Motor DOHC

Un motor DOHC (de l'anglès Double overhead camshaft, "doble arbre de lleves al cap" o "doble arbre de lleves a la culata") és aquell que té dos arbres de lleves situats a la part superior del capçal del motor, és a dir, de la culata.^[1]^[2] Al costat del SOHC, el DOHC és una de les dues possibles configuracions dels motors OHC i es fa servir en motocicletes, automòbils i qualsevol altre motor de combustió interna.

Ús

El sistema DOHC, que pot adoptar 2 o 4 vàlvules per cilindre,^[3] es fa servir a la majoria dels automòbils, ja que permet extreure una potència raonable fins i tot d'un motor petit. A les motocicletes, especialment les de turisme no esportives, aquesta tecnologia no és gaire usual, ja que no necessiten gaire potència en estar fetes per a circular a velocitats baixes estabilitzades. Les més esportives sí que acostumen a adoptar motors DOHC.

Avantatges i inconvenients

Tant la distribució DOHC com la SOHC tenen els seus avantatges i inconvenients. Per exemple, el motor DOHC genera més parell motor i potència a altes revolucions, cosa que pot aportar economia en circulació per carretera, però no té cap avantatge a baixes revolucions; el motor SOHC, en canvi, no té gaire potència a altes revolucions però té un bon parell motor a les baixes, la qual cosa el fa més econòmic a l'hora de circular per ciutat.

El motor DOHC té més potència que un motor SOHC, però només a altes revolucions, a causa del fet que hi ha més entrades i sortides per als gasos. Un DOHC té quatre "portes" (dues entrades i dues sortides), aconseguint així que la circulació d'aire/benzina sigui més lliure i fluïda.

Preparacions

El rang de potència del motor es pot optimitzar canviant els arbres de lleves, modificant-ne l'obertura i el temps de les vàlvules d'admissió i d'escapament i canviant així el rendiment del motor a altes i baixes revolucions segons l'estil de conducció. Però quan s'augmenta la potència a altes revolucions, es redueix a les baixes i cal vigilar per no privar el motor d'elasticitat.

Hi ha automòbils que fan servir tècniques enginyoses per a obtenir la màxima potència i parell motor a tots els règims de funcionament del motor. El sistema VTEC d'Honda, emprat a la majoria dels seus models d'automòbil, és un bon exemple d'aquest sistema, que proporciona una potència específica igual o superior a 100 CV/litre, cosa que suposa un rendiment excel·lent.^[4]

Referències

↑ «What is the difference between OHV, OHC, SOHC and DOHC engines?» (en anglès). samarins.com, 04-08-2013. [Consulta: 30 desembre 2016].
↑ Patrignani, Roberto; Colombo, Mario. «La distribución». A: Motocicletas (en castellà). Traducció: Roser Berdagué. Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1972, p. 7.
↑ «Consultório técnico. OHV, OHC, DOHC: como são estas configurações» (en portuguès). bestcars.uol.com.br. Arxivat de l'original el 2017-01-10. [Consulta: 24 juny 2022].
↑ «O que é uma polia de velocidade variável» (en portuguès). mecanicaindustrial.com.br. [Consulta: 30 desembre 2016].

Enllaços externs

El motor OHC a Wikicars (anglès)

[samarins-1] «What is the difference between OHV, OHC, SOHC and DOHC engines?» (en anglès). samarins.com, 04-08-2013. [Consulta: 30 desembre 2016].

[2] Patrignani, Roberto; Colombo, Mario. «La distribución». A: Motocicletas (en castellà). Traducció: Roser Berdagué. Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1972, p. 7.

[3] «Consultório técnico. OHV, OHC, DOHC: como são estas configurações» (en portuguès). bestcars.uol.com.br. Arxivat de l'original el 2017-01-10. [Consulta: 24 juny 2022].

[4] «O que é uma polia de velocidade variável» (en portuguès). mecanicaindustrial.com.br. [Consulta: 30 desembre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]