Vés al contingut

Jane Goodall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJane Goodall

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Valerie Jane Morris-Goodall Modifica el valor a Wikidata
3 abril 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Hampstead (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
FormacióNewnham College Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRobert Hinde Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bournemouth Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista, etòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enXimpanzé Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRobert Hinde Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
2005inauguració de la Universitat de Syracusa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDerek Bryceson (1975–1980), mort del cònjuge
Hugo van Lawick (1964–1974), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsHugo Eric Louis van Lawick
 () Hugo Van Laere Modifica el valor a Wikidata
ParesMortimer Herbert Morris-Goodall Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Myfanwe Joseph Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjanegoodall.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0328762 Allocine: 260337 Allmovie: p27647 TMDB.org: 186329
Facebook: janegoodall X: JaneGoodallInst Instagram: janegoodallinst Youtube: UCK9AF6Q1IiDSj9A65k0UCKw Youtube: janegoodallinst TikTok: janegoodallinst TED: jane_goodall Musicbrainz: ba2c5b59-d300-492f-90be-49af20dffb29 Discogs: 2085907 Goodreads author: 18163 Goodreads character: 95527 Modifica el valor a Wikidata

Dame Valerie Jane Goodall PhD, DBE, nascuda Valerie Jane Morris-Goodall (Londres, Anglaterra, 3 d'abril de 1934)[1] és una primatòloga i antropòloga anglesa.[2] És considerada la principal experta en ximpanzés, després de 60 anys estudiant les interaccions socials i familiars dels ximpanzés salvatges. El 1960 Goodall va anar per primera vegada al Parc Nacional de Gombe Stream a Tanzània,[3][4] on va presenciar comportaments semblants als humans entre els ximpanzés, inclosos conflictes.[5]

És la fundadora de l'Institut Jane Goodall i del programa Roots & Shoots. Pertany al comitè del Projecte dels Drets No Humans des de la seva fundació el 1996.[6] L'abril del 2022 fou nomenada missatgera de la pau de l'ONU.[7]

Joventut

[modifica]

Va néixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres,[8] filla de l'home de negocis Mortimer Herbert Morris-Goodall (1907-2001) i Margaret Myfanwe Joseph (1906-2000),[9] una novel·lista de Pembrokeshire que va escriure amb el sobrenom de Vanne Morris-Goodall.[1]

Quan era petita, el pare de Goodall li va regalar un ximpanzé de peluix anomenat Jubilee com a alternativa a un os de peluix. Aquest fet li va despertar l'amor pels animals. Ella mateixa ho explica així: "els amics de la meva mare estaven horroritzats per aquesta joguina, pensant que em faria por i em faria malsons". Jubilee encara seu a la còmoda de Goodall a Londres.[10]

Àfrica

[modifica]

Interessada en els animals i l'Àfrica des de la seva joventut, va anar a la granja d'un amic a Kenya el 1957.[11] Seguint el consell d'una amiga seva per trobar feina, va trucar a l'antropòleg i paleontòleg kenyà Louis Leakey,[12] per demanar-li una trobada per parlar d'animals. En aquell moment Leakey, creient que l'estudi dels grans simis existents podria proporcionar indicis del comportament dels primers homínids,[13] estava buscant un investigador de ximpanzés, tot i que en un primer moment no ho va dir. En canvi, va proposar a Goodall que treballés per a ell com a secretària.

El 1958, Leakey va enviar Goodall a Londres per estudiar el comportament dels primats amb Osman Hill i l'anatomia dels primats amb John Napier.[14] Leakey va recaptar fons, i el 14 de juliol de 1960 inicià la seva associació amb Goodall per estudiar els ximpanzés al Parc Nacional de Gombe Stream de Tanzània. Goodall hi va arribar acompanyada per la seva mare, la presència de la qual era necessària per satisfer els requisits de David Anstey, responsable en cap, que ho va justificar per la seva seguretat.[15] Goodall atribueix a la seva mare el fet d'haver-se animat a seguir una carrera en primatologia, un camp dominat per homes a la dècada del 1950.[16]

Leakey va aconseguir més finançament el 1962 perquè Goodall, que no tenia cap títol, anés a estudiar a la Universitat de Cambridge on obtindria la seva llicenciatura en ciències naturals el 1964, i un doctorat en filosofia en etologia.[11][17][18][19][20] Va ser la vuitena persona que se li va permetre estudiar per a un doctorat sense haver obtingut abans una llicenciatura.[1] La seva tesi es va completar el 1966 sota la supervisió de Robert Hinde sobre el Comportament dels ximpanzés de vida lliure,[18] incloent els seus primers cinc anys d'estudi a la Reserva de Gombe.[1][19]

Estudis sobre ximpanzés

[modifica]

Els seus estudis sobre aquests primats és de caràcter científic, amb una clara intenció educativa centrada en la conservació i protecció de la vida salvatge així com a mostrar les arrels del comportament i la cultura humana a un ampli públic.

Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, on els ximpanzés són estudiats en grup, cosa que permet observar la seva socialització entre ells de manera natural.

Al 1977 creà als Estats Units el Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, dedicat a la recerca, educació i conservació dels ximpanzés de l'Àfrica i d'arreu del món. Aquest Institut té projectes d'estudi i conservació a Tanzània, RDC, Sud-àfrica i Senegal.[21] En Congo s'ha creat el Centre de Rehabilitació de Ximpanzés de Tchimpounga de l'IJG, el més gran d'Àfrica, on els ximpanzés orfes, confiscats als caçadors furtius i als comerciants il·legals, són cuidats i protegits.

Premis i reconeixements

[modifica]

L'abril de 2002 fou nomenada missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan.

El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.[22]

El 2015 va guanyar el Premi Internacional Catalunya.[23]

El 2016 fou guardonada amb el Premi d'Ecovidrio 'Personalitat ambiental de l'any'.

El 2018 va rebre la menció Doctora Honoris Causa per la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

El 2020 va guanyar el Premi Tang de Desenvolupament Sostenible i el Premi Artemio Precioso de Greenpeace Espanya pel seu activisme ambiental.

Institut Jane Goodall

[modifica]

El 1977, Goodall va crear l'Institut Jane Goodall (JGI), que dona suport a la investigació de Gombe, i és líder mundial en l'esforç per protegir els ximpanzés i els seus hàbitats. Amb dinou oficines a tot el món, el JGI és àmpliament reconegut pels programes de conservació i desenvolupament centrats en la comunitat a Àfrica. El seu programa global per a joves, Roots & Shoots, va començar l'any 1991 quan un grup de 16 adolescents locals es van reunir amb Goodall al porxo del darrere de la seva casa a Dar es Salaam, Tanzània. Estaven ansiosos per parlar d'una sèrie de problemes que coneixien per experiència de primera mà que els va causar una profunda preocupació. L'organització compta ara amb més de 10.000 grups en més de 100 països.[24]

L'any 1992, Goodall va fundar el Centre de rehabilitació de ximpanzés Tchimpounga a la República del Congo per atendre els ximpanzés orfes a causa del comerç il·legal. El centre allotja més d'un centenar de ximpanzés a les seves tres illes.[25]

El 1994, Goodall va fundar el projecte pilot de Reforestació i educació de la conca del llac Tanganyika (TACARE o "Take Care") per protegir l'hàbitat dels ximpanzés de la desforestació mitjançant la reforestació dels turons al voltant de Gombe i alhora educar les comunitats veïnes sobre sostenibilitat i formació en agricultura. El projecte TACARE també dona suport a les noies joves oferint-los accés a educació en salut reproductiva i mitjançant beques per finançar la seva matrícula universitària.[26]

Goodall amb membres hongaresos del grup Roots & Shoots, el 2009

A causa de la gran quantitat de notes manuscrites, fotografies i dades que s'acumulaven en casa de Jane a Dar es Salaam, a mitjans de la dècada de 1990, va decidir crear el Centre d'Estudis sobre Primats de l'Institut Jane Goodall a la Universitat de Minnesota per allotjar i organitzar tota aquesta documentació. Actualment tots els arxius originals de Jane Goodall hi resideixen i han estat digitalitzats, analitzats i col·locats en una base de dades en línia.[27] El 17 de març de 2011, el portaveu de la Universitat de Duke, Karl Bates, va anunciar que els arxius es traslladarien a Duke, amb Anne E. Pusey, presidenta d'antropologia evolutiva de Duke, supervisant la col·lecció. Pusey, que gestionava els arxius a Minnesota i treballava amb Goodall a Tanzània, havia treballat a Duke durant un any.[28]

El 2018 i el 2020, Goodall es va associar amb l'amic i director general Michael Cammarata en dues línies de productes naturals de Schmidt's Naturals i Neptune Wellness Solutions. El cinc per cent de cada venda va beneficiar l'Institut Jane Goodall.[29][30][31]

A partir de 2004, Goodall dedica pràcticament tot el seu temps a defensar els ximpanzés i el medi ambient, viatjant gairebé 300 dies a l'any.[32][33] Goodall també forma part del consell assessor del santuari de ximpanzés més gran del món fora d'Àfrica, Save the Chimps a Fort Pierce, Florida.[34]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 The Biography Channel. «Jane Goodall Biography», 2010. Arxivat de l'original el 10 agost 2010. [Consulta: 28 juliol 2010].
  2. Holloway, M. (1997) Profile: Jane Goodall – Gombe's Famous Primate, Scientific American 277(4), 42–44.
  3. «Jane Goodall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Jane in the Forest Again». National Geographic. National Geographic Society. [Consulta: 22 octubre 2015].
  5. «Jane in the Forest Again». National Geographic. Apr 2003. Arxivat de l'original el 2007-12-10. 
  6. «Board of Directors». Nonhuman Rights Project. Arxivat de l'original el 26 de juny 2012. [Consulta: 22 octubre 2015].
  7. «Jane Goodall Biography». Bio. [Consulta: 22 octubre 2015].
  8. "Morris-Goodall, Valerie J" in Register of Births for Hampstead Registration District, volume 1a (1934), p. 748.
  9. England & Wales, Civil Registration Death Index, 1916–2007.
  10. Goodall, Jane; Phillip Berman. Reason for Hope: A Spiritual Journey. Nova York: Warner Books, 2000, p. 4. ISBN 978-0-446-67613-7. 
  11. 11,0 11,1 «Early Days». Jane Goodall Institute, 2010. [Consulta: 28 juliol 2010].
  12. «Jane Goodall Biography and Interview». American Academy of Achievement.
  13. Jane Goodall helps humans and animals live together. Arusha, Tanzania: TED. Jun 2007. 
  14. Morell, Virginia. Ancestral Passions: the Leakey family and the quest for humankind's beginnings. Nova York: Simon & Schuster, 1995, p. 242. ISBN 978-0-684-80192-6. 
  15. «Early Days». Jane Goodall Institute, 2010. [Consulta: 28 juliol 2010].
  16. Morgen, B.(Director).(2017). Jane [Motion Picture]. United States: National Geographic Studios
  17. «Newnham College Honorary Fellows – Jane Goodall (2019)». Newnham College, Cambridge. «Dame Jane Goodall DBE (BA Newnham College 1961, Natural Sciences; PhD Darwin College 1964).»
  18. 18,0 18,1 Goodall, Jane. Behaviour of free-living chimpanzees (tesi) (en anglès). University of Cambridge, 1966-03-15. 
  19. 19,0 19,1 «Curriculum Vitae, Jane Goodall, PhD, DBE». Jane Goodall Institute. Arxivat de l'original el 26 abril 2012. [Consulta: 28 juliol 2010].
  20. Dale Peterson. Jane Goodall: The Woman Who Redefined Man. Houghton Mifflin Harcourt, 11 novembre 2014, p. 261. ISBN 978-0-547-52579-2. 
  21. [1]
  22. IT, Desarrollado con webControl CMS por Intermark. «Jane Goodall - Premiados - Premios Princesa de Asturias» (en castellà). [Consulta: 30 setembre 2020].
  23. «La primatòloga Jane Goodall, Premi Internacional Catalunya 2015». Vilaweb, 18-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  24. «Our History». Roots & Shoots. The Jane Goodall Institute. Arxivat de l'original el 20 juliol 2011. [Consulta: 14 juliol 2010].
  25. Andrew Westoll «In an African sanctuary, help and hope for orphaned chimps» (en anglès). The Globe and Mail, 16-11-2011.
  26. «Esri, Jane Goodall Institute partner to protect ecosystems» (en anglès), 10-07-2019. [Consulta: 19 gener 2023].
  27. «JGICPS». The Jane Goodall Institute. Arxivat de l'original el 10 febrer 2011. [Consulta: 3 febrer 2011].
  28. «archive.ph». Arxivat de l'original el 2013-01-26. [Consulta: 19 gener 2023].
  29. «Schmidt’s Naturals, Jane Goodall Institute partner on deodorants» (en anglès). [Consulta: 19 gener 2023].
  30. Roth, Jaclyn. «'Wonders of Africa': Dr. Jane Goodall Launches Essential Oil Kit—All Sourced From Africa» (en anglès), 18-09-2020. [Consulta: 19 gener 2023].
  31. «Jane Goodall Co-Develops Natural Product Line with Neptune Wellness & IFF». [Consulta: 19 gener 2023].
  32. «Goodall promotes peace, youth empowerment at talk in Berkeley - Inside Bay Area», 18-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 19 gener 2023].
  33. «Interview: Ros Coward meets Jane Goodall» (en anglès), 10-10-2004. [Consulta: 19 gener 2023].
  34. chimpadmin. «Staff Category: Advisory Council» (en anglès). [Consulta: 19 gener 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]