El jardí dels Finzi Contini
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la, vegeu «El jardí dels Finzi-Contini». |
Il giardino dei Finzi-Contini | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Vittorio de Sica |
Protagonistes | |
Producció | Arthur Cohn, Gianni Hecht Lucari i Artur Brauner |
Dissenyador de producció | Giancarlo Bartolini Salimbeni |
Guió | Ugo Pirro, Cesare Zavattini, Franco Brusati i Vittorio Bonicelli |
Música | Manuel De Sica |
Fotografia | Ennio Guarnieri |
Vestuari | Giancarlo Bartolini Salimbeni |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i Alemanya Occidental |
Estrena | 2 desembre 1970 |
Durada | 89 min |
Idioma original | italià |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | El jardí dels Finzi-Contini |
Gènere | drama i pel·lícula basada en una obra literària |
Lloc de la narració | Itàlia |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
El jardí dels Finzi Contini[1] (títol original en italià: Il giardino dei Finzi Contini) és una pel·lícula italiana de Vittorio de Sica, basada en la novel·la homònima de Giorgio Bassani, i estrenada el 1970. Ha estat doblada al català.[2]
Argument
[modifica]La pel·lícula segueix de prop la trama del llibre de Bassani, contant les relacions entre gent jove de la comunitat jueva a la ciutat de Ferrara, en plena ascensió de Mussolini i del feixisme italià en els anys 1930. Els Finzi Contini són una de les famílies més influents de la ciutat. Rics, aristocràtics, urbans… i també jueus. Els seus fills, ja adults, Micol i Alberto, busquen un cercle d'amistats per jugar al tennis i celebrar festes, oblidant-se de la resta del món. En aquest cercle entra Giorgio, un jueu de classe mitjana que s'enamora de Micol. Ells ja es coneixien quan de petits anaven a la sinagoga i es miraven de reüll, també quan els germans anaven cada any a examinar-se (només) a l'Institut i quan una vegada ella volia que el noiet Giorgio escalés la paret del seu jardí. De grans, ella el tracta com un amic-germà tot i que en prou feines es deixa besar per Giorgio que està boig per ella. A la novel·la de Bassani, Giorgio sospita que ella es veu de nit, al vestuari de la pista de tennis, amb un altre noi de la colla (Fabio Testi) més gran i més experimentat, però a la pel·lícula de De Sica, es fa evident. Al mig d'aquests problemes sentimentals apareixeran importants esdeveniments polítics: el règim feixista multiplica les mesures vexatòries contra els jueus italians, la pressió creix. Però la família Finzi-Contini, pilar de l'aristocràcia de Ferrara des de generacions, es nega a creure en la imminència de l'amenaça, tot i que, fora dels murs, el pitjor es prepara.[3]
Premis i nominacions
[modifica]- Premis
- Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa 1971.
- Os d'Or a la millor pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema de Berlín 1971
Referències
[modifica]- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ esadir.cat. El jardí dels Finzi Contini. esadir.cat.
- ↑ «Il giardino dei Finzi Contini». The New York Times.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa a Dvdtoile.com (anglès)
- Pel·lícules d'Itàlia del 1970
- Pel·lícules dirigides per Vittorio De Sica
- Pel·lícules de drama bèl·lic
- Pel·lícules històriques d'Alemanya
- Pel·lícules històriques d'Itàlia
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
- Pel·lícules basades en novel·les
- Pel·lícules guanyadores de l'Os d'Or
- Pel·lícules dramàtiques del 1970
- Pel·lícules ambientades a l'Emília-Romanya