Cultura Coțofeni
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | eneolític |
Epònim | Usatove (en) |
Geografia | |
Originari de | Europa Sud-est i Europa de l'Est |
Inici | 3300 aC |
Fi | 2500 aC |
Seguit per | Wietenberg culture (en) |
La cultura Coţofeni (serbi: Kocofeni), també coneguda com a cultura Baden-Coţofeni,[1] és una cultura arqueològica de l'Edat del bronze primerenc (c. 3500 - 2500 aC) de la zona del Danubi mitjà, al sud-est de l'Europa central. Generalment se l'associa amb la cultura Usatove.[2][3]
El primer informe d'una troballa Coţofeni va ser fet per P. Schuster[4] el 1865 en el jaciment de Râpa Roşie a Sebeş (actual comtat d'Alba, Romania). Alguns dels investigadors més destacats que n'han realitzat estudis des de llavors són C. Gooss, K. Benkő, B. Orbán, G. Téglas, K. Herepey, S. Fenichel, Julius Teutsch, Cezar Bolliac, V. Christescu, Teohari Antonescu, i Cristian Popa.
Àrea geogràfica
[modifica]La cultura de Coţofeni es mostra des de dues perspectives: la zona de fluctuació i la seva àrea de màxima d'extensió. Això cobreix l'actual Maramureş, algunes zones de Sătmar, les zones muntanyoses de Crişana, Transsilvània,[5][6] Banat,[7] Oltènia[8] Muntènia (sense incloure el nord-est) i a través del Danubi cap l'actual Sèrbia oriental i el nord-oest de Bulgària.[9]
Cronologia
[modifica]Cronologia absoluta
[modifica]Malauradament, la major part de la cronologia de la cultura Coţofeni es basa només en tres mostres recollides en tres jaciments diferents de l'àrea de la cultura Coţofeni. A partir dels resultats de les proves per radiocarboni, aquesta cultura es pot situar entre aproximadament el 3500 i el 2500 aC.[10]
Cronologia relativa
[modifica]S'han establert sincronismes culturals a partir de relacions comercials (visibles com a articles importats) així com d'observacions estratigràfiques. Hi ha una sincronicitat evident entre:
Coţofeni I - Cernavoda III - Baden A - Àmfores esfèriques.
Coţofeni II - Baden B-C Kostolac.[11][12]
Coţofeni III - Kostolac-Vučedol A-B.
Relacions amb les cultures veïnes contemporànies
[modifica]Durant l'evolució de la cultura Coţofeni, hi va haver clarament relacions amb altres cultures veïnes. La influència entre els Coţofeni i els seus veïns de Baden, Kostolac,[13] Vučedol, la cultura d'àmfores globulars i les poblacions d'enterrament d'ocres va ser recíproca. Les zones limítrofes amb aquestes cultures mostren trets culturals que tenen aspectes barrejats, per exemple les troballes de Coţofeni-Baden[14][15] i Coţofeni-Kostolac. Aquestes troballes d'aspectes mixts suggereixen una cohabitació entre poblacions relacionades.[16] També dona suport a la idea d'un comerç ben establert entre cultures.
Referències
[modifica]- ↑ Szekely, 2009, p. 39-44.
- ↑ Chernykh, 1992, p. 95.
- ↑ Anthony, 2010, p. 361.
- ↑ Schuster, 1867, p. 3-16.
- ↑ Ciugudean, 1996.
- ↑ Kalmar, 1983, p. 61-68.
- ↑ Ciugudean, 2000.
- ↑ Berciu, 1939.
- ↑ Alexandrov, 1990.
- ↑ Raczky, 1995, p. 51-60.
- ↑ Roman, 1977, p. 419-429.
- ↑ Roman, 1980, p. 220-227.
- ↑ Nikolić, 2000.
- ↑ Emödi, 1984, p. 405-431.
- ↑ Morintz i Roman, 1973, p. 259-295.
- ↑ Roman, 1982, p. 39-49.
Bibliografia
[modifica]- Alexandrov, S. Cultura Coţofeni în Bulgaria (tesi). Bucarest, 1990.
- Anthony, David W. The Horse, the Wheel, and Language: How Bronze-Age Riders from the Eurasian Steppes Shaped the Modern World (en anglès). Princeton University Press, 2010. ISBN 9781400831104.
- Berciu, D. Arheologia preistorică a Olteniei (en romanès). Craiova, 1939.
- Chernykh, Evgenil Nikolaevich. Ancient Metallurgy in the USSR: The Early Metal Age (en anglès). CUP Archive, 1992. ISBN 9780521252577.
- Ciugudean, H. Perioada timpurie a epocii bronzului în centrul şi sud-vestul Transilvaniei (en romanès). vol. XIII. Bucarest: Bibliotheca Thracologica, 1996.
- Ciugudean, H. Eneoliticul final în Transilvania şi Banat: cultura Coţofeni (en romanès). vol. XIII. Timişoara: Bibliotheca Historica et Archaeologica Banatica, 2000.
- Emödi, I. «Descoperiri ale culturilor Coţofeni şi Baden în peşterile Igriţa şi Izbândiş» (en romanès). ActaMN, vol. XXI, 1984, pàg. 405-431.
- Kalmar, Z. «Descoperiri Coţofeni în bazinul someşan (Someşuri, Crasna, Almaş)» (en romanès). ActaMP, vol. VII, 1983, pàg. 61-68.
- Morintz, S.; Roman, P. «Über die Übergangsperiode vom Äneolithikum zur Bronzezeit in Rumänien» (en alemany). Symposium Badener Kultur [Bratislava], 1973, pàg. 259-295.
- Nikolić, D. «Kostolačka kultura na teritoriji Srbje». Centre for Archaeological Research, vol. 19, 2000.
- Raczky, P. «New data on the absolute chronology of the Copper Age in the Carpathian Basin». Neure Daten zur Siedlungsgeschichte und Chronologie der Kupferzeit des Karpatenbeckens, Inventaria Praehistorica Hungarie [Budapest], anglès, 1995.
- Roman, P. I. «Noţiunea de “cultura Kostolac”». SCIVA, vol. 28, 3, 1977, pàg. 419-429.
- Roman, P. I. «Der “Kostolac-Kultur”-Begriff nach 35 Jahren». PZ, vol. 55, 2, 1980, pàg. 220-227.
- Roman, P. I. «Constituirea noilor grupe etnoculturale de la începutul epocii bronzului». Carpica, vol. XIV, 1982, pàg. 39-49.
- Schuster, Fr. W. «Ueber alte Begräbnißstätten bei Mühlbach» (en alemany). Programm des evangelischen Untergymnasiums zu Mühlbach und die damit verbundenen Lehranstalten Mühlbachs 1866-1867, 1867.
- Szekely, Zsolt. «The Beginning of the Early Bronze Age in South-Eastern Transylvania». A: Bronze Age Communities in the Carpathian Basin (en anglès). Editura MEGA, 2009.