Ivan II Assèn de Bulgària
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1190  | ||
| Mort | 24 juny 1241 (50/51 anys) Veliko Tàrnovo | ||
| Sepultura | Veliko Tàrnovo | ||
| 16è Tsar de Bulgària | |||
| 1218 – 1241 ← Boril – Kaliman I of Bulgaria (en)  → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia Assèn | ||
| Cònjuge | Anna Maria d'Hongria (1221 (Gregorià)–) Irene Comnena Ducena Anna | ||
| Fills | Maria Asanina Komnene (  ) AnnaMaria Asenina of Bulgaria ( ) Irene Comnena DucenaTamar Asenina ( ) Anna-Theodora Asenina of Bulgaria ( ) Irene Comnena DucenaHelena Assèn de Bulgària ( ) Anna Maria d'HongriaKaliman I of Bulgaria ( ) Anna Maria d'HongriaMichael II Asen ( ) Irene Comnena DucenaBeloslava of Bulgaria ( ) Anna | ||
| Pares | Ivan I Assèn de Bulgària i Elena-Evgenia de Bulgària | ||
| Germans | Alexandre Asen | ||
Signatura  | |||
 | |||
Ivan II Assèn de Bulgària (en búlgar Иван Асен II) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar, que regnà entre el 1218 i el 24 de juny de 1241 i des de 1235 com a patriarca. Fou precedit en el tron per Boril de Bulgària, i fou succeït per Kaliman Assen I de Bulgària.[1]
Encara era un nen quan el seu pare Ivan I Assèn de Bulgària, un dels fundadors del Segon Imperi Búlgar, va morir assassinat el 1196[2] Els seus partidaris van intentar assegurar-li el tron després que el seu oncle, Kaloian Assèn fos assassinat el 1207, però l'altre nebot de Kaloyan, Boril, els va vèncer. Ivan Asen va fugir de Bulgària i es va establir a la Rus de Kíev.
Després de la desastrosa derrota del despotat de l'Epir pel Segon Imperi Búlgar en la batalla de Klokòtnitsa de 1230,[3] els territoris conquerits per Teodor I Làscaris als llatins es van sotmetre a Ivan II i els búlgars van entrar amb poca resistència a Albània i Dirràquion. Manuel, germà de Teodor, casat amb una filla d'Ivan Assèn, va agafar i conservar el poder a l'Epir, Etòlia, Acarnània i part de Tessàlia, perquè es va reconèixer vassall del tsar de Bulgària,[4][5] i l'Imperi de Nicea va començar a conquerir de territoris a Grècia.[6] L'emperador Joan III Ducas Vatatzes de Nicea va celebrar una aliança amb Bulgària, que el 1235 va donar lloc a una campanya conjunta contra l'Imperi Llatí que va assetjar Constantinoble infructuosament.[7]
A principis de 1241, mentre l'Imperi Llatí assetjava la fortalesa nicena de Tzurúlon, a l'est de Tràcia, Joan III va atacar les fortaleses llatines al nord de Nicomèdia. Amb la seva flota acompanyant l'exèrcit, va capturar Dacibiza i el castell del Nicetiata, però la flota nicena es va trobar amb una flota de la República de Venècia que havia sortit de Constantinoble, i va patir una forta derrota en una batalla davant les muralles de la ciutat.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Canev, Stefan. «6 (1218–1241) Zavoevateljat na duši. Car Ivan Asen II». A: Bǎlgarski hroniki (en bulgarian). Sofia, Plòvdiv: Trud, Žanet 45, 2006. ISBN 954-528-610-5.
- ↑ Curta, Florin. Southeastern Europe in the Middle Ages, 500–1250 (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 363. ISBN 978-0-521-85085-8.
- ↑ Batalla de Klokonista. badley [Consulta: 29 desembre 2008].
- ↑ Fine, 1994, p. 126.
- ↑ Varzós, 1984, p. 616–617, 639–642.
- ↑ Harris, 2014, p. 190.
- ↑ Oman, Charles. The Story of the Byzantine Empire (en anglès). G.P. Putnam's Sons, G.P. Putnam's Sons, p. 301.
- ↑ Morreale, Laura K. Martin da Canal, Les Estoires de Venise, 2009, p. 33. ISBN 978-88-8098-267-8.
Vegeu també
[modifica]