Vés al contingut

Gai Agripa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Agripa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(la) Gaius Vipsanius Agrippa Modifica el valor a Wikidata
20 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 4 dC Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
Lícia (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMausoleu d'August Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Governador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia julioclàudia, Vipsanii Agrippae (en) Tradueix i Juli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
CònjugeClàudia Livil·la Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Vipsani Agripa
August Modifica el valor a Wikidata  i Júlia Modifica el valor a Wikidata
GermansVipsania Marcel·la
Agripina la Major
Vipsània Agripina
Júlia
Luci Agripa
Pòstum Agripa
Tiberillus
Vipsania Marcel·la
Vipsània Atica Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 32572395 Modifica el valor a Wikidata
Gai Agripa

Gai Agripa (en llatí Caius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August. Va néixer l'any 20 aC, i el 17 aC va ser adoptat per August com a fill i va prendre el nom de Gai Cèsar pel que és conegut.

L'any 13 aC va participar en els anomenats Jocs Troians i el 8 aC va acompanyar a August en la campanya contra els sigambris.

Aviat va mostrar signes d'arrogància i junt amb el seu germà Luci Cèsar (Luci Agripa) va importunar al seu pare adoptiu i avi amb peticions d'honors. Així va ser nomenat cònsol, designat el 5 aC, però no va entrar en exercici fins cinc anys més tard, i príncep de la joventut, encara molt jove (va rebre la toga viril el mateix any, 5 aC)

L'any 1 aC va ser enviat a Àsia[1] on l'any següent va exercir el consolat (any 1). Com que el rei Fraates IV de Pàrtia va ocupar Armènia, Gai es va preparar per anar a la zona, però els parts van evacuar el regne i van establir la pau en una entrevista amb Gai a una illa de l'Eufrates l'any 2. Tot seguit Gai va prendre possessió d'Armènia però davant de la ciutat d'Artagera va ser traïdorament ferit i ja no es va recuperar; va morir a Limira a Lícia el 21 de febrer de l'any 4.

Es va casar amb Clàudia Livil·la, (que després de quedar vídua es va casar amb Drus el Jove) però no va tenir fills.[2]

Referències

[modifica]