Auda de França
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 715  valor desconegut |
| Mort | 741 (>751) (25/26 anys) valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Arnulfians |
| Cònjuge | Teodoric I d'Autun |
| Fills | dona Wilhelmide, Teuduí d'Autun, Guillem I de Tolosa, Adalelm d'Autun |
| Pares | Carles Martell i Rotruda |
| Germans | Bernat Carloman Hieronymus Gripó Pipí I el Breu Remigi de Rouen Hiltruda Landrada de Munsterbilzen Aldana |
| Parents | Bernat Remigi de Rouen |
Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.
Matrimoni i descendència
[modifica]Es va casar amb Teodoric I d'Autun, comte d'Autun citat el 742 i el 750, fill de Teoderic, comte, i descendent de Bertrada de Prüm. D'aquest matrimoni van néixer:
- Theodoen o Teuduí († ap.826), comte d'Autun, citat el 804.[1]
- Guillem (o Guilhem),[2][3] comte de Tolosa i fundador, el 804, de l'abadia de Sant Guilhem del Desert.
- Abba i Berta, citades com a religioses el 804. Una d'elles probablement s'havia casat abans a un Nibelúngida, Khildebrand II o Nibelung II.[4]
Una filiació posada en dubte
[modifica]Les úniques informacions relatives a la seva filiació són:[5]
- Un necrologi aquità, citat per Dom Jean Mabillon que precisa que Alda, mare de sant Guillem, era la germana d'Hiltruda i de Landrada.
- Eginhard parla de Teodoric II, comte d'Autun, i el qualifica de parent de Carlemany.
- El 840, Thegan, a la Vita Hludowici, parla de Bernat fill de Guillem de Gel·lona i indica que és «de soca reial».
La majoria dels historiadors identifiquen Hiltruda, germana d'Alda, a Hiltruda, esposa del duc Odiló de Baviera, i filla de Carles Martell i de Rotruda, i consideren Alda i Landrada com filles d'aquests últims. Des del punt de vista onomàstic, Landrada pot ser vinculada a Landrada, mare de Sant Chrodegang i propera parenta de Rotruda.
| Landrada | Rotruda | Carles Martell | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chrodegang bisbe de Metz | Pipí el Breu rei dels Francs | Hiltruda x Odiló de Baviera ----> | Hiltruda <---- | Landrada | Aldana x Teodoric I comte d'Autun | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carlemany emperador | Teuduí comte d'Autun | sant Guillem de Gel·lona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Teodoric II comte d'Autun | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tanmateix l'historiador alemany Eduard Hlawitschka ha discutit aquesta construcció genealògica el 1965[6][7] avançant els arguments següents:
- De les tres germanes, només Hiltruda és esmentada com a filla de Carles Martell per una font contemporània, Landrada no és citada més que per una Vita tardana de sant Chrodegang, que la menciona com a mare del sant i filla de Carles, la qual cosa és cronològicament impossible.
- Un net de Carles Martell, el duc Wala, es va casar amb una neta d'Alda, i Hlawitschka se sorprèn que les autoritats religioses no s'hagin oposat al matrimoni basant-se en la consanguinitat.
- Hlawitschka troba sorprenent que el necrologi no menciona que Alda era germana de Pipí I el Breu.
- Finalment, explica que la referència a la «soca reial» és explicable pel fet que Teodoric I d'Autun, descendent de Bertrada de Prüm, és procedent dels merovingis i emparentat amb Bertrada de Laon, neta de Bertrade de Prüm i mare de Carlemany.
Diversament seguida, la seva demostració no sembla vertaderament concloent:[8]
- La menció del passatge erroni que presenta Landrada com a mare de sant Chrodegang i filla de Carles Martell ve segurament d'una confusió entre Landrada, mare de sant Chrodegang, i una altra Landrada, filla de Carles Martell, el que milita a favor de l'existència d'una filla de Carles Martell d'aquest nom.
- En l'època dels Carolingis, el matrimoni no era encara un sagrament religiós, sinó només un acte civil, i nombrosos exemples ensenyen que els impediments deguts a una consanguinitat no eren encara respectats.
- Es té d'altre exemples de cartes presentant pares propers als reis carolingis i per als quals el parentiu amb els reis no és mencionat. D'altra banda, Hiltruda estava llavors en mals termes amb Pipi el Breu i Carloman, i les seves germanes haurien compartit potser aquesta oposició.
- Finalment «de soca reial» significa ser procedent d'una família reial (merovíngia o carolíngia), el que exclou la parentela per Bertrada de Prüm, i no devia ser en aquell temps (sota el regnat de Lluís el Pietós) políticament correcte i de bon to el recordar un parentiu amb l'antiga dinastia.
Aquests arguments reforcen doncs la filiació d'Auda.
Genealogia
[modifica]| Teodoric III rei dels Francs | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bertrada de Prüm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bernari | Chrodlindis | Caribert comte de Laon | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chrotais | Carles Martell | Rotruda | Landrada mare de Chrodegang | Teoderic comte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bernat comte | Pipí el Breu rei dels Francs | Hiltruda x Odiló de Baviera | Landrada | Aldana germana de Landrada i d'Hiltruda | Teodoric I comte d'Autun | Bertrada de Laon x Pipí el Breu | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carlemany rei dels Francs emperador | sant Guillem de Gel·lona | Adalelm | Teudui comte d'Autun | Abba religiosa | Berta religiosa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Wala comte | Chrodlindis | Bernat de soca roial | Teodoric II parent de Carlemanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4), p. 173-6
- Eduard Hlawitschka, Die Vorfahren Karls des Großen, Düsseldorf, ed. H Beumann, 1965