Ciutat estatutària (República Txeca)

Ciutat estatutària a l'administració txeca (en txec: město Statutární) és una corporació municipal a la qual s'ha concedit l'estatus de ciutat mitjançant una llei del Parlament. És una categoria superior al títol de městys (literalment "ciutat mercat"), que pot ser atorgat pel govern i el president de la Cambra de Diputats a un municipi que ho demani. Cada ciutat estatutària ha d'emetre el seu propi estatut que defineix els poders i atribucions que té la ciutat independentment d'altres divisions administratives de rang superior. Algunes d'aquestes atribucions són també de tipus protocol·lari: l'alcalde és anomenat Primator, en lloc de starosta com als altres municipis. Les ciutats estatutàries tenen la facultat de crear subdivisions o districtes, anomenats obvod o část, amb els seus propis òrgans electes de govern o consells de districte.

Història

El model de ciutat estatutària txec, que és hereu del model austrohongarès, es va renovar després de la caiguda del règim comunista amb la Llei de Municipis de 1990, amb la qual es van establir 13 ciutats estatutàries, a més de Praga, la capital, que ja ho era de facto. A partir de la llei del 2000 s'hi van anar afegint altres ciutats (3 el novembre de l'any 2000, 4 el 2006, 2 el 2012), totes amb més de 40.000 habitants.

A diferència d'Àustria, abans que s'abolissin els districtes (en txec okres), només tres grans ciutats constituïen un districte per si mateixes: Brno, Ostrava i Plzeň. Les altres ciutats formaven part d'un districte que incloïa altres poblacions menors circumdants (si bé en constituïen la capital). A mesura que va anar augmentant el prestigi associat a la ciutat estatutària, altres ciutats s'hi van afegir per la llei de municipalitats del 2000 i les esmenes posteriors.^[1]

Així doncs, actualment hi ha 25 ciutats estatutàries definides per la llei núm. 128/2000 Coll., a més de Praga, la capital.^[2]

Llista de ciutats estatutàries

Des de 2012, hi ha 25 ciutats estatutàries (a més de Praga), que inclouen totes les ciutats de la República txeca de més de 40.000 habitants.

Nom	Habitants^[3]	Extensió (km²)	Regió	Ciutat estatutària des de
Praga (Praha)	1,243,201	496	Praga	anteriorment
Brno	377,508	230	Regió de Moràvia Meridional	1990
Ostrava	295,653	214	Regió de Moràvia i Silèsia	1990
Plzeň	168,034	138	Regió de Plzeň	1990
Liberec	102,301	106	Regió de Liberec	1990
Olomouc	99,489	103	Regió d'Olomouc	1990
Ústí nad Labem	93,523	94	Regió d'Ústí nad Labem	1990
České Budějovice	93,253	56	Regió de Bohèmia Meridional	1990
Hradec Králové	92,904	106	Regió de Hradec Králové	1990
Pardubice	89,432	78	Regió de Pardubice	1990
Zlín	75,278	119	Regió de Zlín	1990
Havířov	76,109	32	Regió de Moràvia i Silèsia	1990
Kladno	68,519	37	Regió de Bohèmia Central	2000
Most	67,332	87	Regió d'Ústí nad Labem	2000
Opava	57,931	91	Regió de Moràvia i Silèsia	1990
Frýdek-Místek	57,135	52	Regió de Moràvia i Silèsia	2006
Karviná	56,848	57	Regió de Moràvia i Silèsia	2003
Jihlava	50,510	79	Regió de Vysočina	2000
Děčín	50,104	118	Regió d'Ústí nad Labem	2006
Teplice	50,024	24	Regió d'Ústí nad Labem	2003
Karlovy Vary	49,864	59	Regió de Karlovy Vary	1990
Chomutov	49,185	29	Regió d'Ústí nad Labem	2006
Přerov	47,373	59	Regió d'Olomouc	2006
Jablonec nad Nisou	45,453	31	Regió de Liberec	2012
Mladá Boleslav	44,272	29	Regió de Bohèmia Central	2003
Prostějov	44,234	39	Regió d'Olomouc	2012