Julio Puyol y Alonso

Julio Puyol y Alonso

Biografia
Naixement	15 juny 1865 Lleó (Espanya)
Mort	15 juny 1937 (72 anys) Madrid
Causa de mort	crisi nerviosa
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Ideologia	Spanish progressive liberalism (en)
Formació	Universitat de Madrid
Es coneix per	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Ocupació	Historiador, jurista i crític literari
Membre de	Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Julio Puyol y Alonso (Lleó, 15 de juny de 1865 - Madrid, 15 de juny de 1937), historiador, jurista i crític literari espanyol.

Biografia

Va estudiar lleis a Madrid i en 1889 es va llicenciar amb excel·lent i premi extraordinari. En 1892 era secretari primer de la Secció de Ciències Morales i Polítiques de l'Ateneo de Madrid. La seva primera publicació va ser La vida política en España (1892). Va contreure matrimoni a Madrid amb Luisa Bustelo Rivas el 23 de novembre de 1896; era filla natural d'un milionari indià i d'una mare que es va suïcidar tirant-se amb ella en braços al carrer; la nena va aconseguir salvar-se i posteriorment fou reconeguda. Julio Puyol va tenir dos fills, nena i nen, va enviduar i no va tornar a casar-se. Va ser amic del general Marvà, que va ser president de l'Institut Nacional de Previsió i amb certes inquietuds socials; del pensador Gumersindo de Azcárate (lleonès com ell, jurisconsulo, polític, escriptor, president de l'Institut de Reformes Socials i de l'Ateneo de Madrid) i de Benigno Vega-Inclán, marquès de Vega-Inclán.

Puyol va compondre el primer comentari a la Ley sobre los accidentes del trabajo del 30 de gener de 1900, i va ocupar un lloc important en l'Institut de Reformes Socials, per al que va elaborar Informes sobre les Mines de Biscaia i la Fàbrica i obrers de Mieres. Va participar activament en la creació de l'Institut Nacional de Previsió. Va ocupar un alt càrrec en el Ministeri del Treball d'Espanya; Largo Caballero li va oferir ser ministre en diverses ocasions, però va refusar perquè no li seduïa la provisionalitat i inseguretat dels càrrecs polítics. Va començar a col·laborar en la Revue Hispanique de Raymond Foulché-Delbosc el 1904, publicant la Carta puebla d'El Espinar, Segòvia. Es va fer amic del gran filòleg Adolfo Bonilla y San Martín, amb qui va compondre a mig fer una novel·la. El 1906 és nomenat corresponent de la Hispanic Society of America i el 1914 membre de la Reial Acadèmia de la Història i el 1918 de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Políticament liberal, entre octubre i novembre de l'any 1934 va participar en unes importants sessions de debat de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques sobre El nacional-socialismo alemán, pioneres a Espanya sobre el tema. En els Anales d'aquesta Acadèmia de 1935 poden seguir-se les transcripcions d'aquests debats. La Guerra Civil Espanyola li va enxampar malalt a Madrid, i la seva casa estava en les proximitats de la Caserna de la Montaña, exposada a les bales. Va morir el 1937 i està enterrat al Cementiri de l'Almudena de Madrid

Va editar la Crónica de España de Lucas de Tuy i va compondre documentats i crítics estudis, com Los orígenes del reino de león, Las hermandades de castilla y León, El abadengo de Sahagún, Los cronistas de Enrique IV (1921) i La conspiración de Espoz y Mina. Va contribuir a més al coneixement d'alguns temes de literatura medieval amb la seva reconstrucció de la Gesta de Sancho II de Castilla (1911) i el seu estudi de la Crónica particular del Cid (1911). També publicà va publicar treballs sobre l'Arxipreste d'Hita i Cervantes i una edició crítica molt valuosa de La Pícara Justina (1912). Entre els seus treballs bibliogràfics destaca el que va escriure en col·laboració amb Isabel, l'esposa del difunt hispanista Raymond Foulché-Delbosc, Bibliografía de Raymond Foulché-Delbosc; acull 454 referències, entre diferents edicions d'una mateixa obra, articles, bibliografies, treballs originals i edicions de textos.

Obres

• La Reina Apócrifa (Historia que parece cuento), de 1924
• El Vandalismo en una Catedral (1926)
• Monasterio de Guadalupe (1927)
• Monasterio de Carracedo (1928)
• "De la supervivencia de una idea primitiva sobre el alma y la muerte", en Anales de la Academia de Ciencia Morales y Políticas, 1934
• Orígenes del Reino de León y de sus instituciones políticas
• La abadía de San Pedro de Montes
• Las hermandades de Castilla y León: estudio histórico: seguido de las ordenanzas de Castronuño
• "Glosario de algunos vocablos usados en León". RHI, Vol. 15, 1906.
• "Las crónicas anónimas de Sahagún" (1920), en el BRAH, tomo 76, pp. 7–26, pp. 111–122, pp. 242-257, pp. 339–356, pp. 395–419, pp. 512–519 y tomo 77, pp. 51–59 y pp. 151–192.
• "La conspiración de Espoz y Mina (1824-1830): Con noticias y documentos hasta ahora inéditos
• Lucas de Tuy, Crónica de España, edición de Julio Puyol.
• El abadengo de Sahagún
• Los cronistas de Enrique IV (1921)
• Gesta de Sancho II de Castilla, edición de Julio Puyol (1911)
• La Pícara Justina, edición crítica de Julio Puyol (1912).
• Con Isabel Foulché-Delbosc, Bibliografía de Raymond Foulché-Delbosc

Enllaços externs

• Portal consagrado a la memoria de Julio Puyol
• Obres de Julio Puyol a la Biblioteca Virtual Cervantes.

Premis i fites
Precedit per: Camilo García de Polavieja y del Castillo	Reial Acadèmia de la Història Medalla 34 1914 - 1937	Succeït per: José Antonio de Sangróniz y Castro
Precedit per: José Ortega y Gasset	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 20 1918-1937	Succeït per: José María Yanguas y Messía