Josep Erasme de Janer i de Gironella
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José Erasmo de Janer y de Gironella 1833 Barcelona |
Mort | 16 març 1911 (77/78 anys) Barcelona |
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
Activitat | |
Ocupació | polític, empresari, advocat |
Partit | Comunió Tradicionalista |
Família | |
Fills | Àngels Janer i Milà de la Roca, Ignasi de Janer i Milà de la Roca |
Pare | Erasme de Janer i de Gònima |
Josep Erasme de Janer i de Gironella (Barcelona, 1833 - Barcelona, 16 de març de 1911[1]) fou un empresari i polític català.
Era fill de l'industrial Erasme de Janer i de Gònima, alcalde de Barcelona el 1846. Tenia importants possessions al Raval de Barcelona i a l'actual barri d'Horta. El 1862 es casà amb Maria dels Dolors Milà de la Roca i Vilaseca, amb qui va tenir Ignasi de Janer i Milà de la Roca i Maria dels Àngels de Janer i Milà de la Roca.[2][3]
Fou membre de la Junta de Govern de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i regidor de l'ajuntament de Barcelona nomenat en 1879. Tanmateix, no va mostrar gaire interès pels afers de la fàbrica familiar i dedicà la major part de la seva fortuna a la causa del carlisme, cosa que li va provocar nombroses persecucions.[4] Fou cap provincial de Comunió Tradicionalista, succeint Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, fins al 1909. El 1894 presidí l'Associació de Catòlics, donant suport la pastoral del cardenal Salvador Casañas i Pagès contra el Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908.[5] Va vendre la casa familiar a Joan i Josep Bertrand i Salses.
Referències
[modifica]- ↑ «Edición del viernes, 17 marzo 1911, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ «Registre del casament al Registre Civil de Barcelona» (en castellà). FamilySearch, 25-02-1862. [Consulta: 14 juny 2016].
- ↑ «Josep Erasme de Janer i de Gironella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Josep Erasme de Janer i Gironella (1833-1911)
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.179. ISBN 978-84-9850-461-3.