Llengües mixteques
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Centre de Mèxic (Edomex, Puebla) i sud-est (Guerrero, Oaxaca). |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | mixt1422 |
Les llengües mixteques són una subfamília de les llengües otomang del centre i sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Mèxic, Puebla, Guerrero i Oaxaca. Des del punt de vista lingüístic aquest grup inclou tant al mixteca, com al cuicatec, com al triqui i probablement també l'amuzgo.
Descripció
[modifica]Fonologia
[modifica]El proto-mixteca va ser reconstruït inicialment per Longacre (1957) l'inventari consonàntic reconstruït ve donat per:
| Bilabial | Dental | Palatal | Velar | Labiovelar | Glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | *m | *n | *ñ | |||||||||
| Oclusiva | *t | *d | *k | *g | *kʷ | *gʷ | *ʔ | |||||
| Fricativa | *θ | *x | *xʷ | |||||||||
| Aproximant | *l | *y | *w | |||||||||
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals següents mostren les diferències entre les llengües mixteques i la divergència entre elles:[1][2]
| GLOSA | Llengües mixteques | Triqui | Amuzgo | PROTO- MIXTECA | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Amoltepec | S. Lucía | S. Tlaxiaco | Mixtepec | Metlatónoc | N. Tlaxiaco | Peñasco | Copala | Guerrero | S. Pedro | ||
| 'un' | ĩ ĩ² | |
ɨ3ɨn3 | ĩ ĩ | ĩː | ĩ´ĩ´ | ʔī̃̄ĩ̄ | ʔɔ² | kwi² | nkwi⁵ | |
| 'dos' | uu² | ūː | u3wiʔ4 | ùvì | ùvì | úù | ʔūù | wih¹ | we4 | we¹ | *wi |
| 'tres' | u²ni² | ūnì | u3niʔ4 | ùnì | ùnì | ũ´nĩ̀ | ʔũ̄nĩ̀ | waʔnũh¹ | ndʲeː53 | n¹dʲe³ | *ʔni |
| 'quatre' | ku²mi21 | kṹũ̄ | ku4miʔ4 | kùmǐ | kùmí | kũ´ũ̀ | kũ̄ũ̀ | kɜ̃ʔɜ̃h¹³ | ɲe4kieː53 | ɲe¹nke³ | *kʲũ (?) |
| 'cinc' | ũ²ʔũ² | ũ ̀ʔũ ̀ | uʔ3unʔ4 | ũ ̀ʔũ ̀ | ũ ̀ʔũ ̀ | ũ´ʔũ` | ʔũ̄ʔũ̀ | ʔũʔ¹ | ʔom4 | ʔon¹ | *ʔom |
| 'sis' | i²ɲu² | ìɲù | i4ɲuʔ4 | ìɲù | ìɲù | ĩ´yũ` | ʔĩ̄ɲù | watɜ̃ʔ¹ | yom4 | yon¹ | *ñu (?) |
| 'set' | u²ʦa² | ūhʲà | u3ʃaʔ4 | ùʦà | ùhà | úhà | ʔūxɑ̀ | ʧih² | ntʲ4kieːʔ3 | n¹tʲkeʔ³ | *kʲaʔ (?) |
| 'vuit' | u²ɲa² | ūná | u4naʔ4 | ùnà | ùnà | ũ´nã̀ | ʔũ̄nɑ̃̀ | tũh² | ɲẽː52 | n¹ɲe³ | *ña |
| 'nou' | ĩ¹ĩ¹ | ɨ4ɨnʔ4 | ĩ `ĩ ` | ĩ ĩ` | ĩ´ĩ` | ʔĩ̄ì | ũː² | ɲʲẽː52 | n¹ɲhe³ | ʔɨ̃ | |
| 'deu' | u²ʦi² | ūhì | u4xiʔ4 | ùʦì | ùhì | úʃì | ʔūʂì | ʧiʔ² | ki4 | nki¹ | *ki |
En la taula anterior els nombres denoten tons, un nombre solament és un to de nivell i dos nombres junts un to de contorn (els nivells van del més alt "1" al més sota "3" o "4"). Per a les llengües mixteques també s'han emprat diacrítics sobre les vocals per marcar els tons. En general la taula usa l'Alfabet Fonètic Internacional com a transcripció amb dues excepcions: /y/ = AFI //j/ i /ñ/ = AFI //ɲ/.
Referències
[modifica]- ↑ «Oto-Manguean numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 14 desembre 2013].
- ↑ Otomanguean numerals (Metaverse)
Bibliografia
[modifica]- Daniel Silverman (1993): "Labiality in Mixtecan - A Unified Treatment" Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- Longacre R E (1957). Proto-Mixtecan, Indiana University Research Center in Anthropology, Folklore, and Linguistics No. 5. Bloomington: Indiana University Press.