Dolor
El dolor o la dolor[a] és una sensació interna percebuda per un organisme quan el sistema nerviós detecta un estímul nociceptiu, generalment perillós per a la integritat i el bon funcionament del cos. El dolor fa experimentar als éssers vius una sensació desagradable, a vegades insuportable, que pot provocar un moviment reflex de retrocés o un canvi de la posició del cos. Amb aquest terme, també poden designar-se els patiments de caràcter sentimental, com ara el dol.
L'Associació Internacional per l'Estudi del Dolor defineix el dolor com «una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tissular real o potencial, o descrita en els termes que evoquen aquesta lesió.»[1] També afegeix certes consideracions a la definició: és el pacient mateix qui determina la presència de dolor, no el personal sanitari; el dolor és un fenomen subjectiu; i l'expressió de dolor és modulada per l'aprenentatge dins de l'entorn en què creix el pacient.
El dolor és el motiu més comú de consulta mèdica a la majoria dels països desenvolupats.[2][3] És un símptoma important en moltes afeccions mèdiques i pot interferir directament sobre la qualitat de vida i el funcionament general d'una persona.[4] Els analgèsics senzills són útils entre un 20% i un 70% dels casos.[5] Els factors psicològics com ara el suport social, la teràpia cognitivo-conductual, l'excitació o la distracció poden afectar la intensitat o o la incomoditat del dolor.[6][7]
En alguns debats sobre el suïcidi assistit o l'eutanàsia, el dolor s'ha utilitzat com a argument per permetre que les persones amb malalties terminals acabin amb les seves vides.[8]
Fisiopatologia
[modifica]La fisiopatologia del dolor té quatre components: la nocirecepció, la percepció conscient, el patiment i el comportament del dolor.
Nocirecepció
[modifica]El sistema nociceptiu és l'encarregat de detectar i de processar correctament la sensació de dolor. La detecció de dolor es produeix mitjançant mecanismes perifèrics i mecanismes centrals.
Tipus de nocireceptors
[modifica]Els nociceptors formen part dels mecanismes perifèrics de detecció de dolor. Aquests són terminacions nervioses i en podem distingir dues: Aδ i C
- Fibres A delta: Aquestes se subdivideixen en diferents tipus, beta, gamma i delta. D'aquests subtipus les fibres A delta són les que condueixen els impulsos nociceptius. Són fibres de diàmetre petit i mielinitzades que condueixen impulsos nerviosos relativament ràpids que poden agafar velocitats d'entre 5 a 50 metres per segon. Condueixen l'anomenada "primera dolor". Aquestes fibres es poden activar per estimulació química, tèrmica o mecànica.[9][10]
- Fibres C: Aquest tipus de fibres es caracteritzen per una conducció lenta, a diferència de les fibres A, i condueixen la "segona dolor". Són estructures no mielinitzades o amielíniques. Aproximadament, hi ha 200 fibres tipus C per centímetre quadrat per pell. Aquestes es poden subdividir en : Peptidèrgiques o sensibles a la capasaicina i No peptidèrgiques.[9][10]
Les fibres Aδ estan associades a dolor agut, la intensitat del qual va decreixent, és a dir, que s’experimenta una lenta adaptació sensorial. En canvi, les fibres C estan associades a dolor crònic. Contràriament a la primera, aquesta dolor incrementa en intensitat (sumació temporal lenta).[11]
Percepció del dolor
[modifica]
La percepció de dolor és molt àmplia. Hi ha molts tipus de dolor, que depenen de factors externs. Els tipus de dolor estan marcats per la varietat de nociceptors. Cada persona té una percepció de dolor diferent.[12]
Patiment
[modifica]El patiment és una reacció negativa del nostre organisme. L'etiologia és multifactorial, és provocat per sentiments de por, d'ansietat, d'inseguretat, de depressió, etc.
Comportament del dolor
[modifica]El comportament del dolor és el resultat final de tot el procés. Resultat de la combinació de dolor i de patiment. Aquest pot ser diferent entre individus.
Classificació
[modifica]Segons cronologia
[modifica]- Dolor agut
- El dolor de curta durada però extrema, que sorgeix ràpidament però que només dura per un curt període. És un avís del cos d'una lesió present en un teixit o bé per una malaltia. Normalment es troba centralitzat en una àrea abans d'escampar-se. És un tipus de dolor que habitualment respon bé amb les medicacions. S'hi poden relacionar alteracions psicològiques lleus com l'ansietat.
- Dolor crònic
- Era definit com aquell que durava 6 mesos o més. Ara es defineix com aquell que persisteix més temps que el curs de temps associat amb un tipus particular de lesió. Aquest dolor constant o intermitent, fuig del seu propòsit, en tant que no ajuda el cos a evitar o guarir el mal que hi està associat. Sovint és molt més difícil de tractar que el dolor agut. S'ha suggerit que no tractar el dolor agut pertinentment pot menar a l'aparició de dolor crònic. Associada a símptomes psicològic greus com depressió[13]
Segons localització
[modifica]- Dolor visceral
- Aquest es produeix en òrgans interns, en estructures viscerals de l'aparell respiratori, de l'aparell digestiu, de l'aparell circulatori, etc. És una dolor contínu, sord i profund que sovint pot irradiar a altres zones.[14]
- Dolor somàtic
- És produït per una activació dels nociceptors de la pell, dels ossos i de les parts toves. És agut, ben localitzat i constant. Per exemple, dolor d'artritis o dolors musculars. Generalment, es tracta amb antiinflamatoris no esteroidals (AINE).
Segons patogènia
[modifica]- Dolor neuropàtic
- L'any 2007 la IASP va donar una nova definició de dolor neuropàtica, com “el dolor que s'origina a conseqüència directe d'una lesió o d'una malaltia que afecta el sistema somatosensorial, produït per un estímul directe al sistema nerviós". Es tracta amb antiepilèptics i amb corticoides.[15]
- Dolor nociceptiu
- S'origina per estimulació anòmala dels nociceptors somàtics o viscerals.
- Dolor psicogènic
- Dolor en què intervenen factors com la por, l'ansietat, el desconeixement del procés de malaltia, etc.[13]
Segons la causa
[modifica]- Dolor oncològic, l'ocasionat o relacionat amb el càncer.
Factors moduladors del dolor
[modifica]Hi ha diversos factors psicològics i físics que modifiquen la percepció sensorial del dolor, entre els quals destaquen:
- Sexe i edat.
- Nivell cognitiu.
- Personalitat: Estat d'ànim, expectatives de la persona, que produeixen control d'impulsos, ansietat, por, enuig, frustració.
- Moment o situació de la vida en què es produeix el dolor.
- Relació amb altres persones, com familiars, amics i companys de treball.
- Dolors prèvies i aprenentatge d'experiències prèvies.
- Nivell intel·lectual, cultura i educació.
- Ambient: certs llocs (exemple: llocs sorollosos, o amb il·luminació intensa) tendeixen a exacerbar algunes dolors (exemple: cefalees).
Avaluació de el dolor
[modifica]No existeixen mètodes objectius i uniformes per avaluar el grau de dolor d'un individu. A l'hora de valorar-lo, cal realitzar un examen físic, psicològic i una història clínica per obtenir la informació més gran possible, que inclogui aspectes com localització, tipus, intensitat, patró, factors predisposants, factors calmants, símptomes associats, etc.
Hi ha tota una sèrie d'escales, adaptades a diferents tipus de pacients, que permeten obtenir una dada objectiva del nivell de dolor que té l'individu.
Ordinal de Keele
[modifica]És una escala de valoració verbal. Consisteix a valorar la intensitat del dolor preguntant directament a l'individu. Els valors que es poden obtenir són:
- No dolor: 0
- Dolor lleu: 1
- Dolor moderada: 2
- Dolor intensa: 3
- Dolor insuportable: 4[16]
Escala visual analògica (EVA)
[modifica]Aquesta escala és una de les més utilitzades de forma habitual als centres d'hospitalització. Consisteix en ena línia horitzontal de 10 cm. En els seus extrems té els conceptes no dolor amb puntuació 0 i a l'altra dolor màxima i insuportable 10. El pacient ha de valorar el grau de dolor que té amb una puntuació de 0 a 10.
- Dolor inferior a 4: dolor lleu o moderada
- Dolor entre 4 i 6: dolor moderada-greu
- Dolor superior a 6: dolor molt intensa[17]
Escala facial de Wang
[modifica]Aquesta escala és molt utilitzada en els pacients pediàtrics. El dolor es mesura a partir dels gestos i expressions facials de l'individu.
Tractament del dolor
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Ès correcte tant en la forma masculina com femenina, dependrà de l'àmbit geogràfic en que prevalgui una o altra. Actualment la forma masculina és la que preval.
Referències
[modifica]- ↑ López Forniés, Ana; Iturralde García de Diego, Francisco «Dolor». . Tratado de Geriatría para residentes, p. 11.
- ↑ «Caring for patients with chronic pain: pearls and pitfalls». The Journal of the American Osteopathic Association, 113, 8, 8-2013, pàg. 620–7. DOI: 10.7556/jaoa.2013.023. PMID: 23918913.
- ↑ «What should be the core outcomes in chronic pain clinical trials?». Arthritis Research & Therapy, 6, 4, 2004, pàg. 151–4. DOI: 10.1186/ar1196. PMC: 464897. PMID: 15225358.
- ↑ «Assessment of pain». British Journal of Anaesthesia, 101, 1, 7-2008, pàg. 17–24. DOI: 10.1093/bja/aen103. PMID: 18487245.
- ↑ «Non-prescription (OTC) oral analgesics for acute pain – an overview of Cochrane reviews». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 11, 11, 11-2015, pàg. CD010794. DOI: 10.1002/14651858.CD010794.pub2. PMC: 6485506. PMID: 26544675.
- ↑ «Why it hurts to be left out: The neurocognitive overlap between physical and social pain». A: The Social Outcast: Ostracism, Social Exclusion, Rejection, & Bullying (Sydney Symposium of Social Psychology). East Sussex: Psychology Press, 2005, p. 210. ISBN 9781841694245.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mind-Body Therapies for Opioid-Treated Pain: A Systematic Review and Meta-analysis». JAMA Internal Medicine, 180, 1, 1-2020, pàg. 91–105. DOI: 10.1001/jamainternmed.2019.4917. PMC: 6830441. PMID: 31682676.
- ↑ «Explaining the emergence of euthanasia law in the Netherlands: how the sociology of law can help the sociology of bioethics». Sociology of Health & Illness, 28, 6, 9-2006, pàg. 802–16. DOI: 10.1111/j.1467-9566.2006.00543.x. PMID: 17184419.
- ↑ 9,0 9,1 «Dolor» p. 39. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 1r agost 2014]. «Dolor». , p. 145. Arxivat de l'original el 2014-08-08 [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ 10,0 10,1 Carregal, Dr.Alfonso «Fisiología de la nocicepción y de sus mecanismos reguladores». Universidad de Vigo.
- ↑ El sistema somatosensitivo: tacto y propiocepción. 5ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, cop. 2016, p. 193-195. ISBN 978-84-9835-983-1.
- ↑ Aeschlimann, Mélanie «[https://web.archive.org/web/20150923212558/http://www.dana.org/uploadedFiles/The_Dana_Alliances/European_Dana_Alliance_for_the_Brain/eurobrain-06-2004_es.pdf La percepción del dolor y la temperatura]» (en castellà). EuroBrain, 5, 6-2014, p. 6. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ 13,0 13,1 Mesas Idáñez, Ángela «Dolor agudo y crónico, Clasificación del dolor, Historia clínica en las unidades del dolor». Hospital Universitario Vall d'Hebrón. Área de Traumatología Clínica del Dolor, Servicio de Anestesiología,, 11-2012, p. 22. Arxivat de l'original el 2014-07-29 [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ B. Carr, MD, Daniel «Visceral Pain». , 13, 12-2005, p. 6. Arxivat de l'original el 2015-10-19 [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ «Guía clínica sobre el tratamiento del dolor». , Març, p. 110. Arxivat de l'original el 2014-11-13 [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ del Castillo de Comas, Carmen. «Medición del dolor: escalas de medida» (en castellà), 01-10-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ Clarett, Lic. Martin «ESCALAS DE EVALUACIÓN DE DOLOR Y PROTOCOLO DE ANALGESIA EN TERAPIA INTENSIVA». , 2012, p. 39. Arxivat de l'original el 2014-12-21 [Consulta: 29 juliol 2014].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Informació sobre el dolor Arxivat 2006-12-14 a Wayback Machine. a la Marató de TV3 contra el dolor crònic
- Rànquing de dolors aguts a Quèquicom
- Societat Catalana del dolor Arxivat 2014-08-12 a Wayback Machine.
- Asocación Andaluza del Dolor