Cristià VII

Cristià VII

El rei Cristià VII retratat per Jens Juel (1789)
Biografia
Naixement	29 gener 1749 palau de Christiansborg (Dinamarca)
Mort	13 març 1808 (59 anys) Rendsburg (Alemanya)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Catedral de Roskilde
Rei de Dinamarca i Noruega
14 de gener de 1766 – 13 de març de 1808
← Frederic V de Dinamarca Frederic VI de Dinamarca →
Dades personals
Religió	Luteranisme
Activitat
Camp de treball	Política i govern
Ocupació	monarca, sobirà
Membre de	Royal Society (membre reial de la Royal Society) (1768–)
Altres
Títol	Rei Duc Comte
Família	Casa d'Oldenburg
Cònjuge	Reina Caroline Matilda del Regne Unit
Parella	Støvlet-Cathrine Louise von Plessen
Fills	Frederic VI de Dinamarca Princesa Lluïsa Augusta de Dinamarca
Pares	Frederic V de Dinamarca   i Lluïsa de Gran Bretanya
Germans	Frederic, príncep de Dinamarca i Noruega Sophie-Madeleine de Danemark Caroline de Danemark Lluïsa de Dinamarca i Noruega Christian, Crown Prince of Denmark
Premis
(1r setembre 1768)  membre reial de la Royal Society (24 novembre 1766)  Reial orde dels Serafins  Orde de la Dannebrog  Orde de l'Elefant
Llista Monarca de Dinamarca 14 gener 1766 – 14 març 1808 ← Frederic V de Dinamarca – Frederic VI de Dinamarca → Monarca de Noruega 14 gener 1766 – 13 març 1808 ← Frederic V de Dinamarca – Frederic VI de Dinamarca →

Cristià VII (Copenhaguen, 29 de gener de 1749 – Rendsburg, 13 de març de 1808) fou rei de Dinamarca i de Noruega de 1766 a 1808. Era fill del rei Frederic V i de Lluïsa de Gran Bretanya.

A causa de la seva dèbil salut mental -probablement patia d'esquizofrènia-, fou un monarca molt dèbil. Tot i que oficialment era un monarca absolut, mai arribà a controlar el govern del país, sinó que aquest va quedar en mans d'un consell d'estat. Durant el seu regnat, es va produir el naixement de la Il·lustració, es van instaurar algunes reformes liberals.

El 1768, va signar el tractat de Gottorp al castell de Gottorp a Slesvig, que va acabar amb segles de litigis amb la ciutat hanseàtica d'Hamburg. Aliat en la Segona Lliga de la Neutralitat Armada amb Suècia, Rússia i Prússia, inicià una confrontació amb el Regne Unit en la Horatio Nelson atacà i destruí la flota danesa a la primera Batalla de Copenhaguen l'abril del 1801, i la coalició que impedia l'accés britànic al Mar del Nord es desfeu immediatament.

El 1807 Copenhaguen va patir un bombardeig britànic per capturar o destruir la flota dano-noruega durant les guerres napoleòniques, que estava sota pressió francesa per comprometre la seva flota al Bloqueig Continental de Napoleó Bonaparte, i l'incident va provocar l'esclat de la guerra anglo-rusa que va acabar amb els tractats d'Örebro el 1812. L'atac a Dinamarca, un país neutral, va ser molt criticat internacionalment. La Royal Navy es va fer amb la flota danesa i es va assegurar l'ús de les vies marítimes al mar del Nord i al mar Bàltic per a la flota mercant britànica, però Dinamarca es va unir al bloqueig Continental i a la guerra al costat de França, però sense flota tenia poc a oferir.

El 8 de novembre de 1766 es va casar amb Carolina Matilde de Hannover (1751-1775), filla del príncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. La parella tingué dos fills:

• Frederic VI de Dinamarca, nat el 1768 al palau de Christianborg i mort el 1839 al palau d'Amalienborg. Es casà amb la landgravina Maria de Hessen-Kassel i successor
• Lluïsa Augusta de Dinamarca, nada a Hørsholm el 1771 i morta el 1843 a Augustenburg. Es casà amb el duc Frederic Cristià II de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg.

Referències

Precedit per: Frederic V	Rei de Dinamarca 1766-1808	Succeït per: Frederic VI
Precedit per: Frederic V	Rei de Noruega 1766-1808	Succeït per: Frederic VI