Citoesquelet
El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.
Constitueix una xarxa dinàmica amb funcions principalment estructurals i coordinadores que determina:
- Els canvis de forma cel·lular.
- L'organització dinàmica del citosol.
- La distribució dels orgànuls cel·lulars (generalment radial).
- El moviment dels orgànuls.
- La migració pròpia de la cèl·lula.
- La mitosi.
Components del citoesquelet
[modifica]El citoesquelet està compost per microtúbuls, filaments d'actina i filaments intermedis.[1][2]
- Els microtúbuls estan formats per polímers de tubulina. Actuen com a bastida per determinar la forma cel·lular i proporcionen vies per on es mouen les vesícules cel·lulars.[3] Els microtúbuls també formen les fibres del fus per separar els cromosomes durant la mitosi. També formen part dels cilis i flagels, i per tant tenen un paper important en la locomoció cel·lular.
- Els filaments d'actina estan formats per dues cadenes helicoïdals d'actina. En cèl·lules musculars, interaccionen amb la miosina, responsable de la contracció muscular.[4] Els filaments d'actina mantenen la forma cel·lular, formen protuberàncies citoplasmàtiques (com ara pseudopodis o microvil·lis) i participen en unions entre cèl·lules i en la transducció de senyals.
- Els filaments intermedis proporcionen la resistència a la tracció de la cèl·lula i determinen la seva estructura interna. Molts estan formats de vimentines, tot i que en alguns tipus cel·lulars també n'hi ha de queratina. Alguns filaments, fets de laminina, donen suport estructural a l'embolcall del nucli.[5] Els filaments intermedis també són components estructurals dels sarcòmers. També estan íntimament relacionats amb la matriu extracel·lular i les unions cel·lulars.[6]
Així doncs, els microtúbuls i els filaments d'actina estan formats per subunitats proteiques globulars: α i β tubulines i G-actines respectivament (interaccions no covalents). Poden presentar cicles altament controlats de polimerització i despolimerització. En canvi, els filaments intermedis estan formats per subunitats proteiques filamentoses no globulars específiques per als diferents tipus cel·lulars (interaccions no covalents). Tenen cicles altament controlats de polimerització i despolimerització molt més desplaçats cap a la forma polimeritzada. Són summament estables (molt més que els microtúbuls i els filaments d'actina).
Tots ells tenen proteïnes associades que els donen especificitat de funció, que s'uneixen als filaments i/o a altres components cel·lulars (com ara membrana plasmàtica) que influeixen en el seu comportament o funció, per exemple en la velocitat de polimerització o despolimerització.
Referències
[modifica]- ↑ Bereiter-Hahn J, Jendrach M «Mitochondrial dynamics». Int Rev Cell Mol Biol, 284, 2010, pàg. 1-65. PMID: 20875628.
- ↑ Linda A. Amos, W. Gradshaw Amos. Molecules of the Cytoskeletion. Guilford, 1991. ISBN 0-89862-404-5.
- ↑ Fuchs E, Cleveland DW «A structural scaffolding of intermediate filaments in health and disease». Science, 279, 5350, 1998, pàg. 514-9. Bibcode: 1998Sci...279..514F. DOI: 10.1126/science.279.5350.514. PMID: 9438837.
- ↑ Berg JM, Tymoczko JL, Stryer L.. «34.2 Myosins move along actin filaments». A: W H Freeman. Biochemistry. 5th edition, 2002 [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ Zhong Z et al. «Beyond lamins other structural components of the nucleoskeleton». Methods Cell Biol, 98, 2010, pàg. 97-119. PMID: 20816232.
- ↑ Herrmann H, Bär H, Kreplak L, Strelkov SV, Aebi U «Intermediate filaments: from cell architecture to nanomechanics». Molecular Cell Biology. Nature Reviews, 8, 7, 2007, pàg. 562-73. DOI: 10.1038/nrm219. PMID: 17551517.
Vegeu també
[modifica]