Vés al contingut

Fabrizio De André

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFabrizio De André

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Fabrizio Cristiano De André Modifica el valor a Wikidata
18 febrer 1940 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1999 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental de Staglieno 44° 25′ 46″ N, 8° 56′ 52″ E / 44.4294682°N,8.9478347°E / 44.4294682; 8.9478347 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, compositor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata - 1998 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica tradicional Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficKarim Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeDori Ghezzi (1989–1999)
Enrica Rignon (1962–1975) Modifica el valor a Wikidata
FillsCristiano De André
 () Enrica Rignon
Luvi De André
 () Dori Ghezzi Modifica el valor a Wikidata
PareGiuseppe De André Modifica el valor a Wikidata
GermansMauro De André Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfabriziodeandre.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0207044 TMDB.org: 230409
Youtube: UCOZGajfM0ki5o5gten7YwsA Spotify: 19HiWVd2g0XyJstBsbW2Qm Apple Music: 27387550 Last fm: Fabrizio+De+André Musicbrainz: 204db5a8-78f1-4078-801f-ae8f456eeb60 Songkick: 185044 Discogs: 660740 Allmusic: mn0000788673 Find a Grave: 8501532 Deezer: 3164 Modifica el valor a Wikidata


Fabrizio De André (Gènova, 18 de febrer de 1940 - Milà, 11 de gener de 1999) va ser un cantautor, escriptor i poeta italià.[1][2] És considerat per gran part de la crítica com el més gran cantautor italià de tots els temps i un dels grans poetes italians del segle xx. També és conegut amb el nom de Faber, sobrenom que li va donar el seu amic Paolo Villagio a causa de la seva preferència pels llapis de la marca Faber-Castell.[3]

Amb quasi quaranta anys d'activitat artística, De André va gravar catorze discs d'estudi i diverses cançons publicades com a senzills i després reeditades en antologies. Amb més 65 milions de discos venuts, és un dels artistes italians amb més èxit de la història.[4]

D'idees llibertàries i pacifistes,[5] la seva obra és estudiada com a expressió important de la poesia italiana de finals del segle xx en diverses antologies escolars.[6] També va contribuir a la promoció de les diferents llengües d'Itàlia, sobretot del lígur i, en menor mesura, el sard, el gal·lurès i el napolità.[7]

A l'estiu de 1998 li van diagnosticar un càncer de pulmó i la gira en curs va ser interrompuda. La nit de l'11 de gener de 1999 Fabrizio De André va morir a l'hospital de Milà, on havia estat ingressat per l'empitjorament de la seva malaltia. Després de la seva mort prematura, diversos carrers, places, parcs, escoles i biblioteques públiques van rebre el seu nom.[8][9][10][11][12]

Els seus funerals es van celebrar a Gènova el 13 de gener de 1999. El dol de la família va ser acompanyat per més de deu mil persones, entre amics, admiradors, representants de la cultura i de la política italiana, i aquells personatges a qui sempre havia cantat: les prostitutes, els marginats i els perdedors.

Discografia

[modifica]
  • 1966 – Tutto Fabrizio De André
  • 1967 – Vol. 1º
  • 1968 – Tutti morimmo a stento
  • 1968 – Volume 3º
  • 1969 – Nuvole barocche
  • 1970 – La buona novella
  • 1971 – Non al denaro non all'amore né al cielo
  • 1973 – Storia di un impiegato
  • 1974 – Canzoni
  • 1975 – Volume 8
  • 1978 – Rimini.
  • 1981 – Fabrizio De André (també conegut com L'indiano)
  • 1984 – Creuza de mä
  • 1990 – Le nuvole
  • 1996 – Anime salve

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La ciutat de Fabrizio de André». El Periódico, 09-05-2009. [Consulta: 16 gener 2024].
  2. ↑ «Fabrizio de André, a Barcelona». Enderrock.cat, 08-04-2011. [Consulta: 16 gener 2024].
  3. ↑ Riccardo Bertoncelli (a cura di). Giunti. Belin, sei sicuro? Storia e canzoni di Fabrizio De André (en italià), 2003, p. 44. ISBN 88-09-02853-8. 
  4. ↑ «Cinque cantautori che hanno fatto la storia della musica italiana». [Consulta: 10 febrer 2020].
  5. ↑ «L'altro Fabrizio». Supplemento alla rivista anarchica anno 30 n.262 marzo 2000. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2013. [Consulta: 10 febrer 2020].
  6. ↑ Mario, Luzi. «Introduzione a Accordi eretici di Fabrizio De André». [Consulta: 10 febrer 2020].
  7. ↑ Jabois, Manuel. «Salir enamorado de un secuestro» (en castellà), 27-03-2023. [Consulta: 16 gener 2024].
  8. ↑ «Riconoscimenti – Vie». Arxivat de l'original el 2012-08-03. [Consulta: 4 abril 2020].
  9. ↑ «Riconoscimenti – Piazze». Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 4 abril 2020].
  10. ↑ «Riconoscimenti – Parchi». Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 4 abril 2020].
  11. ↑ «Riconoscimenti – Biblioteche». Arxivat de l'original el 2012-08-01. [Consulta: 4 abril 2020].
  12. ↑ «Riconoscimenti – Scuole». Arxivat de l'original el 2012-08-04. [Consulta: 4 abril 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Fabrizio De André, Una goccia di splendore. Un'autobiografia per parole e immagini, Milano, Rizzoli, 2007. ISBN 978-88-17-01166-2
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabrizio De André
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fabrizio_De_André&oldid=32956779»