme "reconèixer" que tant sols és una opinió, ni el 3/24, ni El Punt Avui, ni France 24, ni The Guardian, ni The Independent, ni Reuters —em salto Aljazeera! Sort que la Viquipèdia ho és, fins i tot quan no especifica la referència de les informacions que s'hi llegeixen... sense que es pugui advertir el lector quan aquesta mancança és significativa, perquè els avisos "fan lleig"!) FranSisPac (disc.)
Bon dia. Vull comentar una part de la redacció de la notícia sobre Laura Ferrés que trobo millorable. Convido qualsevol viquipedista a dir-hi la seva. La redacció actual diu així:
L'únic inconvenient que li trobo és el fet d'anomenar-la "de l'Estat". Aquesta expressió és eufemística, atès que es refereix a una realitat política (Espanya) sense esmentar-la directament. Cal tenir en compte que la font de la qual s'ha extret la notícia utilitza aquest terme perquè és El Nacional, que està adreçat a lectors de la Catalunya del Sud (que forma part de l'Estat espanyol). En canvi, la Viquipèdia està adreçada a qualsevol lector catalanoparlant, independentment de l'Estat on viu o al qual està adscrit. Així doncs, un nord-català, un alguerès o simplement qualsevol persona del món que parli català ha de poder llegir l'apartat de les notícies i entendre-les contextualitzades sense haver d'accedir a l'enllaç de la notícia original. Això, la contextualització, s'ha emprat com a argument per sobre de la concisió en diverses ocasions, així que em sembla coherent reclamar-la aquí també. Hi ha diverses opcions ("dona espanyola", "dona de l'Estat espanyol", "dona d'Espanya"), però mantenir aquesta denominació eufemística i, doncs, coixa és oferir una notícia no prou contextualitzada als lectors de la Viquipèdia.
Pel que fa als arguments concrets que s'han fet servir per a mantenir aquesta redacció, un és que "és contradictori anomenar-la espanyola quan al seu l'article no hi diu". Si es refereix a l'article d'El Nacional, llavors solament cal fer una ullada als articles anàlegs d'altres mitjans, que no dubten a parlar de Ferrés com d'una dona espanyola (Superdeporte, El Obrero, RTVE, El Prat Digital, El Punt Avui, El Diario, El Confidencial, COPE, EFE, La Vanguardia, Diario de Mallorca, etc.). En canvi, si es fa referència a l'article de la Viquipèdia, tampoc hi estic d'acord: no és contradictori perquè en la notícia es destaca que és espanyola i en l'article que és catalana, però les dues coses no són incompatibles, objectivament. Destacar un tret de Ferrés en lloc d'un altre no invalida ni refuta cap dels dos. A més, tot i que localment prioritzem definir els catalans com a catalans, independentment de l'adscripció a l'Estat espanyol o al francès, a Wikidata, per exemple, ella ja hi figura(va) com a espanyola.
D'altra banda, el criteri de la Direcció General de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ateny a la Generalitat de Catalunya, no a la totalitat dels Països Catalans. No parlem en clau d'oficialitat (política) sinó de normativa (llengua) i l'IEC, fins on sé, no és el responsable d'aquest document, així que no és aplicable en una enciclopèdia transversal en llengua catalana. És com si féssim valdre el criteri de l'Oficina de Política Lingüística del País Valencià perquè és oficial: és oficial a l'administració del dit país, no arreu on es parla català. Així i tot, prenguem aquest document de referència: «Sovint no es designen institucions o entitats mitjançant llur denominació completa, sinó per un dels noms que la componen, perquè se sobreentén pel context [...] l’Estat (per Estat espanyol)». Aquest document novament està adreçat a la Generalitat de Catalunya, que governa la Catalunya del Sud/Catalunya autonòmica/Catalunya espanyola (com en vulgueu dir). En el context en què es té en compte aquest document, l'Estat és l'espanyol sempre. Per contra, a la totalitat dels Països Catalans no és així i a la totalitat del món, des d'on se'ns ha de poder llegir, encara menys.
Hoal @Brunnaiz, crec entendre els arguments exposats i miro de respondre de manera el més breu possible. Pel que fa a que "és contradictori anomenar-la espanyola quan al seu article no hi diu" em referia l'article de la VP. D'altra banda, des del punt de vista de la Portada, allò que ho fa noticiable és que sigui catalana, no només el fet que sigui la primera dona de l'Estat espanyol en guanyar l'Espiga d'Or perquè si hagués nascut a Villarrobledo o a Lanzarote, probablement, no ens n'haguéssim fet ressò. Així, doncs, les formes la primera cineasta catalana o la primera dona de l'estat (que pot ser en minúscula tal com fa Vilaweb i amb enllaç intern per a evitar ambigüitats) em semblarien correctes. Salut i gràcies pel teu temps. AlbertRA (disc.) 19:04, 30 oct 2023 (CET)[respon]
Benvolgut @Brunnaiz: m'has convençut amb l'argument dels lectors "de fora de l'Estat" i et reconec que Política Lingüística «s’adreça als diversos organismes que depenen de la Generalitat», com ells mateixos diuen a la presentació del document (que sovint consulto). Tanmateix, no vull ser menys en proporcionar enllaços a fonts que cal tenir en compte a la Viquipèdia pel fet que les caracteritza la seva catalanitat (a alguna de la teva llista, per sort, sí!). Faig aquesta aportació d'El Periodico en sentit contrari: «Ferrés se ha convertido también en la primera directora del Estado en ganar ese galardón» (si em permets la broma, hem de suposar que s'ho poden permetre perquè s'adrecen a lectors de l'Estat espanyol)! He de dir que discrepo, amistosament, de l'AlbertRA en això de "la primera catalana" (no és ben bé el que ha estat notícia). Sense esperar, aplico una "millora" («primera dona del cinema espanyol») que confio resulti satisfactòria en tant que compendi del que s'ha anat tocant i dient. Aprofito per arreglar la concordança amb "espiga". Prenc nota de la confirmació que és bo contextualitzar les notícies i que no cal que la gent entri en els enllaços per tal d'"entendre bé" què se li està dient! Cordialment,--FranSisPac (disc.) 02:41, 31 oct 2023 (CET)[respon]
(ens hem creuat; això és el que et deia) Benvolgut @Quetz72: efectivament, a l'article hi diu «El Tribunal Penal Internacional [...] sovint mal anomenat també Cort Penal Internacional». Justificant-ho en el resum d'edició, pots fer-ho tu mateix o, si creus que cal debatre-ho, plantejar-ho aquí. En aquest apartat de la Portada, per la fugacitat i visibilitat que el caracteritza, són més habituals les edicions directes, com acaba de fer, en aquest cas, l'AlbertRA. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 00:10, 24 nov 2023 (CET)[respon]
Sobre [15] aquest canvi de mapa de Somaliland que ha fet en @KajenCAT: És veritat que el nou mapa és un mapa millor de Somaliland. Ara bé, a la portada només en surt un tros (a diferència de l'anterior que hi sortia sencer), i diria que el que pot aportar un mapa en relació a la notícia és veure que Etiòpia no té sortida al mar, que Somaliland aporta aquesta sortida, i la relació entre Somàlia i Somaliland. Tot això es veia bé a l'antic mapa, però no gaire al nou, i encara menys al tros del mapa que es veu sense clicar-hi.
D'acord amb que el mapa que hi ha és de molt més mala qualitat, però el tema no és aquest. El tros de mapa que es veu amb el mapa que hi ha és molt més útil per entendre la notícia que el tros del mapa que es veu si hi poses el mapa bo. El peu de pàgina i la diferència de qualitat només es veuen quan cliques el mapa.
De fet no és un problema nou ni només dels mapes: de vegades a la portada hi ha imatges que són molt bones si les cliques però que el tros que es veu no aporta res a la notícia perquè les parts interessants queden a fora, i una cosa semblant passa amb altres apartats de la portada. Potser una solució per alguns d'aquests casos (no per aquest del mapa que té un problema de context per aquesta notícia) seria que es pogués configurar més quin tros es mostra de la imatge de la portada.--Pere prlpz (disc.) 16:57, 3 gen 2024 (CET)[respon]
Normalment les defuncions van a defuncions, excepte quan la defunció és notícia (o quan és una notícia prou important i on hi ha circumstàncies a explicar), que aleshores no va a defuncions per no repetir perquè ja la posem com a notícia.
Aleshores, crec que ja estava bé la notícia com a notícia i no calia treure-la.
Ara mateix, la portada de les Viquipèdies en anglès i francès, que també tenen seccions de defuncions, segueixen el mateix criteri que aquí seguíem fins fa una estona posant la mort de Navalni com una notícia.
@Pere prlpz: Hi estic totalment en desacord. Amb quin criteri destaquem la mort d'Aleksei Nalvalni però no vam destacar la de Carme Junyent, la de Sebastián Piñera o la de Tina Turner? Jerarquitzar les morts per qüestió de rellevància em sembla un error greu. --Brunnaiz (disc.) 16:59, 17 feb 2024 (CET)[respon]
@Brunnaiz, Leptictidium: No té res a veure amb la rellevància del personatge sinó amb si la mort ens si és notícia. Que Carme Junyent es morís és senzillament el final de la seva vida, i fins i tot si s'amplia el seu article de la mort difícilment hi sortirà més que data i la causa. En canvi, Navalni ha mort en custòdia i en condicions no gaire bones, de manera que la seva mort té molt en comú amb un assassinat polític, i el rellevant no és el fet que es morís sinó les condicions que l'han portat a morir-se.
O sigui, algunes persones es moren per un fet que per si mateix és notícia, i d'altres no. És com els dos guàrdies civils morts fa uns dies a Barbate, com la transsexual Sònia, com Guillem Agulló, com Dani Jarque, com Pere Almató o com Amelia Earhart. Són casos en que la mort va ser una notícia per si mateixa i ha acabat ocupant un cert espai a l'article perquè és part del motiu de la seva notabilitat. Per contra, a Carme Junyent, Tina Turner o Sebastián Piñera i a la majoria de difunts que arriben a la secció, la mort no els afegeix notabilitat.
Per altra banda, molt d'acord en que no es pot tirar per dret amb els canvis sense discussió. Entenc per tant que casos com el que es va passar ahir que es va revertir una notícia sense discussió (de fet, sense ni haver deixat un comentari a la discussió) no tornaran a passar, i me n'alegro molt perquè aquesta mena d'accions unilaterals han estat molt freqüents en aquesta plantilla durant molt de temps. Tot i això, em sembla que desfer un canvi unilateral d'un sol usuari amb l'acord de dos usuaris després d'haver estat proposat durant unes quantes hores no és precipitar-se, i menys quan la discussió pot continuar i sempre es pot tornar a retirar si s'arriba a aquest consens.
També molt d'acord amb en Brunnaiz que no s'ha de jerarquitzar les notícies per qüestió de rellevància, o com a mínim la rellevància no ha de ser el criteri únic ni necessàriament determinant. No som un diari sinó una enciclopèdia, i la portada de la Viquipèdia no és la portada d'un diari, i per això la seva funció no és triar les notícies més importants sinó posar aquelles on podem aportar context o enllaçar articles interessants. S'han revertit en moltes ocasions notícies amb l'únic argument de la rellevància i m'alegra veure que no tornarà a passar.--Pere prlpz (disc.) 17:35, 17 feb 2024 (CET)[respon]
És ben bé això que diu el Pere. De vegades, les circumstàncies de la mort d'una persona són un fet enciclopèdicament rellevant en si mateix.—Leptictidium (digui) 18:20, 17 feb 2024 (CET)[respon]
@Pere prlpz: Totes aquestes circumstàncies que fan destacable aquesta mort com a notícia en si no apareixen ara mateix a la portada. Ara mateix hi ha poca més informació que si estigués adjunta a l'apartat de defuncions recents. Aquesta diferenciació s'ha de demostrar en portada, no només predicar a la pàgina de discussió. --Brunnaiz (disc.) 21:06, 17 feb 2024 (CET)[respon]
@Pere prlpz: D'altra banda, la reversió de la notícia no va ser un canvi unilateral en tant que estava emparat pel sentit comú: les morts van a l'apartat de les defuncions recents. Fins on jo sé, aquesta mena de casos que defenseu que se surten d'aquest esquema general no els preveu la normativa. En tot cas, no vaig esborrar la informació sinó reubicar-la (de fet no vaig revertir la notícia com a tal) i penso que s'ha de justificar qui se surt de la pràctica habitual. --Brunnaiz (disc.) 21:09, 17 feb 2024 (CET)[respon]
Hola @Pere prlpz i @Leptictidium, després d'haver llegit la discussió i el seu argumentari, mostro el meu suport al criteri defensat per @Brunnaiz: 1 mort ha d'anar al seu apartat específic que no és altre que el de defuncions recents, car no considero que hi hagi morts de segona i morts de primera que calgui destacar a la Portada. Apel·lar a la "importància" o "rellevància" del personatge, o a les "circumstàncies de la seva mort", que en tot cas apareixeran explicades a l'article, són criteris subjectius amb nul interès enciclopèdic. AlbertRA (disc.) 11:15, 18 feb 2024 (CET)[respon]
No reescrivim la història, si us plau. Ja des del 2014, quan vam engegar la subsecció de «Defuncions recents», la idea era encabir-hi les morts «normals i corrents» per no atapeir les notícies amb morts naturals, sense perjudici que si una mort era notícia per si mateixa pogués continuar anant a la secció principal. Només cal tornar enrere i llegir el que deienels participants en aquelles discussions. A partir d'aquí, si voleu, podeu obrir el meló d'un nou debat, però mentrestant, el consens vigent és el que val.—Leptictidium (digui) 11:38, 18 feb 2024 (CET)[respon]
El criteri a la VP com en tot i arreu han de ser les fonts. Si una mort té o pot tenir transcendència enciclopèdica, com ho és en un cas d'un senyor que ja fou enverinat prèviament i ara mor en reclusió en circumstàncies no aclarides, ni pel mateix govern rus, just abans d'unes eleccions encara que no en sigui candidat perquè no li van permetre, és notícia i no efemèride. No fer-ho seria un greu menyspreu enciclopèdic a la transcendència de morts com les de la transsexual Sònia o Guillem Agulló i les altres, perquè encara ara anys després n'estem parlant i forma part dels seus articles. Les fonts determinen la seva transcendència a parer meu. Enlloc no es diu que les morts hagin d'anar només a efemèrides. Quetz72 (disc.) 11:44, 18 feb 2024 (CET)[respon]
Tot i que he actualitzat la notícia i ara el subjecte són les protestes per la mort (desfeu si no us sembla una millora), d'acord amb en Leptictidium i en Quetz72. Si no, resultarà que si algú agafa un refredat perquè l'envien a una presó de l'Àrtic pot ser notícia, però si per la mateixa causa es mor aleshores no.--Pere prlpz (disc.) 14:22, 18 feb 2024 (CET)[respon]
No em sembla ni millor ni pitjor, però em reafirmo en tot cas que no hauria de ser precedent per convertir una mort amb transcendència enciclopèdica en una simple efemèride. Estarem d'acord que en molts altres casos, com les possibles morts en 'estranyes circumstàncies' de Puigdemont, de Putin mateix, de Biden o de Salman Rushdie per posar només alguns casos, tots ells amenaçats de mort, no hi hauria massa dubte d'on ubicar-ho. Quetz72 (disc.) 14:39, 18 feb 2024 (CET)[respon]
Voler fer passar per consens una discussió en què allò que es debat és una cosa diferent (si hi cap mort que s'hagi d'ometre a "defuncions recents") em sembla agosarat. Estic d'acord amb la reescriptura de la notícia per part de Pere prlpz i en mantenir les morts a "defuncions recents" al marge de valoracions subjectives sobre l'interès o les circumstàncies de la mort. AlbertRA (disc.) 15:16, 18 feb 2024 (CET)[respon]
T'has mirat una petita part de les discussions que enllaçava en Leptictidium. Precisament en aquestes discussions es diu en més d'un lloc que hi ha morts que són notícia i han d'anar com a notícia (i aquestes no cal que surtin redundamentment a les defuncions recents) i morts que han d'anar a les defuncions recents. Que a més es discuteixi si algunes morts no han d'anar ni a les defuncions recents és un altre tema, tot i que això també contradiu el que deia en Brunnaiz que tots els morts són iguals i tots s'han de tractar igual.--Pere prlpz (disc.) 15:31, 18 feb 2024 (CET)[respon]
Aleshores, jo trauria això d'intent d'assassinat, i també això del fracàs, perquè segons quin fós l'objectiu l'atac pot haver estat un èxit. Pere prlpz (disc.) 18:29, 6 març 2024 (CET)[respon]
Jo proposaria alguna cosa així com "Un artefacte explosiu rus cau a pocs metres de la comitiva de Zelenski i el primer ministre grec durant la seva visita a Odessa", aprox. (o míssil, etc.) Un comandant enemic és un objectiu militar legítim, però no pas un primer ministre estranger, per això tampoc no crec que fos cap 'fracàs' (en altres fonts parlen de dron i no pas míssil, la qual cosa seria més lògica i explicaria que no ha 'fracassat'), i el 'missatge' ha estat perfectament entès per la UE. En fi, que a la VP no podem optar per fer cap interpretació com fa La Razón ni altres com les que he esmentat que no deixen de ser-ho també, només descriure aquest fet que sí que trobo noticiable en tot cas. -- Quetz72 (disc.) 14:19, 7 març 2024 (CET)[respon]
He deixat "a prop" i no "a pocs metres" perquè això dels pocs metres em sona a que es puguin comptar amb els dits d'una mà, aleshores les conseqüències haurien estat pitjors pels primers ministres.
Hola, @AlbertRA:! He canviat una mica la redacció de la notícia d'avui, no perquè hi hagués cap problema de normativa sinó perquè la frase quedava una mica ambigua (podia arribar a entendre's que estrenaven seu al Palau per l'ordre dels constituents). Crec que la redacció d'ara és inequívoca. Igualment, potser creus que he comès alguna imprecisió, així que agrairia saber el teu parer i si s'ha de revertir algun dels meus canvis també ho entenc. --Brunnaiz (disc.) 14:40, 15 abr 2024 (CEST)[respon]
A veure què et sembla ara: la qüestió és que el museu disposa ara, per fi, de seu definitiva després de dècades de seus provisionals tal com s'explica a l'article, i que això s'ha aconseguit arran d'una audiència pública a la Paeria el 2012 per iniciativa popular. Salut i gràcies per preguntar. AlbertRA (disc.) 15:04, 15 abr 2024 (CEST)[respon]
@Xavier Dengra: Si us plau, tingues en consideració que a la portada la negreta es fa servir per destacar els articles enllaçats més rellevants de la notícia. Si no hi ha hiperenllaç ni es preveu que n'hi hagi d'haver, no compleix amb aquest objectiu (i si no es preveu que n'hi hagi article, potser no és la part més destacable de la notícia). -- Brunnaiz (disc.) 18:51, 21 abr 2024 (CEST)[respon]
Una mica com la "regla" de la sola frase, que és una cotilla (addicional) que fa que en la darrera notícia gairebé haguem d'aspirar un globus d'heli o fer malabarismes de comes per a poder reescriure-la. M'agradaria veure el llibre d'estil consensuat en qüestió o si no, si us plau, que els dos o tres viquipedistes de sempre respecteu en certa manera la tria expressiva del primer viquipedista si no té cap error ortogràfic o gramatical evident. Perquè és una obsessió en gairebé totes i cadascuna de les notícies que escriuen altres usuaris que no sou tu o en Fransispac. Altrament genereu dissuasió a l'hora de participar en la confecció de les notícies i també inseguretats lingüístiques als altres usuaris. Xavier Dengra(MISSATGES)19:08, 21 abr 2024 (CEST)[respon]
@Xavier Dengra: En primer lloc, crec que valorar la feina de revisió de companys en la portada com a "obsessió" no és el més adient, per molt que la sensació pugui ser aquesta. Encara em sembla pitjor comentar-ho d'un company sense mencionar-lo (a banda de no ser conscient que no edita la portada des de fa 2 mesos perquè està en un viquidescans). També penso que no té gaire sentit qualificar-me com un editor de la portada "de sempre" per la mera qüestió que hi participo des de fa menys de 2 anys. Així i tot, entenc que és una manera de parlar i tampoc m'hi capficaré.
Ara entrant en la matèria del comentari com a tal, diré que (fins on jo sé) no hi ha gaires normes escrites sobre el contingut de la portada, per bé i per malament. En aquest sentit, és comprensible el que dius, però contrasta força amb l'al·lusió a la funció històrica de la negreta (aquesta funció històrica, i corregiu-me si no és així, s'hauria format a partir de l'ús continuat de la negreta amb un cert objectiu i no a partir d'una guia d'estil).
Pel que fa al tema de l'ortografia i la gramàtica, cal tenir en ment que la portada és la primera impressió que s'emporten els usuaris de la Viquipèdia, amb la qual cosa la revisió ortogràfica i gramatical és crucial, fins i tot més que en un article (l'article es pot marcar amb un avís i llavors l'usuari n'és conscient, però això no es pot fer a la portada i donem una mala imatge del projecte al públic general). Últimament no recordo que s'hagin corregit gaires faltes, només l'«inclós» de la darrera notícia (que no és prescrit ni per l'IEC ni per l'AVL i, per tant, sembla que no seria normatiu). En tot cas, quan es corregeix, també es pot descorregir, sempre entenent que les dues parts han d'aportat arguments sòlids i, sobretot, de normativa.
Sobre el tema d'una frase per notícia, respon a la lògica de l'espai de la portada: la idea de l'apartat, almenys com l'entenc jo (i convido a tots els usuaris a opinar sobre tot el que estic dient), és aportar pinzellades/píndoles de les notícies més rellevants dels darrers dies al món i als Països Catalans. Però per una qüestió de l'espai de què disposem es prioritza la concisió i, per consegüent, la brevetat. Si es tractés d'un projecte específic com Viquinotícies, segurament els paràmetres serien diferents, però al final hem d'encabir la informació del titular i una mica més en un espai relativament limitat (sí, és clar, podríem fer notícies de 3 i 4 frases, però per a mi això aniria una mica en contra de la idea; idea que, repeteixo, és com la percebo jo i potser no és universalment compartida, en aquest sentit potser cal veure què en penseu vosaltres i que jo me la revisi, si així es valora).
Repeteixo, per acabar, que si hi ha usuaris més implicats en la portada que d'altres és per una qüestió de gust personal, igual que hi ha usuaris més implicats en la proposta d'esborraments, en el Diumenge de les referències, en Viquidones, en determinats viquiprojectes com el de cinema i el de còmic o en la revisió de les últimes edicions. En cap moment això implica que la resta no hi puguin participar i de fet se'ls hi encoratja, però igualment no em sembla que calgui criticar la feina d'un usuari concentrada en cert àmbit de la Viquipèdia. I, com ja he dit abans, la portada atreu una quantitat ingent d'ulls, així que cal que en tinguem cura, sigui qui sigui, perquè s'actualitza constantment i cal que faci patxoca. Res més a afegir, tret que si es vol elaborar una guia d'estil de la portada, seré el primer a promoure la proposta i ficar-hi cullerada, com en qualsevol altra proposta del meu interès a la Viquipèdia. Salut. -- Brunnaiz (disc.) 19:46, 21 abr 2024 (CEST)[respon]
Per al·lusions:
D'acord amb tenir una certa flexiblilitat amb la redacció i amb la tria de les notícies. L'actitud benintencionada però molt rígida en aplicar alguns criteris als titulars dels altres no convida a participar-hi, i de vegades tampoc millora les notícies. Tot i això, hi ha algunes pràctiques habituals que està bé mirar de seguir.
Les notícies han de ser concises, tot i que menys que el titular d'un diari que té la notícia explicada just a sota. No hi hauria d'haver una regla estricta d'una sola frase, però normalment si cal més d'una frase o si cal una frase composta complicada per fer una sola frase, és senyal que no hem aconseguit la concisió necessària.
La funció de les notícies és enllaçar articles que donin context a la notícia (més que fer articles sobre la notícia, que un cop passada l'actualitat no solen ser articles gaire bons). Fer servir la negreta per destacar els conceptes claus enllaçats que donin context o ampliïn la notícia és una bona pràctica. Si els conceptes importants no tenen article ni justifiquen un enllaç vermell, és que o bé no són importants per donar context, o bé la notícia no està aconseguint la seva funció.
Pot ser que fer un llibre d'estil estigui bé, tot i que és complicat perquè si no hi ha conflictes el llibre d'estil no cal, i si hi ha conflictes hi haurà qui l'aplicarà al peu de la lletra i no podrà ser gens flexible, de manera que el llibre d'estil haurà de contemplar tots els casos possibles.--Pere prlpz (disc.) 21:23, 21 abr 2024 (CEST)[respon]
A parer meu, hi ha un excés d'ús dels enllaços vermells que, justament, aporten tot el contrari del que es diu que haurien de transmetre les notícies de portada. Ara mateix en coincideixen tres, i dos amb negreta alhora, i als dos casos tinc dubtes que això convidi a ningú a fer-ne l'article (no sempre és així, alguns cops he fet articles a partir d'enllaços vermells, però per a temes més 'transcendents'). Personalment hagués evitat introduir una notícia nova amb un nou enllaç vermell en negreta.
Respecte a les notícies que s'inclouen, a voltes també hi trobo a faltar un criteri de 'transcendència'. Com a VP no som un portal de notícies, lògicament, i de fet totes les peces de la portada, les imatges, ja fan referència a fets d'actualitat destacant continguts de fons relacionats. Les notícies textuals haurien de ser notícies "transcendents", és a dir, que tinguin potencialitat per a ser part i ampliar els articles o ser nous articles, en especial els que es posen en negreta. Hi afegeixo un comentari addicional, en una altra línia, de la notícia de la manifestació contra el turisme massiu de les Canàries: negreta a manifestació (¿?) i enllaç intern de "turisme massiu" que apunta a l'article de turisme que no parla ni tan sols d'aquest fenomen.
No sé si cal normativitzar-ho o no tot plegat, però potser aclarir en alguna presa de decisions senzilla algunes bones pràctiques estaria bé per evitar notícies no transcendents o determinats excessos en l'ús de recursos com la negreta o l'enllaç vermell. -- Quetz72 (disc.) 22:48, 21 abr 2024 (CEST)[respon]
@KajenCAT Jo crec que per una notícia tan transcendent, que afecta gairebé tot el domini lingüístic i que això només passa cada diversos anys, és prou ajustada i "assumible" en llargada. Eliminar-ne detalls, com en la proposta primerenca sense l'Alguer, Carxe o Franja, sí que la fa esbiaixda cap a la resta de públic segons des d'on ens llegeixi. Prefereixo 10 paraules més de l'habitual i que sigui "apurada" a una notícia que trenqui el llibre d'estil en perspectiva de Països Catalans. Si podem retallar parcialment per a consens de mínims, et semblaria bé eliminar "amb RN)" i també "amb l'FdI)", perquè als altres indrets no esmentem el partit guanyador sinó la coalició? Xavier Dengra(MISSATGES)13:10, 11 juny 2024 (CEST)[respon]
La qüestió de fons coincidim i, de fet, pots fer una ullada el que acabo de publicar en l'article de les europees de 2019, i intentaré fer el mateix amb 2024. Em sembla bé eliminar el que comentes i també eliminaria "a França i a" i "a Itàlia i". Sí que mantindria Espanya, ja que fas esment Aragó i Múrcia, i no Franja de Ponent i El Carxe. KajenCAT (disc.) 13:17, 11 juny 2024 (CEST)[respon]
Jo trobo el titular magnífic, més encara l'ampliació que n'ha fet @Xavier Dengra, i si ho esmentem i en parlem a l'article doncs encara millor, algun cop ho he fet en algun article de dades econòmiques, però sovint no hi ha dades, i tampoc no hi ha massa oportunitats de visibilitzar el marc lingüístic comú. Jo ho deixaria com està i ho afegiria a l'article com una secció.-- Quetz72 (disc.) 21:47, 11 juny 2024 (CEST)[respon]
La notícia no només està redactada en clau del domini lingüístic propi, també amb perspectiva europea fent referència als 4 grups polítics en què s'integren els partits 'locals' guanyadors. Si no és a una enciclopèdia, on trobes aquesta informació? Ahir un company de feina va fer cara d'estranyat quan vaig esmentar que el PPE havia guanyat les eleccions europees, ni idea en tenia que existia un PPE, ni s'havia parat a pensar mai que hi hagués partits 'europeus'. En fi... això em sembla a mi -- Quetz72 (disc.) 21:56, 11 juny 2024 (CEST)[respon]
Una notícia que ocupi el 70% del bloc conformat per 4 notícies no em sembla bé, perquè passa a ser un tuit-article i es fa díficil llegir tant la notícia llarga com les altres. KajenCAT (disc.) 22:02, 11 juny 2024 (CEST)[respon]
@KajenCAT: Jo també crec que la notícia és massa llarga, però tenint en compte que no hem establert criteris generals per a les notícies em sembla que només és lògic que sorgeixin desavinences pel que fa a l'estil i la llargària (no entro en el contingut, que em sembla bé que sigui autocentrat). -- Brunnaiz (disc.) 22:05, 11 juny 2024 (CEST)[respon]
@Pilardenou999: Hola! Si no sap greu, comentaré algunes coses que em semblen millorables de la redacció d'aquesta notícia, i convido tothom a participar d'aquesta conversa.
En primer lloc, crec que hem d'evitar de subjectivitzar la informació de la notícia. A l'article diu que s'ha dedicat a aquest món durant més de 40 anys, no "molts anys", que és un quantitatiu indefinit, o sigui, inexacte. Per a algú "molts anys" poden ser 5 anys i per a algú altre, 40 anys, com seria aquest cas.
D'altra banda, crec que un bon indicador que la redacció de la notícia és més llarga del convenient és quan excedeix la llargària i la informació del titular original. En aquest cas, el fet noticiable seria el premi rebut, però si el motiu és tan llarg de reproduir textualment, potser convindria escurçar-lo (dient "per la seva llarga carrera", sense les cometes) o ometent-lo i explicant-lo a l'article del premi i al de la premiada. Al capdavall, aquest apartat serveix com a porta, però no és un projecte de notícies en si (per a això entenc que existeix Viquinotícies), hi ha d'haver-hi la informació essencial però no cal donar-la tota en el titular, com tampoc fan els mitjans que prenem com a referència.
PD: M'acabo d'adonar que la proposta d'escurçar el motiu del premi a "per la seva llarga carrera" seria, evidentment, reproduir la mateixa subjectivitat de la qual he parlat al principi. Demostro, doncs, que a vegades no està clara la solució a tot i pot haver-hi contradiccions. Potser així els meus comentaris perden força o credibilitat, però crec que he de ser coherent i no proposar el que ressalto de la feina d'altri. -- Brunnaiz (disc.) 15:06, 14 juny 2024 (CEST)[respon]
Si hem de deixar la cita "pel seu incansable entusiasme i continuada atenció, des de la ràdio pública, al món del cinema" no cal dir que es dedica de fa molts anys a la informació del cinema. O sigui, si aquesta cita és del decret de concessió del premi no passa res perquè sigui subjectiva (és l'opinió subjectiva d'una font rellevant clarament citada), però ens evita de repetir el mateix.
O alternativament es pot treure la cita i dir que és periodista cinematogràfica (o periodista cinemàtogràfica de fa 40 anys). El que fa el titular llarg és posar-hi les dues coses.--Pere prlpz (disc.) 15:17, 14 juny 2024 (CEST)[respon]
Estic d'acord amb ometre la cita atès que és redundant amb el fet de dedicar-se a la "informació cinematogràfica" i rebre el "Premi Nacional de Periodisme Cultural" en pro d'una major concisió. És a dir, no cal explicar amb to laudatori que fa bé la seva fenya perquè és el que s'espera de qui rep un premi. Considero que això s'ha d'explicar a l'article de Conxita Casanovas com ja ha fet @Pilardenou999:. --AlbertRA (disc.) 20:02, 14 juny 2024 (CEST)[respon]
No em sap greu, no, @Brunnaiz:... Al contrari. L’única cosa és que jo no tinc temps de donar-hi tantes voltes com vosaltres. I t’asseguro que tinc ganes de complaure’t, de veritat... tot i que no en tinc gaire bona experiència; tinc por que t’hi acostumis... ja em passaràǃ T’agraeixo de veres que sàpigues veure i dir que els teus comentaris es basen en criteris personals i que són discutibles. Els meus també, és clar.
No crec que les meves opcions de redacció impliquin això que tu en dius «subjectivitzar la informació de la notícia», per exemple, però ja t’ho dic, tinc poc temps i ganes de debatre tot això dels indefinits i els inexactes... i això que només és “en primer lloc”... i que m'encanta... I, sobre tot, és que tinc poca fe a convèncer ningú.
Un parell de detalls per si serveixen per entendre les meves opcions en aquest cas: part del veredicte del jurat que jo reprodueixo entre cometes és també reproduït per una bona part dels mitjans que he consultat. Ja veia que em quedava una mica llarga, la notícia, però he pensat que ho era encara més la 4a, i allà s'ha quedat, amb la seva extensió (potser excessiva, però excepcional i justificada, potser). I una segona cosa: trobo important la referència a la “ràdio pública” (dins de la citació), molt important. Potser perquè valoro la informació (i interpretació de la informació) que hem tingut en els mitjans públics, almenys fins ara, i que alguns voldríem defensar per al futur. Digue’m sentimental. Però les faré més curtes en el futur! M’hi comprometo! Jo també n'aprenc. Gràcies a tots, també, @Pere prlpz:, ̊@AlbertRA:
@Pilardenou999: Entesos, ho dic perquè entenent que no ets partidària que es canviï la redacció sense avisar, com vas dir l'altre dia, col·lectivament hauríem de poder establir un debat fructuós sobre les notícies (si no, són igual d'unilaterals que si les corregeix algú amb un criteri diferent). Segons ho veig, no es tracta tant de convèncer o deixar de convèncer la gent sinó de raonar les coses per tal que la resta entenguem per què es redacten com es redacten i poder treballar a partir d'aquí (es poden deixar les coses com estan, també).
Pel que fa al tema de l'altra notícia, entenc d'on neix aquesta equivalència, però com dius és excepcionalment llarga i, de fet, es va discutir perquè no tothom hi estava d'acord.
Aplico la resposta de l'@AlbertRA traient la cita. Si en voleu una altra versió, endavant.
D'acord amb la @Pilardenou999 amb evitar canvis dràstics unilaterals, però també hem de mirar de ser àgils a la portada on les notícies duren poc. A fer la primera edició, potser hem trigat una tercera part del temps que s'estarà visible aquest titular. Segurament, hauríem d'haver editat la notícia ahir mateix.
Sobre la llargada:
La notícia de les eleccions és un molt mal exemple on no en vam saber més de fer-la més curta, en part perquè era un problema difícil el de fer un titular curt esmentant i enllaçant tot el territori. La llargada del resultat no em deixa tranquil ni a mi, que sóc dels més partidaris de la màniga ampla en aquesta secció.
En la notícia de Conxita Casanovas, en canvi, sí que és fàcil escurçar mantenint la mateixa informació.
Ja que hi estic posada, acabo de reflexionar sobre això, @Brunnaiz, i també perquè hem aconseguit afluixar el to arrogant que impera de vegades en aquests xats i que n’expulsa tanta gent. T’ho agraeixo:
Naturalment que no m’agrada que es modifiquin els redactats... si no contenen errors. Perquè em sembla que hi ha moltes maneres de fer bé les coses, i no una de sola.
Tampoc m’agrada gaire enrotllar-me per escrit ni llegir els rotllos dels altres, que de vegades van d’un cantó a l’altre, i per dir una cosa en diuen deu o dotze i al final no saps ben bé què volien dir i on volien anar a parar, i hi has dedicat un temps inútil. I total per una ratlla més o menys o una coma o un epítet. I no ho dic per tu, que saps què dius, però pel meu gust ho fas de manera excessivament prolixa, de vegades extenuant. I, a sobre, com tot, les apreciacions i consideracions que fas són opinables, encara que potser no t’ho sembli.
Així que demano generositat, respecte, màniga ampla –diguem-ho com vulgueu-, però em sembla que cal deixar fer, ajudar i no fiscalitzar tant..., perquè entreté massa, no dona gaire fruit i posa de mal humor. Al capdavall trobo que res té tanta importància, però sempre n’hi ha que posen el nas a totes les olles.
Recullo això que dius de raonar per donar explicacions de per què una ho ha fet així i no aixà... però, ja ho veus,... vaig dir que trobava rellevant esmentar la ràdio pública i el @Pere prlpz ha tirat pel dret i, dient que aplicava la proposta de l’@AlbertRA, ho ha fet desaparèixer. Miraré d’afegir-ho, si no altera gaire la reducció de la notícia, que accepto.
D'acord amb la màniga ampla però hem de recordar que a la Viquipèdia és una obra col·lectiva en el tot i les parts. O sigui, no només tots els articles són obra col·lectiva sinó que totes les frases són una obra col·lectiva, i això es nota més a la portada on l'equivalenta a un article és un titular d'una sola frase. Aleshores, el normal és que cada titular tingui la seva discussió, i que la discussió sigui molt més llarga que el titular. De fet, aquí tenim la sort que no som gaires i cada titular té una discussió no gaire formal i no com a la Viquipèdia en anglès on cada titular té una discussió i una votació. Si el que volem és editar sense trobar ningú amb altres parers que ens vulgui canviar coses, no podem editar la Viquipèdia.
I reconec que a mi també m'irrita trobar editors que no només no estan d'acord amb mi sinó que fins i tot es pensen que tenen raó. Quan m'irrita molt és símptoma que necessito unes viquivacances.--Pere prlpz (disc.) 18:03, 16 juny 2024 (CEST)[respon]
@Pilardenou999: La qüestió és que, igual que les meves consideracions són opinables (com reconec en tot moment), també ho són les de la resta d'editors de la Viquipèdia; així que sense un mínim debat no hi ha possibilitat de consensuar la redacció de la portada. La discussió i el consens són part del funcionament de la Viquipèdia.
Igualment, crec que es va donar prou marge per a canviar la redacció entenent que tothom concordava que era massa llarga, amb la qual cosa s'ha buscat agilitzar la solució (els tempos de la portada són diferents dels dels articles).
Participar en la Viquipèdia i sobretot en la portada implica debatre i actuar, i no crec que per mirar de fer-hi millores necessàriament irritem ningú. -- Brunnaiz (disc.) 18:48, 16 juny 2024 (CEST)[respon]
Fet!, si es crea en un període curt de temps potser som a temps de posar-lo a la portada però no pot aparèixer en vermell. --Mcsmp (disc.) 00:19, 19 juny 2024 (CEST)[respon]
@Pilardenou999: Hola! Ja ho he escrit al resum de l'edició, però volia deixar-ho escrit aquí perquè se'm puguin fer comentaris sobre el tema, si s'escau. El cas és que en la notícia de Mònica Batet he canviat el temps de l'oració, que estava en perfet d'indicatiu, per un present d'indicatiu. Principalment m'ha sortit fer-ho per homogeneïtat i continuïtat (segons he vist, es fa així des de fa anys), però també vull donar motius de pes pels quals crec que és consens no escrit: es tendeix a destacar en portada notícies que són fets emmarcats en un dia i, per tant, com que en fixem la data explícitament, el marc temporal és prou clar. A més a més, si poséssim els verbs en perfet, tindríem un problema, i és que a mesura que passessin els dies perdrien recència i, per naturalitat en la llengua, hauríem de convertir-los en passats simples o perifràstics. M'explico: una notícia del 21 de juny podria tenir sentit que aparegués en perfet durant el 21 de juny, però passat aquest dia seria anòmal en català que aparegués en perfet i no en passat, i personalment crec que en aquest sentit com més feina ens estalviem, millor. Ara bé, m'agradaria veure si tothom coincideix que és una norma no escrita, si algú s'hi oposa, quins arguments hi ha... -- Brunnaiz (disc.) 03:00, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
@Brunnaiz D'acord amb els arguments a favor del present d'indicatiu, personalment trobo que és més dinàmic per a una notícia, agradable en llegir-la i no dóna 'per acabat' el fet que s'hi esmenta. Això no treu que segurament la majoria verbalitzaríem la notícia en perfet en el nostre dia a dia, però en una enciclopèdia trobo el present d'indicatiu més adient per un projecte enciclopèdic. Hi afegeixo també que és el temps verbal més habitual en premsa diària, suposo que pels motius esmentats. -- Quetz72 (disc.) 09:22, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
@Independència: Hola! Primer de tot, gràcies per les teves valuoses contribucions a la portada. Només volia comentar que en general tendim a no posar notícies de temes repetits (en aquest cas, temes laborals referents al Tribunal de Justícia de la Unió Europea), perquè només podem destacar-ne 4 alhora, per si ho pots tenir en compte en el futur. Igualment, convido tothom a opinar i ratificar o rebatre el que dic, no és una veritat absoluta sinó la meva visió particular. Gràcies! -- Brunnaiz (disc.) 14:51, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
En aquest cas, completament d'acord amb en @Brunnaiz. La notícia del dia 15 no és més que un desenvolupament de la del dia 13. No té gaire sentit deixar les dues a la portada.
A més, en general, la funció de les notícies és portar enllaços que donin context a l'actualitat. Si dues notícies comparteixen gaires enllaços, com en aquest cas, una és redundant respecte l'altra.
Aleshores, crec que se n'hauria de treure una.
Per altra banda, crec que hem badat perquè estem parlant d'unes notícies que porten una setmana a la portada i n'hauríem d'haver tret una abans. Pere prlpz (disc.) 19:59, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
@Brunnaiz Amb independència que comparteixin d'entrada enllaços interns o no (podrien no compartir-los del tot), ambdues notícies parlen del mateix assumpte, per tant caldria fusionar-les i recuperar-ne una d'anterior a parer meu. -- Quetz72 (disc.) 20:41, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
Aprofito per comentar aquesta actualització sobre les eleccions europees que va suposar que esborrés, sense ser conscient que feia això, la notícia que prèviament havia publicat @Pilardenou999, que m'ho va fer avinent a la meva discussió. No he entès mai la portada com aportacions pròpies, sinó conjunta i que si convé es poden modificar i actualitzar si es produeix alguna actualització, sense necessitat de duplicar notícia. Sense mala fe és el que vaig fer, però realment havia canviat amb els resultats finals l'entrada justament per varietat temàtica i no repetir temes. En tot cas com està relacionat també podríem definir algun criteri al respecte per evitar malentesos. -- Quetz72 (disc.) 20:51, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
@Quetz72: Sí, em sembla pertinent aquest cas en relació amb el que parlàvem. Crec que les actualitzacions no són una cosa nova (em sona que s'ha donat amb temes com els conflictes de Gaza i Ucraïna, en què hi ha canvis imprevistos en poc temps i pot ser que les dades perdin actualitat). Igualment, és veritat que la informació de la notícia original de les eleccions europees no contradeia la de la nova, però sí que era una versió prèvia que es podia (i convenia) actualitzar, a parer meu, perquè en realitat el fet noticiable d'unes eleccions solen ser els resultats, no la convocatòria en si (però ara ja és poc útil discutir sobre això).
En tot cas, jo estic d'acord que s'han de poder actualitzar notícies en casos semblants. Potser hauríem de definir sota quins termes i fer crida de participació a la Taverna per a veure si es pot arribar a un consens respecte d'això. -- Brunnaiz (disc.) 21:42, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
Sobre els possibles criteris que demanes @Quetz72... els vigents, que jo sàpiga, són aquestsː EN AFEGIR NOTÍCIES, BAIXEU LA RESTA DE NOTÍCIES (és a dir, en els comentaris d'encapçalament, la notícia 1 passa a ser la notícia 2, etc.)
(Sobreentenc que, si ens ha passat el dia, doncs ja no la pengem, i s'ha acabat; ho dic per les consideracions que en feu @Brunnaiz i @Pere prlpz)
I ja que ho fas públic, Quetz72, aprofito per comentar això que tu expliques a la teva manera. L'altre dia, en escriure tu una notícia, vas esborrar-ne una altra que hi havia deixat escrita jo (crec que era l'anterior, en tot cas no era la número 4); tractaven totes dues de les eleccions europees però contenien informacions diferents, i que no s'excloïen. Em va estranyar que n'haguessis esborrat una que no era l'última i et vaig preguntar privadament, per no fer soroll (que no m'agrada) si seguies algun criteri concret per fer això, potser escrit en algun lloc, perquè jo no ho havia vist mai i potser el desconeixia. Tu et vas disculpar i ja ens vam aclarir, em sembla, tot i que ningú (ni tu ni jo) va restituir la notícia que tu havies esborrat impròpiament. Jo vaig donar el tema per acabat. Pilardenou999 (disc.) 21:55, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
@Pilardenou999 A la VP no hi ha res privat que jo sàpiga, tot és públic. En tot cas no hi he dit res que no hi et digués allà: no tenia cap intenció d'esborrar res sinó d'actualitzar, si no ha quedat prou clar ho remarco de nou, i en tot cas t'ho hagués hagut de dir. Ara bé, és cert que no vaig restituir la notícia inicial teva (o desfer l'actualització meva) perquè era sobrera en fer referència al mateix tema. Si el criteri és no tocar per res de cap notícia publicada per algú altre, per mi perfecte. Jo em comprometo a no tornar a refer cap notícia, però he republicat el tema aquí perquè crec que s'escau amb possibles conflictes futurs: en cap moment he esmentat que haguessis actuar sense raó en retreure'm el que tu entens com supressió de la teva notícia. Jo ho vaig entendre com a actualització del mateix tema. Res més, jo ni estic ni pretenc estar per sobre teu ni et retrec res de res. Si aquesta la impressió que et queda, et demano novament disculpes (en públic doncs si això és el que penses). Cap altra intenció que fer un treball conjunt, comunitari i dinàmic, si ha de molestar a algú, crec que el millor és que si cal modificar alguna notícia afegida per algú, s'esmenti abans a la discussió i prou, com de fet proposava com a possibilitat aquí dalt. Una abraçada. -- Quetz72 (disc.) 22:03, 22 juny 2024 (CEST)[respon]
Comentari Davant de la falta de resposta, i atenent a la urgència que requereix aquesta secció del projecte, he afegit una nova notícia, amb la qual cosa ja no tenim notícies temàticament redundants. Si en teniu algun comentari, podeu fer-me'l arribar per aquí. --Brunnaiz (disc.) 21:30, 23 juny 2024 (CEST)[respon]
@Cataleirxs: Hola! No sé si ha estat una badada, però quan has afegit la notícia de Julian Assange has deixat la notícia del 17 de juny i has esborrat la del 18 de juny. Normalment, s'esborra l'última notícia i es desplacen les tres primeres per tal que l'apartat estigui com més actualitzat millor. Per això, he restaurat la notícia del 18. Espero haver-me explicat bé i que s'entengui per què ho he fet! -- Brunnaiz (disc.) 12:58, 25 juny 2024 (CEST)[respon]
La notícia d'Nvidia, tot i ser més recent (per 1 dia), ja duïa en portada una setmana, mentre que l'altra la va afegir en @Leptictidium ahir. Ja sé quin és el costum, però m'ha semblat més ètic fer-ho així. -- Cataleirxs (disc.) 16:08, 25 juny 2024 (CEST)[respon]
@Cataleirxs Em costa força d'entendre certs sentiments de propietat que s'estan veient en les darreres converses, i no ho acabo d'entendre. Les notícies són continguts efímers, tot i que amb visibilitat, d'acord. I justament és on més s'hauria de visibilitzar el treball en equip, malgrat l'evidència que està poc normativitzat, i el sentit comú és el menys comú dels sentits, d'acord. Posem pel cas la modificació que he fet jo: he arranjat la taula de dues columnes que sense voler havies desmuntat, també ho havia de consultar? També s'ha de consultar si per error s'esborra una notícia que no és la que toca? (justament l'únic criteri clar és que la nova substitueix la darrera) I afegeixo, WikiLeaks no va amb cursiva com ho has posat, ho diu el llibre d'estil i també es veu al propi article. El primer instint meu ha estat 'corregir-ho' perquè entenia que és un error o estic ajudant a la feina col·lectiva. Però ja he passat, he passat perquè si per cada coseta cal muntar fils amb queixes poc transcendents te n'acabes cansant, o molta gent se n'acaba cansant vaja. Dic això com dic que t'agraeixo enormement que afegissis la notícia de l'alliberament de l'Assange que personalment portava 15 anys esperant. Però realment cal tot això?! Una mica de "relax" i pressuposar bona fe no seria millor? -- Quetz72 (disc.) 23:03, 25 juny 2024 (CEST)[respon]
Ni un extrem ni l'altre. No cal arribar a l'extrem de qui es queixa a la Taverna de l'"abús" que suposa que li hagin editat la "seva" notícia, ni cal muntar una presa de decisió per coses trivials que és evident que tenen consens, però tampoc cal llençar-se a editar sense preguntar en coses on el consens és dubtós. Cal fugir de que les notícies tinguin amo però també de que la portada tingui amo, i en cas de dubte costa poc deixar un missatge a la discussió, abans o després de fer l'edició (segons com sigui de clara l'edició).
En aquest cas, la pràctica ha estat sempre la de treure la notícia de la data més antiga, no la que porta més dies a la portada, aleshores no hagués estat malament corregir-ho i deixar un missatge explicant-ho.
Als articles no hi ha pressa i podem preguntar abans i buscar consensos. Aquí cal ser més ràpids, però per això també cal ser més curosos explicant i preguntant les coses perquè per això mateix el risc de conflicte és més alt.
De fet, la manera com està gestionant darrerament aquestes coses en @Brunnaiz em sembla una mostra exquisida de com es pot portar la comunicació a la discussió de portada, fins i tot les vegades que no estic d'acord amb el fons de l'edició que es discuteix. Pere prlpz (disc.) 10:46, 26 juny 2024 (CEST)[respon]
Bon dia. Aquesta intervenció no apel·la directament ningú, sinó que m'agradaria evidenciar un biaix que tenim i que pot passar-nos per alt. Ara mateix, de les quatre notícies que hi ha, totes quatre són d'Europa, de les quals dues tenen un component autocentrat (dels Països Catalans). Això últim almenys em reconforta una mica, però en general crec que seria bo que tinguéssim com a miminíssim una notícia que involucri un altre continent (Amèrica, l'Àsia, l'Àfrica, Oceania o l'Antàrtida). En aquest sentit, poden ser útils per a cobrir aquest biaix publicacions com ara Africanews, Al Jazeera, The Sydney Morning Herald, The New York Times, France 24, Hindustan News i Nationalia. -- Brunnaiz (disc.) 23:29, 9 jul 2024 (CEST)[respon]
No ho veig especialment greu que en algun moment les quatre notícies siguin europees, que no deixa de ser el nostre entorn.
Ara bé, el que no m'acaba de convèncer és una de les causes d'això, que és que tenim dues notícies de les mateixes eleccions. Reconec que fa uns dies teníem una notícia d'unes altres eleccions i sortia un titular molt llarg per poder-ho dir tot, que no era una solució perfecta, però repartir els punts a destacar dels resultats electorals en dos titulars no em sembla una millora.--Pere prlpz (disc.) 14:29, 11 jul 2024 (CEST)[respon]
@Pere prlpz: Puc entendre perfectament que la majoria de notícies que incloguem siguin europees perquè són el nostre entorn més pròxim, però en principi la Viquipèdia en català és un projecte temàticament global, no catalanocèntric ni eurocèntric (tot i que s'espera que hi hagi més contingut específicament català), i cobrir a la portada contingut que solament afecta el 9,4 % per a mi representa un biaix força clar. Així i tot, és una situació puntual, no estesa en el temps, així que tampoc sé si val la pena discutir-ho. -- Brunnaiz (disc.) 14:39, 11 jul 2024 (CEST)[respon]
No m'hi he fixat mai en això, però diria que més aviat deu ser quelcom puntual. Caldria tenir present, en tot cas, que malgrat que la WP sigui un projecte global, cada WP té molta més cobertura del seu entorn sociocultural i polític més que no pas altres (amb l'excepció si voleu de l'EN), de fet aquesta era la idea original quan p.e. en Jimmy Wales va donar tant de suport a la catalana de bell inici. Per una qüestió justament de cobertura significativa, no crec que hàgim de llegir mitjans que no llegim habitualment. Si a la resta d'entorns socioculturals hi passen coses significatives, ja tindran la seva cobertura als mitjans del nostre. Per la resta, ja trobo bé tenir en ment tothom que sempre hi hagi alguna notícia de la resta del món o directament no europea, però acceptant les excepcions que pugui haver-hi, com per exemple en el cas que posem de les eleccions franceses, que han despertat un alt nivell de cobertura i diversitat d'informació que a més a més ens agrada trobar reflectida a la porta de la VP per aprofundir en els diferents fets. Per tant tampoc no trobo greu que hi hagi més d'una notícia relacionada amb el mateix fet, puntualment, si són igual de significatives i tenen un alt nivell de cobertura en aquell moment. -- Quetz72 (disc.) 14:54, 11 jul 2024 (CEST)[respon]
@Quetz72: Entenc el que dius i t'ho compraria si totes les notícies fossin dels Països Catalans, però no d'Europa (llavors no estem fent un projecte català ni global sinó europeu, i en principi no és aquesta la intenció perquè excedim el territori lingüístic que cobrim, en principi, segons el que argumentes). Sobre el fet de tenir més d'una notícia del mateix fet no tinc una opinió ferma. -- Brunnaiz (disc.) 17:15, 11 jul 2024 (CEST)[respon]
@Wakamai: Hola! Segurament aquest tema s'ha discutit abans, però crec que no està de més comentar-lo per aquí. En general no sé si hauríem de regular els enllaços vermells o deixar fer com hem fet fins ara, però sí que em sembla que si els dos enllaços clau d'una notícia són vermells (com en el cas de la de la llei aprovada i la llei derogada per les Corts Valencianes), la notícia no compleix l'objectiu d'enllaçar a articles rellevants del tema que en puguin expandir la informació. Ho dic més que res perquè no sé fins a quin punt ens val la pena tenir notícies basades en enllaços vermells indefinidament. En tot cas, moltes gràcies per la contribució (és una notícia molt interessant i rellevant per a la política valenciana). M'agradaria saber el parer de la resta. Gràcies! -- Brunnaiz (disc.) 13:10, 13 jul 2024 (CEST)[respon]
D'acord amb en Brunnaiz. No s'haurien de prohibir els enllaços vermells a la portada, però s'han de fer servir amb moderació. Un titular basat en enllaços vermells que no sembla probable que es facin (o que es facin tots) no compleix la funció d'enllaçar articles que donin context a la notícia, per molt que la notícia sigui important. Pere prlpz (disc.) 13:46, 13 jul 2024 (CEST)[respon]
No em posiciono en cap sentit en concret concret perquè no recordo els casos. Recordo però haver fet algun/s article/s a partir d'un enllaç vermell de portada, en aquest cas va tenir alguna utilitat. O potser qui va fer la notícia ja tenia pensat de fer-lo i m'hi vaig avançar. No ho sé. En tot cas no sé si el problema és posar una notícia amb enllaç/os principal/s en vermell, o bé que cap viquipedista (l'autor o no) es llanci a fer-ne l'article, ni que sigui un esborrany, en aquest cas concret per exemple està clar que tindria cobertura i que donaria en el futur per ampliar-lo fàcilment. Només volia compartir-ho, tot té pros i contres. -- Quetz72 (disc.) 15:04, 13 jul 2024 (CEST)[respon]
@Xavier Dengra: Bon dia. Abans de res, he estat força inactiu últimament en la portada, tant per qüestions logístiques personals com pel compromís que vaig prendre fa un temps de desenganxar-me'n pel bé de la col·lectivitat del projecte. Així doncs, no vull que s'entengui com un retret el meu comentari perquè definitivament té mèrit de mantenir actualitzada aquesta secció a l'estiu, en què l'activitat a la nostra Viquipèdia baixa dràsticament respecte de la resta de l'any. Sigui com sigui, m'agradaria qüestionar la transcendència de la notícia a llarg termini, fins i tot a escala dels Països Catalans. Com a tal, ni tan sols em sembla que sigui un fet noticiable (al capdavall, és una denúncia pública, o sigui, una declaració sense implicacions legals; no una acció com a tal). Aquí potser reobro un debat inacabable sobre què ha de cobrir la portada, però vull expressar obertament que, per molt autocentrada que sigui, si una notícia és improbable que pugués aparèixer com a efemèride d'aquí a 5 anys (mirant molt poc enllà), opino que no és prou rellevant per a ocupar una de les quatre soles posicions de notícies que tenim a la portada. Ara bé, evidentment, no vull treure importància als fets descrits per la notícia, sinó replantejar si realment és tan destacable entre el mar de fets noticiables que passen al món i al nostre país cada dia. Espero que s'entengui la bona intenció des de la qual escric aquest comentari i, si hi ha rèplica, poder entendre la perspectiva d'altres editors, que potser es contradiu amb la meva. -- Brunnaiz (disc.) 20:00, 1 ago 2024 (CEST)[respon]
Tenint en compte que hi ha cobertura per dar i per vendre [1][2][3][4], inclòs el propi Grup Godó, i potser hagués estat millor que s'afegís alguna d'aquestes referències i no pas la nota de premsa del propi Col·legi de Periodistes, no veig menys transcendència en aquest fet que la majoria de premis literaris (només és un exemple meu, segur que altres n'hi posarien altres, però no seran pas efemèrides tampoc en 5 anys) ja no dic que no conegui, sinó que no en conec ni el poble. Crec que aquest cas, com els dels premis literaris diversos, entra dins el marge de discrecionalitat, confiança i bona fe en qui afegeix la notícia. -- Quetz72 (disc.) 00:56, 2 ago 2024 (CEST)[respon]
@Quetz72: No em referia a una qüestió de cobertura sinó de rellevància enciclopèdica o, en aquest cas, noticiabilitat (diria que hi ha temes amb cobertura que tenen cabuda com a articles, però potser no traspassen el llindar de rellevància per a aparèixer en portada). D'altra banda, em sembla que generalment els premis que apareixen en portada són prou rellevants, tot i que potser se m'escapen exemples que tu tens més en ment. En tot cas, no pretenc posar en dubte la confiança i la bona fe en qui afegeix la notícia, sinó que m'agradaria posar sobre la taula aquest tema (la transcendència més enllà de la cobertura) partint d'una notícia concreta, que sembla que ningú s'ha oposat a mantenir en l'espai de la portada. -- Brunnaiz (disc.) 01:16, 2 ago 2024 (CEST)[respon]
@Brunnaiz Cert que he barrejat conceptes, però he fet referència a la cobertura perquè aquesta forma part d'una llarga història, la de 8TV, de la que fàcilment se'n podria fer una pel·lícula: ambició, política, contraprogramació a TV3, Cuní, fer amb la TV el que Godó va aconseguir amb la ràdio i RAC1, intrigues, compravendes de llicències, personatges 'curiosos', qui no ha passat per 8TV -una mica Casita Blanca de la TV-.... per acabar amb el misteri d'on ha anat a parar el perfil de les xarxes i perquè ningú no presenta denúncia contra el seu ús clarament abusiu. En fi, com veus vinc a dir que sí que li trobo transcendència i noticiabilitat, potser com dèria o curiositat personal, però crec que la té. -- Quetz72 (disc.) 01:27, 2 ago 2024 (CEST)[respon]
@Brunnaiz gràcies per encetar el debat, que em sembla interessant. Jo ho veig completament a l'inrevés que tu. L'admissibilitat cronològica a llarg termini té diversos rangs més enllà del purament generalista i també abasta el món local, el món científic o el món especialitzat; tots tres molt reflectits a la Viquipèdia. Aquests fets de 8TV són d'allò més noticiables al mateix article (com diu en @Quetz72, amb prou bibliografia que ho va cobrir) i, per tant, hi queden reflectits. Qualsevol nou fet amb nova bibliografia sòlida i que pugui incorporar-se com a fragment en un article ja existent —i encara més sobre allò que passa al nostre domini lingüístic— té també admissibilitat perquè pugui ser compartit a la portada. Per tres raons: 1) el que deia del món especialitzat, perquè és una situació que possiblement servirà de cas d'estudi en facultats de comunicació o de periodisme; 2) perquè també tenim una responsabilitat pública creixent contra les notícies falses i tendencioses que sorgeixen, en l'entorn dels nostres lectors, als pocs espais de visibilitat de què disposem per a mostrar contingut de qualitat, actualitzat i en línia amb temes a l'ordre del dia ens atorguen rigor informatiu (és a dir, portada i xarxes socials); i 3) les notícies de la portada també han de servir de mecanisme per a promoure aquells articles que al llarg de l'any o bé no tinguin gaires lectures i siguin una oportunitat per a millorar-los, o bé que calgui crear de bell nou (en el marc, novament, del món local o especialitzat: una masia destruïda, una nova llei concreta, un festival cultural de nínxol), o bé que aquells que siguin molt complets i siguin desconeguts perquè la gent aprofiti per a fer-hi clic i llegir-los. Tenint en compte la rotació de notícies, les preferències tan diverses dels viquipedistes, d'allò que cobreixen els mitjans i la nostra funció d'agents de rigor des de l'entrada més localitzada fins a la més àmplia, no hi ha problema en combinar diversos llindars de notícies. Xavier Dengra(MISSATGES)12:38, 4 ago 2024 (CEST)[respon]
Veient les darreres reversions sobre el text de l'enllaç a guerra russo-ucraïnesa, deixo el nom de l'article com a text de l'enllaç i suggereixo discutir aquí com hauria de ser el text de l'enllaç. Si el nom de l'article tampoc és un bon text, aleshores pot ser una bona ocasió per obrir un fil a la discussió de l'article i canviar-ne el títol.
És que són dues coses diferents. La guerra russo-ucraïnesa és el conflicte que ja va començar el 2014 i que fins el 2022 va ser de (relativa) baixa intensitat. La invasió en tota regla del 2022 (invasió russa d'Ucraïna del 2022), en canvi, és l'escalada dràstica d'aquest conflicte que es va produir fa dos anys i mig. No crec que calgui reanomenar res perquè cadascun d'aquests dos articles té un títol correcte i adient pel concepte que tracta. El que sí que trobo (d'acord amb la font citada en suport de la notícia, com ja he apuntat en el resum d'edició) és que aquesta notícia s'ha de situar en el context concret de la invasió russa des del 2022, no en el context genèric del conflicte iniciat el 2014.—Leptictidium (digueu-me) 10:35, 22 ago 2024 (CEST)[respon]
Aleshores la discussió no hauria de ser només sobre el text de l'enllaç sinó també sobre quin article s'enllaça, que això no s'estava canviant a la guerra de matisos. Si la proposta era que el text fos "invasió russa" perquè es referia a la invasió russa d'Ucraïna del 2022, aleshores l'enllaç hauria de ser [[Invasió russa d'Ucraïna del 2022|invasió russa]]. És aquesta la proposta? Pere prlpz (disc.) 10:43, 22 ago 2024 (CEST)[respon]
@Pere prlpz, AlbertRA, Leptictidium: Hola! Sí, efectivament el que és notícia és que s'hagi ratificat (perquè ja s'havia aprovat), cosa que s'esperava que passés des que es va aprovar i no ha passat fins ara. Havia inclòs el context de la guerra basant-me en el segon paràgraf de la notícia, però veig que fa referència explícita a la invasió del 2022, així que veuria bé canviar-ho. No sé si és el que es proposava ben bé. En tot cas, no he fet un seguiment exhaustiu d'aquest conflicte, així que si hi sou més entesos i teniu comentaris i suggeriments, seran molt benvinguts i els podeu aplicar quan vulgueu. --Brunnaiz (disc.) 13:42, 22 ago 2024 (CEST)[respon]
Aleshores entenc que podem canviar l'enllaç per [[Invasió russa d'Ucraïna del 2022|invasió russa]] perquè és el context més concret i és el que més lliga amb el context que volia donar el redactor inicial. Pere prlpz (disc.) 13:50, 22 ago 2024 (CEST)[respon]
No m'acaba de convèncer el redactat de la notícia. D'entrada la font ho contextualitza en la invasió russa força endavant, d'entrada ho fa en "un moviment que les autoritats ucraïneses consideren fonamental per a les aspiracions europees de Kíiv" (i així també en altres fonts). La ratificació ha comptat sempre amb l'oposició no només dels partits prorussos, sinó també del mateix exèrcit ucraïnès, i amb prou feines ha comptat a la Rada amb els vots del partit de Zelenski. A banda, Rússia va signar però no ratificar el tractat i hi va renunciar més endavant, però és el mateix cas que els EUA (principal aliat d'Ucraïna), Israel i Sudan. Tot això està documentat, esmentat i referenciat a la VP i, a parer meu, com a mínim posa en dubte un context 'clar' en la invasió russa (que no 'guerra contra Rússia', és correcte eliminar-ho perquè el terme històric no existeix com a tal a la VP, només en algunes fonts prorusses esmentades). Cal afegir que l'ONU ha documentat, d'entrada i pendent de votacions, possibles crims de guerra de Rússia (l'únic aprovat són els menors 'segrestats'), però també d'Ucraïna.
Que sigui el 125è membre ho trobo força casual, circumstancial i no rellevant, Filipines i Ruanda eren membres i se'n van retirar anteriorment al 2022 (hi va haver per tant 126 membres fins 2017). Proposaria més aviat:
@Quetz72: Hola! Entenc les reticències sobre el context de la guerra. Pel que fa al comentari sobre que sigui el 125è membre, vaig posar-ho igual que ho hauria posat si fos el 37è, però el que volia destacar era que es podria convertir en membre del TPI. Potser una redacció a mig camí entre la vigent i la proposada per tu seria:
Hola! He notat que la portada està una mica desactualitzada (la notícia més antiga és de fa 14 dies), però no vull prendre'm la llicència de posar-hi tantes notícies seguides (ja n'he posat algunes recentment), així que venia a demanar col·laboració per a afegir-hi notícies. Entenc que estem en un període de baixa activitat i que som voluntaris, però trobo positiu que siguem diverses persones les que editem la portada. Salut! Brunnaiz (disc.) 17:28, 24 ago 2024 (CEST)[respon]
D'acord amb que és bona la diversitat i que no cal acaparar, però si l'acaparament ve de que no hi ha ningú més tampoc passa res. Entre un editor i molts, millor molts, però entre un i cap, millor un.
Per la meva banda n'hagués afegit alguna aquests dies però em fa mandra tornar a discutir si les imatges d'avistaments, captures i falses alarmes d'animals exòtics que són portada a Vilaweb i al 3cat donen mala imatge i ja m'està bé que hi hagi un enllaç amb negreta a l'article d'un parlament que fa una dècada que s'ha d'actualitzar.Pere prlpz (disc.) 19:55, 24 ago 2024 (CEST)[respon]
@Leptictidium: No vull qüestionar la rellevància d'aquesta notícia, però sí l'adaptabilitat per al format que tenim de la portada. No és una notícia d'un fet del 19 d'octubre, sinó un fet que es dona en un període temporal ampli i s'ha fet públic en una notícia del 19 d'octubre. Potser si hi incloguéssim context (que era el dia del càncer de mama, pel que tinc entès) es podria ajustar més al format de la secció, però ara mateix em trontolla. De fet, no queda clar el temps de res (quan ha augmentat fins al 90 %? i des de quan preocupa l'increment...?). -- Brunnaiz (disc.) 22:02, 20 oct 2024 (CEST)[respon]
Bon dia. No vaig ser pas jo qui va afegir la notícia, sinó la IP 181.41.130.248. Comparteixo els teus dubtes al respecte i em vaig limitar a millorar-ne la redacció.—Leptictidium (digueu-me) 08:33, 21 oct 2024 (CEST)[respon]
D'acord que la vinculació amb un dia concret és complicada, però crec que aquesta mena de notícies estan millor així perquè la vinculació amb el dia concret és irrellevant. Per no repetir-me, si posem la publicació com a notícia acabem amb un cas com el de Plantilla_Discussió:Portada600k/actualitat#La_notícia_és_la_publicació_de_la_notícia?, que em sembla pitjor.
Ara bé, si algú aconsegueix mantenir la notícia concisa, no afegir-hi coses irrellevants i donar-li context, fantàstic, però ara mateix no se m'ocorre com es podria fer. Pere prlpz (disc.) 12:34, 21 oct 2024 (CEST)[respon]
En la mateixa línia, avui el 3Cat24 (i suposo que més llocs) parla de l'eclipsi solar del 12 d'agost de 2026 i de l'expectació i les reserves que està generant ara, i seria interessant parlar-ne a les notícies de la portada i enllaçar l'article, però no és una cosa que hagi passat un dia concret sinó que està passant i estarà passant fins el dia de l'eclipsi. Aleshores, s'hauria de posar a la portada o no?--Pere prlpz (disc.) 13:33, 28 oct 2024 (CET)[respon]
Permeteu-me suggerir la protesta multitudinària, inclòs el llançament de fang, que han patit els reis d'Espanya en visitar Paiporta i Xiva. D'acord que potser era circumstancial, però des de l'Alfons XIII, la monarquia no patia aquest nivell de refús. 139.47.112.113 (discussió) 17:18, 3 nov 2024 (CET)[respon]
Hola, vaig publicar una notícia del 13N sobre la nova DANA que amenaçava Catalunya. Després, @Wakamai, segur que amb tota la bona intenció, va afegir "i País Valencià". En @Brunnaiz va afegir l'article que hi faltava ('el' País...). Però a la referència només es parla de Catalunya i no menciona res sobre el País Valencià. Per exemple, els més de 100 litres/m² en 24 hores corresponen a Catalunya, igual que la menció als Pirineus i les nevades. La notícia original del dia 13N publicada a El Nacional es centrava en els efectes de la DANA a Catalunya, no al País Valencià. En qualsevol cas, la meva idea inicial era revertir el canvi, ja que genera desinformació i no està referenciat, però com que sóc relativament novell a la Portada, he preferit obrir una discussió. Gràcies! :-) aLZiNous: deixa'm un missatge.12:32, 14 nov 2024 (CET)[respon]
@Alzinous: Per part meva, endavant. Pel que expliques i pel que veig en la font, la notícia es refereix exclusivament a Catalunya, i ni les mesures ni els dies es corresponen necessàriament amb les circumstàncies actuals de la DANA al País Valencià. De fet, també vaig pensar a fer aquest canvi, però per deferència (no sempre he estat encertat editant la portada) em vaig limitar a afegir-hi l'article, que era tanmateix obligatori. -- Brunnaiz (disc.) 14:43, 14 nov 2024 (CET)[respon]
D'acord amb que la notícia hauria de lligar amb les referències i que si es modifica la notícia s'hi haurien d'afegir les referències que justifiquen la modificació. Ara bé, ahir mateix estaven restringint la circulació a molts llocs del País Valencià per la DANA.[22] Aleshores, sense haver entrat gaire en els detalls, no sembla desencertat incloure el País Valencià a la mateixa notícia que parla del mateix fenomen meteorològic el mateix dia. Pere prlpz (disc.) 16:42, 14 nov 2024 (CET)[respon]
La Dana també va afectar a Màlaga el dia 13N. Si decidim incloure el País Valencià, per què no incloure també Màlaga, on els estralls van ser molt significatius? [23]
Penso que una notícia hauria de referir-se a un moment i a una situació concrets, tal com ha estat recollida per un mitjà. Creieu que és correcte ampliar una notícia amb informació que no apareix a la font original o a mesura que evoluciona, especialment si no es cita una nova font que recolzi l'actualització? De fet, sempre es pot publicar una nova notícia si es considera necessari. aLZiNous: deixa'm un missatge.19:40, 14 nov 2024 (CET)[respon]
Crec que ampliar o canviar la notícia és correcte, millor que tenir una notícia sobre la tempesta en un lloc i una altra notícia sobre la mateixa tempesta en un altre.
El que pot no haver estat gaire adient és haver-ho fet sense referències. Potser va ser un cas de tirar pel dret o potser al que ho va fer li van semblar òbvies perquè tots els mitjans estan dient el mateix.
Si és convenient ampliar la notícia a Màlaga o a tots els llocs del món on ahir plogués ja no ho sé, però sí que sembla raonable que si una mateixa notícia (o tempesta) afecta més d'un lloc del nostre àmbit els hauríem d'esmentar tots i no només un, encara que per això hàgim de beure de dues referències diferents. Pere prlpz (disc.) 19:52, 14 nov 2024 (CET)[respon]
Hola @Brunnaiz, si es considera que «llangardaix pirinenc» fa referència a una espècie, l'ús del singular és més apropiat, ja que en el context de la notícia el plural pot resultar forçat. Això es deu al fet que, quan parlem d'espècies, habitualment fem servir el singular per referir-nos-hi de manera genèrica. Per exemple, diem que «el llangardaix pirinenc i el gall fer són espècies amenaçades» en lloc de «els llangardaixos pirinencs i els galls fers són espècies amenaçades». De la mateixa manera, es diu que «el pi negre es troba als Alps, els Pirineus i el centre d'Espanya», en lloc d'«els pins negres es troben als Alps, els Pirineus i el centre d'Espanya». Aquest ús subratlla l'enfocament en l'espècie com a conjunt, no en els individus que la conformen. aLZiNous: deixa'm un missatge.17:52, 18 nov 2024 (CET)[respon]
@Alzinous: Ho tinc present, però aquest singular generalitzador va sovint acompanyat de l'article determinat, i en aquest cas es refereix a uns individus de l'espècie específics, no a tota l'espècie; per això vaig considerar apte el canvi. -- Brunnaiz (disc.) 19:58, 18 nov 2024 (CET)[respon]
Suposo que els dos són gramàticalment correctes, però a mi em sona més natural el singular, segurament perquè sobreentenc l'elisió de "població de (l'espècie) llangardaix pirinenc". A més, googlejant "població de llangardaix" o "població de llangardaixos" els primers resultats són tots versions d'aquest titular en singular.
O sigui, jo deixaria la versió original en singular, encara que sigui mentre ho seguim discutint.
D'acord amb el singular pels motius ja exposats. A més a més, el plural es podria interpretar de manera excessivament genèrica, com si estiguéssim parlant de tots els llangardaixos que viuen al Pirineu, siguin de l'espècie que siguin. —Leptictidium (digueu-me) 20:17, 18 nov 2024 (CET)[respon]
Hola @Brunnaiz , entesos els teus arguments. Gràcies per la flexibilitat. Mantenim, doncs, el singular, que sembla la forma preferida per claredat. Gràcies a tothom per les aportacions. aLZiNous: deixa'm un missatge.08:22, 19 nov 2024 (CET)[respon]
EEUU i Xina es declaren la guerra comercial. P.D: Trec cautelarment les banderes i cito als viquipedistes que els solc veure més interessats en les notícies @Castellbo, Castell, FranSisPac:
21:19, 1 abr 2021 (CEST)
Fet! Hi poso el sud d'Europa.--Pere prlpz (disc.) 11:37, 7 maig 2021 (CEST)
oposició total. FranSisPac (disc.) 18:26, 24 gen 2022 (CET)
Comentari Davant de la falta de resposta, i atenent a la urgència que requereix aquesta secció del projecte, he afegit una nova notícia, amb la qual cosa ja no tenim notícies temàticament redundants. Si en teniu algun comentari, podeu fer-me'l arribar per aquí. --Brunnaiz (disc.) 21:30, 23 juny 2024 (CEST)