Ladislau IV de Polònia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg)
Ladislau IV de Polònia (polonès: Władysław IV Waza) (Łobzów, 9 de juny de 1595 - Merkinė, 20 de maig de 1648) fou rei de Polònia. Fill de Segimon III i d'Anna d'Habsburg. Tsar de Rússia (1611 - 1613) i rei de la mancomunitat polonesa-lituana (1632 - 1648), i legalment, però no de forma efectiva, rei de Suècia fins a 1648.
El 1610, amb 15 anys, va ser elegit pels boiars com Tsar de Rússia com Ladislau I, durant els disturbis que van seguir a la mort de Borís Godunov. La seva elecció va ser part de la intenció del seu pare Segimon III de conquerir el conjunt de Rússia i convertir al catolicisme al seu poble. No obstant això, no va poder mai Ladislau regnar a Rússia, perquè els seus seguidors eren provisionals i depenia de la política interna, entre les fluctuacions dels boiars. Es va acontentar a portar el títol, sense poder, fins a 1634. El 1613, Miquel I de Rússia, fundador de la dinastia Romanov és elegit per la Sobor zemské (assemblea representativa).
Va portar a terme dues expedicions sobre Moscou (1612 i 1617-1618). Durant la Primera Guerra del Nord va lluitar contra els russos als que va obligar a signar la pau de Polanov el 1634, en què va obtenir els territoris de Daugava i el Dnièper. Va tractar de conciliar els protestants i catòlics en el simposi a Toruń, va derrotar els moscovites transformat la pau de Déoulino, negociada pel seu pare, en pau perpètua, i va aconseguir la consolidació de la posició de Polònia en el Mar Bàltic després de la conclusió de treva amb Suècia. Va morir mentre els cosacs d'Ucraïna començaven a revoltar-se contra els senyors polonesos.
Es va casar amb la seva cosina germana Cecília Renata d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran II i de Maria Anna de Baviera. Aquest matrimoni no va tenir descendència, i en segones núpcies es va casar amb Maria Lluïsa de Gonzaga, Princesa de Màntua i de Nevers, de la qual tampoc va tenir successió.
