François Mauriac

François Mauriac

Biografia
Naixement	(fr) Charles François Mauriac 11 octubre 1885 Bordeus (França)
Mort	1r setembre 1970 (84 anys) 16è districte de París (França)
Sepultura	Cimetière de Vémars (en)
President PEN Club Internacional
1941 – 1946 ← Jules Romains – Maurice Maeterlinck →
12è Seient 22 de l'Acadèmia Francesa
1r juny 1933 – 1r setembre 1970 ← Eugène Brieux – Julien Green →
60è President de la Société des gens de lettres
1932 – 1933 ← Gaston Rageot – Gaston Rageot →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	École des chartes Sainte-Marie Grand Lebrun (en) Universitat de Burdeus - literatura
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, periodisme, poesia, crítica literària, biografia i prosa
Ocupació	escriptor, dramaturg, guionista, crític literari, novel·lista, periodista, poeta, biògraf
Activitat	1906 - 1970
Membre de	Acadèmia Francesa (1933–1970)
Gènere	Memòries i assaig
Influències	Maurice Barrès
Nom de ploma	Forez François Sturel
Obra
Obres destacables Genitrix../... 27+
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 7842-7848] Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet
Família
Cònjuge	Jeanne Mauriac
Fills	Claude Mauriac, Claire Mauriac, Luce Mauriac, Jean Mauriac
Germans	Pierre Mauriac Raymond Mauriac
Premis
(1958)  Gran Creu de la Legió d'Honor (1952)  Premi Nobel de Literatura (1938)  Prix Émile Augier (en) (1926)  Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, per l'obra Le Désert de l'amour  Grand Prize for the Best Novels of the Half-Century (en) , per l'obra Teresa dels Cairons
Signatura

François Mauriac (Bordeus, 11 d'octubre de 1885 - 16è districte de París, 1 de setembre de 1970) fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1952.

Biografia

Va néixer l'11 d'octubre del 1885 a la ciutat de Bordeus, capital de la regió francesa d'Aquitània i del departament de Gironda, en una família de profundes arrels catòliques. De jove, va quedar sota la custòdia de la seva mare a causa del decés del pare. Va estudiar batxillerat a Cauderan en una escola de la Societat de Maria (o marianistes) i després va estudiar literatura a la Universitat de Bordeus, on es va graduar el 1905. L'any 1906, es trasllada a París, on escriu el seu primer llibre de versos, Les mains jointes.

Va participar com a soldat durant la Primera Guerra Mundial, en què va emmalaltir greument. El 1933, fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa, i n'ocupà el seient número 22. Durant la Guerra civil espanyola, va simpatitzar amb el bàndol republicà i després, en esclatar la Segona Guerra Mundial, va formar part de la Resistència francesa contra la invasió nazi. Va editar les revistes Les Lettres Françaises i Le Cahier Noir, en les quals denunciava i criticava les tortures i assassinats comesos contra els patriotes francesos.

El 1958, fou guardonat amb la Legió d'honor concedida pel govern francès. Posteriorment, encoratjà Elie Wiesel a escriure les seves experiències com a jueu durant l'Holocaust. Mauriac morí l'1 de febrer del 1970 i fou enterrat al cementiri de Vemars, situat a la Val d'Oise.

Segons fonts escrites, l'obra biogràfica de Jean-Luc Barré desvela que François Mauriac hauria sentit una passió ardent per un escriptor jove, diplomàtic suís, Bernard Barbey. La notícia que Mauriac, malgrat les seves conviccions catòliques radicals, hauria tingut relacions homosexuals amb nois joves ja havia estat desvelada en una entrevista amb Daniel Guérin, publicada al llibre de Gilles Barbedette i Michel Carassou, Paris gay 1925. Daniel Guérin ha confirmat aquesta notícia, verificable en la correspondència que hi va haver amb Mauriac, conservada a la Biblioteca de documentació contemporània, malgrat la voluntat expressa de Mauriac de recuperar aquests documents i destruir-los.

Obra literària

Va col·laborar amb el diari conservador Le Figaro, per passar més tard a la revista L'Express, acabada de fundar. El seu suport en aquesta publicació al general Charles de Gaulle el feu enemistar amb els seus companys, per la qual cosa va retornar a Le Figaro. Anys més tard, a causa de la seva defensa de la causa algeriana, va rebre amenaces de l'organització terrorista d'extrema dreta Organisation de l'Armée Secrète (OAS).

Autor tant de novel·les, recull de poemes i obres de teatre, si bé en aquest últim apartat les seves obres no tingueren l'èxit de les primeres, també destacà en els seus assaigs de memòries. L'any 1952, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'espiritualitat i per la intensitat artística amb què les seves obres han mostrat el drama de la vida humana.

Obra seleccionada

Novel·la 1914: La Robe prétexte 1922: Le Baiser aux lépreux 1923: Genitrix 1924: Le Désert de l'amour 1927: Thérèse Desqueyroux 1930: Ce qui était perdu 1932: Le Nœud de vipères 1932: Commencements d'une vie 1933: Le Mystère Frontenac 1935: La Fin de la nuit 1941: La Pharisienne 1943: Le Cahier noir, sota el pseudònim de Forez 1951: Le Sagouin 1954: L'Agneau 1969: Un adolescent d'autrefois 1985: Mémoires intérieurs

Teatre 1938: Asmodée 1945: Les Mal Aimés 1948: Passage du malin 1951: Le Feu sur terre Poesia 1909: Les Mains jointes 1911: L'Adieu a l'adolescence 1925: Orages 1940: Le Sang d'Atys Memòries 1934: Journal I 1937: Journal II 1940: Journal III 1951: Journal IV 1958: Bloc Notes 1959: Mémoires intérieurs 1965: Nouveaux Mémoires intérieurs 1966: Les Autres et Moi

Enllaços externs

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1952 (anglès).