Serrania
| Tipus | comarca del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | Xelva | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 16.604 (2022) (12,22 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.358,7 km² | ||||
| Limita amb | |||||
La Serrania (castellà: la Serranía),[1] anteriorment anomenada els Serrans (castellà: los Serranos),[2] també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital. Segons les darreres dades (2019), la població és de 16.159 persones.[3] La llengua pròpia dels seus habitants és el castellà xurro igual que altres comarques, com l'Alt Palància, l'Alt Millars o el Racó d'Ademús. Pertany al grup de comarques de repoblació aragonesa. Des del 2019 pertany a la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera.[4]
Limita pel nord amb l'Aragó, a l'est amb l'Alt Palància i el Camp de Túria, al sud amb la Foia de Bunyol, al sud-oest amb la Plana d'Utiel i a l'oest amb Castella-la Manxa.
Municipis
[modifica]Segons la proposta de comarcalització de Joan Soler i Riber (1970), els «19 municipis» d'aquesta comarca amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[5] són:
| Municipi | Habitants (2023) |
Sup. (km²) |
Dens. (2023) (hab./km²) |
|---|---|---|---|
| el Villar | 3.700 | 40,7 | 90,9 |
| Pedralba | 3.048 | 58,9 | 51,7 |
| Xelva | 1.645 | 190,6 | 8,6 |
| Toixa | 1.201 | 121,9 | 9,9 |
| Bugarra | 783 | 40,3 | 19,4 |
| Xulilla | 687 | 61,8 | 11,1 |
| Domenyo | 683 | 68,8 | 9,9 |
| Alpont | 667 | 138,3 | 4,8 |
| les Alcubles | 635 | 43,5 | 14,6 |
| Xestalgar | 569 | 69,7 | 8,2 |
| Figueroles de Domenyo | 522 | 18,8 | 27,8 |
| la Llosa del Bisbe | 520 | 12,2 | 42,6 |
| Titaigües | 505 | 63,2 | 8,0 |
| Calles | 431 | 64,5 | 6,7 |
| Sot de Xera | 423 | 38,8 | 10,9 |
| Ares dels Oms | 381 | 76,0 | 5 |
| Andilla | 311 | 142,8 | 2,2 |
| la Iessa | 235 | 84,7 | 2,8 |
| Benaixeve | 168 | 69,8 | 2,4 |
| Serrania | 17.114 | 1.405,3 | 12,2 |
Comarca històrica
[modifica]La Serrania (o els Serrans) és una comarca històrica que ja apareixia com la Serrania de Xelva al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València», publicat l'any 1934. L'única diferència és que ençà s'hi incloïen els municipis de Xera i Sinarques, que actualment es troben a l'actual comarca de la Plana d'Utiel per relacions econòmiques modernes (encara que històricament no hi pertanyen a aquesta comarca), el de les antigues localitats de Loriguilla i Domenyo, que es troben inundades per presses i actualment s'ubiquen al Camp de Túria, i les colònies de Sant Isidre de Benaixeve a Montcada i Sant Antoni de Benaixeve. Per raons geogràfiques, algunes obres importants inclouen els municipis de Pedralba, Bugarra i Xestalgar a la comarca del Camp de Túria.[6][7]
Geografia
[modifica]La Serrania té una extensió de 1.358 quilòmetres quadrats.[8] Fita al nord amb Javalambre, ja a l'Aragó, i al nord-oest amb la Serra de Mira, a Castella. Al sud, la Serra del Negrete separa la Serrania de la veïna Plana d'Utiel.
A causa de la influència del Túria a la comarca, que hi passa en direcció NO-SE, així com la dels seus afluents (p. ex., el Toixa o el Reatillo), el paisatge de la Serrania està caracteritzat per congosts, pendents i valls molt pronunciats.
Demografia
[modifica]Al 2019, dels 16.159 habitants de la comarca, un 11% tenia menys de 16 anys, un 13% en tenia entre 16 i 29, un 48% en tenia entre 30 i 64 i un 28% en tenia més de 64.[9] La densitat de població es d'11,5 habitants per quilòmetre quadrat,[3] mentres que la mitjana del País Valencià és de 215.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Compromís proposa de canviar el nom de la comarca dels Serrans per 'la Serrania'». [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «La comarca de la Serrania – Diari per a Tècnics Lingüístics». [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «ARGOS». [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Dieciocho nuevas reservas ingresan en la Red Mundial de Reservas de Biosfera de la UNESCO» (en castellà), 19-06-2019. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Piqueras, Juan (1995) [director]. Geografia de les comarques valencianes. València: Foro Ediciones, volum III, obra elaborada per un equip de professors del Departament de Geografia de la Universitat de València. ISBN 84-8186-021-2
- ↑ DD AA (2005). Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. València: Editorial Prensa Valenciana / Hi col·labora, entre altres, la Universitat de València. Vegeu l'article Serranía, La, on tant al mapa que s'hi adjunta, com al text, s'exclouen els municipis de Pedralba, Bugarra i Xestalgar. L'article està signat pel geògraf Carles Rodrigo Alfonso.
- ↑ «Els Serrans». [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «ARGOS». [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Comunidad Valenciana 2020» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2020].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Los Serranos: estudis comarcals de la província de València. PUV, 2018. ISBN 9788491331865.[Enllaç no actiu]
- Català Gorgues, Jesús I. «L'horitzó mossegat». Mètode, núm. 38, 2003.
- Rodrigo Alfonso, C. La Serranía: análisis geográfico comarcal (en castellà). Centro de Estudios La Serranía, 2000. ISBN 84-607-0075-5.
l'Alacantí · l'Alcalatén · l'Alcoià · l'Alt Maestrat · l'Alt Millars · l'Alt Palància · l'Alt Vinalopó · el Baix Maestrat · el Baix Segura · el Baix Vinalopó · el Camp de Morvedre · el Camp de Túria · la Canal de Navarrés · el Comtat · la Costera · la Foia de Bunyol · l'Horta Nord · l'Horta Sud · la Marina Alta · la Marina Baixa · la Plana Alta · la Plana Baixa · la Plana d'Utiel · els Ports · el Racó d'Ademús · la Ribera Alta · la Ribera Baixa · la Safor · els Serrans · València · la Vall d'Albaida · la Vall de Cofrents · el Vinalopó Mitjà |  | |
