Vés al contingut

Learco Guerra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLearco Guerra
Imatge
Biografia
NaixementLearco Guerra
14 d'octubre de 1902
Bagnolo San Vito (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 de febrer de 1963(1963-02-07) (als 60 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementeri de la Villetta Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsLa locomotora humana
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
Ocupacióciclista, director esportiu Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1928. Maino-Dunlop
1929-1934. Maino-Clement
1935. Maino-Girardengo
1936-1939. Legnano
1940. Dei i Legnano
1941-1943. Dei
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesMaillot rosa Giro d'Itàlia (1934)
26 etapes al Giro d'Itàlia
8 etapes al Tour de França
Curses d'un diaMaillot arc iris Campió del Món de Ciclisme (1931)
Campió d'Itàlia Campió d'Itàlia en ruta (1930 a 1934)
Milà-San Remo (1933)
Volta a Llombardia (1934)
Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
Argent Lieja 1930 ruta
Or Copenhaguen 1931 ruta
Argent Leipzig 1934 ruta

Learco Guerra (San Nicolò Po, Bagnolo San Vito, 14 d'octubre de 1902 - Milà, 7 de febrer de 1963) fou un ciclista italià, professional entre 1929 i 1943,[1] en els que aconseguí més de 80 victòries.[2][3] Amb una forma física imponent fou anomenat la locomotora humana. Sempre somrient, va saber conquerir el cor de la gent i es va fer molt popular.[4]

Learco Guerra va debutar als 26 anys, una edat tardana, però això no va impedir que aconseguís un gran palmarès. Va guanyar el Campionat del Món de ciclisme el 1931, la Milà-San Remo el 1933 i el Giro d'Itàlia el 1934. Va ser el primer ciclista a dur la maglia rosa del Giro d'Itàlia en guanyar la primera etapa de l'edició de 1931, any en què aquest mallot s'instaurà. En aquesta cursa guanyà un total de 26 etapes, deu d'elles el 1934.[4] Disputà dues edicions del Tour de França, ambdues finalitzades en segona posició, i amb un total de vuit victòries d'etapa.[4]

Una vegada penjà la bicicleta es convertí en director esportiu. Sota les seves ordres va tenir, entre molts d'altres, a Hugo Koblet i Charly Gaul.[4]

Afectat per la malaltia de Parkinson, va morir a Milà el 1963.[4]

El 7 de maig de 2015 es va inaugurar el Passeig de la Fama de l'Esport italià al Parc Olímpic del Foro Italico de Roma. Cent fitxes registren cronològicament els noms dels atletes més representatius de la història de l'esport italià. Una d'aquestes fitxes li fou dedicada.[5]

Palmarès

[modifica]

Resultats al Giro d'Itàlia

[modifica]
  • 1929. 24è a la classificació general
  • 1930. 9è a la classificació general i vencedor de 2 etapes
  • 1931. Abandona (9a etapa) i vencedor de 4 etapes
  • 1932. 4t a la classificació general i vencedor de 6 etapes
  • 1933. Abandona (6a etapa) i vencedor de 3 etapes
  • 1934. Mallot rosa 1r a la classificació general i vencedor de 10 etapes
  • 1935. 4t a la classificació general i vencedor de 5 etapes
  • 1936. Abandona (13a etapa)
  • 1937. Abandona (9a etapa) i vencedor d'una etapa

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 1930. 2n a la classificació general i vencedor de 3 etapes
  • 1933. 2n a la classificació general i vencedor de 5 etapes

Referències

[modifica]
  1. «GUERRA Learco». [Consulta: 14 novembre 2024].
  2. «Palmarès de Learco Guerra (Ita)». [Consulta: 14 novembre 2024].
  3. Angelo De Lorenzi. Editore Ediciclo. Il collezionismo nel mondo della bicicletta, 1999, p. 128-130. ISBN 978-88-85318-33-5. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Learco GUERRA» (en italià). [Consulta: 14 novembre 2024].
  5. «Inaugurata la Walk of Fame: 100 targhe per celebrare le leggende dello sport italiano». [Consulta: 14 novembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Palmarès de Learco Guerra (francès)
  • Palmarès i biografia de Learco Guerra (italià)