Estis
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Coordenades | 52° 30′ N, 22° 30′ E / 52.5°N,22.5°E |
Els estis[1] (en llatí Aestii o Aestui) eren un poble germànic format per diverses tribus (Aestuorum gentes), esmentat per Tàcit a Germània.
Diu que vivien al nord-est de Germània i al sud-est de la mar Bàltica, ocupant l'antiga Prússia i Curlàndia. Eren semblants als suions en els costums i les formes de vestir. Adoraven la Mare dels déus, i en el seu honor portaven imatges de senglars que els protegien quan feien la guerra. No feien servir amb gaire freqüència armes de ferro, i treballaven la terra més que cap altra tribu germànica. Tàcit diu que la llengua que parlaven era més propera a la dels angles que la que usaven els seus veïns. Recollien ambre a les seves costes, que venien als romans, però no en coneixien el valor i se sorprenien dels diners que en rebien. L'anomenaven glessum en llatí, que després va passar al gòtic, glass, és a dir, 'vidre'.
El seu nom sembla que volia dir 'homes de l'est' i serien els ancestres dels estonians.[2]
Referències
[modifica]- ↑ P. C. Tàcit, 1926, p. 154.
- ↑ Smith, William (ed.). «Aestui». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 30 juliol 2021].
Bibliografia
[modifica]
- P. C. Tàcit. Obres menors: Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Fundació Bernat Metge, 1926. ISBN 978-84-7225-923-2.