Liberalisme clàssic
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Chlodovec hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 22/11/24. |
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern. La filosofia va sorgir com una resposta a la Revolució Industrial i la urbanització al segle xix a Europa i els Estats Units.[1] Defensa les llibertats civils amb un govern limitat sota l'imperi de la llei, els drets de propietat privada, i la creença en el laissez-faire del liberalisme econòmic.[2][3][4] El liberalisme clàssic es basa en idees que ja havien sorgit a finals del segle xviii, incloent idees d'Adam Smith, John Locke, Jean-Baptiste Say, Thomas Malthus, i David Ricardo. Es va basar en una comprensió psicològica de la llibertat individual, el dret natural, l'utilitarisme, i la creença en el progrés.[5]
El liberalisme clàssic trencava amb els seus predecessors ideològics en la idea que es basava en la idea de la llibertat i responsabilitiat individuals, enlloc del privilegi o la tradició. Al segle xix va esdevenir la ideologia dominant al món occidental, éssent considerada gairebé sentit comú. Els liberals clàssics de l'època inicialment eren partidaris de la igualtat legal entre homes amb propietat però posteriorment van oposar-se a la discriminació legal i defensar la igualtat universal de drets.[6]
Al segle xx, els liberals es van dividir en diversos temes, i en els Estats Units en particular, va créixer una distinció entre els liberals clàssics i liberals socials. La distinció bàsica entre els dos es que mentre els liberalisme clàssic va retenir una definició «negativa» de la llibertat (basant llibertat en la possibilitat d'acció) el socioliberalisme va adoptar una definició «positiva» de la llibertat (basant llibertat en la capacitat d'acció), cosa que va dur aquestes dos tendències a posicionaments econòmics i polítics diferents.[7]
Crítics del liberalisme clàssic han argumentat que aquesta filosofia política ignora el context en el qual els individus prenen decisions i el potencial de la coerció no-governamental, és incapaç d'establir mecanismes vinculants de resolució de conflictes sense caure en la contradicció i promou societats injustes.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Hamowy, 2008, p. xxix.
- ↑ Hudelson, 1999, p. 37–38.
- ↑ Dickerson, Flanagan i O'Neill, 2009, p. 129.
- ↑ Bronfenbrenner, 1955.
- ↑ Hudelson, 1999, p. 37.
- ↑ Millard i Vézina, 2023.
- ↑ Robinson, 2024, p. 156.
- ↑ Seidman, 2018.
Bibliografia
[modifica]- Bronfenbrenner, Martin «Two Concepts of Economic Freedom». Ethics, 65, 3, 1955, pàg. 157–170. DOI: 10.1086/290998. JSTOR: 2378928.
- Dickerson, M. O.; Flanagan, Thomas; O'Neill, Brenda. An Introduction to Government and Politics: A Conceptual Approach (en anglès). Nelson Education, 2009. ISBN 0176500421.
- Hamowy, Ronald. The Encyclopedia of Libertarianism (en anglès). SAGE i Cato Institute, 2008. ISBN 1412965802.
- Hudelson, Richard. Modern Political Philosophy (en anglès). Nova York: M. E. Sharpe, 1999. ISBN 0-7656-0021-8.
- Millard, Gregory; Vézina, Valérie. «Classical Liberalism». A: Vézina, Valérie; Taylor, Alexandra. Political Ideologies and Worldviews: An Introduction (en anglès). 2a edició. Kwantlen Polytechnic University, 2023, p. 50-51. ISBN 978-1-989864-76-0.
- Robinson, Paul «Classical Liberalism in Russia». Econ Journal Watch, 21, 1, 2024, pàg. 156-180.
- Seidman, Louis Michael. «Seven Problems for Classical Liberals». A: M. Todd Henderson. The Cambridge Handbook of Classical Liberal Thought (en anglès). Cambridge University Press, 2018, p. 270-278. ISBN 9781108242226.
