Ciperàcies
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Cyperaceae  | |
|---|---|
 Cyperus polystachyos | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Cyperaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Cyperus |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Les ciperàcies (Cyperaceae) formen una família de plantes amb flor, monocotiledònies, pròxima a les gramínies. Té una distribució cosmopolita però amb un desenvolupament màxim a les zones temperades i fredes dels dos hemisferis. Els centres principals de diversitat són a les parts tropicals d'Àsia i Amèrica del Sud. Generalment són plantes que es troben als prats i als aiguamolls però també estan presents als boscos i a la tundra. La família de les ciperàcies consta de més de 4.000 espècies distribuïdes en uns 70 gèneres, la meitat de les quals en el gènere Carex. Entre les ciperàcies més conegudes hi ha el papir (Cyperus papirus) i la xufla (Cyperus esculentus).
Gèneres
[modifica]Als Països Catalans són autòctons set gèneres d'aquesta família: Carex, Cladium, Cyperus, Eleocharis, Eriophorum, Schoenus i Scirpus. Altres gèneres són:
- Abildgaardia
- Actinoscirpus
- Actinoschoenus
- Afrotrilepis
- Alinula
- Amphiscirpus
- Androtrichum
- Arthrostylis
- Ascolepis
- Becquerelia
- Baumea
- Blysmus
- Bolboschoenus
- Bulbostylis
- Carex
- Cladium
- Coleochloa
- Cymophyllus
- Cyperus
- Desmoschoenus
- Dulichium
- Eleocharis
- Eleogiton
- Elyna
- Eriophorum
- Ficinia
- Fimbristylis
- Fuirena
- Gahnia
- Hypolytrum
- Isolepis
- Kobresia
- Kyllinga
- Lagenocarpus
- Lepidosperma
- Lepironia
- Lipocarpha
- Machaerina
- Mapania
- Mariscus
- Mesomelaena
- Morelotia
- Oreobolus
- Oxycaryum
- Pycreus
- Remirea
- Rhynchospora
- Schoenoplectus
- Schoenus
- Scirpodendron
- Scirpoides
- Scirpus
- Scleria
- Trichophorum
- Uncinia
- Websteria
