José María Lamamié de Clairac
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 agost 1887 Salamanca (Espanya) |
| Mort | 27 abril 1956 (68 anys) Salamanca (Espanya) |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Comunió Tradicionalista 22 febrer 1936 – 2 abril 1936 – Filiberto Villalobos González → Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Salamanca | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Comunió Tradicionalista 26 novembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Salamanca | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
| 10 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Salamanca | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Partit Integrista Comunió Tradicionalista |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | José María Lamamié de Clairac y Alonso |
| Pare | Juan Lamamié de Clairac y Trespalacios |
| Parents | Jaime Chicharro Sánchez-Guió, cunyat |
José María Lamamié de Clairac y de la Colina (Salamanca, Regió Lleonesa, 16 d'agost de 1887 - Salamanca 27 d'abril de 1956) va ser un polític espanyol, advocat, terratinent a Salamanca, catòlic de dretes, carlista i diputat tradicionalista durant la Segona República espanyola.
Biografia
[modifica]Era fill de Juan Lamamié de Clairac y Trespalacios, membre del Partit Integrista i diputat a Corts per Salamanca l'any 1907.[1] Estudià amb els jesuïtes de Valladolid i continuà els seus estudis a Salamanca i Madrid. El 1908 fou un dels membres fundadors de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes (ACNdeP). El 1912 la seva germana es casà amb Jaime Chicharro Sánchez-Guió, futur diputat tradicionalista per Nules.
Va lligar la seva causa a la del catolicisme agrari, i fou president de la Federació Catòlica Agrària de Salamanca i de la Unió Catòlica Agrària Castellano-Lleonesa. Des de 1921 va formar part del directori de la Confederació Nacional Catòlica Agrària (CNCA).[2] Inicialment va donar suport la dictadura de Primo de Rivera.[3] El 1930 va fundar el partit Acción Castellana, de caràcter catòlic agrari, autoritari i conservador davant 2.500 persones a Macotera.[4] Va aconseguir el suport d'alguns carlins com Jaime del Burgo Torres. El seu grup era favorable a la reforma social i l limitació de la riquesa a l'egoisme feudal dels odiosos grans terratinents.[5]
Fou elegit diputat per la província de Salamanca a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936.[6] Quan el govern republicà va aprovar la reforma agrària va incitar als terratinents a no pagar impostos i no sembrar les terres.[7] I el 30 de gener de 1933, en una reunió en el Cinema Monumental de Madrid, va denunciar la Llei de Congregacions per considerar-la una trama satànica de maçons per a destruir l'Església Catòlica.[8]
De novembre de 1934 a març de 1935 el ministre d'Agricultura de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) Manuel Giménez Fernández va portar al Parlament una sèrie d'iniciatives destinades a millorar les condicions del camp espanyol. Aquestes propostes van provocar un agre debat per part de diversos diputats en les Corts i entre els més vehements opositors a Giménez Fernández estava José María Lamamié de Clairac.[9]
Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 va mantenir contactes amb José Calvo Sotelo i la CEDA per formar un gran bloc de dretes. Va col·laborar activament en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i intentà convèncer Emilio Mola que un cop triomfessin es comprometés a restaurar la monarquia. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Pamplona, on formaria part de la Junta de Guerra Carlista. El 1937 fou enviat per aquesta a Burgos, on es va oposar al Decret d'Unificació i donà suport Francesc Xavier de Borbó i Parma com a aspirant a la regència. L'abril de 1937, però, és apartat del càrrec i abandona la política activa.[10] Un fill seu, José María Lamamié de Clairac y Alonso, va morir al front el 1937.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Ricardo Robledo Hernández, Jaume Claret Miranda, Esta salvaje pesadilla: Salamanca en la Guerra Civil Española, Barcelona, Crítica, 2007
- ↑ Mary Vincent, Catholicism in the Second Spanish Republic p.126, Gil Robles, La fe a través de mi vida
- ↑ Shlomo Ben-Ami, Fascism from Above: The Dictatorship of Primo de Rivera in Spain, 1923-30 Oxford 1983
- ↑ Mary Vincent, Catholicism in the Second Spanish Republic, p.138
- ↑ Martin Blinkhorn, Carlism and Crisis in Spain, Cambridge 2008, pp. 172-173
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Preston, p.37-38.
- ↑ Preston, p.71.
- ↑ Preston, p.145.
- ↑ J.M. Lamamié De Clairac (1887-1956) a guerracivilaldia.blogspot
- ↑ N'hi ha un relat a Ignacio Lamamié de Clairac, Recuerdos de la guerra: España 1936-1939: vividos y relatados por los autores, México DF, 1991, pág. 155 i ss.