Vés al contingut

Pòstum Agripa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPòstum Agripa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Agrippa Postumus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 12 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort14 dC Modifica el valor a Wikidata (24/25 anys)
Pianosa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia julioclàudia i Vipsanii Agrippae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Vipsani Agripa
August Modifica el valor a Wikidata  i Júlia Modifica el valor a Wikidata
GermansGai Agripa
Luci Agripa
Vipsania Marcel·la
Agripina la Major
Vipsània Agripina
Júlia
Tiberillus
Vipsania Marcel·la
Vipsània Atica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
naixement pòstum Modifica el valor a Wikidata

Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August. Va néixer l'any 12 aC i va ser adoptat per August al mateix temps que Tiberi (any 4).

L'any 5 va assumir la toga viril. August, tot i que l'havia adoptat, el va deportar a l'illa de Planàsia a la costa de Còrsega, a causa del seu caràcter salvatge, tot i que no havia comes cap crim. Allí estava sota vigilància dels soldats i August va obtenir un senatusconsultum pel qual el seu desterrament es va confirmar perquè durés de per vida. Les propietats de Pòstum van ser assignades al tresor de l'exèrcit.[1]No és segur, però és possible, com insinua Tàcit,[2] que August visités a Pòstum a l'illa de Planàsia de forma secreta acompanyat de Fabi Màxim, i els dos homes s'haurien reconciliat i August tenia intenció d'alliberar-lo, però Lívia Drusil·la, la dona d'August, ho hauria impedit, ja que volia afavorir la successió al tron del seu fill Tiberi. A la mort d'August, Tiberi va pujar al poder (l'any 14) i va fer matar Pòstum per un centurió, que va entrar a la seva presó i li va clavar l'espasa després d'una llarga lluita, perquè Agripa era un home de gran força corporal. Quant el centurió va anar a l'emperador a informar que havia acomplert l'ordre, Tiberi va negar haver-la donat, i es pensa que va ser Lívia qui en realitat ho havia ordenat.

Quant Agripa ja era mort va arribar a Planàsia un esclau anomenat Clemens, que volia alliberar a Pòstum i portar-lo amb l'exèrcit a Germània. En assabentar-se de la seva mort, els conspirador va decidir aprofitar la seva semblança amb Pòstum, i es va fer passar per l'assassinat. Va desembarcar a Òstia i molts se’l van creure, però aviat va ser detingut per ordre de Tiberi i executat.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 78. 
  2. Tàcit. Annals.I,3