Cambra (espai)
|
No s'ha de confondre amb càmera. |
Una cambra (del llatí, camera, transsumpte de la veu grega Minara χαμαρα- concavidad, superfície còncava i d'aquí sostre arquejat, amb volta). Amb una accepció inicial que equivalia en alguns casos a habitació, estança, peça d'una casa, especialment destinada a dormir o simplement a l'ús d'una persona,[1] ha anat variant amb el temps arribant a l'extrem de definir un espai d'aire que queda en certs llocs tancats per altres elements, deixant de ser sinònim d'habitació, com ara un tub de cautxú (cambra de pneumàtic), la part superior del cilindre d'un cotxe (cambra d'explosió), un conjunt de persones (Cambra dels Lords) o fins i tot canviant la paraula, que no l'arrel original: una càmera fotogràfica.[2]
Accepcions clàssiques
[modifica]
En arquitectura, una "habitació" (del llatí habitare, 'habitar') és un espai distingible mitjançant una estructura. Usualment està separada d'altres espais interiors mitjançant passadissos i parets interiors i, de l'exterior, mitjançant parets exteriors. Normalment s'hi accedeix mitjançant una porta. També s'anomena "cambra" (del llatí camara, 'sostre en forma de volta'). Històricament l'ús d'habitacions data almenys de la civilització minoica cap al 2200 aC, on excavacions a Akrotiri, a l'arxipèlag grec de Santorí, revelen habitacions clarament definides mitjançant cert tipus d'estructura.[3]
Atès que l'arc i la volta s'utilitzen d'ordinari i més encara en els temps antics, unes vegades per raó de solidesa i unes altres com a mostra de major sumptuositat i ornat, d'aquí sens dubte la paraula 'cambra', entre les seves nombroses, vàries i àdhuc oposades accepcions, es va aplicar des d'antic a les estances i peces principals de les cases, com les sales, despatxos i dormitoris, molt especialment en els palaus dels reis i prínceps.[2]
Pel seu origen històric, però sempre pel mateix principi i analogia, en català i en altres idiomes, reben el nom de "Cambra" molts tribunals superiors i cossos col·legiats, així com el local de les seves reunions, i altres com a "cambra ardent", "cambra apostòlica", "Cambra de Castella", "Cambra d'Índies", "Cambra de Guerra", "Cambra Eclesiàstica de comptes", "Cambra dels Lords" (en anglès House of Lords), que és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit, que també inclou al Sobirà, i "Cambra dels Comuns", que és la Cambra baixa. En aquests darrers casos, la "cambra" és un conjunt de persones i no l'habitació.[2]
Accepcions modernes
[modifica]
De la paraula cambra deriva en català la denominació de molts oficials i ministres superiors que van exercir els seus càrrecs prop de la reial persona o en el seu estatge i d'oficials així com gent de la servitud reial, entre altres: camarlenc, cambrer, cambrera, Gentilhome de cambra, escrivà de cambra, porter de cambra, etc. Pel mateix principi es diu cambrer al servicial domèstic entre particulars.[2]
Per la seva destinació, encara de vegades és sinònim d'algun tipus d'habitació o estança: Cambra d'un vaixell, Cambra fosca, petita habitació per a revelar fotografies; Cambra frigorífica, lloc destinat a la conservació dels aliments; Cambra de gas, sistema per aplicar la pena capital per inhalació d'un gas tòxic, habitualment àcid cianhídric. Però altres vegades no té res a veure amb habitació, sinó que s'empra per a definir un espai d'aire que queda en certs llocs tancats per altres elements: Cambra de pneumàtic (de cotxe, de moto o de bicicleta), tub de goma amb forma de torus que s'infla amb aire dins de les rodes de certs vehicles; Cambra d'una arma, dipòsit fix d'una arma semiautomàtica on es disposen els cartutxos abans de passar a la recambra; Cambra d'explosió, part superior del cilindre d'un cotxe, normalment dins la culata, etc.
Cambra vs. càmera
[modifica]
Finalment, de les accepcions modernes emprades en català, aquelles que estan relacionades amb la càmera obscura fan servir el terme "càmera"[4] agafat directament del terme per la sinècdoque que s'ha fet tant en català com en francès directament de la paraula llatina "camera", i en canvi, en la resta de casos, s'empra la paraula vulgar (derivada de la mateixa arrel llatina): cambra[1] i chambre. El terme "camera obscura" apareix per primera vegada al llibre Ad Vitellionem Paralipomena (1604),[5] del matemàtic alemany, astrònom i astròleg Johannes Kepler. Kepler va descobrir el funcionament de la càmera obscura recreant el seu principi amb un llibre que substituïa un cos brillant i enviava feixos de llum des dels seus extrems a través d'una obertura cap una taula al terra on els feixos recreaven la forma del llibre. També es va adonar que la imatge es "creava" invertida i es va imaginar que això era corregit d'alguna manera pel cervell.[6]
Amb aquesta accepció hi ha entre altres:
- Càmera digital[7]
- Càmera fotogràfica[8]
- Càmera estereoscòpica[9]
- Càmera infraroja
- Càmera tèrmica[10]
- Càmera de cinema
- Càmera de televisió
- Càmera de vídeo
- Càmera intel·ligent[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 DCVB: Cambra
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 cambra a Optimot
- ↑ «Archaeological Site of Akrotiri». Travel to Santorini: Santorini Island Guide. [Consulta: 23 novembre 2009].
- ↑ «càmera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Ad Vitellionem Paralipomena - gutenberg.beic.it, pàg. 488
- ↑ Lindberg, David C.; Lindberg, David Charles. Theories of Vision from Al-kindi to Kepler (en anglès). University of Chicago Press, 1981. ISBN 9780226482354.
- ↑ «Digital cameras» (en anglès). Encore Bruxelles, 2010. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2012. [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ «càmera fotogràfica | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ IES San Isidro.madrid, accés 20 setembre 2018
- ↑ Thermal camera answers age-old question Arxivat 2014-10-08 a Wayback Machine. by Fraser Macdonald, 4 October 2014, Hot Stuff
- ↑ Ahmed Nabil Belbachir. Smart Cameras. Springer, 2009. ISBN 1441909524.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia espanyola de dret i administració, Lorenzo Arrazola, 1848
- Grosses vollständiges Universal-Lexikon
- gutenberg.beic.it