Vés al contingut

Jean-Pierre Jeunet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Pierre Jeunet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Le Coteau (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Henri Poincaré Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,8 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, muntador, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjpjeunet.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000466 Allocine: 2123 Rottentomatoes: celebrity/jeanpierre_jeunet Allmovie: p199452 TCM: 510937 Metacritic: person/jean-pierre-jeunet TV.com: people/jean-pierre-jeunet IBDB: 514017 AFI: 263362 TMDB.org: 2419
Discogs: 1584259 Modifica el valor a Wikidata

Jean-Pierre Jeunet (Roanne, Loira, 3 de setembre de 1953) és un director de cinema francès.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut el 3 de setembre de 1953 a la ciutat de Roanne, Loira a la regió de Roine-Alps. Va començar a dirigir films als 17 anys, quan es va comprar la seva primera càmera, creant els seus propis curtmetratges i estudiant tècniques d'animació de forma autodidacta. Va crear diversos curts mentre estudiava animació en els Cinémation Studios. Al 1974 coneix a Marc Caro al Festival International du Film d'Animation de Annecy i junts començen a realitzar curts d'animació com L'Evasion (1978) o Le Manège (1979).

Al 1981 van codirigir el seu primer curtmetratge no animat, Le Bunker de la dernière rafale, un film sobre soldats en un món futurista. A principis dels 80 duen a terme projectes independents, i en 1984 Jenunet dirigeix Pas de repos pour Billy Brakko, amb el qual aconsegueix el Cèsar al curtmetratge al 1985. A més, Jeunet es va guanyar la vida durant diversos anys rodant anuncis i vídeo. Al 1989 realitza el curt Foutaises, pel qual rep diversos premis, mentre busca la manera de finançar el seu pròxim projecte: Delicatessen (1991). Malgrat el curtmetratge va ser en blanc i negre, deixa veure molts dels gustos i obsessions que més endavant apareixeran a Amélie amb aquest aire de nouvelle vague. Finalment va ser escrita i dirigida per Jeunet al costat del seu vell col·laborador, Marc Caro, obtenint diversos premis que situarien al francès entre els directors més notables del continent europeu. Després de l'èxit de la seva última pel·lícula va decidir embarcar-se en un nou projecte: Alien Resurrection (1997), el quart lliurament de la saga, que va dirigir per a la 20th Century Fox. Segurament la seva pel·lícula més allunyada de la resta de la seva carrera cinematogràfica.

De tornada a França, dirigeix en 2001 el seu film més conegut fins avui, Amélie (Le fabuleux destin d'Amélie Poulain) i que li va donar a Jeunet el seu sisè César i cinc nominacions als Oscars. L'èxit comercial li va permetre embarcar-se en el seu següent projecte, Un long dimanche de fiançailles (2004). Després del projecte fallit de La vida de Pi, va realitzar Micmacs en 2009 i, en 2013, L'extravagant voyage du jeune et prodigieux T.S. Spivet. El seu últim projecte és la producció de Netflix BigBug,estrenada l'any 2022

Jeunet també ha dirigit diversos anuncis publicitaris i vídeos musicals, com Zoolook de Jean Michel Jarre (una altra vegada amb Marc Caro).

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Biografia de Jean-Pierre_Jeunet». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]