Vés al contingut

Fons Rademakers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFons Rademakers
Imatge
(1986) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Alphonse Marie Rademakers Modifica el valor a Wikidata
5 setembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Roosendaal (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 2007 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortemfisema pulmonar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, guionista, actor de televisió, actor, actor de cinema, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata - 1989 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLili Rademakers (?-2007) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0705444 Allocine: 18114 Allmovie: p58402 TCM: 156888 TV.com: people/fons-rademakers TMDB.org: 27866
Find a Grave: 18021732 Modifica el valor a Wikidata

Fons Rademakers (Roosendaal, 5 de setembre de 1920 - Ginebra, 22 de febrer de 2007) fou un director de cinema neerlandès, que també va actuar.[1]

Biografia

[modifica]

Rademakers va néixer el 5 de setembre de 1920 a Roosendaal, una petita ciutat provincial al Brabant del Nord a la qual el seu pare era cap dels serveis administratius de l'ajuntament. Va començar com a director de teatre i actor. El 1955 va obtenir una beca que li va permetre formar-se amb Vittorio de Sica a Roma i Jean Renoir a París. Va ser un dels pioners de la jove indústria cinematogràfica dels Països Baixos. El 1955, el seu primer llargmetratge, Dorp aan de rivier (Poble al riu) va ser candidat per a un Oscar. Va especialitzar-se a adaptar clàssics de la literatura neerlandese al teló. El 1987 finalment va guanyar l'Oscar del millor film estranger amb L'assalt. El 1998 va ser el segon director de cinema per a rebre el premi Bert Haanstra per a la totalitat de la seva obra. En l'elogi, el ministre de cultura neerlandès va comparar-lo amb Ingmar Bergman i Federico Fellini, que com Rademakers, van elevar la cultura cinematogràfica del seu país a un nivell reconegut per tots.[2]

Va casar-se amb la també directriu de cinema Lili Veenman, amb qui va tenir dos fills Fons i Alfred.

Filmografia

[modifica]

Treballs per televisió

[modifica]
  • De man, de vrouw en de moord (L'home, la dona i l'assassinat) (1963)

Actuacions destacades

[modifica]
  • De vijanden (1968) d'Hugo Claus: Willy l'alemany
  • Vrijdag (1981) d'Hugo Claus: amo d'en Jules
  • Una noia anomenada Katy Tippel (Keetje Tippel) (1975) de Paul Verhoeven: client d'una prostituta
  • Mysteries (1978) de Paul de Lussanet: cap de polícia
  • Mira (1971): notari

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]
  • 1961: Os d'Or per Makkers, staakt uw wild geraas

Referències

[modifica]