Vés al contingut

Pantxatantra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Panchatantra)
Infotaula de llibrePantxatantra
(sa) पञ्चतन्त्र Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària, aplec de contes populars i recull de contes Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorvalor desconegut
Vixnu Sharma Modifica el valor a Wikidata
Llenguasànscrit Modifica el valor a Wikidata
Publicacióvalor desconegut
Creacióc. 300 aC
Editorialvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerefaula Modifica el valor a Wikidata
Pàgina de la versió síria del Panchatantra

El Pantxatantra (en sànscrit: पञ्चतन्त्र Pañcatantra, 'Cinc principis') és un recull antic de contes de la literatura sànscrita (~200 dC), d'autor desconegut. Les narracions són en forma de faula on els vicis solen prendre forma d'animal i acostumen a acabar amb una estrofa moral.[1] El llibre ha estat traduït al català.[2] El recull inclou els consells polítics locals de l'Índia antiga però també històries de la tradició oral, dels contes jatakas (ensenyament budistes) i fragments dels upanixads.

Estructura

[modifica]

El llibre s'estructura com un diàleg didàctic entre un savi i els seus deixebles prínceps, on l'objectiu és que aquests aprenguin a governar. Per a les seves lliçons, el savi es val de narracions encastades, on un conte marc inclou diverses faules i poemes amb les seves tesis. L'obra es divideix en cinc parts temàtiques: Divisió dels amics / Obtenció dels amics /Corbs contra òlibes / Perdre allò que s'ha guanyat / Actuar sense examinar les circumstàncies.

Llegat

[modifica]

Les faules del Pantxatantra han perdurat en la tradició hindú però també en la literatura occidental. L'èxit de la versió àrab del Calila i Dimna va permetre que els contes apareguessin en obres com el Llibre de les bèsties o El_Conde_Lucanor entre d'altres.

Referències

[modifica]
  1. «Pantxatantra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pantxatantra, traducció d'Aleix Ruiz Falqués. Martorell: Adesiara, 2019.