Vés al contingut

Pioneer 2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialPioneer 2
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA IDPION2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantTRW Inc Modifica el valor a Wikidata
Massa
39,6 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data8 novembre 1958
LlocComplex de llançament 17, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentThor Able I (en) Tradueix
Thor-Able Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Motiu de pèrduareentrada incontrolada
error de llançament Modifica el valor a Wikidata
Programa Pioneer Modifica el valor a Wikidata

La Pioneer 2 (també anomenada Thor-Able 3 o Pioneer II)[1] fou la tercera nau espacial del programa Pioneer, llançada el 8 de novembre de 1958 amb la missió d'estudiar l'espai interplanetari entre la Lluna i la Terra. Poc després del seu llançament, la tercera etapa del coet llançador se separà correctament però no aconseguí encendre's, de forma que la Pioneer 2 no pogué assolir la prevista òrbita lunar.[2] En lloc d'això entrà en una trajectòria balística que la dugué a una distància de la Terra de només 1.550 km, abans de reentrar a l'atmosfera i destruir-se. Durant el breu vol la sonda obtingué proves que la radiació és més intensa i energètica a la regió equatorial de la Terra.[3]

Disseny de la sonda

[modifica]

La Pioneer II era gairebé idèntica a la Pioneer 1. Consistia en un curt cilindre completat per una secció cònica a cada extrem. El cilindre tenia un diàmetre de 74 cm i la llargada entre els extrems del cons era de 76 cm. A la part posterior del con inferior tenia un petit coet de propel·lent sòlid d'11 kg. A l'extrem del con superior disposava de vuit petits impulsors per a correccions de velocitat i una antena dipolar. La massa total era de 39,5 kg.[3][4]

L'instrumental científic consistia en un sistema de televisió, un comptador proporcional i una cambra d'ionització per a mesurar els nivells de radiació, un conjunt diafragma-micròfon per a detectar micrometeorits, un magnetòmetre amb sensibilitat de 5 microgauss i diverses resistències variables d'ús intern. La font d'alimentació elèctrica eren unes bateries de níquel-cadmi per a la ignició dels coets, unes bateries de plata per al sistema de televisió i unes bateries de mercuri per a la resta de circuits.[3][4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «In Depth | Pioneer 1». NASA Science: Missions – Pioneer 2. [Consulta: 20 febrer 2021].
  2. ↑ 1958 NASA/USAF Space Probes (ABLE-1) Final Report: Volume 1. Summary. Space Technology Laboratories. 1959-02-18. Arxivat de l'original el 2021-10-19. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «NASA - NSSDCA - Spacecraft - Details». [Consulta: 18 agost 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 1958 NASA/USAF Space Probe (ABLE-1) Final Report: Volume 2. Payload and Experiments. Space Technology Laboratories. 1959-02-18. Arxivat de l'original el 2022-04-12. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Arxiu de missions de la NASA: Pioneer 2 Arxivat 2007-11-11 a Wayback Machine.. (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pioneer 2
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pioneer_2&oldid=32373698»