Llengua tigre
'ቲግሬ tigre, ኻሳ khasa | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 800.000 a Eritrea (cens 1997) |
Parlants nadius | 800.000 |
Autòcton de | Eritrea, Estat de Gedarif i Estat de Kassala |
Estat | Eritrea, Sudan |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques meridionals llengües etiòpiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet amhàric |
Codis | |
ISO 639-2 | tig |
ISO 639-3 | tig |
Glottolog | tigr1270 |
Ethnologue | tig |
ASCL | 9234 |
IETF | tig |
El tigre és una llengua semítica eritrea (amb una petita comunitat tigròfona al nord del Sudan) que conforma, juntament amb el gueez, el tigrinya i el dahalik, la branca de l'etiòpic septentrional.
Sistema consonàntic
[modifica]Labial | Dental | Palatoalveolar/ Palatal |
Velar | Faringal | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Plosiva o Africada |
Sorda | (p) | t | č [ʧ] | k | ʔ | |
Sonora | b | d | ǧ [ʤ] | g | |||
Ejectiva | (p') | t' | č' [ʧ'] | k' | |||
Fricativa | Sorda | f | s | š [ʃ] | (x) | ħ | h |
Sonora | z | ž [ʒ] | ʕ | ||||
Ejectiva | s' | ||||||
Nasal | m | n | |||||
Aproximant | w | l | y [j] | ||||
Ròtica | r |
Sistema vocàlic
[modifica]El tigre presenta un sistema heptavocàlic en què la distinció entre els dos fonemes vocàlics propers a [ɐ] (és a dir, l'anomenada "vocal de primer ordre" i la vocal generalment transcrita com a ä) i el fonema [a] és de caràcter més quantitatiu que no pas qualitatiu ([a] vs [aː]), altrament que en tigrinya o en amhàric.
L'estatus fonològic de /ǝ/ és en tigre, com en altres llengües etiòpiques, discutible i pot ésser considerat no pas un fonema, sinó una mera vocal epentètica condicionada per la necessitat de simplificar grups consonàntics complexos.
Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Baixa | i | ə [ɨ] | u |
Mitjana | e | o | |
Alta | a, ā [aː] |
Bibliografia
[modifica]- Beaton, A.C. i A. Paul (1954) A grammar and vocabulary of the Tigre language (as spoken by the Beni Amer). Khartum: Publications Bureau.
- Elias, D.L. (2005) Tigre of Habab: Short Grammar and Texts from the Rigbat People (Ph.D. dissertation). Harvard University.
- Leslau, W. (1945) Short Grammar of Tigré. Publications of the American Oriental Society, Offprint Series, No. 18. New Haven: American Oriental Society.
- Leslau, W. (1945) "The Verb in Tigré", Journal of the American Oriental Society 65/1, p. 1-26.
- Leslau, W. (1945) "Grammatical Sketches in Tigré (North Ethiopic): Dialect of Mensa", Journal of the American Oriental Society 65/3, p. 164-203.
- Leslau, W. (1948) "Supplementary observations on Tigré grammar", Journal of the American Oriental Society 68/3, p. 127-139.
- Littmann, E. (1897) "Die Pronomina in Tigré", Zeitschrift für Assyriologie 12, p. 188-230, 291-316.
- Littmann, E. (1898) "Das Verbum der Tigre-Sprache", Zeitschrift für Assyrologie 13, p. 133-178; 14, p. 1-102.
- Littmann, E. (1910-15) Publications of the Princeton expedition to Abyssinia (4 volums). Leiden.
- Littmann, E. i M. Höfner (1962) Wörterbuch der Tigrē-Sprache: Tigrē-Deutsch-Englisch. Wiesbaden: Franz Steiner Verlag.
- Nakano, Aki'o i Yoichi Tsuge (1982) A Vocabulary of Beni Amer Dialect of Tigre. Tokyo: Institute for the Study of Languages and Cultures of Asia and Africa.
- Palmer, F.R. (1956) "'Openness' in Tigre: a problem in prosodic statement", Bulletin of the School of Oriental and African Studies 18/3, p. 561-577.
- Palmer, F.R. (1961) "Relative clauses in Tigre", Word 17/1, p. 23-33.
- Palmer, F.R. (1962) The morphology of the Tigre noun. Londres: Oxford University Press.
- Raz, Sh. (1980) "Tigre syntax and Semitic Ethiopian", Bulletin of the School of Oriental and African Studies 43/2, p. 235-250.
- Raz, Sh. (1980) "The morphology of the Tigre verb (Mansaʿ dialect)", Journal of Semitic Studies 25/1, p. 66-84; 25/2, p. 205-238.
- Raz, Sh. (1983) Tigre grammar and texts. Malibu (California): Undena Publications.
- Sundström, R. (1914) "Some Tigre texts", Le Monde Orientale 8, p. 1-15