Vés al contingut

John Wilkins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Wilkins

Retrat de Wilkins atribuït a John Greenhill (ca. 1670). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1614 Modifica el valor a Wikidata
Fawsley, Northamptonshire (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1672 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Londres (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Lawrence Jewry 51° 30′ 55″ N, 0° 05′ 33″ O / 51.51519°N,0.0925°O / 51.51519; -0.0925 Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Chester
1668 – 1672
← George HallJohn Pearson →
Secretari de la Royal Society
1663 –
Vicari St Lawrence Jewry
1662 – 1668
Master Trinity College
1659 – 1660
← John ArrowsmithHenry Ferne →
Warden Wadham College
1648 – 1659 – Walter Blandford → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalen College (1627–1631) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de la ciència, lexicografia, criptografia, matemàtiques, teologia i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócientífic, teòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1660–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRobina Cromwell (1656–) Modifica el valor a Wikidata
GermansWalter Pope Modifica el valor a Wikidata
ParentsOliver Cromwell, cunyat
John Dod, avi matern Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 176673403 Project Gutenberg: 8467 Modifica el valor a Wikidata


John Wilkins (Fawsley, Northamptonshire, 14 de febrer de 1614 - Londres, 19 de novembre de 1672) va ser pastor protestant i autor de diversos treballs científics. Va ser fundador i primer secretari de la Royal Society el 1660 i Bisbe de Chester des de 1668 fins a la seva mort. La seva obra més coneguda és An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language. Wilkins és l'única persona que ha estat director d'un college a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d'Oxford.[1]

Wilkins va viure en un període de gran controvèrsia política i religiosa, tot i que va aconseguir mantenir bones relacions de treball amb homes de tota tendència política. Va ser clau per establir l'Església d'Anglaterra en el camí cap a la comprensió de tantes sectes com fos possible, "i la tolerància de la resta".

Biografia

[modifica]

Probablement va néixer a Canons Ashby, Northamptonshire, encara que algunes fonts diuen que a Fawsley; el seu pare Walter Wilkins (mort el 1623) era un orfebre i la seva mare Jane Dod era filla de John Dod, un conegut purità no-conformista.[2] La seva mare es va tornar a casar amb Francis Pope, i el seu fill, Walter Pope va esdevenir el seu germanastre.[3]

Wilkins fou educat des de la mort del seu pare el 1623 a l'escola que regentava Edward Sylvester a Oxford. El 1627 va començar els seus estudis al New Inn Hall de la universitat d'Oxford però aviat es va traslladar al Magdalen Hall de la mateixa universitat, en el qual el seu tutor va ser John Tombes, i es va graduar amb una llicenciatura el 1631 i un màster el 1634.[4]

Un cop ordenat sacerdot el 1637, Wilkins va ser vicari del seu poble natal, Fawsley, però ràpidament va renunciar per convertir-se en capellà de Lord Saye and Sele, Lord Berkeley, i del príncep Carles I Lluís, elector palatí nebot del rei Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia.[5]

El 1641 publicà un tractat anònim Mercury, or The Secret and Swift Messenger, el primer treball sobre criptografia en llengua anglesa, després d'haver publicat dues obres divulgatives de la nova astronomia.[6]

El 1648 fou nomenat director del Wadham College, Oxford,[7] on va ser professor, entre d'altres, de William Neile. Sota la seva direcció el College prosperà enormement, perquè, tot i ser seguidor d'Oliver Cromwell, es va mantenir en contacte amb els nobles més cultivats que varen deixar la formació dels seus fills al seu càrrec. El 1656 es va casar amb Robina Cromwell,[8] germana d'Oliver Cromwell. El 1659, poc abans de morir, Oliver Cromwell el va nomenar Master del Trinity College de la universitat de Cambridge,[9] nomenament que va ser confirmat pel seu successor com a Lord Protector Richard Cromwell.

Va durar només onze mesos en el càrrec, ja que durant la Restauració anglesa de 1660, les noves autoritats el destituïren.[10] Aviat va recuperar el favor reial, essent nomenat vicari el 1662 i Bisbe de Chester el 1668.[11]

Amb una gran vocació científica, va ser el fundador, i primer secretari, de la Royal Society, juntament amb Henry Oldenburg.[12] El 1668 publicà Essay towards a Real Character and a Philosophical Language, on intentà crear un llenguatge universal per a reemplaçar el llatí com a eina de comunicació per a estudiants i filòsofs.[13] Aquell mateix any presentà la idea de racionalitzar el sistema de mesura, idea que va ser desestimada, tot i que retrospectivament es considera el primer pas per al sistema mètric decimal.

Va morir a l'edat de 58 anys de les complicacions d'un càlcul renal,[14] probablement afavorit per les medicines utilitzades durant el tractament.

Mathematicall magick, 1691

Obres notables

[modifica]
  • The Discovery of a World in the Moone (1638).[15]
  • A Discourse Concerning a New Planet (1640).
  • Mercury, or the Secret and Swift Messenger (1641, publicat anònimament, el primer tractat anglès de criptologia).
  • Ecclesiastes (1646).
  • Mathematical Magick (1648).[16]
  • A Discourse Concerning the Beauty of Providence (1649).
  • A discourse concerning the gift of prayer: shewing what it is, wherein it consists and how far it is attainable by industry (1651).
  • Vindiciae academiarum (1654, amb Seth Ward).
  • An Essay towards a Real Character and a Philosophical Language (Londres, 1668, en el que proposa un nou llenguatge universal per a l'ús de la filosofia natural, o ciència).
  • Of the Principle and Duties of Natural Religion (Londres, 1675), publicat de forma pòstuma.[17]

Referències

[modifica]
  1. Davies, 2004, p. 93.
  2. Davies, 2004, p. 94.
  3. Wright Henderson, 2018, p. 6.
  4. Poole, 2017, p. 5-6.
  5. Subbiondo, 1992, p. 9.
  6. Shapiro, 1969, p. 30-31.
  7. Wright Henderson, 2018, p. Cap. III.
  8. Poole, 2017, p. 38.
  9. Subbiondo, 1992, p. 21.
  10. Subbiondo, 1992, p. 71.
  11. Poole, 2017, p. 95-96.
  12. Poole, 2017, p. 47-48.
  13. Subbiondo, 1992, p. 169 i ss.
  14. Subbiondo, 1992, p. 58.
  15. Van Dyck i Vermeir, 2014, p. 466 i ss.
  16. Van Dyck i Vermeir, 2014, p. 467-469.
  17. Poole, 2017, p. 122.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Wilkins» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Westfall, Richard S. «Wilkins, John» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 16 setembre 2024].
  • Henry, John. «Wilkins, John» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 16 setembre 2024].