Vés al contingut

Renaixement (partit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La República en Marxa)
Infotaula d'organitzacióRenaixement
(fr) Renaissance Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtRE Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Indústriaactivitats d'organitzacions polítiques Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocioliberalisme
europeisme
reformisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme
centreesquerra
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació declarada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 abril 2016
FundadorEmmanuel Macron Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres407.852 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (2017–)
PresidènciaStéphane Séjourné Modifica el valor a Wikidata
Afiliació nacionalJunts
Grup al Parlament EuropeuRenovar Europa
Diputats
153 / 577
Senadors
23 / 348
Eurodiputats
7 / 79
Denominació anterior
En marche ! (2016–2017)
La République en marche ! (2017–2022)
Renaissance (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webparti-renaissance.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Renaissance X: Renaissance Instagram: renaissance Telegram: enmarchefr LinkedIn: en-marche Snapchat: enmarchefr Youtube: UCJw8np695wqWOaKVhFjkRyg Flickr: enmarchefr GitHub: EnMarche Modifica el valor a Wikidata

Renaixement (en francés: Renaissance, RE),[1] és un partit polític liberal i centrista francès, inicialment conegut com En marxa!,[2] i posteriorment La República en marxa![3], abans d'adoptar el seu nom actual.

Història

[modifica]

El partit va ser creat el 6 d'abril del 2016 per Emmanuel Macron, exministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals, que després va ser escollit president a les eleccions presidencials franceses de 2017.[4][5][6] Presentat com un partit proeuropeu,[7] Macron considera RE com un moviment progressista,[8] que uneix tant l'esquerra com la dreta. Després de les eleccions presidencials d'aquell any, el partit va presentar candidats a les eleccions legislatives franceses de 2017, incloent dissidents del Partit Socialista (PS) i Republicans (LR), així com partits menors. Va obtenir la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, assegurant-se 308 escons.

RE accepta la globalització i vol "modernitzar i moralitzar" la política francesa.[9] El moviment generalment accepta membres d'altres partits a un ritme més elevat que altres partits polítics de França, i no imposa cap quota als membres que es vulguin unir. El partit és membre de Renew Europe, el grup parlamentari europeu, des del juny de 2019.

El 16 de maig de 2022 Emmanuel Macron va nomenar Élisabeth Borne com a primera ministra de França després de la renúncia de Jean Castex, la segona dona que accedeix al càrrec.[10] Borne va liderar la coalició centrista Ensemble, que consistí en tres partits: Renaixement, el Moviment Demòcrata (MoDem) i Horitzons a les eleccions legislatives franceses de 2022 el juny que van donar lloc a un parlament en el que la coalició governant es va reduir a 251 escons de 346 tot i ser el bloc més gran del Parlament, però 38 per a la majoria absoluta. Incapaç de negociar cap acord amb els partits de l'oposició per formar una administració majoritària estable, Borne va formar oficialment un govern minoritari el juliol de 2022, que va viure tres mocions de censura a l'octubre.[11] El 8 de gener de 2024 va presentar la seva renúncia com a primera ministra,[12] i Gabriel Attal fou nomenat Primer Ministre.[13]

L'ascens de Reagrupament Nacional a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 va provocar que el President Macron dissolgués l'Assemblea Nacional convocant eleccions legislatives anticipades,[14] en les que la coalició presidencial va incloure Renaixement, Horitzons, MoDem i Unió dels Demòcrates i Independents (UDI).[15] Després del fracàs de Renaixement a les eleccions legislatives franceses de 2024, Gabriel Attal va anunciar la seva renúncia el dilluns 8 de juliol.[16]

Símbols

[modifica]

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions presidencials

[modifica]
President de la República Francesa
Any Candidat 1a volta 2a volta Resultat
Vots % Pos. Vots % Pos.
2017 E. Macron 8,656,346 24.01 Augment 1r 20,743,128 66.10 Augment 1r Victòria
2022 9,783,058 27.85 = 18,768,639 58.55 = Victòria

Eleccions legislatives

[modifica]
Assemblea Nacional
Any Lider 1a volta 2a volta Escons +/− Pos. Govern
Vots % Vots %
2017 R. Ferrand 6,391,269 28.21 7,826,245 43.06
308 / 577
Augment 308 1r Majoria
2022 S. Guerini 5,857,364 25.71 8,003,240 38.57
133 / 577
Disminució 175 1r Minoria
2024 S. Séjourné 6,820,446 21.28 6,691,619 24.53
102 / 577
Disminució 31 2n Per determinar

Parlament Europeu

[modifica]
Parlament Europeu
Any Lider Vots % Pos. Escons de la coalició +/- Escons del partit +/−
2019 N. Loiseau 5,079,015 22.42 2n
23 / 79
Augment23
11 / 79
Augment11

Referències

[modifica]
  1. «Renaixement». [Consulta: 13 maig 2023].
  2. Chrisafis, Angelique «Emmanuel Macron: the French outsider who would be president» (en anglès). The Guardian, 17-02-2017. ISSN: 0261-3077.
  3. Rubin, Alissa J. «Macron Decisively Defeats Le Pen in French Presidential Race» (en anglès). The New York Times, 07-05-2017. ISSN: 0362-4331.
  4. «Marianne - La démonstration de force du social-libéral Emmanuel Macron - Samedi 10 décembre 2016». Arxivat de l'original el 2017-01-13. [Consulta: 21 abril 2017].
  5. «France's Macron joins presidential race to 'unblock France'». BBC News.
  6. «France's Macron shapes his party for 2017 election and beyond». Firstpost.
  7. «A Berlin, Macron veut « restaurer la confiance avec les Allemands en faisant des réformes sérieuses »» (en francès). Le Monde.fr, 10-01-2017.
  8. Le Monde - 20/08/2016 - Par Patrick Roger - Macron précise son projet « progressiste » pour 2017
  9. «Emmanuel Macron and the building of a new liberal-centrist movement», 06-02-2017. [Consulta: 9 octubre 2023].
  10. «Macron nomena Elisabeth Borne primera ministra francesa». Vilaweb, 16-05-2022 [Consulta: 17 maig 2022].
  11. Riera Guitart, Quim. «El govern francès salva dues mocions de censura però evidencia la seva debilitat». El Nacional, 24-10-2022. [Consulta: 29 juny 2024].
  12. «Elisabeth Borne presenta la renúncia com a primera ministra». Vilaweb, 08-01-2024. [Consulta: 8 gener 2024].
  13. «Jove, amb carisma, antic socialista, dur i homosexual: qui és Gabriel Attal, el nou primer ministre de França?». vilaweb. [Consulta: 9 gener 2024].
  14. «Macron convoca legislatives a França després de la victòria de Le Pen a les europees». Nació, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  15. «Législatives 2024: la majorité sous la bannière «Ensemble pour la République»» (en francès). Europe 1, 13-06-2024. [Consulta: 2 setembre 2024].
  16. Kerkour, Tom. «Législatives: Gabriel Attal annonce qu'il remettra sa démission "demain matin" à Emmanuel Macron» (en francès). BFM Radio, 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc web oficial (francès)