Xot africà
Aparença
(S'ha redirigit des de: Otus senegalensis)
Otus senegalensis | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 42,5 cm |
Nombre de cries | 2,8 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 61914670 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Strigiformes |
Família | Strigidae |
Gènere | Otus |
Espècie | Otus senegalensis Swainson, 1837 |
El Xot africà[1] (Otus senegalensis) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[2][3] Habita sabanes i boscos poc densos de la major part de l'Àfrica subsahariana i sud de la Península Aràbiga. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Taxonomia
[modifica]S'han descrit quatre subespècies:
- O. s. feae / Xot de Pagalu (Salvadori, 1903). Illa Annobón, al Golf de Guinea.
- O. s. nivosus Keith et Twomey, 1968. Sud-est de Kenya.
- O. s. pamelae Bates, 1937. Sud d'Aràbia Saudí, Oman i el Iemen.
- O. s. senegalensis (Swainson, 1837). La major part de lÀfrica subsahariana.
La subespècie pamelae és considerada modernament una espècie de ple dret (Otus pamelae) arran els treballs de Pons et el 2013.[5] La subespècie feae és considerada sovint una espècie: (Otus feae).
Referències
[modifica]- ↑ «Xot africà». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 256. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «African Scops-owl. Otus senegalensis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Jean-Marc Pons, Guy M. Kirwan, Richard F. Porter, Jérôme Fuchs (2013) A reappraisal of the systematic affinities of Socotran, Arabian and East African scops owls (Otus, Strigidae) using a combination of molecular, biometric and acoustic data. Ibis.Volum 155 (518–533)