Hixkaryana

Hixkaryana
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	600 (2000 )
Autòcton de	Estat de l'Amazones i Pará
Estat	Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; Llengües carib; Llengües parukotoanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	hix
Glottolog	hixk1239
Ethnologue	hix
UNESCO	1668
IETF	hix
Endangered languages	3219

El hixkaryana o hishkariana és una llengua indígena de la família carib, parlat per una mica més de 500 hixkaryanes del riu Nhamundá, un afluent del riu Amazones al Brasil. És un dels pocs idiomes naturals coneguts que usa la seqüència de paraules d'Objecte Verb Subjecte, i podria haver estat el primer idioma d'aquesta mena descrit (per lingüista Desmond C. Derbyshire).^[1]^[2]^[3]

A més, la seqüència de paraules en oracions subordinades és Subjecte Objecte Verb.^[4] Com la majoria d'altres idiomes amb objectes que procedeix el verb, és postposicional.

Fonologia

Hixkaryána té els fonemes consonants següents:

	Labial		Alveolar		Postalveolar or palatal		Velar	Glotal
Nasal	m		n		ɲ
Oclusiva	p	b	t	d	tʃ	ɟ	k
Fricativa	ɸ		s		ʃ			h
Vibrant simple			ɾ		ɽˡ
Aproximant					j	w

/ɽˡ/ és una bategant simple retroflexa lateral.
L'ortografia s'usa com: /tʃ ɟ/ = <tx dy>; /ɸ ʃ/ = <f x>; /ɲ/ = <ny>; /ɽˡ/ = <ry>; /j/ = <y>.

Les vocals són /e/, /ɯ/, /u/, /ɔ/, i /æ/, escrit <e>, <ɨ>, <u>, <o>, i <a>.

Gramàtica

A hixkaryána, els arguments s'indexa en el verb mitjançant prefixos de persona. Aquests prefixos formen un patró invers en el que l'argument més alt de la jerarquia 2o > 1o > 3o s'indexa en el verb. Si l'objecte d'un verb transitiu excedeix el subjeto segons aquesta jerarquia, el prefix O apropiat s'usa; si no, un prefix A se usa.

Prefixos A		Prefixos O
1A	/ɨ-	1O	r(o)
2A	m(ɨ)-	2O	o(j)-/a(j)-
1+2A	t(ɨ)-	1+2O	k(ɨ)-
3A	n(ɨ)-/j-

Verbs intransitivos prenen prefixos en la seva majoria similar als prefixos transitius més amunt. El número gramatical de l'argument s'indexa en el verb mitjançant sufixos portmanteau que combinen temps, aspecte, manera, i número.

En la majoria dels casos, el prefix de persona determina inequívocament quin dels arguments és el subjecte i quin l'objecte. Quan tant el subjecte com l'objecte estan en tercera persona, no obstant això, el prefix de persona no és adequat per a determinar completament la identitat dels arguments. En aquestes situacions, per tant la seqüència de paraules és crucial per a determinar les seves identitats. En l'exemple més a baix, "toto yonoye kamara" no es pot significar SVO "l'home va menjar el jaguar"; el significat OVS -- "el jaguar va menjar a l'home" -- és l'única cosa possible.

Hixkaryána té Objecte Verb Subjecte com a seqüència de paraules.

toto	yonoye			kamara
toto	y-	ono	-ye	kamara
persona	3SG-	menjar	-DIST.PAST.COMPL	jaguar
"El jaguar comió al hombre."

No obstant això, els objectes indirectes segueixen els subjectes:

bɨryekomo	yotahahono				wosɨ	tɨnyo	wya
bɨryekomo	y-	otaha	-ho	-no	wosɨ	tɨnyo	wya
nen	3SG-	colpejar	-CAUS	-IMM.PAST	dona	el seu-marit	per
"La dona fa que el seu marit colpegi al nen."

Referències

↑ Robert M. W. Dixon, Aleksandra Eichenwald (Hrsg.): The Amazonian Languages. Cambridge University Press, Cambridge u. a. 1999, ISBN 0-521-57021-2.
↑ Desmond C. Derbyshire: Hixkaryana and Linguistic Typology (= Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics and Related Fields. 76). Summer Institute of Linguistics, Dallas TX 1985, ISBN 0-88312-082-8.
↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 2007-02-21. [Consulta: 21 febrer 2007].

Bibliografia

Aikhenvald, A. & Dixon, R. (Eds.). The Amazonian Languages. Oxford: Oxford University Press, 1999.
Derbyshire, D.. Hixkaryana. Amsterdam: North-Holland Publishing, 1979. ISBN.
Derbyshire, D.. Hixkaryana and Linguistic Typology. Dallas, TX: Summer Institute of Linguistics, 1985.

Enllaços externs

[1] Robert M. W. Dixon, Aleksandra Eichenwald (Hrsg.): The Amazonian Languages. Cambridge University Press, Cambridge u. a. 1999, ISBN 0-521-57021-2.

[2] Desmond C. Derbyshire: Hixkaryana and Linguistic Typology (= Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics and Related Fields. 76). Summer Institute of Linguistics, Dallas TX 1985, ISBN 0-88312-082-8.

[3] Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh

[4] «Copia archivada». Arxivat de l'original el 2007-02-21. [Consulta: 21 febrer 2007].

[1]

[2]

[3]

[4]